EL NÚMERO TRIAT
- Un full de paper
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)
En un paper, s’ha de dibuixar una quadrícula amb quatre files i quatre columnes, és a dir formada per 16 caselles i aquestes caselles s’han d’omplir amb els nombres naturals successius que van de l'1 al 16. L’ordre no té gens d'importància i, de fet, com més desordenats estiguin millor.
El mag presenta la quadrícula amb els 16 números a un espectador i li demana que triï una de les xifres senars sense dir-la. És a dir, ha de descartar els nombres parells i escollir només una de les caselles on hi ha els imparells (1-3-5-7-9-11-13-15).
La feina del mag serà endevinar aquest número triat i, per aconseguir-ho, començarà a assenyalar els números d’un en un. Cada vegada que el mag toqui un número, l’espectador ha de sumar mentalment una unitat al número incògnita (si ha triat el 9, amb el primer cop pensarà 10, amb el segon pensarà 11...) i així fins a arribar a 25.
Quan la seva suma mental arribi a 25, l’espectador ho dirà en veu alta i, per a sorpresa de tothom, just en aquell moment el mag estarà assenyalant el número que buscàvem.
La feina del mag serà endevinar aquest número triat i, per aconseguir-ho, començarà a assenyalar els números d’un en un. Cada vegada que el mag toqui un número, l’espectador ha de sumar mentalment una unitat al número incògnita (si ha triat el 9, amb el primer cop pensarà 10, amb el segon pensarà 11...) i així fins a arribar a 25.
Quan la seva suma mental arribi a 25, l’espectador ho dirà en veu alta i, per a sorpresa de tothom, just en aquell moment el mag estarà assenyalant el número que buscàvem.
11 comentaris:
No se si seré capaç de trobar algú que sàpiga sumar mentalment d’un en un sense equivocar-se durant tantes vegades
PONS: Hi ha gent per a tot, busca algú que no sigui de lletres. :-D
Un truc ben curiós per poder fer aquestes festes... amb els "allegados".😉
Bona nit, Mac.
Si això fos una classe, jo seria el teu pitjor alumne.
SA LLUNA: Efectivament, pot ser un bon entreteniment de sobretaula per passar l'estona. :-)
XAVIER: Tens sort, doncs, que aquí no posem notes. :-DD
He pensat com en Pons. No sé si l'audiència sabria sumar tan ràpid, perquè segurament jo em descomptaria!
XEXU: No cal que sigui ràpid. És qüestió d'anar sumant d'un en un mentre el mag va marcant les caselles i això ho pot fer a un ritme tan lent com convingui. ;-)
Els números no acaben de ser el meu fort ! ... però està ben trobat ;)
Salut !
ARTUR: A mi també m'ho sembla. ;-)
Admiro molt als qui són capaços d'inventar aquests jocs. Sempre t'ho dic, però m'encanta aquesta màgia matemàtica.
CARME: Jo també sempre ho dic, però és que és cert que m'agraden molt aquests jocs que, tot i la seva senzillesa, aconsegueixen sorprendre't (almenys quan te'ls fan per primer cop). Després, pots adonar-te que "només" es basen en un simple càlcul matemàtic però això, per a mi almenys, no els treu cap mèrit sinó tot el contrari.
Publica un comentari a l'entrada