GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 18 de desembre de 2020

Relats Conjunts (desembre - 2020)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La dama de Shalott" [The Lady of Shalott] (John Williams Waterhouse - 1888).





LA DAMA BLANCA

 La nostra història té un tràgic començament. Un noiet, orfe de pare, desapareix dins les gèlides aigües del llac. Al principi, tot el poble acompanya la mare en la recerca però, a mesura que passen els dies i queda ben clar que el noi no se n’ha pogut sortir, la dona es queda sola recorrent les aigües una vegada i una altra, desesperadament. Malgrat els precs d’amics i parents, es nega a abandonar. Jura que no baixarà de la barca fins que no trobi el seu fill i, malauradament, compleix la promesa. Després de set dies d’infructuosa recerca, sense menjar ni beure, la dissortada dona mor. Però resulta que, com que no ha trobat el consol que buscava, la seva ànima es nega a abandonar aquest món i, convertida en un esperit maligne, decideix tornar cada any per les mateixes dates. En vida no va trobar el seu fill però una vegada morta no se n’anirà de buit, cada any raptarà i s’emportarà cap a l’avern un noiet del poble escollit a l’atzar. La seva desgràcia passarà a ser la desgràcia de tot el poble.

Però ja diuen que no hi ha mal que per bé no vingui i aquest malefici que semblava que havia de condemnar-nos, va servir per a tot el contrari. Un espectre d’aquesta entitat no és fàcil que passi desapercebut i, de seguida, el nostre poble s’omple de visitants que volen veure la Dama Blanca, com ben aviat tothom la coneix. La setmana que cada any se la pot veure navegant pel llac com una ànima en pena, es converteix en una font d’ingressos inesperada. No passa gaire temps abans que l’ajuntament decideixi organitzar la Setmana de la Dama Blanca, set dies a l’any dedicats per complet a l’aparició fantasmal que van molt bé a les arques municipals i omplen els calaixos dels botiguers i restauradors del poble. Tot i que, en part, és una festa agredolça, perquè al cap i a la fi una família es quedarà sense un dels seus fills, cal admetre que, més enllà de la desgràcia, aquesta setmana esdevé la gran festa major del poble.

Entre tots vam aconseguir sortir-nos-en i superar la fatalitat, però jo crec que no ens hem de quedar aquí. Per això, fa uns dies vaig proposar al regidor de comerç i turisme que s’hauria de contractar una mèdium de reconegut prestigi per parlar amb la Dama. La idea seria convèncer-la que, en comptes d’una vegada a l’any, passi pel poble cada sis mesos. Just abans de Nadal, com fins ara, i també a principis d’estiu. Això permetria allargar la temporada turística i crear la Setmana Blanca Estiuenca que segur que ho petaria. Doncs avui m’han comunicat que aquest pla genial, mal m’està el dir-ho, que convertiria el nostre poble en un dels principals destins turístics de la regió, no tirarà endavant. Pel que sembla, aquesta gran iniciativa ha topat amb l’oposició frontal d’alguns pares i mares que es neguen a perdre més fills per molt bo que això sigui per l’economia del poble. Ho entenc, tot és qüestió de prioritats i, des del seu punt de vista, la seva reacció és comprensible, no dic que no, però alguns pensem que potser no n’hi ha per tant i que, abans de prendre una decisió massa precipitada, ho hauríem de sospesar millor entre tots. A veure, jo no tinc fills, però tothom sap que fer-ne un no és gaire complicat: una mica de disbauxa, nou mesos d’espera i en pocs anys tornes a tenir un nen com el que t’han pres (o potser més maco i tot). En canvi, si ara perdem aquesta oportunitat, no sé si el prestigi turístic del nostre poble serà tan fàcil de recuperar.

20 comentaris:

Pons ha dit...

Em sembla poc ambiciós dos cops a l'any, ja aposto per tres, Nadal, vacances d'estiu i també setmana santa, l'economia sempre ha de ser el primer.

McAbeu ha dit...

PONS: No vulguis matar tot el que és gras. S'ha d'anar pas a pas, i pensa que també cal comprovar si l'agenda de la Dama Blanca té més dies disponibles. Però no pateixis, la teva proposta queda anotada per a un futur. No serè jo qui posi bastons a les rodes de qualsevol millora pel nostre poble. :-P

sa lluna ha dit...

Una mica macabra la teva història. No sé jo si fos pare estaria molt d'acord amb aquesta iniciativa... tot i que t'he de dir que dels polítics i dels empresaris no me'n refio gens ni mica. Si tenir un fill fos tan fàcil com ens expliques, potser no ho és tant perdre'l.

Bon relat, Mac!

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Suposo que has entès que el relat és irònic. Per a mi és molt evident que perdre un fill no és tan fàcil (ni de bon tros) com pressuposa el protagonista del meu relat. El que passa és que ell, que qüestiona l'ordre de prioritats de les persones que s'oposen al seu projecte, no s'adona que el seu ordre de prioritats té en compte només el que a ell mateix li convé. Per desgràcia, aquest egoisme és un mal que afecta a molta gent. També a alguns d'aquests polítics i empresaris dels quals dius que no te'n refies... amb tota la raó.
Gràcies!

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, sí que és una bona caricatura de la nostra societat, sí! Irònic, exagerat, si vols, però crec que passen moltes coses d'aquest ordre. Tothom mira només com les coses li afecten directament a ell mateix o al seu entorn. La mirada més àmplia i més objectiva, va molt escassa...

Un bon relat, com sempre, Mc!!!

McAbeu ha dit...

CARME: A mi m'agrada, ja ho sabeu per altres relats, donar aquella volta de rosca que, sens dubte, exagera les coses i (de vegades) fa riure però que també fa evident de quin peu calcen els meus protagonistes. Al "món real" segur que ningú s'atreviria a dir públicament la bestiesa del final però no n'estic tan segur que, de trobar-se en un cas semblant, més d'un no pensés ben bé el mateix. En massa ocasions hem vist que davant dels interessos econòmics s'oblida qualsevol altra cosa... i així ens va tot.

Moltes gràcies!

XeXu ha dit...

Que egoistes que són els pares de la contrada, de veritat. És que no pensen en l'economia? És que sempre n'hi ha que pensen abans en la salut que en els diners, eh? No s'explica.

Com que et conec, ja sabia que la cosa derivaria cap a l'humor, però el primer paràgraf gòtic i profund és de molta qualitat. M'ha agradat el relat, el gir està molt bé. Com sempre, te'n surts molt bé en aquesta mena de joc, sempre trobant-li un puntet per arrencar-nos un somriure!

McAbeu ha dit...

XEXU: Jo crec que la culpa és d'aquesta mania que tenen la majoria dels pares i mares d'encaterinar-se dels seus fills. Costa d'entendre però es veu que els hi agafen afecte i, és clar, això no els permet tenir el cap clar per decidir pel bé de la comunitat (de la comunitat econòmica, em refereixo) ;-D

Em surten així els relats, no puc fer-hi més. Gràcies, m'alegra que t'hagi agradat. 

artur ha dit...

Dins els paràmetres de la ficció resulta una bona història !...tot i que una solució per no posar en contra als pares del poble, podria ser que fessin un sorteig entre els visitants i el guanyador....cap al llac de cap ! hehee com farien els del Monty Python https://youtu.be/aBnA9FjRnqo
A cuidar-se !!

A.C. ha dit...

Però què bèstia, MAC!! i què bo!!
Mira, així que ens trobem en un dilema entre salvar vides o tenir una economia ben reeixida.
No sé què dirien de mi si els proposés demanar a la Dama que no es presentés més i que no morissin més petits...
(Ufff... no em votaria ningu!!)

El relat, brutal!! Molt bo!!

McAbeu ha dit...

ARTUR: Jo diria "el perdedor cap al llac" però, en principi, la teva idea del sorteig podria ser tinguda en compte. Si més no, com que té l'aval dels genials Monty Python, segur que es convertiria en un dels actes principals de la Setmana de la Dama Blanca. :-D 

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA:  Jo votaria la teva proposta i crec que no seria l'únic. Vull pensar que encara queden persones que pensen que la pèrdua d'una colla de nens es mereix ser considerada alguna cosa més que simples "danys col·laterals".

Moltes gràcies. :-)

A.C. ha dit...

Gràcies a tu, MAC!!
I no saps la "ràbia" que em fa que van passant anys i no et dignes a escriure "a lo gran" :-DD

Escrius molt bé i tens la intel·ligència de saber agafar les imatges proposades i fer sortir temes d'actualitat com si fessis màgia (mmmmm... a veure si hauré de prestar més atenció als posts de Jocs de mans!! que sempre em decanto i hi dedico molt més temps als que hi ha jocs per a nosaltres, els problemes de lògica, les sopes de lletres, les diferències... ).

Saps fer de tal manera que el tema surti com vols, en la forma que tu vols... amb girs divertits, dramàtics... com sigui i ens portes a la TEVA conclusió (en aquest cas també la meva hehehe) però vull dir que DOMINES el tema... És una passada.

Jo em moriré sense haver tingut un fill, ni plantat un arbre ni escrit cap llibre. De fet, jo no m'hi veig capaç d'escriure'n un, les coses com siguin. Potser, i amb molt d'esforç, un de relats...

Doncs res, que si em toca la Loteria he de fer dues coses:
Una exposició d'aquarel·les i altres dibuixos de la CARME i editar-te un llibre a tu.

Pots fer-lo de ciència ficció, si vols... :-DD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: T'enganyaria si et digués que no em fas molt content amb aquests elogis als meus relats, però també seria poc sincer si no t'expliqués que jo no ho veig així. M'agrada el repte de fer un Relat Conjunt cada mes, em diverteixo escrivint-los i em produeix una gran satisfacció quan, com en aquest cas, em dieu que me n'he sortit prou bé.
Però, d'escriure per divertiment a escriure "a lo gran" hi ha molta diferència. Tinc molt clar que per ser un "escriptor de veritat" cal un ofici que jo no tinc. Jo tampoc em veig capaç d'escriure un llibre... ni de relats.
En conseqüència i ara com ara, almenys, prefereixo seguir divertint-me amb els meus relats i no convertir-los en una "obligació" ni en una "feina". No vull fer-me famós, vaja. :-DD
No puc parlar per la Carme (tot i que recordo que alguna vegada ja ha comentat que ella fa els seus dibuixos també només per passar el temps i gaudir-lo) però, pel que fa al meu llibre, tot i agrair-te molt la teva oferta crec que si es donés el cas que et toqués la loteria ja trobaríem un objectiu molt millor per gastar els diners, n'estic ben segur. ;-))

AlfredRussel ha dit...

Simplement genial, MacAbeu! Què seria de l'economia si tots foren així de tiquismiquis ;) Salut (i aplaudiments, de nou)

McAbeu ha dit...

ALFREDRUSSEL: Exacte, amb tiquismiquis i llepafils que s'escandalitzen per "qualsevol" cosa no farem avançar el país. :-DD

Moltes gràcies!!

A.C. ha dit...

Ara estic intrigada pensant en quin podria ser aquest objectiu millor que publicar-te un llibre de Ciència ficció on de Misteri... :-DD

Per cert, que ahir per TV3 van fer una pel·li (mini sèrie, els tres capítols de cop) de INNOCÈNCIA TRÀGICA d'Agatha Christie... i només s'hi assemblava en el títol... A part de canviar el caràcter i la forma de fer de molts personatges, suprimir-ne, canviar-ne... Van canviar totalment el final!!... Què és aquesta indecència? I el respecte per l'autor del llibre? (Mira això podria ser un post. Tot el que no escric al meu blog ho poso al teu en forma de comentaris hahahaha)

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: No cal pensar-hi ara. Primer fes la teva part de la feina i després, quan t'hagi tocat la loteria, ja trobarem com gastar els diners. :-DDD

No vaig veure aquesta minisèrie que dius. En tenia la intenció quan la vaig veure anunciada perquè em pensava que era una pel·lícula, però després vaig adonar-me que eren tres capítols seguits que s'acabarien a quarts de dues de la matinada i ho vaig deixar córrer. De totes maneres, és una llàstima que no n'hagis fet un post. Segur que hauria estat bé parlar-ne al teu blog. :-)

A.C. ha dit...

Doncs ho faré!! ;-)))

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Ara no sé si vols dir que faràs que et toqui la loteria o que faràs el post parlant de la minisèrie. :-DD 
Però, de fet, és igual. Tant una cosa com l'altra seria una bona notícia. ;-)

Publica un comentari