Relats Conjunts (desembre - 2020)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La dama de Shalott" [The Lady of Shalott] (John Williams Waterhouse - 1888).

LA DAMA BLANCA

 La nostra història té un tràgic començament. Un noiet, orfe de pare, desapareix dins les gèlides aigües del llac. Al principi, tot el poble acompanya la mare en la recerca però, a mesura que passen els dies i queda ben clar que el noi no se n’ha pogut sortir, la dona es queda sola recorrent les aigües una vegada i una altra, desesperadament. Malgrat els precs d’amics i parents, es nega a abandonar. Jura que no baixarà de la barca fins que no trobi el seu fill i, malauradament, compleix la promesa. Després de set dies d’infructuosa recerca, sense menjar ni beure, la dissortada dona mor. Però resulta que, com que no ha trobat el consol que buscava, la seva ànima es nega a abandonar aquest món i, convertida en un esperit maligne, decideix tornar cada any per les mateixes dates. En vida no va trobar el seu fill però una vegada morta no se n’anirà de buit, cada any raptarà i s’emportarà cap a l’avern un noiet del poble escollit a l’atzar. La seva desgràcia passarà a ser la desgràcia de tot el poble.

Però ja diuen que no hi ha mal que per bé no vingui i aquest malefici que semblava que havia de condemnar-nos, va servir per a tot el contrari. Un espectre d’aquesta entitat no és fàcil que passi desapercebut i, de seguida, el nostre poble s’omple de visitants que volen veure la Dama Blanca, com ben aviat tothom la coneix. La setmana que cada any se la pot veure navegant pel llac com una ànima en pena, es converteix en una font d’ingressos inesperada. No passa gaire temps abans que l’ajuntament decideixi organitzar la Setmana de la Dama Blanca, set dies a l’any dedicats per complet a l’aparició fantasmal que van molt bé a les arques municipals i omplen els calaixos dels botiguers i restauradors del poble. Tot i que, en part, és una festa agredolça, perquè al cap i a la fi una família es quedarà sense un dels seus fills, cal admetre que, més enllà de la desgràcia, aquesta setmana esdevé la gran festa major del poble.

Entre tots vam aconseguir sortir-nos-en i superar la fatalitat, però jo crec que no ens hem de quedar aquí. Per això, fa uns dies vaig proposar al regidor de comerç i turisme que s’hauria de contractar una mèdium de reconegut prestigi per parlar amb la Dama. La idea seria convèncer-la que, en comptes d’una vegada a l’any, passi pel poble cada sis mesos. Just abans de Nadal, com fins ara, i també a principis d’estiu. Això permetria allargar la temporada turística i crear la Setmana Blanca Estiuenca que segur que ho petaria. Doncs avui m’han comunicat que aquest pla genial, mal m’està el dir-ho, que convertiria el nostre poble en un dels principals destins turístics de la regió, no tirarà endavant. Pel que sembla, aquesta gran iniciativa ha topat amb l’oposició frontal d’alguns pares i mares que es neguen a perdre més fills per molt bo que això sigui per l’economia del poble. Ho entenc, tot és qüestió de prioritats i, des del seu punt de vista, la seva reacció és comprensible, no dic que no, però alguns pensem que potser no n’hi ha per tant i que, abans de prendre una decisió massa precipitada, ho hauríem de sospesar millor entre tots. A veure, jo no tinc fills, però tothom sap que fer-ne un no és gaire complicat: una mica de disbauxa, nou mesos d’espera i en pocs anys tornes a tenir un nen com el que t’han pres (o potser més maco i tot). En canvi, si ara perdem aquesta oportunitat, no sé si el prestigi turístic del nostre poble serà tan fàcil de recuperar.