Al recull "ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO" (Grijalbo - 2011) hi trobem uns quants enigmes mentals que estan basats en algunes de les paradoxes clàssiques més conegudes.
Us els vaig oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Avui és el torn de La fletxa de Zenó que ens arriba des de la Grècia Antiga al voltant de l'any 470 a. de C.
Us els vaig oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Avui és el torn de La fletxa de Zenó que ens arriba des de la Grècia Antiga al voltant de l'any 470 a. de C.
 |
| Zenó mostra les portes a la veritat i la falsedat (Tret d'AQUÍ) |
A la seva paradoxa de la fletxa, Zenó assenyala que una fletxa ocupa un espai determinat quan està en repòs.
A continuació afirma que, en qualsevol instant donat, una fletxa en vol estaria en repòs. Si durant un minúscul instant la fletxa es mogués, llavors es podria dividir l'instant en un moment abans i un moment després.
En conseqüència, la fletxa no està mai en moviment, i per tant el moviment ha de ser una il·lusió o, com a molt, ocórrer d'alguna manera entre un moment i el següent, fora del temps.
Estava equivocat?
A continuació afirma que, en qualsevol instant donat, una fletxa en vol estaria en repòs. Si durant un minúscul instant la fletxa es mogués, llavors es podria dividir l'instant en un moment abans i un moment després.
En conseqüència, la fletxa no està mai en moviment, i per tant el moviment ha de ser una il·lusió o, com a molt, ocórrer d'alguna manera entre un moment i el següent, fora del temps.
Estava equivocat?
Podeu dir-hi la vostra als comentaris, a veure si entre tots en traiem l'entrellat. De totes maneres si, com en qualsevol bona paradoxa, el plantejament us sembla massa enrevessat per arribar a alguna conclusió, a continuació podeu trobar el punt de vista de l'autor del llibre d'on he tret aquest enigma:
SOLUCIÓ
9 comentaris:
I això que en Zenó probablement no coneixia els electrons, que suposo que són les partícules subatòmiques que marquen que l'espai i el temps no es poden determinar alhora.
XEXU: En aquella època, tot just es parlava del concepte d'àtom com la suposada mínima part indivisible de la matèria i, evidentment, ni s'imaginaven les partícules subatòmiques. El bo d'en Zenó quedaria ben parat si sabés que la seva teoria és correcta a aquest nivell.
I resulta que no estava equivocat!!!!
Ok! M'han conveçut, la fletxa no es mou, però jo a davant no m'hi posaria, perquè les fletxes són molt traïdores, sense moure's ni res se't poden clavar en un trea i no res. 😂😂
Ahir no vaig saber què dir i vaig fer bé... avui faig broma, però crec que no deu ser el mateix no poder determinar el lloc on es troba i el temps a la vegada, que el fet que no es mogui... no sé, és molt complicat.
CARME: Coincideixo en trobar-ho ben complicat. Malgrat que (més o menys) entenc el concepte teòric, em costa imaginar-me com pot funcionar en realitat. Per tant, jo tampoc em posaria davant d'una fletxa d'aquestes que no es mouen però, alhora, se t'apropen a tota velocitat... si de cas que ho facin els que hi entenen més. :-D
Això que ho facin ells que hi entenen més! 😂😂😂
Justament la definició de moviment es que canvies de lloc quan avances en el temps. Igual que estàs partint el temps en moments cada vegada més petits també pots mesura el desplaçament cada vegada en distàncies més petites, i veuràs com la fletxa també es desplaça constantment.
PONS: És evident que tens raó en el que dius perquè confirma el que realment passa quan tirem una fletxa, que aquesta es mou. També és cert que el moviment és el canvi de lloc d'un objecte a mesura que passa el temps per tant necessitem aquests dos conceptes (espai i temps) per definir-lo. Però, tal com ho entenc jo, el que fa Zenó en aquesta paradoxa és agafar-los per separat afirmant que, en cada instant determinat, la fletxa està "quieta" en punt concret i aprofitar això per arribar a la conclusió que la fletxa està sempre quieta. Efectivament, la teva explicació (i també l'observació de la realitat) ens fan veure que això és fals en el cas de la fletxa i de qualsevol altre objecte... que no siguin les partícules subatòmiques. Ja se sap que la física quàntica sempre va per una altra banda.
Jo sóc de lletres...
No sé si ho entenc... a mitges... hehehe
ASSUMPTA: Quan es barreja una paradoxa de la Grècia clàssica amb la física quàntica, entendre-ho a mitges és entendre-ho prou. ;-)
Publica un comentari a l'entrada