Al recull "ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO" (Grijalbo - 2011) hi trobem uns quants enigmes mentals que estan basats en algunes de les paradoxes clàssiques més conegudes.
Us els vaig oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Avui és el torn de la Paradoxa de Fermi que ens arriba des dels Estats Units, als voltants de 1950.
Us els vaig oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Avui és el torn de la Paradoxa de Fermi que ens arriba des dels Estats Units, als voltants de 1950.
Enrico Fermi [1901 – 1954] (Tret d'AQUÍ)
L'italià Enrico Fermi va ser un científic destacat, i un dels grans físics del segle XX. Va contribuir de manera decisiva en moltes àrees, entre elles la teoria quàntica i la física nuclear, i sovint es va destacar la seva discreta modèstia. Al contrari de molts altres físics, va ser un mestre tant en la teoria com en l'experimentació, i va guanyar un Premi Nobel pels seus treballs sobre la radioactivitat. Malauradament va morir de càncer amb poc més de cinquanta anys mentre treballava, però va considerar que pagar aquest preu va valer la pena.
Durant una recepció al Laboratori Nacional de Los Álamos, a Nou Mèxic, Fermi i alguns dels seus col·legues —Teller, Konopinskv i York— van iniciar una petita discussió sobre els extraterrestres. Transcorreguts alguns minuts, Fermi va preguntar de sobte: «On són?». Va fer alguns càlculs bàsics relatius a la vida a l'univers, i va arribar a la conclusió que la Terra hauria d'haver estat visitada moltes vegades per alienígenes al llarg de la prehistòria i de la història, i hauria d'haver quedat un rastre visible d’ells, o almenys la prova de les seves civilitzacions.
Hi ha al voltant de 250 mil milions d'estrelles a la nostra galàxia, i centenars de milers de milions de vegades aquesta xifra que no aconseguim veure. Amb tants planetes com existeixen, hi ha d'haver un gran nombre de civilitzacions només a la nostra galàxia. El sol és una estrella relativament jove, de manera que podria haver-hi amb facilitat civilitzacions amb milers de milions d'anys a l'esquena. Per què no han colonitzat la terra? O si més no, per què no trobem les proves del seu pas?
Tant els pensadors escèptics com els religiosos han fet servir la paradoxa de Fermi com a prova que no hi ha vida intel·ligent extraterrestre. Tenen raó en fer-ho?
Durant una recepció al Laboratori Nacional de Los Álamos, a Nou Mèxic, Fermi i alguns dels seus col·legues —Teller, Konopinskv i York— van iniciar una petita discussió sobre els extraterrestres. Transcorreguts alguns minuts, Fermi va preguntar de sobte: «On són?». Va fer alguns càlculs bàsics relatius a la vida a l'univers, i va arribar a la conclusió que la Terra hauria d'haver estat visitada moltes vegades per alienígenes al llarg de la prehistòria i de la història, i hauria d'haver quedat un rastre visible d’ells, o almenys la prova de les seves civilitzacions.
Hi ha al voltant de 250 mil milions d'estrelles a la nostra galàxia, i centenars de milers de milions de vegades aquesta xifra que no aconseguim veure. Amb tants planetes com existeixen, hi ha d'haver un gran nombre de civilitzacions només a la nostra galàxia. El sol és una estrella relativament jove, de manera que podria haver-hi amb facilitat civilitzacions amb milers de milions d'anys a l'esquena. Per què no han colonitzat la terra? O si més no, per què no trobem les proves del seu pas?
Tant els pensadors escèptics com els religiosos han fet servir la paradoxa de Fermi com a prova que no hi ha vida intel·ligent extraterrestre. Tenen raó en fer-ho?
Podeu dir-hi la vostra als comentaris, a veure si entre tots en traiem l'entrellat. De totes maneres si, com en qualsevol bona paradoxa, el plantejament us sembla massa enrevessat per arribar a alguna conclusió, a continuació podeu trobar el punt de vista de l'autor del llibre d'on he tret aquest enigma:
SOLUCIÓ
8 comentaris:
Diria que "haberlos, haylos" com dirien els gallecs, però tot i que més d'un humà ho sembla, personalment no n'he vist cap. I no és qüestió de veure per creure, perquè hi ha moltes coses (sobretot científiques) que no veiem i hi creiem. El dia que se'm pressenti un, us ho faré saber. 😉
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: És ben bé això que dius. Que no tinguem cap prova de la seva existència no demostra que no n'hi hagi. Ni que només sigui per raons estadístiques, sembla lògic pensar que la vida intel·ligent extraterrestre ha de ser ben possible amb tants milions de planetes i estrelles com hi ha a l'univers.
Abraçades!!
En general, qualsevol cosa que no puguem demostrar a dia d'avui no vol dir que no tingui una explicació científica que algun dia puguem descobrir. Potser no estem fent servir les eines correctes perquè interpretem que els detectaríem de la manera que detectem els humans. Qui sap si hi ha formes de vida totalment diferents a nosaltes, en química i propietats físiques. Ves a saber. En tot cas, com dieu, que no tinguem cap prova no és una prova del contrari.
No, no tenen raó en utilitzar aquesta paradoxa, com si demostrés alguna cosa. El que heu dit tots, és el que primer m'ha passat pel cap. Que no els haguem detectat no vol dir que no hi siguin. Potser no ho sabrem mai, o potser algun dia sabrme alguna cosa.
Penso en unes formes de vida que s'han trobat, no fa gaire anys, als fons més fons dels oceans, quan es creia que allà no hi podia viure ningú. Que no haguéssim trobat mai aquests animalons o el que siguin, no vol pas dir que abans no hi fossin. Simplement no els havia vst ningú.
XEXU: És ben cert, que no en tinguem cap prova només indica que, ara com ara, no podem demostrar l'existència de vida extraterrestre, però no ens diu res sobre si realment existeixen o no els alienígenes intel·ligents. Com bé expliques, potser en un futur assolirem eines o mètodes científics que ara no tenim i que ens permetran trobar-los... si és que hi són.
CARME: Molt ben trobat aquest exemple que poses. Efectivament, aquestes formes de vida abissals existien abans que les haguéssim detectat i quan ens pensàvem que en aquelles condicions no podien existir. Així i tot, hi eren i que no en tinguéssim cap prova només volia dir això, que no en teníem cap prova. En el cas dels extraterrestres, és ben bé el mateix.
L'univers pot crear vida, però les condicions es donen a pocs planetes, però una cosa és mantenir la vida i l'altre és crear-la calen moltes casualitats, però el nostre planeta és una mostra, però també li encanta destruir la vida, un meteorit i tot a prendre pel sac, una explosió d'una estrella i adeu. Una cosa és que es formin proteïnes, molècules orgàniques, altra cosa és vida com a tal, i llavors que evolucioni a la vida macroscòpica, i llavors que passi a ser "intel·ligent" i llavors que no s'autodestrueixin, són moltes barreres a superar. I qui et diu que les lleis de la física et permeten realment crear una tecnologia capaç de recórrer o simplement detectar vida a planetes de l'altra punta de la galàxia? Potser no es possible, per tan ningú pot escapar del seu sistema estel·lar.
PONS: És així com dius. Hi ha tants imponderables a tenir en compte que no ens és possible afirmar que en algun altre lloc de l'univers s'hi ha desenvolupat vida intel·ligent, però pel mateix motiu tampoc ho podem descartar i per això aquesta paradoxa de Fermi no pot servir com a demostració de res, com ja s'ha dit que no els hàgim vist no vol dir que no hi siguin.
Publica un comentari a l'entrada