Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per una fotografia del "Temple de Kukulkan" de Chichén Itzá (Yucatán - s. XII).
PECULIARITATS CULTURALS
I no podem acabar aquesta entrevista que estem fent al cap de govern de la ciutat-estat de Chichén Itzá sense parlar del polèmic tema dels sacrificis humans. Espero que ho entengui, excel·lència.
- I tant. Vostè pregunti el que vulgui. Aquí sempre deixem parlar a tothom. Només faltaria.
- Moltes gràcies. Bé doncs, ens podria explicar, senyor Gran Cacic, com és possible que a la ciutat que vostè tan magnànimament dirigeix, una de les més importants de l'imperi maia i que destaca pels seus coneixements avançats en el camp de les matemàtiques, l'astronomia o l'arquitectura es continuïn executant presoners llançant-los al «cenote» perquè morin ofegats i encara es sacrifiquin nens extraient-lis el cor de viu en viu?.
- Bé, ja sé que a uns estrangers com vostès els pot costar d'entendre. M'han arribat informacions que al seu país i a d'altres s'organitzen manifestacions en contra nostra i que se'ns acusa de salvatges encara per civilitzar, ignorant que la nostra cultura és, com vostè mateix acaba d'explicar, de les més avançades del món conegut i m'atreveixo a dir que del desconegut i tot, dubto que si descobríssim una civilització nova més enllà del gran oceà, per exemple, estiguin més avançats que nosaltres. Però bé, per no marxar del tema i contestant la seva pregunta concreta, li puc dir que es tracta d'una cosa que hem fet sempre per comunicar-nos amb els déus. Per nosaltres és una tradició i, com a tal, l'hem de conservar mentre ens convingui. No són els de fora els que ens han de dir el que està bé i el que no.
- I tant, i tant. No voldríem que es pensés que no respectem les seves tradicions i molt menys que ens volem ficar en les seves decisions. Sabem que, com estrangers que som, no ens pertoca. Però, precisament, el que se'ns fa estrany és aquesta unanimitat entre els seus propis convilatans. No ens trobem en un petit poble perdut a la selva, sinó que vostè governa una gran ciutat gairebé superpoblada i no entenem com en una població d'aquesta categoria i amb una cultura tan avançada, ningú hagi intentat aturar aquesta aberració. Perquè, segons m'han dit, no s'ha presentat mai ni una simple queixa sobre el tema, veritat?.
- Completament cert, ni una sola queixa. I això que li puc assegurar que el govern que presideixo està sempre obert a escoltar les opinions dels ciutadans i que tenim un procediment de reclamacions perfectament protocolitzat, cosa que no poden dir la majoria d'aquests països que ens titllen de salvatges incivilitzats.
- Potser aquest protocol és molt complicat i la gent opta per deixar-ho córrer per por de la burocràcia?
- De cap manera, tot el contrari. El protocol del procediment de recepció de queixes és d'allò més senzill pel ciutadà i tots ells el coneixen. Si ningú no es queixa, segur que és perquè no tenen res de que queixar-se. Pensi que en cas contrari, només cal seguir dos simples pasos. Quan algú vol presentar una queixa formal, primer el fem venir davant del consell on pot exposar les seves reclamacions amb total llibertat i seguidament, perquè els déus decideixin si té o no raó en les seves demandes, els soldats se l'emporten i el llancen dins les aigües del «cenote» després d'arrencar-li el cor de viu en viu.
- I tant. Vostè pregunti el que vulgui. Aquí sempre deixem parlar a tothom. Només faltaria.
- Moltes gràcies. Bé doncs, ens podria explicar, senyor Gran Cacic, com és possible que a la ciutat que vostè tan magnànimament dirigeix, una de les més importants de l'imperi maia i que destaca pels seus coneixements avançats en el camp de les matemàtiques, l'astronomia o l'arquitectura es continuïn executant presoners llançant-los al «cenote» perquè morin ofegats i encara es sacrifiquin nens extraient-lis el cor de viu en viu?.
- Bé, ja sé que a uns estrangers com vostès els pot costar d'entendre. M'han arribat informacions que al seu país i a d'altres s'organitzen manifestacions en contra nostra i que se'ns acusa de salvatges encara per civilitzar, ignorant que la nostra cultura és, com vostè mateix acaba d'explicar, de les més avançades del món conegut i m'atreveixo a dir que del desconegut i tot, dubto que si descobríssim una civilització nova més enllà del gran oceà, per exemple, estiguin més avançats que nosaltres. Però bé, per no marxar del tema i contestant la seva pregunta concreta, li puc dir que es tracta d'una cosa que hem fet sempre per comunicar-nos amb els déus. Per nosaltres és una tradició i, com a tal, l'hem de conservar mentre ens convingui. No són els de fora els que ens han de dir el que està bé i el que no.
- I tant, i tant. No voldríem que es pensés que no respectem les seves tradicions i molt menys que ens volem ficar en les seves decisions. Sabem que, com estrangers que som, no ens pertoca. Però, precisament, el que se'ns fa estrany és aquesta unanimitat entre els seus propis convilatans. No ens trobem en un petit poble perdut a la selva, sinó que vostè governa una gran ciutat gairebé superpoblada i no entenem com en una població d'aquesta categoria i amb una cultura tan avançada, ningú hagi intentat aturar aquesta aberració. Perquè, segons m'han dit, no s'ha presentat mai ni una simple queixa sobre el tema, veritat?.
- Completament cert, ni una sola queixa. I això que li puc assegurar que el govern que presideixo està sempre obert a escoltar les opinions dels ciutadans i que tenim un procediment de reclamacions perfectament protocolitzat, cosa que no poden dir la majoria d'aquests països que ens titllen de salvatges incivilitzats.
- Potser aquest protocol és molt complicat i la gent opta per deixar-ho córrer per por de la burocràcia?
- De cap manera, tot el contrari. El protocol del procediment de recepció de queixes és d'allò més senzill pel ciutadà i tots ells el coneixen. Si ningú no es queixa, segur que és perquè no tenen res de que queixar-se. Pensi que en cas contrari, només cal seguir dos simples pasos. Quan algú vol presentar una queixa formal, primer el fem venir davant del consell on pot exposar les seves reclamacions amb total llibertat i seguidament, perquè els déus decideixin si té o no raó en les seves demandes, els soldats se l'emporten i el llancen dins les aigües del «cenote» després d'arrencar-li el cor de viu en viu.
14 comentaris:
Es veu que Franco deia que es permetia parlar de tot i qüestionar-ho tot menys el règim dictatorial que havia implantat.
Ja m'ho veia a venir... em sembla perfectament normal que no hi hagi queixes de cap tipus. A més, qui voldria trencar una tradició tan antiga i arrelada? Si és que les tradicions estan per complir-les...
De fet, després de llegir l'entrevista, jo estic patint (molt) pel pobre periodista... Penseu que ha dit la paraula "aberració"... a veure si l'obligaran a presentar una queixa als deus!! Brrrrrrr
Molt bo i, com sempre, il·lustrat amb dades culturals que no penso ni comprovar perquè estic segura que el que dius de la civilització, l'astronomia, les mates... i els sacrificis humans... és tot cert :-)
Vaja. Simple i alhora efectiu. Com dir NO ;-)
M'agrada molt com escrius.
Abraçades!
el mateix procediment que amb la llei "mordassa" en versió maia ......esplèndid relat !!!!
Un clàssic procediment per evitar queixes....
Aquesta és una manera molt expeditiva d'acabar amb les queixes. I molt efectiva.
Si és el que diem, des de fora costa d'entendre, però el procediment és efectiu. i qui no ho pensi així, que presenti una queixa.
Ara mateix i des des ja fa molt de temps, encara estant buscant als periodistes desapareguts.
No tinc cap queixa jo....ni de l'escrit
No sé, em sembla que prefereixo la llarga burocràcia... ;-)
S'entén que en aquella ciutat La Trinca tingui tant d'èxit, tu ja m'entens.
Qui, jo? De cap manera em puc queixar, una tradició és una tradició. ;)
Genial, Mac!
Aferradetes :)
Ja veig que molts també preferiu no presentar cap queixa, i és que quan els governants donen tantes facilitats per la participació ciutadana tot va rodat i no hi res de que queixar-se. Ah, i pels que patiu pels periodistes, dir-vos que en cas dels estrangers el procediment de queixa encara es simplifica més. Només té un únic pas, l'últim per ser més concrets. ;-D
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada