Ens referim a una COMPOSICIÓ BILINGÜE quan parlem d’un text que es pot llegir en més d’una llengua sense alterar-ne cap dels seus elements substancials. En Màrius Serra, al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000) comenta que seria preferible anomenar-los «poemes de doble (o triple o...) lectura» per evitar confondre’ls amb una varietat menys interessant, des del punt de vista ludolingüístic, que consisteix a confegir textos "apedaçats" combinant paraules o frases en diversos idiomes de manera més o menys aleatòria. Tampoc s’han de confondre amb els escrits pròxims a l’argot que es basen en una fusió espontània de dues llengües com el franglais, l’espanglish o el catanyol.
En quant a la història d’aquest artifici lingüístic, ens explica que els més habituals serien els que es poden llegir alhora en llatí i en una llengua romànica, tot i que no falten exemples trilingües i multilingües. Pel que fa al nostre idioma, sembla que el primer poema de doble lectura castellà-català va ser publicat l’any 1561 al cançoner «Sarao de Amor», obra de Joan Timoneda (1518/20-1583). Aquí el teniu:
En quant a la història d’aquest artifici lingüístic, ens explica que els més habituals serien els que es poden llegir alhora en llatí i en una llengua romànica, tot i que no falten exemples trilingües i multilingües. Pel que fa al nostre idioma, sembla que el primer poema de doble lectura castellà-català va ser publicat l’any 1561 al cançoner «Sarao de Amor», obra de Joan Timoneda (1518/20-1583). Aquí el teniu:
Soneto a la muerte de nuestro emperador Carlos Quinto,
en dos lenguajes
L’amarga, fatigosa i dura pena
que causa del gran Carlos invencible
la presta despedida, és imposible
contarla, si dolor no es desordena.
De vates gloriosos la gran vena
és impedida del dolor terrible,
i en pena tan aguda i tan sensible
és insensible penya al que no pena.
Si el gran Rei Celestial a Carlos dava
la general, terrena monarquia,
¿universal será aquesta tristura?
I en relatar fatiga que és tan brava,
los versos faltaran, i l’amargura
no faltará, que augmenta cada dia.
en dos lenguajes
L’amarga, fatigosa i dura pena
que causa del gran Carlos invencible
la presta despedida, és imposible
contarla, si dolor no es desordena.
De vates gloriosos la gran vena
és impedida del dolor terrible,
i en pena tan aguda i tan sensible
és insensible penya al que no pena.
Si el gran Rei Celestial a Carlos dava
la general, terrena monarquia,
¿universal será aquesta tristura?
I en relatar fatiga que és tan brava,
los versos faltaran, i l’amargura
no faltará, que augmenta cada dia.
Aquesta tradició multilingüe arriba fins ben entrat el segle XIX en la majoria de les llengües romàniques i a la Catalunya de la Renaixença agafa una nova empenta amb l’aparició d’un joc lingüístic que es va fer molt popular consistent en crear frases catalanes que, en ser pronunciades, simulessin estar escrites en altres idiomes. Aquestes facècies "internacionalistes" van tenir molt d’èxit i se’n van publicar diverses agrupades en uns reculls que, ironitzant sobre el debat existent en aquella època sobre quin hauria estat l’idioma primigeni anterior al càstig diví de la Torre de Babel, portaven per títol «EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES». En trobareu una versió completa al post que vaig dedicar a les IMITACIONS, així que aquí em limitaré a reproduir les tres frases que apareixen a l’apartat de la llengua castellana, exemples perfectes del tema que estem tractant:
- A través de la dilatada carretera castellana canta, alegre, un escultor.
- La rosa és una flor olorosa.
- Una gavina blanca destaca sobre el mar.
- La rosa és una flor olorosa.
- Una gavina blanca destaca sobre el mar.
També cal comentar que aquest joc lingüístic, més enllà de les facècies i els acudits, va ser utilitzat durant l’època franquista per alguns empresaris catalans que van batejar les seves empreses amb noms que admetien la doble lectura, un exemple seria «Gallina Blanca», i així poder fer servir el nostre idioma que durant la dictadura estava prohibit en l’àmbit públic. També el poeta i pastisser J. V. Foix (1893 - 1987), ja durant la dictadura de Primo de Rivera, va saber mantenir els rètols de la seva confiteria en català creant uns eslògans comercials "bilingües" com «Bomboneria selecta», «Postres del país», o «Pasta seca superior» que van permetre que no hagués de canviar-los durant el franquisme, a diferència de la resta de comerços de Catalunya.
Com hem vist, les COMPOSICIONS BILINGÜES són possibles gràcies a l’existència d’algunes paraules que s’escriuen de la mateixa manera (o de manera molt similar) en dos idiomes diferents.
Habitualment, aquests mots homògrafs tenen idèntic significat en ambdues llengües perquè l’origen etimològic és el mateix i així trobem paraules que, per exemple, s’escriuen igual i volen dir el mateix en català que en espanyol (el responsable gestor del local virtual explica un programa digital innovador en una aula formativa superior, adaptada al sistema social actual del primer sector...), en anglès (ample, calm, editor, vague...), en alemany (blau, Parlament...), etc., etc.
Però, també ens podem trobar que aquestes paraules que s’escriuen igual (o gairebé igual) en dues llengües, no tinguin el mateix significat. Aleshores reben el nom de FALSOS AMICS i, sovint, són causa de confusions i maldecaps per als estudiants d’idiomes. N’hi ha llargues llistes a l’abast, n’he escollit una petita mostra multilingüe com a exemple:
Habitualment, aquests mots homògrafs tenen idèntic significat en ambdues llengües perquè l’origen etimològic és el mateix i així trobem paraules que, per exemple, s’escriuen igual i volen dir el mateix en català que en espanyol (el responsable gestor del local virtual explica un programa digital innovador en una aula formativa superior, adaptada al sistema social actual del primer sector...), en anglès (ample, calm, editor, vague...), en alemany (blau, Parlament...), etc., etc.
Però, també ens podem trobar que aquestes paraules que s’escriuen igual (o gairebé igual) en dues llengües, no tinguin el mateix significat. Aleshores reben el nom de FALSOS AMICS i, sovint, són causa de confusions i maldecaps per als estudiants d’idiomes. N’hi ha llargues llistes a l’abast, n’he escollit una petita mostra multilingüe com a exemple:
- AMO (català: «dirigent» / italià: «ham de pescar»)
- ARGUMENT (català: «tesi, tema» / anglès: «discussió»)
- BANCAL (català: «tros de terra conreada» / francès: «vacil·lant»)
- BURRO (català: «ase» / italià: «mantega»)
- CALDO (català: «brou» / italià: «calent»)
- CAMA (català: «extremitat inferior» / espanyol: «llit»)
- COSÍ (català: «fill d’un oncle» / italià: «així»)
- COLGAR (català: «enterrar» / espanyol: «penjar»)
- CONTENT (català: «feliç» / anglès: «contingut»)
- CURSES (català: «carreres» / anglès: «maleficis»)
- EVENTUAL (català: «possible» / anglès: «definitiu»)
- ESCOLTAR (català: «oir» / espanyol: «escortar»)
- ÈXIT (català: «triomf, victòria» / anglès (sense accent): «sortida»)
- FART (català: «ple» / anglès: «pet»)
- FULL (català: «paper» / anglès: «ple, complet»)
- FRACÀS (català: «fallada» / francès (sense accent): «soroll violent»)
- HOME (català: «persona» / anglès: «casa»)
- LUPA (català: «vidre d’augment» / italià: «lloba»)
- NAP (català: «verdura» / anglès: «migdiada»)
- NATA (català: «crema de llet» / italià: «nascuda»)
- NOI (català: «marrec» / italià: «nosaltres»)
- PET (català: «ventositat» / anglès: «mascota»)
- PRIMA (català: «escanyolida» / espanyol: «cosina» / italià: «primer»)
- RATA (català: «rosegador» / italià: «termini, quota»)
- RENTABLE (català: «que es pot rentar» / espanyol: «rendible»)
- RES (català: «cap cosa» / espanyol: «bèstia quadrúpeda»)
- SOT (català: «clot» / francès: «ximple»)
- TASCA (català: «feina» / espanyol: «taverna»)
- TUB (català: «canonada» / anglès: «banyera»)
- VOLER (català: «voluntat» / francès: «robar»)
- ARGUMENT (català: «tesi, tema» / anglès: «discussió»)
- BANCAL (català: «tros de terra conreada» / francès: «vacil·lant»)
- BURRO (català: «ase» / italià: «mantega»)
- CALDO (català: «brou» / italià: «calent»)
- CAMA (català: «extremitat inferior» / espanyol: «llit»)
- COSÍ (català: «fill d’un oncle» / italià: «així»)
- COLGAR (català: «enterrar» / espanyol: «penjar»)
- CONTENT (català: «feliç» / anglès: «contingut»)
- CURSES (català: «carreres» / anglès: «maleficis»)
- EVENTUAL (català: «possible» / anglès: «definitiu»)
- ESCOLTAR (català: «oir» / espanyol: «escortar»)
- ÈXIT (català: «triomf, victòria» / anglès (sense accent): «sortida»)
- FART (català: «ple» / anglès: «pet»)
- FULL (català: «paper» / anglès: «ple, complet»)
- FRACÀS (català: «fallada» / francès (sense accent): «soroll violent»)
- HOME (català: «persona» / anglès: «casa»)
- LUPA (català: «vidre d’augment» / italià: «lloba»)
- NAP (català: «verdura» / anglès: «migdiada»)
- NATA (català: «crema de llet» / italià: «nascuda»)
- NOI (català: «marrec» / italià: «nosaltres»)
- PET (català: «ventositat» / anglès: «mascota»)
- PRIMA (català: «escanyolida» / espanyol: «cosina» / italià: «primer»)
- RATA (català: «rosegador» / italià: «termini, quota»)
- RENTABLE (català: «que es pot rentar» / espanyol: «rendible»)
- RES (català: «cap cosa» / espanyol: «bèstia quadrúpeda»)
- SOT (català: «clot» / francès: «ximple»)
- TASCA (català: «feina» / espanyol: «taverna»)
- TUB (català: «canonada» / anglès: «banyera»)
- VOLER (català: «voluntat» / francès: «robar»)
Per acabar aquest post, us mostraré un parell de COMPOSICIONS BILINGÜES separades per gairebé cent anys.
La primera és un vers que recull el folklorista Joan Amades al seu llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars":
La primera és un vers que recull el folklorista Joan Amades al seu llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars":
Contesta, nena galana,
la pregunta del poeta;
contesta si la quarteta
és catalana o castellana.
la pregunta del poeta;
contesta si la quarteta
és catalana o castellana.
L’altra és un «discurs polític» tret del programa POLÒNIA de Televisió de Catalunya emès el 26/01/2012. En el vídeo següent, veiem com els diputats d’ERC Joan Tardà (Cesc Casanovas) i Alfred Bosch (Toni Albà) decideixen fer un discurs en català a Madrid... però de manera dissimulada perquè no se n’adoni el president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada (Fermí Fernández) del PP.
 |  |  |  |
10 comentaris:
Em sembla molt curiós, fins i tot útil. 😉
El vídeo m'ha tret una rialla ben ample.
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: La utilitat és relativa, però certament és un joc lingüístic força curiós.
Els del Polònia són molt bons, saben fer riure mentre assenyalen les mancances dels nostres polítics que no són poques siguin del color que siguin. És un dels meus programes favorits de fa molts anys. :-))
En Timoneda, segurament va escriure primer el sonet i quan anava a fer el títol, ja s'havia cansat de buscar paraules i el va fer en castellà ! hehehe
Abans d'arribar al vídeo final, havia pensat el mateix, en quan al parlament europeu , però veig que ja s'han avançat.... els del Polònia ! hahaha , que prenguin nota els polítics de debò !.
Salut ;)
ARTUR: Exacte, la inspiració bilingüe no li va arribar per compondre un títol prou adient a la resta del sonet. :-DD
A segons quins polítics, jo també els faria prendre nota d'una altra bona idea d'aquest vídeo del Polònia. Em refereixo al fossar dels cocodrils (amb la diferència que el comandament hauria d'estar en mans dels votants). Segur que així anirien més amb compte en prendre segons quines decisions per evitar caure-hi i no haver de cridar això del "caiman fatal" (en català o en espanyol, és igual). :-))
Jo també he pensat en això del títol, he, he, he... després de la feinada, tocava un títol bilingüe també. Però havia de triar o un títol explicatiu del que era el poema, o un títol bilingüe coherent amb el poema. Em sembla que tot no podia ser. I va triar la primera opció. Perquè aquests textos bilingües sempre queden una mica forçats, com el del pobre Joan Tardà del Polònia, he, he, he...que no diu res, clar que als polítics això tamoc no els preocupa gaire, sovint parlen molt i no diuen res de res.
Molt interessant tot, Mc! Els falsos amics també m'han encantat.
CARME: Tens raó, és inevitable que aquests textos resultin una mica forçats sobretot com més llargs són. És relativament fàcil compondre una única frase utilitzant aquestes paraules "bilingües", però la dificultat augmenta si el que es pretén és fer un text més complet perquè, en comptes de triar les paraules que s'adiuen al sentit d'allò que es vol dir, s'acaba adaptant el que es diu a les limitades paraules que es poden utilitzar. Una cosa que, coincideixo amb tu, els polítics ja estan acostumats a fer i és cert que sembla que no els importa gaire (no em refereixo als discursos bilingües sinó als de poc contingut real) ;-)
La llista del post és només un petit tast dels "Falsos amics", n'hi ha llargs reculls en diversos idiomes que són molt interessants (i fins i tot divertits) de llegir.
És molt bo el gag del Polònia, me'n recordava! Ui els 'false friends'! D'aquests sí que me'n recordo de quan estudiava anglès, i tant si causaven maldecaps! Però ara, vist en perspectiva i de manera recreativa, tot plegat és molt més graciós i curiós!
XEXU: Preparant el post em va venir al cap aquest gag del Polònia (que després vaig veure que ja té gairebé deu anys) i vaig decidir buscar-lo per incloure'l com un bon exemple del que estava explicant. Va sortir de seguida i aquí el tenim. Jo també el trobo molt bo.
Clar, els "falsos amics" fan gràcia així, ben identificats en una llista. Una altra cosa és quan apareixen de sobte pel mig mentre intentes aprendre un nou idioma. :-))
Cada un dels teus posts podria ser un capítol en un llibre súper interessant sobre les possibilitats d'entreteniment que ens dóna el llenguatge 😀😀
En el tema dels "falsos amics" n'hi ha un que ens feia riure molt... Sí algun dia ets a un país de parla anglesa i et sents refredat no vagis a una farmàcia i diguis que estàs constipated perquè et donaran .... Un laxant!! 😄😜
ASSUMPTA: Sí, m'agrada veure-ho així. Com un llibre virtual que, a capítol per mes, queda a disposició de qui el vulgui consultar. :-)
Un altre bon exemple de Fals Amic aquest "constipated" anglès. Llegint aquesta part del teu comentari, m'ha vingut al cap un vell acudit de l'Eugenio que segur que coneixes. És aquell del client d'una farmàcia constipat que demana un remei per a la tos i per error li donen un laxant. Quan el farmacèutic s'adona de la confusió, corre a avisar-lo. Però l'home ja s'ha pres la medecina i, efectivament, ja no tus... perquè no s'hi atreveix. :-D
Publica un comentari a l'entrada