043 - EL CAS DEL COTXE PUDENT
En un cas anterior us explicava que vaig fer-me càrrec d’un cotxe implicat en una investigació policial, però aquell cop va ser perquè el propietari era un amic meu, i al principi tot semblava un accident fortuït. Aquella va ser l’excepció que confirma la regla, perquè el que sempre es fa en aquests casos és fer venir la grua d’una empresa autoritzada que és l’encarregada de custodiar el vehicle amb totes les garanties.
Val a dir que no sempre és una feina fàcil, i els operaris encarregats de fer-la han d’estar curats d’espants, perquè més d’una vegada el que es troben en aquests automòbils no és apte per a esperits massa llepafils. Com per exemple el dia que van haver de retirar d’un garatge particular el cotxe on s’havia suïcidat el seu propietari. Era un utilitari petit, un Toyota Aygo, que ja tenia alguns anys, però estava en molt bones condicions i el conservaven net com una patena: tant per fora, on brillava com si fos nou, com per dins, on no es veia ni una gota de pols. Tanta netedat feia encara més ofensiva la intensa pudor que omplia l’habitacle.
L’operari de la grua no era el primer cop que sentia la nauseabunda olor que desprèn un cos que s’ha començat a descompondre i que, en aquell cotxe tan petit, encara persistia intensament a l’ambient, tot i que el forense ja s’havia emportat el cadàver feia algunes hores. Però que la conegués no vol dir que hi estigués acostumat, i per això el primer que va fer en entrar dins el vehicle per preparar-lo per emportar-se’l va ser prémer el botó per baixar els vidres de les finestretes i així intentar ventilar una mica. Cal dir que no va servir de res, aquella pudor ho impregnava tot.
Es tractava d’un suïcidi. Segons explicaven els testimonis, la víctima havia dit que marxava de viatge, però el que va fer realment va ser tancar-se al seu garatge, connectar un tub a l’escapament per permetre que els gasos de combustió de la gasolina arribessin a l’interior de l’habitacle i engegar el motor. Com que es pensaven que era de viatge, van passar alguns dies abans que algú patís per la seva absència, i quan finalment van descobrir el seu cos, ja feia entre 84 i 96 hores que estava mort, segons va determinar el forense més tard. No hi havia dubte que aquesta era la raó per la qual aquell cotxe pudia tant, i encara hagués pogut ser pitjor perquè no s’havia arribat al pic de l’estiu. Ja se sap que com més alta és la temperatura ambiental, més s’acceleren aquests «processos naturals»...
No, de la causa de la pudor no n'hi havia cap dubte. Però en el relat d’aquest cas, potser sí que hi ha alguna cosa que no quadra. Sou capaços de trobar-la?
Val a dir que no sempre és una feina fàcil, i els operaris encarregats de fer-la han d’estar curats d’espants, perquè més d’una vegada el que es troben en aquests automòbils no és apte per a esperits massa llepafils. Com per exemple el dia que van haver de retirar d’un garatge particular el cotxe on s’havia suïcidat el seu propietari. Era un utilitari petit, un Toyota Aygo, que ja tenia alguns anys, però estava en molt bones condicions i el conservaven net com una patena: tant per fora, on brillava com si fos nou, com per dins, on no es veia ni una gota de pols. Tanta netedat feia encara més ofensiva la intensa pudor que omplia l’habitacle.
L’operari de la grua no era el primer cop que sentia la nauseabunda olor que desprèn un cos que s’ha començat a descompondre i que, en aquell cotxe tan petit, encara persistia intensament a l’ambient, tot i que el forense ja s’havia emportat el cadàver feia algunes hores. Però que la conegués no vol dir que hi estigués acostumat, i per això el primer que va fer en entrar dins el vehicle per preparar-lo per emportar-se’l va ser prémer el botó per baixar els vidres de les finestretes i així intentar ventilar una mica. Cal dir que no va servir de res, aquella pudor ho impregnava tot.
Es tractava d’un suïcidi. Segons explicaven els testimonis, la víctima havia dit que marxava de viatge, però el que va fer realment va ser tancar-se al seu garatge, connectar un tub a l’escapament per permetre que els gasos de combustió de la gasolina arribessin a l’interior de l’habitacle i engegar el motor. Com que es pensaven que era de viatge, van passar alguns dies abans que algú patís per la seva absència, i quan finalment van descobrir el seu cos, ja feia entre 84 i 96 hores que estava mort, segons va determinar el forense més tard. No hi havia dubte que aquesta era la raó per la qual aquell cotxe pudia tant, i encara hagués pogut ser pitjor perquè no s’havia arribat al pic de l’estiu. Ja se sap que com més alta és la temperatura ambiental, més s’acceleren aquests «processos naturals»...
No, de la causa de la pudor no n'hi havia cap dubte. Però en el relat d’aquest cas, potser sí que hi ha alguna cosa que no quadra. Sou capaços de trobar-la?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada