Ha arribat l’últim post de l’any i toca presentar-vos la llista dels llibres que he llegit aquest 2020. Han estat un total de 71 volums i 20.790 pàgines (una mitjana de 57 al dia). Un increment, respecte a l’any passat, de només tres llibres però de gairebé 2.000 pàgines més i cal destacar que per primera vegada, d’ençà que en porto els comptes, he superat les 20.000 pàgines i les 7 desenes de llibres llegits en un any.
Per allargar una mica les dades estadístiques, podria afegir que aquest 2020 he llegit 22 llibres curts (fins a 200 pàgines), 36 estàndards (de 201 a 400), 9 llargs (de 401 a 600) i 4 totxos (més de 600 pàgines) i que el meu llibre mitjà ha estat de 293 pàgines.
Si féssim un rànquing d’autors, quedaria així:
5 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Ja fa cinc anys que vaig decidir repassar tota la seva obra que tingués disponible i enguany m’hi he posat amb el seu cicle «Temps Obert». Una sèrie de novel·les que constitueixen un interessant exercici literari.
Haruki Murakami. Amb aquestes cinc obres m’he posat al dia amb la bibliografia completa de l’autor que em va atrapar amb «1Q84».
Arthur Conan Doyle. A finals de 2018 em vaig proposar llegir els nou llibres que formen el «cànon holmesià» i aquests eren els últims. (Nota: a la llista en surten cinc perquè el primer el van editar en dues parts però, de fet, són quatre llibres).
3 LLIBRES:
Avel·lí Artís-Gener. Un altre dels «meus clàssics catalans» que vaig decidir retrobar. L’any passat vaig iniciar el repàs de les seves novel·les que aquest 2020 he continuat.
Jo Nesbo. Continuo gaudint de la sèrie «Harry Hole»; aquest policia alcohòlic que, malgrat totes les dificultats (i a fe que se li compliquen les coses en cada novel·la), sempre se’n surt amb prou enginy.
Salvador Macip. També fa unes quantes temporades seguides que en Salvador apareix a la meva llista de lectures. Enguany li ha tocat el torn a tres dels seus llibres divulgatius.
2 LLIBRES:
Margaret Atwood. LOS TESTAMENTOS no arriba al nivell de «El conte de la serventa» però n’és una continuació força digna. ÀLIES GRACE, em va semblar una novel·la més rodona i la vaig gaudir més.
Oriol Junqueras. He trobat molt interessants els dos llibres, ben diferents, que ha publicat aquest 2020. PARLANT AMB TU... són cartes escrites a la seva muller que mostren el seu vessant més personal. TORNAREM A VÈNCER, escrit amb la Marta Rovira, plasma la seva proposta per sortir de l’atzucac polític que ens ha tocat viure i, a parer meu, en fa una anàlisi molt lúcida, sense retrets i amb ànim d’avançar.
Olga Xirinacs. Un parell de llibres força curts que t’atrapen pel que tenen de records personals de l’autora.
Isabel-Clara Simó. Quan vaig assabentar-me de la seva mort vaig decidir rellegir algun dels seus llibres. Vaig triar un curt recull de relats i la seva novel·la que més m’agrada.
També cal remarcar que l’escriptora d‘Alcoi és la primera d’una sèrie d’autors que jo ja havia llegit en algun moment o altre i que ens han deixat aquest 2020. Els he volgut recordar fent sortir almenys un dels seus llibres a la meva llista de lectures d’enguany: Isabel-Clara Simó, Lluís Racionero, Josep Maria Benet i Jornet, Carlos Ruiz Zafón, Manuel Cuyàs, Mary Higgins Clark, Juan Marsé, James Randi i Montserrat Carulla.
Entre la resta d’autors de la llista, destaco els títols que més bons records em porten ara que n’he fet el repàs: EL FERROCARRIL SUBTERRANI (en vaig parlar aquí), L’ESPASA I LA LLAVOR (en vaig parlar aquí), L’ESPERIT DEL TEMPS (la lectura es fa feixuga a estones però colpeix comprovar la facilitat com alguna gent ‘intel·ligent’ assumia i justificava les atrocitats nazis), CONTES D’UNA BUTXACA (he tornat a trobar en alguns d’aquests relats la genial ironia de l’autor de «La guerra de les salamandres»), COMPLOT CONTRA ELS ESTATS UNITS (molt bona novel·la d’història-ficció que explica la vida d’una família jueva als EUA dels anys 40 del segle XX amb un president antisemita i aliat de Hitler a la Casa Blanca. La sèrie també val la pena, té un final més obert que la novel·la però, en general, segueix força fidelment el llibre), MÍSTER FOLCH (una novel·la ‘estranya’ tant per la trama com per la manera d’explicar-la però que enganxa), QUALITYLAND (un divertit llibre on se’ns presenta un futur pròxim que, realment, no fa gaire gràcia. Molt bona lectura), IGNOT (una novel·la polièdrica que ens parla de la creació artística. Hi ha parts més interessants que d’altres, però en conjunt totes les diverses cares que formen aquest poliedre m’han agradat prou per considerar-lo un bon llibre), LAS PRIMERAS QUINCE VIDAS DE HARRY AUGUST (el relat és un pèl embolicat en alguns capítols però el plantejament em va semblar molt original i m’ho vaig passar força bé llegint aquesta novel·la) i acabo amb la que ara tinc entre mans; SEGUIRÉ ELS TEUS PASSOS, l'última novel·la de Care Santos amb la mateixa protagonista de «Tot el bé i tot el mal» que vaig llegir l'any passat (en vaig parlar aquí).
Per allargar una mica les dades estadístiques, podria afegir que aquest 2020 he llegit 22 llibres curts (fins a 200 pàgines), 36 estàndards (de 201 a 400), 9 llargs (de 401 a 600) i 4 totxos (més de 600 pàgines) i que el meu llibre mitjà ha estat de 293 pàgines.
Si féssim un rànquing d’autors, quedaria així:
5 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Ja fa cinc anys que vaig decidir repassar tota la seva obra que tingués disponible i enguany m’hi he posat amb el seu cicle «Temps Obert». Una sèrie de novel·les que constitueixen un interessant exercici literari.
Haruki Murakami. Amb aquestes cinc obres m’he posat al dia amb la bibliografia completa de l’autor que em va atrapar amb «1Q84».
Arthur Conan Doyle. A finals de 2018 em vaig proposar llegir els nou llibres que formen el «cànon holmesià» i aquests eren els últims. (Nota: a la llista en surten cinc perquè el primer el van editar en dues parts però, de fet, són quatre llibres).
3 LLIBRES:
Avel·lí Artís-Gener. Un altre dels «meus clàssics catalans» que vaig decidir retrobar. L’any passat vaig iniciar el repàs de les seves novel·les que aquest 2020 he continuat.
Jo Nesbo. Continuo gaudint de la sèrie «Harry Hole»; aquest policia alcohòlic que, malgrat totes les dificultats (i a fe que se li compliquen les coses en cada novel·la), sempre se’n surt amb prou enginy.
Salvador Macip. També fa unes quantes temporades seguides que en Salvador apareix a la meva llista de lectures. Enguany li ha tocat el torn a tres dels seus llibres divulgatius.
2 LLIBRES:
Margaret Atwood. LOS TESTAMENTOS no arriba al nivell de «El conte de la serventa» però n’és una continuació força digna. ÀLIES GRACE, em va semblar una novel·la més rodona i la vaig gaudir més.
Oriol Junqueras. He trobat molt interessants els dos llibres, ben diferents, que ha publicat aquest 2020. PARLANT AMB TU... són cartes escrites a la seva muller que mostren el seu vessant més personal. TORNAREM A VÈNCER, escrit amb la Marta Rovira, plasma la seva proposta per sortir de l’atzucac polític que ens ha tocat viure i, a parer meu, en fa una anàlisi molt lúcida, sense retrets i amb ànim d’avançar.
Olga Xirinacs. Un parell de llibres força curts que t’atrapen pel que tenen de records personals de l’autora.
Isabel-Clara Simó. Quan vaig assabentar-me de la seva mort vaig decidir rellegir algun dels seus llibres. Vaig triar un curt recull de relats i la seva novel·la que més m’agrada.
També cal remarcar que l’escriptora d‘Alcoi és la primera d’una sèrie d’autors que jo ja havia llegit en algun moment o altre i que ens han deixat aquest 2020. Els he volgut recordar fent sortir almenys un dels seus llibres a la meva llista de lectures d’enguany: Isabel-Clara Simó, Lluís Racionero, Josep Maria Benet i Jornet, Carlos Ruiz Zafón, Manuel Cuyàs, Mary Higgins Clark, Juan Marsé, James Randi i Montserrat Carulla.
Entre la resta d’autors de la llista, destaco els títols que més bons records em porten ara que n’he fet el repàs: EL FERROCARRIL SUBTERRANI (en vaig parlar aquí), L’ESPASA I LA LLAVOR (en vaig parlar aquí), L’ESPERIT DEL TEMPS (la lectura es fa feixuga a estones però colpeix comprovar la facilitat com alguna gent ‘intel·ligent’ assumia i justificava les atrocitats nazis), CONTES D’UNA BUTXACA (he tornat a trobar en alguns d’aquests relats la genial ironia de l’autor de «La guerra de les salamandres»), COMPLOT CONTRA ELS ESTATS UNITS (molt bona novel·la d’història-ficció que explica la vida d’una família jueva als EUA dels anys 40 del segle XX amb un president antisemita i aliat de Hitler a la Casa Blanca. La sèrie també val la pena, té un final més obert que la novel·la però, en general, segueix força fidelment el llibre), MÍSTER FOLCH (una novel·la ‘estranya’ tant per la trama com per la manera d’explicar-la però que enganxa), QUALITYLAND (un divertit llibre on se’ns presenta un futur pròxim que, realment, no fa gaire gràcia. Molt bona lectura), IGNOT (una novel·la polièdrica que ens parla de la creació artística. Hi ha parts més interessants que d’altres, però en conjunt totes les diverses cares que formen aquest poliedre m’han agradat prou per considerar-lo un bon llibre), LAS PRIMERAS QUINCE VIDAS DE HARRY AUGUST (el relat és un pèl embolicat en alguns capítols però el plantejament em va semblar molt original i m’ho vaig passar força bé llegint aquesta novel·la) i acabo amb la que ara tinc entre mans; SEGUIRÉ ELS TEUS PASSOS, l'última novel·la de Care Santos amb la mateixa protagonista de «Tot el bé i tot el mal» que vaig llegir l'any passat (en vaig parlar aquí).
Aquí teniu la llista completa:
LLIBRES LLEGITS 2020
Que l'any nou ens porti
molt bones lectures i
els millors desitjos...
FELIÇ 2021!!
molt bones lectures i
els millors desitjos...
FELIÇ 2021!!
21 comentaris:
Moments de felicitat en veure que es publiquen les llistes de llibres llegits, i la teva és sempre de les que espero amb més ganes. Com sempre, espectacular, digne d'aplaudiments i reverències. Quin lector! No per aquest any (només), sinó per la teva constància al llarg dels anys. I això de llegir llibres dels autors i autores que ens han deixat aquest any m'ha arribat al cor. Molt bon post, a més, amb els autors i autores que has repetit, i les explicacions.
Pel que fa a coincidències, ja sabem que solem coincidir força perquè ens anem seguint al llarg de l'any i de vegades ens donem idees de lectura. Però tot i així, dels 71 llibres, si no m'he descomptat, n'he trobat 18 que ja he llegit, que té força mèrit perquè no llegeixo tants autors catalans com tu. El número s'engreixa també perquè, llegeixis el que llegeixis de Macip o Murakami, jo ja ho he llegit, hahaha. Són els més mimats a casa meva. També he llegit els de Margaret Atwood, El Ferrocarril Subterrani, 1984, Les cròniques marcianes, L'any de la plaga, The Power, Míster Folch, QualityLand (brutal) i Tornarem a vèncer. Per cert, 'Al sur de la frontera, al oeste del sol', en català equival a 'Lamant perillosa', no sé per què aquesta diferència en el títol.
També he llegit dos volums de Sherlock Holmes, els publicats per Viena que inclouen el Canon Holmesià, les aventures i les memòries. Viena l'ha publicat en 4 volums, aquest nadal ha sortit el quart, que també compraré (el tercer ja és a casa). Ja sabia que el cànon era de 9 volums, com que no conec les equivalècies, no l'he afegit a la llista de coincidències, però sí, també he tingut dosis de Sherlock aquest any. I n'he gaudit molt. Previsiblement, en tindré més el 2021 o no gaire més enllà.
Per acabar, dos llibres que tinc previst llegir aquest 2021, 'La felicitat no és completa', que ja vam comentar a la meva llista de propòsits lectors, i 'Seguiré els teus passos' de la Care Santos, que fa mesos que espera a la lleixa de pendents, però com que era una mica totxo m'ha anat fent mandra. També perquè la Reina tampoc em va semblar un personatge tan espectacular. Tot i així, vaig comprar el segon llibre on sortia. Problemes de ser un comprador compulsiu de llibres...
Gràcies per publicar la teva llista de llibres, gaudeixo tant de repassar-la! Molt bon any nou, confiem que ho sigui, i que d'una manera o altra ens porti grans lectures!
M'hi vaig apuntar tard a publicar la meva llista de llibres llegits, però ara ja s'ha convertit en un dels meus posts preferits. La meva i també les vostres, és clar, que està molt bé compartir lectures i parlar-ne.
Quan va morir la Isabel-Clara Simó, al gener, vaig fer-me el propòsit de rellegir algun llibre seu perquè feia molts anys que no ho feia. La cosa hauria quedat aquí si no fos que després he anat constatant que aquest 2020 s'ha emportat uns quants autors (tinc la impressió que força més que qualsevol altre any) que jo ja havia llegit i vaig voler ampliar el propòsit a tots ells.
Són força coincidències, aquestes 18, però és cert que moltes d'elles ja estan "assegurades" cada any perquè compartim força gustos lectors... i que duri.
El tema de les traduccions donaria per parlar-ne molt més extensament. Jo tampoc sé perquè hi ha aquesta diferència entre les dues versions del títol d'aquesta novel·la de Murakami, però segur que d'exemples similars en trobaríem un grapat. Ara te'n donaré un, també tret d'un llibre de Murakami. Del capítol 8 de la versió catalana de "De què parlo quan parlo d'escriure" vaig treure una citació que em va agradar perquè, d'alguna manera, em representa: "No es pot dir que m'agradi perdre -segons de què es tracti- però gairebé mai no tinc prou ganes de guanyar per posar-me a competir". Doncs a la versió espanyola del llibre, aquesta frase queda en: "Obviamente, en algunos aspectos de la vida sí soy competitivo, pero no es algo que se manifieste con relación a otra persona". Que, per a mi almenys, no té per a res la mateixa força. Admeto, però, que desconec quina és la més semblant a l'original en japonès.
He anat a mirar els llibres de Conan Doyle publicats per Viena fins ara (Les aventures de Sherlock Holmes, Les memòries de Sherlock Holmes, El retorn de Sherlock Holmes i El darrer cop d'arquet) i diria que es corresponen exactament i per ordre, als llibres de relats del cànon holmesià. Els tres primers reculls tenen el mateix títol i "El darrer cop d'arquet" jo l'he llegit com "Els darrers aplaudiments". Encara faltaria per publicar un cinquè i últim recull de relats "Els arxius de Sherlock Holmes" i, per completar els 9 llibres del cànon, les quatre novel·les que també protagonitza el detectiu (que no és que estiguin malament, però són molt millors i més entretinguts els relats, afegeixo de passada).
Ja parlarem de l'últim de Care Santos quan l'acabem de llegir tots dos. A mi em va agradar força la primera novel·la protagonitzada per la Reina Gené i, pel centenar llarg de pàgines que porto llegit fins ara, crec que aquesta segona també ho farà tot i que la història va per una altra banda.
Gràcies a tu pel comentari i Bon Any Nou!!
Molta admiració m'ha produït el teu post i, sobretot, les lectures que has fet. Enhorabona!
El meu any ha estat ple de sotracs i la lectura no ha estat objectiu possible. Espero poder dedicar estones als llibres aviat, sempre que la vista i la vida m'ho permetin...
Bon 2021, salut i amor!
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: Moltes gràcies i espero que aquest 2021 et porti aquestes estones per dedicar als llibres que desitges perquè això voldrà dir que els problemes que ara t'ho impedeixen ja no hi seran. Una forta abraçada i un Feliç Any Nou!!
Ets una màquina Mc! He, he, he....
De la teva llista n'hi ha 18 que he llegit. (Ostres! Com en XeXu!) la major part de coincidències son Pedrolo i Murakami, però no les úniques. Hi ha la Isabel-Clara Simó, l'Olga Xirinacs, en Baixauli, el Cercamon de Racionero i algun altre... ara no rellegeixo gaire. Només Pedrolo em tempta de rellegit-lo.
Bravo per la teva llista, l'espero amb ganes!
He llegit algun dels títols de la teva llista... i no gaires més. Per llegir 71 llibres necessito uns quants anys.
CARME: Ja és casualitat aquest empat amb en XEXU. :-)) Et dic el mateix que a ell, trobo que 18 coincidències són força coincidències, però tampoc m'estranya gaire. Compartim alguns autors preferits i això s'ha de notar.
Tot i que enguany, l'efecte no ha estat recíproc. He anat a mirar la teva pàgina de Lectures-2020 i només he trobat 4 llibres que ja he llegit: EL REC, EMMA, JGNOT i M'EXPLICO. Un altre de la teva llista el tinc apuntat per aquest 2021, es tracta de ORYX I CRAKE de la Margaret Atwood. Em va cridar l’atenció per l’autora i perquè he llegit que és de ciència-ficció, tot i que ara he vist que a tu no et va acabar de fer el pes.
M’agrada que a la meva llista de lectures hi hagi espai per llibres nous però també per recuperar-ne d’anys enrere. Alguns d’aquests últims sí que són relectures però tampoc no gaires (ara n’he comptat 8 dels 71), per exemple els de Pedrolo d’enguany els he llegit tots per primera vegada.
Gràcies, a mi també m’agrada compartir-la.
XAVIER: Jo estic acostumat a llegir una estona cada dia i «de mica en mica, s’omple la pica» però està clar que el ritme lector és molt personal. Cadascú tenim el nostre i cap és millor que un altre. La qüestió és gaudir amb el que llegim perquè, en aquest cas, és ben cert que la quantitat no té gens d'importància.
Renoi ! M'agrada llegir , però davant la teva exposició , m'he sentit petit , petit !! hehehe.... el meu "totxo" (per la extensió) ha sigut un del Zafón "El laberint dels esperits" , de la saga de L'Ombra del vent, els altres que he llegit son més normalets, entre ells, els de la amiga bloguera Teresa Duch , que m'han atrapat molt i recomano !.
A veure l'any vinent com ho portarem !.... Bon any i bona lectura !!!
ARTUR: Llegir més o menys no et fa millor o pitjor lector. Sovint, el ritme lector
de cadascú depèn més de les circumstàncies que ens envolten que no de les ganes de llegir que tens. La qüestió, com li he dit al XAVIER, és gaudir de les lectures que fas sense comptar quantes en fas.
Bones recomanacions les teves. Vaig llegir "El laberint dels esperits" quan es va publicar i també en tinc molt bon record, em va semblar un bon final de la saga que va començar amb "L'ombra del vent". De la Teresa he llegit "Les cadenes subtils" que és l'únic que tenen a la biblioteca del meu poble, tinc pendents els seus llibres més recents.
Igualment, Bon Any i bona lectura !!!
És impressionant... És tan completa i ben explicada que no goso ni a comentar-la (jo no faré llista perquè fa plorar).
Però si vull dir que trobo magnífic aquest homenatge que has fet a escriptors morts aquest any, dedicant-los una lectura a cada un... i m'ha fet gràcia veure la Mary Higgins, que tants llibres seus he llegit entre els teus autors. I és que entre tant per triar, hauria estat impossible no trobar cap coincidència.
Tot i que fa anys em vaig empipar molt amb en RUIZ-ZAFÓN, recordo haver-ho passat genial llegint els seus contes (els que ja havia escrit ABANS de l'ombra del vent... i que jo vaig llegir tot just acabar la novel·la. Em van agradar moltíssim, sobre tot MARINA. Per tant, reconec que ara m'agradaria llegir aquest nou, el BARCELONA GOTHIC, però com no me'l pinti a l'oli... Què t'ha semblat? Potser miri si el tenen a la Biblioteca... però, actualment tinc TRES llibres començats i fa mesos que no avanço en cap dels tres...
En fi, enhorabona per tantes lectures!!!
Ai, m'he deixat una cosa... això que dius dels llibres del cànon Holmesià... què és? Una selecció dels seus llibres? Però... feta per qui? Per ell mateix? Per algun editor?... Explica, explica hehe
Mc, com cada any ets un gran lector. I com sempre no puc evitar mirar quines coincidències lectores tenim, encara que no siguin d'aquest any i aprofitar per trobar només lectures per més endavant. Les coincidències són poques
EL RETORN DE SHERLOCK HOLMES ( el meu era de Viena en un únic volum)
MIL NOU-CENTS VUITANTA-QUATRE
LES CRÒNIQUES MARCIANES
LA SALVATGE
FALGUERES INFORMA [Temps Obert 03]
Bones lectures!
ASSUMPTA: Gràcies. És allò que dèiem del ritme lector de cadascú, que no només és personal sinó que també és intransferible. El que llegim i com ho llegim depèn de les nostres circumstàncies en cada moment. En el meu cas, m'he acostumat a llegir una estona cada dia i això fa pujar el nombre total de lectures. En canvi, no m'agrada començar un llibre si no he acabat abans l'anterior. Per tant, gairebé mai tinc dos llibres començats alhora i tenir-ne tres, com expliques tu, ja seria inimaginable. :-)
Tot i que no he llegit gaires llibres seus, no podia faltar la Mary Higgins Clark en aquest "homenatge". La novel·la que vaig escollir era la més recent d'ella que a la biblioteca tenien en català.
Hi ha una confusió pel que fa al llibre de Ruiz Zafón que he llegit. Aquest "Barcelona Gothic" és un recull de quatre relats curts que va editar el diari La Vanguardia l'any 2008. El seu llibre pòstum que han publicat fa un parell de mesos es titula "La ciutat de vapor" i, segons he vist, és un recull de tots els seus contes (11). És a dir que és com si n'hagués llegit només una tercera part i, per tant, no puc parlar pel llibre complet. Pel que fa a aquests quatre relats, et diré que em van tornar a portar a aquell ambient tan típic de l'autor i, en conjunt, van ser una lectura interessant però, com sempre passa en els reculls de contes, no tots em van agradar igual.
El Cànon Holmesià són els llibres de Sherlock Holmes que va escriure Arthur Conan Doyle i se'n diu així per diferenciar-los de la resta d'obres que protagonitza el detectiu (o estan basades en ell) escrites a posteriori per altres autors. Aquest cànon el formen 4 novel·les (Estudi en escarlata, El signe dels quatre, El gos dels Baskerville i La vall del terror) i 56 relats publicats en 5 reculls (Les aventures de Sherlock Holmes, Les memòries de Sherlock Holmes, El retorn de Sherlock Holmes, Els darrers aplaudiments i L'arxiu de Sherlock Holmes). Un total de 9 llibres.
MIREIA: Coincidim en un grapadet de "clàssics". :-))
Content de tornar-te a veure per aquí. Bones lectures també per a tu!.
Aquest any has llegit unes nou vegades més llibres que jo però “només” unes cinc vegades més pàgines que jo, això ja et dona una idea de que estranyament em decanto per llibres llargs.
Coincidim amb quatre llibres (Aquest any també coincideixo amb 4 llibres amb en Xexu, així no teniu gelosia l’un de l’altre). Mil nou cents vuitanta quatre, que em va agradar. Les cròniques marcianes que no em va agradar. Qualityland que just he acabat fa poc i m’ha agradat i encara haig de publicar la ressenya. I per suposat les primeres quinze vides, què tal aquest? T’ha agradat? Pel què dius sembla que no em vaig equivocar recomanant-lo, o potser només ho has dit per quedar bé amb mi, sé que per molta gent es molt important quedar bé amb mi.
Què tal el del el abuelo que volvió para salvar el mundo? Del nivell dels altres dos o pitjor? Algun de la llista que em recomanis per mi?
PONS: Si no m'he equivocat amb els comptes, m'ha sortit que el teu llibre mitjà d'enguany ha estat d'unes 520 pàgines i, efectivament, això és decantar-se per llibres força llargs. El meu, com hauràs vist, no arriba a les 300 pàgines. De més de 500 pàgines, "només" n'he llegit vuit.
A mi, "Cròniques marcianes" sí que em va agradar i les altres coincidències que cites també. Incloent "Las primeras quince vidas de Harry August" que, com dic al post, em va semblar una idea molt original i en vaig gaudir força la lectura. I ho dic de veritat, entenc aquesta "molta" gent que faria el que fos per quedar bé amb tu, però en el meu cas això no inclou dir mentides (almenys quan no és estrictament necessari). ^_^
Aquesta última novel·la de Jonas Jonasson continua sent una mica més del mateix. És entretinguda i té l'avantatge que toca temes (i protagonistes) molt recents que fa gràcia reconèixer mentre llegeixes. Així i tot, la meva preferida continua sent l'anterior ("El matón que soñaba con un lugar en el paraíso") perquè tocava el tema de la religió i això la feia una mica diferent de la resta però no tothom (ni tu mateix, pel que recordo) hi està d'acord.
No sé, potser "El ferrocarril subterrani" i "The power" t'agradarien... o potser no que tens uns gustos literaris força estranys. ;-)
Et dono un parell de dades i ja aprofites per convertir-ho en un enigma i fer els càlculs per solucionar-lo, ets incorregible! He arrodonit bastant les xifres per tal que donin nombres enters, si vols saber els números exactes hauràs d’esperar com tothom al CT3334, però no t’has allunyat gaire de la realitat.
De les teves recomanacions em quedo amb The Power però no amb el Ferrocarril, malgrat que el primer no l’has destacat i el segon si, però per temàtica em crida més.
PONS: No puc evitar-ho, és veritat. D'acord, m'esperaré fins al CT3334 per confirmar que l'encerto força. :-D
És cert que no he destacat "The Power" al meu resum, però no és perquè no m'agradés sinó perquè no em va agradar tant com les altres que sí que he citat. L'argument és original i es llegeix amb facilitat i interès però, malgrat això, jo no vaig gaudir prou amb la lectura per considerar-lo un llibre del tot rodó. Però bé, això són sensacions personals i ja veurem que et sembla a tu si l'acabes llegint.
Ostres, què interessant això del Cànon Holmesià!! No en tenia ni idea ni ho havia sentit a dir mai... m'encanta saber aquestes coses!!
Agatha Christie va matar Poirot potser per evitar que li fessin noves novel·les amb el personatge... Ara bé, tot i mort, hi ha pel·lícules que el fan sortir on no toca... I a Miss Marple el mateix!!
Aaaaaah!! ja deia jo que el títol del llibre d'en Zafón em semblava diferent, però com a vegades al traduir-los del castellà al català o viceversa fan el que els dóna la gana, pensava que era el mateix. Doncs gràcies també!!
ASSUMPTA: Conan Doyle també va matar a Sherlock Holmes o, més ben dit, va provar de fer-ho perquè les queixes dels lectors per aquest fet van ser tantes que després es va veure obligat a ressuscitar-lo. :-)
Publica un comentari a l'entrada