GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 17 de maig del 2014

Relats Conjunts (maig - 2014)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per una fotografia d'una Màquina d'escriure Underwood de 1874.




D'AVIS A NÉTS

Sé el que em dirà el meu nét: “I què vols que en faci d'aquesta andròmina inútil, avi?”
Ho sé, perquè justament això és el que jo li vaig dir al meu avi, i també és el mateix que ell li va dir al seu, quan vam rebre aquesta vella màquina d'escriure que ja porta 200 anys a la nostra família passant de generació en generació.

I també sé el que li contestaré jo, perquè serà el mateix que em va dir el meu avi i a ell també li havia dit el seu: “No se sap mai quina utilitat pot tenir però, si més no, la podràs fer servir per fer 'underwood amb olivettis'”.

Avui en dia, no hi ha ningú (fora dels membres de la nostra família i no tots), que entengui el significat d'aquest joc de paraules. Un dels nostres avantpassats el va llegir en un antic llibre (el meu avi em va dir quin era però ja no me'n recordo) i l'hem anat repetint i conservant, igual que hem conservat aquesta vella relíquia inservible dins de la nostra família malgrat tots els anys que han passat.

I ara ha arribat el meu torn. Em toca a mi explicar al meu nét que Underwood i Olivetti eren dues marques de màquines d'escriure i que les màquines d'escriure són uns aparells que fa decennis que ningú fa servir però que es veu que eren els precursors dels teclats d'entrada de dades, que al seu torn van ser els precursors de les pantalles tàctils, que és el que es feia servir abans de les interfícies neuronals actuals. I també li diré que les dades que escrivien aquestes màquines quedaven emmagatzemades en un suport que s'anomenava “paper”, que sembla que era una cosa molt fràgil però que no necessitava ni energia per funcionar ni cap aparell extern per consultar-lo (ja estaria bé que tornessin a inventar una cosa així, sigui dit de passada).

I una vegada el meu nét hagi entès això, li explicaré, igual que va fer el meu avi amb mi, la gràcia del joc de paraules que no és altra que adonar-se que si pronuncies seguits els noms d'aquestes dues marques de màquines d'escriure sona gairebé igual que si diguessis “un vermut amb olives”. I aleshores li diré que això de “fer el vermut” era un acte social que reunia algunes persones cada cert temps (generalment cada diumenge) en un lloc determinat (un establiment públic) per beure una beguda alcohòlica (el vermut) i parlar entre ells.
Això últim li explicaré tal com m'ho va explicar a mi el meu l'avi però he de confessar que hi ha algun detall que no acabo de veure gens clar. No dubto que abans la gent es reunís per parlar (la comunicació era així de primitiva anys enrere) i també podria ser que la gent necessités consumir begudes estimulants (les càpsules d'endorfines sintètiques personalitzades tampoc fa tants anys que estan a l'abast de tothom). Ara bé, el que no em quadra de cap manera és que això ho anessin a fer a uns edificis en forma de torre situats a la vora de les costes més escarpades i que tenien al capdamunt una llanterna que feia llum per guiar als vaixells (quan els vaixells necessitaven ser guiats perquè encara no existia el control remot mundial, és clar). Però quan li vaig preguntar al meu avi, em va assegurar que era així mateix. Encara em sembla que el sento: “Què sabràs tu!. A mi m'ho va dir el meu avi i jo t'ho dic a tu. I si jo et dic que la gent anava a fer el vermut als fars, és que el vermut es feia cada diumenge als fars i punt!!!”.


* * * * * * * * * *

NOTA: Quan vaig veure al blog dels Relats Conjunts la fotografia de la màquina d'escriure Underwood, el primer que em va venir al cap va ser aquest joc de paraules que m'ha servit per fer el relat i que jo havia llegit abans en algun lloc. El problema és que (com li passa al protagonista del text) no recordo d'on ho vaig treure. Juraria que ho vaig llegir en un llibre de l'Avel·lí Artís-Gener però també podria ser en un de Josep Maria Espinàs o potser de Pere Calders... No n'estic segur però m'agradaria estar-ne i per això us demano la vostra ajuda: Algú de vosaltres sap on vaig poder llegir això de "Underwood amb olivettis"?. Moltes gràcies!.

EDITAT EL 21/06/2014:
Trobareu la resolució d'aquest "enigma" al Relat Conjunt del mes de juny.



34 comentaris:

jo rai! ha dit...

Boníssim sigui de qui sigui la idea original.
T'he de dir que la part del "vermut amb olivetes" em sona moltíssim però, en canvi, la part "del far" m'ha vingut com si fós de nou.
No sé si pot servir d'ajuda però per la meva banda sóc molt més "espinassista" que no "tisnerista". A veure si algú en treu l'entrellat.

McAbeu ha dit...

JO RAI!: Gràcies. Sí, la part del "far" me l'he inventada jo per això no és estrany que et vingui de nou. És això del "vermut amb olivetes" el que no recordo on vaig llegir. Ja veus, ens passa el mateix malgrat jo sóc més "tisnerista" que "espinassista". :-)) Tant de bo algú ens aclareixi el dubte.

Assumpta ha dit...

Vosaltres parleu de tisneristes, caldersistes i espinassistes, però jo sóc MACABEUISTA :-DDD

Quan començo a llegir "interfícies neuronals"... "endorfines sintètiques" i que el "paper" era un suport molt fràgil que no consumia energia (i que ja podrien tornar a inventar quelcom semblant, per cert!)... ja puc dir que el relat té la meva màxima nota. No ho puc evitar, em fa moltíssima gràcia aquesta "actualització del futur" de forma tan natural pròpia de l'autor.

No havia sentit mai aquest joc de paraules del vermut amb les olivetes hehehe... és boníssim!! :-DD

Per cert, que jo tinc una Underwood de veritat, eh? una meravella!!

Assumpta ha dit...

Mireeeeeeeeeeeu la meva Underwood

Heehe torno a llegir i... és molt bo! també em fa pensar en una vegada que el meu nebot va veure una màquina d'escriure i li va preguntar a sa padrina (ma germana) "Padrina, què és això?" :-DDDD

És un teclat amb impressora incorporada... clar que això també queda antiquat en el teu relat. Any 2114 aproximadament :-P

Per cert, MAC, què respondrà el net?... Es quedarà la màquina?

I una confessió: Confesso que no he entès el tema del far... és un joc de paraules? :-))

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: El primer llibre de relats que publiqui no només te'l regalaré sinó que a més te'l dedicaré "amb tot el 'carinyo' per la meva fan número 1". :-DDD
És xulíssima la teva Underwood, quina meravella que encara la conservis. :-)
I és clar que el nét es quedarà la màquina. Igual que va fer el seu avi i abans l'avi d'aquest quan li expliquin la història que té al darrere i vegi que és un record que fa tants anys que acompanya la família, no se'n podrà despendre i esperarà amb goig el moment que ell pugui transmetre-la al seu propi nét.
Per cert, sí que és un joc de paraules això del far. Em pensava que s'hauria entès millor, ho sento. La idea és que en algun moment un avi va dir "far" en comptes de "bar" (que és el lloc on s'acostumava a fer el vermut els diumenges) i que l'errada va quedar així passada de generació en generació igual que la Underwood. :-)

sa lluna ha dit...

Molt bon relat, però com n'Assumpta m'ha havia quedat al "far" una mica perduda.
Un cop entès, sí que fa gràcia aquest punt, la veritat és que les coses explicades de boca en boca, de generació en generació, poden ser tan, tan, diferents de l'original!!

Aferradetes, Mac! ☺

Què maca la teva Underwood, Assumpta!! ;)

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Això que dius al final és just la idea que volia transmetre, però ja veig que no me n'he acabat de sortir del tot. ;-)
Gràcies i abraçades per a tu també. :-))

Assumpta ha dit...

Estava segura que la idea del "far" era aquesta, que era una errada com diu la LLUNETA, que algú entén quelcom malament però passa amb la total seguretat que era així, però no queia en on s'havia de trobar la confusió :-DDD

Doncs, m'alegro d'haver-ho preguntat perquè he tornat a riure!! hahahaha

Iupiiiiiiiii llibre regalat i dedicat!! M'hi apunto!! ;-)))

LLUNETA, sí que és xula, sí, però necessitaria una bona revisió i posada a punt... quan sigui rica ho faré ;-)))

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Sí, fas bé d'apuntar-t'ho perquè d'aquí que jo publiqui un llibre podria passar molt de temps i pot ser que ho oblidem. :-DDD

jpmerch ha dit...

Jo tampoc sé d'on pots haver tret això del "underwood amb olivettis", però el teu relat m'ha fet pensar en que el whatsapp, potser acabe en el futur amb el vermut dels diumenges.

Garbí24 ha dit...

Molt enginyós i ben lligat, llàstima que sigui massa tard per un vermut amb olivetes.

McAbeu ha dit...

JPMERCH: Tens raó. De fet jo diria que ja ha començat a passar, cada vegada és menys estrany veure gent que malgrat estan junts en una mateixa taula de bar (no confondre amb far) no parlen entre ells perquè es passen l'estona amorrats al mòbil. És el que dic al relat, parlar cara a cara s'acabarà convertint en una primitiva forma de comunicació. ;-)

JOAN: Gràcies. D'aquí a 4 o 5 hores serà el moment ideal per aquest vermut amb olivetes. :-D

Lluna ha dit...

Home!!! Un vermut en un far tb pot tenir el seu puntet, i al cap i a la fi com que ells no ho podran comprovar potser ho haurem de fer nosaltres. Quina descendència més conservadora, sense saber gairebé que és ni el servei que pot fer s'ho van passant generació rera generació. Bon relat Mc!!!

McAbeu ha dit...

LLUNA: No et dic que no i també tens raó que millor que ho comprovem nosaltres perquè en aquest futur que he imaginat no hi ha ni fars (els vaixells es guien per control remot) ni bars (la gent ja no es reuneix per fer petar la xerrada) ni vermut (l'alcohol ha estat substituït per les càpsules d'endorfines personalitzades que cadascú es pren a casa). Vist tot això, potser no és tan estrany que vulguin conservar la màquina d'escriure generació rere generació, ni que sigui per recordar vells temps. :-D
Gràcies!! :-))

cantireta ha dit...

Hola!

Crec que l'expressió ve d'aquí:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/fidel-companyia-del-tac-tac-994619

i potser encara diria més, d'aquí:

http://nxifra.wordpress.com/2010/03/11/olivetti-moulinex-chaffoteaux-et-maury-2/

MOlt bon relat, com sempre. M'agrades...els avis tenen la tendència a pensar que menjar xocolata amb les mongetes bullides és una tradició dels Neandertals. ;-)

Petonets de diumenge, afectuosos com sempre. I perdona que no passi sovint...

Elfreelang ha dit...

a mi m'ha agradat molt el teu relat, original i ben escrit, no sé potser no té res a veure recordo un del Monzó : Olivetti, moulinex, chaffoteaux et mary, ara bé el teu relat em recorda vagament la màgia dels de Calders ....

McAbeu ha dit...

CANTIRETA: Primer que tot donar-te les gràcies, m'alegra que t'agradi el relat i després dir-te que no hi ha res a perdonar, només faltaria que tots tenim el temps que tenim i l'anem repartint com podem. :-)
Pel que fa als enllaços, jo recordo haver llegit l'expressió "Underwood amb olivettis" de manera textual, vull dir que no és que me l'hagi inventat jo a partir d'una altra lectura. Per tant està clar que no la vaig treure d'aquest article de l'Espinàs. Pel que fa al llibre d'en Monzó doncs també tinc els meus dubtes però no posaria la mà al foc.

ELFREELANG: Et dic el mateix que a la CANTIRETA pel que fa al llibre d'en Monzó, de totes maneres, potser serà qüestió de repassar-lo.
I moltes gràcies per partida doble, primer per dir que t'ha agradat el meu relat i després per dir que t'ha recordat als de Calders. Tot un elogi, sens dubte, que més voldria jo!. :-)

Carme Rosanas ha dit...

Doncs sí, a mi també m'ha agradat molt el relat, tot sencer i els detalls tan especials, que ja anomena l'Assumpta.

Jo sí que havia entès això del Far i de Bar... m'ha semblat claríssim!

Però no et puc ajudar a buscar l'expressió, tot i que em sona, també... com si l'hagués llegida abans. Hi pensaré...

McAbeu ha dit...

CARME: Gràcies, jo m'ho vaig passar molt bé imaginant-me aquests "detalls tan especials" i encabint-los al relat. Estic content que us agradin. :-)
Sí, jo diferencio entre "prendre un vermut" (que vol dir exactament això que diu i que pots fer a casa) i "anar a fer el vermut" (que implica sortir a fer l'aperitiu generalment els diumenges abans de dinar i que no cal que sigui un vermut pot ser una cervesa o qualsevol altra cosa). Per tant, per mi és evident que "per anar a fer el vermut s'ha d'anar al bar" i, en conseqüència, també em semblava ben clar que s'entendria això de bar/far. En el teu cas ha estat així però ja s'ha vist que no tots tenim les mateixes referències, cosa ben normal d'altra banda.
S'està convertint en tot un misteri això de "Underwood amb Olivettis". Com dic al post, el que jo tenia primer al cap és que era una anècdota de les que explica Tísner al seu llibre "Ciris Trencats" però repassant-lo no l'he sabut trobar. I ara em passa com quan saps que una cosa és en un lloc i no l'hi trobes, que no sé on buscar més. A veure si acaba sortint, i sinó tampoc passa res. :-)

Sergi ha dit...

Que tard que arribo! Però no deixaré de comentar el relat, bo com sempre. Mira que el vaig veure sortir, al feedly, però fins ara no he pogut comentar-lo... El que sí vaig fer va ser llegir aquest afegitó final i no sabria dir-te de qui és la idea, però em va fer pensar en un recull de Monzó que inclou Olivetti al títol.

Doncs bé, d'avis a néts, en alguna transcripció hi ha hagut un error, no sé si amb la màquina d'escriure, el teclat, la pantalla tàctil o amb la interfície neuronal, però una b s'ha perdut pel camí. Potser amb una càpsula d'endorfines d'aquestes podríem pensar amb el cap una mica més clar...

McAbeu ha dit...

XEXU: Ets el tercer que em parla d'aquest recull de contes de Monzó, com he dit abans hauré de repassar-lo.
Segur que sí, les càpsules d'endorfines tenen molts avantatges i a més les fan personalitzades i amb gustos diferents. ;-D

Assumpta ha dit...

Les fan amb gust d'ou ferrat i patates fregides? i de pizza amb molt de formatge?... M'encantaria endorfinar-me amb unes càpsules així!!! :-DD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Aquest sabors ja són de la gamma premium i no es poden trobar a totes les màquines expenedores, però i tant que els fan. ;-DD

Assumpta ha dit...

Uaaaaaaaaaaau!! Quin futur més bo que ens espera! Visca la Endorfina Premium!! :-DDDDDDDD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Bé, pensa que també és premium en el preu, eh!. ;-D

Assumpta ha dit...

Home, però són delicatessen que no es mengen cada dia... es pot fer un esforç de tant en tant...

Per cert, ja estàs a punt pel combinat en vas petit de cafè i llet al Gran Far del Gerenal Prim?

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: N'estic, n'estic. :-))

Assumpta ha dit...

Molt bé... El General està satisfet :-)))

Rafel ha dit...

Bon relat amb un far que ens dóna llums del passat, quina llàstima que s'acabi el vermut.

Relatus ha dit...

Molt bo! Jo sí que havia pillat ho del "bar" (serà que hi passo força estones... encara que anar a esmorzar mentre llegeixo el diari en un far tb estaria bé). Als teus protagonistes els ha passat com el joc del telèfon, quantes errades d'aquest tipus devem haver comés al llarg dels segles!

McAbeu ha dit...

RAFEL: De vegades en comptes d'avançar anem enrere. A mi també em sabria greu si un dia ens quedem sense poder fer el vermut. :-)

LORETO: Gràcies. Una bona colla segurament, errades que s'han anat reproduint fins que han acabat convertides en veritats sense saber-ho.

Alyebard ha dit...

Molt bona!!

montse ha dit...

un relat brillant com el far, i potent com el vermut.

McAbeu ha dit...

ALYEBARD i MONTSE: Moltes gràcies!

Publica un comentari a l'entrada