Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Noia a la finestra" (Salvador Dalí - 1925).
CONFINAMENT ESPECIAL
- Puc sortir al carrer?
- Ja saps que no és possible. I tampoc hauries de passar més temps a la finestra que per mantenir els nivells de vitamina D n'hi ha prou amb uns minuts de sol cada dia.
- Si us plau!! Però si, des que estic tancada en aquesta habitació, no tinc cap altra distracció. I no és que hi passi res d'interessant allà fora. No es veu ni una ànima pels voltants, sembla que estiguem al mig del desert.
- L'estat d'alarma que el govern ha decretat per aquesta maleïda epidèmia limita molt els moviments i disminueix gairebé a zero la possibilitat que hi hagi gent al carrer però no se sap mai quan algú pot saltar-se el confinament. És per això que no em fa gràcia que guaitis massa per la finestra. Hem de ser prudents i no oblidar que, en aquestes circumstàncies, el contacte amb altres persones comporta un risc evident...
- No trobes que en fas un gra massa? Fa setmanes que no veig ningú ni de lluny. De fet, no et veig ni a tu perquè sempre portes aquesta màscara que et tapa gairebé tota la cara.
- És una altra mesura de seguretat que cal complir escrupolosament. Pensa que és pel teu bé. Si ara ho fem tot com està manat, evitarem problemes més endavant. Has de tenir paciència i no desesperar. Aviat podràs sortir...
- Com d'aviat? Quan s'acabarà tot això?
- Encara no se sap. A hores d'ara, la pandèmia continua ben activa i el govern segueix prohibint qualsevol desplaçament no essencial. Hi ha una llista molt restrictiva d'activitats permeses i, per molt greu que ens sàpiga a tu i a mi, els pagaments de rescats no hi apareixen. Ho sento però mentre la teva família no pugui sortir a deixar la bossa amb els diners al punt acordat, hauràs de continuar segrestada.
- Ja saps que no és possible. I tampoc hauries de passar més temps a la finestra que per mantenir els nivells de vitamina D n'hi ha prou amb uns minuts de sol cada dia.
- Si us plau!! Però si, des que estic tancada en aquesta habitació, no tinc cap altra distracció. I no és que hi passi res d'interessant allà fora. No es veu ni una ànima pels voltants, sembla que estiguem al mig del desert.
- L'estat d'alarma que el govern ha decretat per aquesta maleïda epidèmia limita molt els moviments i disminueix gairebé a zero la possibilitat que hi hagi gent al carrer però no se sap mai quan algú pot saltar-se el confinament. És per això que no em fa gràcia que guaitis massa per la finestra. Hem de ser prudents i no oblidar que, en aquestes circumstàncies, el contacte amb altres persones comporta un risc evident...
- No trobes que en fas un gra massa? Fa setmanes que no veig ningú ni de lluny. De fet, no et veig ni a tu perquè sempre portes aquesta màscara que et tapa gairebé tota la cara.
- És una altra mesura de seguretat que cal complir escrupolosament. Pensa que és pel teu bé. Si ara ho fem tot com està manat, evitarem problemes més endavant. Has de tenir paciència i no desesperar. Aviat podràs sortir...
- Com d'aviat? Quan s'acabarà tot això?
- Encara no se sap. A hores d'ara, la pandèmia continua ben activa i el govern segueix prohibint qualsevol desplaçament no essencial. Hi ha una llista molt restrictiva d'activitats permeses i, per molt greu que ens sàpiga a tu i a mi, els pagaments de rescats no hi apareixen. Ho sento però mentre la teva família no pugui sortir a deixar la bossa amb els diners al punt acordat, hauràs de continuar segrestada.
14 comentaris:
Coi,amb els segrestadors!!!
Quin gir li has donat al relat!!!
Molt bé!!!
CARME: Gràcies. Malgrat que ens sembla una eternitat, fa molt poc temps que és "normal" que la gent estigui tancada i que porti màscares. Fins fa quatre dies, això era "competència exclusiva" dels segrestadors. He volgut pensar en ells... i en els problemes que els comporta treballar en una feina no essencial. :-))
Ui ui començo a veure un cert síndrome d'Estocolm per part del segrestador, em sembla que es un segrestador aficionat.
PONS: És un segrestador de bona pasta. :-DD
Graaaan! Ostres, anava pensant on estaria la trampa, perquè ens tens acostumats a un bon gir final, però no l'he vist venir, que ben trobat!
XEXU: Com li he dit a la Carme, hem començat a oblidar que, no fa gaire, això de tancar persones en una habitació i tenir-hi contacte amb la cara tapada només ho feien els segrestadors. ;-)
A veure si ja s'han oblidat d'ella ! heheheh
Salut :)
ARTUR: Vols dir que això que no poden sortir a pagar el rescat només és una excusa de la família? :-D
Boníssim!!!!
Brutal!!!
MAC, ja saps que ets un dels meus escriptors preferits!!!
Tot agafa el seu sentit hehehe... que no surti massa a la finestra, la mascareta que porta l'altre... les activitats essencials!!
No puc posar aplaudiments ni res, amb l'ordinador no puc posar emoticonos... no sé per què, mai no he pogut, només això ;-)))
Però tu imagina molts aplaudiments!!!
ASSUMPTA: Moltes gràcies. M'agrada que t'agradi, així que m'imagino els aplaudiments i te'ls agraeixo de tot cor. :-)
Com volen cobrar els segrestadors? Amb paper de WC?
Amb farina i llevat?
Amb un test ràpid?
XAVIER: Estàs parlant de productes que, per la seva raresa i alt valor, necessiten ser transportats amb furgons blindats i vigilància extrema... no sé si als segrestadors els convé això. :-DD
Hhahahahahah! Molt bo! Trobo que es porta bé amb el segrestador i tot!
SUSANNA: Gràcies. Potser és culpa de la síndrome d'Estocolm però sí que sembla que hi ha bon rotllo. :-))
Publica un comentari a l'entrada