Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Banyistes de South Beach" (John Sloan - 1907/08).
VISIÓ DE FUTUR
- Mira que m'han fet una bona colla de propostes absurdes en el munt d'anys que fa que sóc director d'aquest diari però la teva s'emporta el premi gros. Què dimonis és això del "suplement de l'estiu"?
- Sí, senyor director. Es tracta de dedicar durant l'estiu unes quantes planes del diari a parlar de la temporada de banys, de les activitats dels estiuejants, etc. Seria sortir una mica de la rutina de les notícies de cada dia i segur que ens faria vendre més diaris que cada vegada són més la gent que ve a passar el dia a les nostres platges. I a més seríem els pioners, no hi ha cap altre diari que ho faci encara.
- Per alguna cosa serà!. No t'adones que aquests estiuejants que dius només són una colla de desvagats que no tenen res millor a fer, quatre arreplegats que segueixen les estranyes modes que venen d'Amèrica. No ens interessen pas com a clients.
- Doncs no tothom pensa així. Hi ha molts dels nostres convilatans que n'estan ben contents de la seva presència i dels diners que porten. Aquesta temporada s'han obert un parell de bars nous al passeig marítim que esperen fer l'agost aquest agost, i mai millor dit. Miri, de fet podríem començar els reportatges estiuencs parlant d'això. Segur que algun dels propietaris estarà ben content de concedir-nos una entrevista parlant de com es presenta la nova temporada de banys i així sortir al diari...
- Ja som al cap del carrer!. Ara entenc el teu interès en aquest assumpte. Tu el que vols és que et faci anar a un d'aquests bars a entrevistar-los i així, amb l'excusa de que els hi faràs publicitat gratuïta, podràs treure'n un bon aperitiu de franc, no?.
- Home, no seria mala idea però li asseguro que el meu interès va més enllà d'anar a fer el vermut. Si fos per això no em caldria sortir de la redacció que aquí el fem cada dia.
- Què a la redacció fem el vermut cada dia?. No és pas veritat això, per què ho dius?
- Només cal veure de quina marca són les nostres màquines d'escriure. No es pot negar que quan les utilitzem, estem fent "underwood amb olivettis", no?
- Tu i els teus maleïts jocs de paraules. Hauries de treure't aquestes bestieses del cap i estar més per la feina. Potser així no m'atabalaries tant amb les teves ximpleries. Al final aconseguiràs que m'agafi una lipotímia...
- No pateixi per això, senyor director. Treballant al diari no li agafarà mai una lipotímia, com a molt tindrà una linotípia.
- Una brometa més i t'envio a la secció de necrològiques de per vida. Va, torna a la feina i oblida't d'això del suplement estiuenc. Jo entenc que algunes persones hagin de fer banys de mar obligats pel metge perquè ho necessiten per a la seva salut, però això dels estiuejants serà només una moda que passarà en un o dos anys. No veus que no pot ser que la gent normal i assenyada s'apunti de grat a anar-se a torrar sota un sol de justícia amb tot de desconeguts mig despullats al seu voltant, després banyar-se en aquella aigua tan salada que no para de bellugar per les onades i en acabar, tornar a casa arrebossats de la sorra que es fica per tot arreu. Un cop passi la novetat, això no pot triomfar de cap de les maneres, n'estic ben segur. Com tu, que no triomfaràs mai en la vida si no tens una mica més de visió de futur, home.
- Sí, senyor director. Es tracta de dedicar durant l'estiu unes quantes planes del diari a parlar de la temporada de banys, de les activitats dels estiuejants, etc. Seria sortir una mica de la rutina de les notícies de cada dia i segur que ens faria vendre més diaris que cada vegada són més la gent que ve a passar el dia a les nostres platges. I a més seríem els pioners, no hi ha cap altre diari que ho faci encara.
- Per alguna cosa serà!. No t'adones que aquests estiuejants que dius només són una colla de desvagats que no tenen res millor a fer, quatre arreplegats que segueixen les estranyes modes que venen d'Amèrica. No ens interessen pas com a clients.
- Doncs no tothom pensa així. Hi ha molts dels nostres convilatans que n'estan ben contents de la seva presència i dels diners que porten. Aquesta temporada s'han obert un parell de bars nous al passeig marítim que esperen fer l'agost aquest agost, i mai millor dit. Miri, de fet podríem començar els reportatges estiuencs parlant d'això. Segur que algun dels propietaris estarà ben content de concedir-nos una entrevista parlant de com es presenta la nova temporada de banys i així sortir al diari...
- Ja som al cap del carrer!. Ara entenc el teu interès en aquest assumpte. Tu el que vols és que et faci anar a un d'aquests bars a entrevistar-los i així, amb l'excusa de que els hi faràs publicitat gratuïta, podràs treure'n un bon aperitiu de franc, no?.
- Home, no seria mala idea però li asseguro que el meu interès va més enllà d'anar a fer el vermut. Si fos per això no em caldria sortir de la redacció que aquí el fem cada dia.
- Què a la redacció fem el vermut cada dia?. No és pas veritat això, per què ho dius?
- Només cal veure de quina marca són les nostres màquines d'escriure. No es pot negar que quan les utilitzem, estem fent "underwood amb olivettis", no?
- Tu i els teus maleïts jocs de paraules. Hauries de treure't aquestes bestieses del cap i estar més per la feina. Potser així no m'atabalaries tant amb les teves ximpleries. Al final aconseguiràs que m'agafi una lipotímia...
- No pateixi per això, senyor director. Treballant al diari no li agafarà mai una lipotímia, com a molt tindrà una linotípia.
- Una brometa més i t'envio a la secció de necrològiques de per vida. Va, torna a la feina i oblida't d'això del suplement estiuenc. Jo entenc que algunes persones hagin de fer banys de mar obligats pel metge perquè ho necessiten per a la seva salut, però això dels estiuejants serà només una moda que passarà en un o dos anys. No veus que no pot ser que la gent normal i assenyada s'apunti de grat a anar-se a torrar sota un sol de justícia amb tot de desconeguts mig despullats al seu voltant, després banyar-se en aquella aigua tan salada que no para de bellugar per les onades i en acabar, tornar a casa arrebossats de la sorra que es fica per tot arreu. Un cop passi la novetat, això no pot triomfar de cap de les maneres, n'estic ben segur. Com tu, que no triomfaràs mai en la vida si no tens una mica més de visió de futur, home.
* * * * * * * * * *
NOTA: Els que vau llegir el meu Relat Conjunt del mes passat recordareu que també hi vaig fer sortir l'expressió "Underwood amb olivettis" i que us vaig dir que l'havia tret d'un llibre però que no recordava de quin.
Doncs per fi ho he trobat, resulta que no és una de les anècdotes de "Ciris trencats" (Avel·lí Artís-Gener - 1997) tal com jo creia, ni apareix dins del recull de contes "Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury" (Quim Monzó - 1980) com alguns de vosaltres em vau suggerir, ni tampoc la vaig llegir en cap llibre de Pere Calders... Aquest joc de paraules és un dels que acostumava a fer el periodista Josep Maria Lladó i Figueres (1910 - 1996) i apareix citat al llibre "Del rebost i de la taula" (Josep M. Espinàs - 1985), més concretament dins del capítol dedicat al vermut d'aquest recull d'articles sobre el menjar que l'autor havia publicat prèviament a la revista "Serra d'Or" entre 1980 i 1984.
Doncs per fi ho he trobat, resulta que no és una de les anècdotes de "Ciris trencats" (Avel·lí Artís-Gener - 1997) tal com jo creia, ni apareix dins del recull de contes "Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury" (Quim Monzó - 1980) com alguns de vosaltres em vau suggerir, ni tampoc la vaig llegir en cap llibre de Pere Calders... Aquest joc de paraules és un dels que acostumava a fer el periodista Josep Maria Lladó i Figueres (1910 - 1996) i apareix citat al llibre "Del rebost i de la taula" (Josep M. Espinàs - 1985), més concretament dins del capítol dedicat al vermut d'aquest recull d'articles sobre el menjar que l'autor havia publicat prèviament a la revista "Serra d'Or" entre 1980 i 1984.
Aquí en teniu la prova gràfica:
I a continuació, el vídeo del programa "Identitats" emès per TV3 el 14/11/1984 on Josep M. Espinàs entrevista a Josep M. Lladó. Si aneu al minut 55 podreu escoltar l'altre joc de paraules seu que he fet sortir al relat:
18 comentaris:
El teu protagonista, el director, és tan visionari com jo, que fa 15 anys vaig dir que aquest Xavi no podia triomfar mai de la vida al Barça, que no es podia comparar amb en Guardiola...
Com sempre, tu investigant! Però suposo que aquests jocs de paraules són bromes per periodistes, oi...?
genial Mac ! quin visionari!
Ostres!!
Ja sé que aquest és el post del relat. Relat que, com sempre, està molt ben trobat ;-) però, si em permets, la primera felicitació la vull fer a la teva IMPRESSIONAT FEINA D'INVESTIGADOR... M'he quedat parada en veure que no havies parat (hehehe "joc de paraules") fins que no havies trobat d'on sortia allò de les olivettis... ho has trobat i aportes proves!! :-)))
No sé si ho saps, però això, a la llarga, pot ser perjudicial per a tu. Ja hi penses en allò tan típic meu de "Això no ho trobo li preguntaré a en MAC"? :-DDD
I ara anem al relat! M'ha fet riure perquè tu vas al passat i jo vaig al futur... Ara bé, aquest director del diari no en té gaire de futur, eh? Té una joia de redactor, que veu clarament cap on van les coses i el vol enviar a necrològiques de per vida!! Quina "jefes", mare meva!!! :-P
On diu "IMPRESSIONAT" ha de dir "IMPRESSIONANT" :-P
Mira que hi ha gent amb dèries estranyes, voler fer un especial sobre la gent que va a torrar-se a la platja. On es vist això? Ah calla, cada dia al telediari de Tele5!!! ( el zapping es molt dolent)
Aquest director aviat haurà de començar a fer cap a la cua del atur, com a premi a la seva visió.
He, he, he...aquesta visió de futur ... Hi a qui la téintuitivament, sense ni pensar-ho i hi ha que no la té, encara que limposin davant del nas.
Molt bon relat, Mc!
Gràcies per l'aclariment i per compartir amb nosaltres la teva recerca... Ets un crack!
Ai, mira... no tinc res a fer...
Diu l'ESPINÀS "El noctàmbul neix o es fa?"
I en LLADÓ respon "Neix"...
No hasse falta dessir nada más
El director va ser poc visionari, cert. Però raó pel que fa a les incomoditats de la platja no li faltava.
XEXU: Si et serveix de consol, jo vaig "predir" que en Guardiola com entrenador no triomfaria al Barça perquè no em semblava que tingués prou caràcter per dominar una plantilla de primer nivell.
Pel que fa als jocs de paraules, certament són bromes de periodistes i jo encara afegiria que de periodistes del segle passat, avui en dia ja no fan gràcia ni les underwoods, ni les olivettis, ni les linotípies (més que res perquè ja no existeixen). ;-)
ELFREELANG: Gràcies. El món n'és ple de visionaris que no l'encerten. :-))
ASSUMPTA: Començant pel final, he de dir que he llegit el teu relat del futur i que m'ha semblat genial. I que tens raó, el "jefe" d'aquest diari en té ben poc de futur si el seu criteri per prendre decisions és sempre tan "encertat". :-))
Per cert, m'ha agradat que destaquis això de "necrològiques de per vida", un director que es queixa dels jocs de paraules amb un joc de paraules ja és veu que no té criteri. :-DDD
En quant a la investigació, he de reconèixer que, encara que no hauria passat res de no trobar-ho, no estava tranquil sense saber d'on havia tret aquella expressió. Fins i tot vaig anar a buscar a la biblioteca el recull de contes d'en Monzó que molts comentaristes m'havien suggerit i el vaig llegir però sense èxit, igual que quan vaig repassar el "Ciris Trencats" de Tísner i el "Nostres objectes de cada dia" de l'Espinàs que tinc a casa. Va ser després de mirar aquest últim que vaig recordar que tenia aquest altre llibre d'articles sobre cuina del mateix autor i al final va sonar la flauta. :-))
Em va fer content trobar-ho i per això vaig voler compartir-ho aquí. Ara veig que vaig ser un inconscient de no preveure aquests efectes secundaris que comentes. :-DDD
BRUIXETA: Si a aquest director li haguéssim explicat que hi hauria televisió i una cosa anomenada zàping, ens hauria pres per bojos. .-D
JOAN: Té tan poca visió de futur que no es mereix altre futur que anar a l'atur. ;-D
CARME: I aquest director és dels que no la té. :-D
En un blog on solucionem enigmes, no podia quedar aquest "enigma" penjat. :-))
Gràcies!.
ASSUMPTA (2): Doncs no diem res més. Bona nit! :-DD
LORETO: Jo també dono tota la raó al director quan parla de les incomoditats de la platja però tot i així es va equivocar. Potser és allò que "sarna con gusto no pica". :-)
Ah ja el tinc, en la seva proposta al director pensava que ell faria les pàgines d'endevinalles i jocs de paraules. Com que no li va fer cas ara ens les proposa en Xarel-10
ALFONSO: No et dic ni que sí ni que no, que he de conservar l'anonimat. :-DD
Un bon relat, Mac!
Molt treballat i amb bona visió de futur, perquè ja sabies que ens deixaries bocabadats. ;)
Aferradetes!
SA LLUNA: Gràcies. M'alegro que t'hagi agradat tant. :-))
Ara és famós, i ell saps que tot ho va aprendre al carrer.
MONTSE: Això ja seria un altre relat. :-))
Doncs el director s'ho va perdre. Segur que el redactor va canviar de feina i algú el va escoltar! i d'aquí, a l'infinit, cada estiu, suplement de vacances!
RITS: Certament, avui en dia ja és tot un clàssic que no falta cada temporada. :-))
Publica un comentari a l'entrada