GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 23 de febrer del 2013

Relats Conjunts (febrer - 2013)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Ruïnes" (Lluís Rigalt i Farriols, 1865).


DICCIONARI GENEALÒGIC – LLETRA V (Extracte)

VILAMOLLA, SALVADOR DE (1130 – 1185). 1r comte de Vilamolla. Comandant de l'exèrcit que expulsà amb èxit les tropes sarraïnes va rebre, com agraïment del rei, el títol nobiliari de comte de Vilamolla, de nova creació, i les terres associades a aquest títol on va bastir el primer castell comtal. Fou conegut com Salvador, el constructor i d'ell és la famosa frase: “Aquest castell durarà 1000 anys”.

VILAMOLLA, BERNAT DE (1625 – 1690). 18è comte de Vilamolla. Després de la mort del seu pare a mans de les tropes de Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors i posterior saqueig per part d'aquestes tropes del castell comtal, en Bernat fou l'encarregat de reconstruir-lo i reforçar-lo amb la intenció de que suportés qualsevol setge posterior. Una vegada acabades les obres va pronunciar la famosa frase: “Aquest castell durarà 1000 vegades 1000 anys”. Se'l coneixia com Bernat, l'exagerat.

VILAMOLLA, AMADOR DE (1791 – 1869). 23è comte de Vilamolla. Fou l'encarregat de defensar el castell dels atacs rebuts durant la Guerra del Francès i les posteriors Guerres Carlines. El castell va resistir tots aquests atacs sense gaires desperfectes i el comte rebé el nom d'Amador, el defensor. Les cròniques expliquen que va ser aleshores quan va dir la famosa frase: “Bé, gràcies... però sort del rerebesavi!”.

VILAMOLLA, VICENT DE (1941 –        ). 28è comte de Vilamolla i últim. Durant el seu mandat el llinatge dels Vilamolla arriba a la seva màxima decadència. Durant els primers anys va continuar amb la dilapidació del patrimoni que ja havia començat en època del seu pare, cosa que va provocar la completa ruïna econòmica de la família. Quan se'n va adonar va intentar posar-hi remei buscant ingressos d'on sigui (va arribar a llogar el castell per fer-hi la fira del poble, per exemple) però aquests ingressos no van ser suficients per arreglar els múltiples desperfectes causats pels molts anys de desatenció i el castell, literalment, se li va ensorrar a les mans. Quan el sostre de la biblioteca va caure a causa d'una gran gotera que feia anys que el malmetia, en Vicent, sense ni un cèntim, va haver d'abandonar el castell i renunciar al comtat. Conegut com Vicent, l'indigent actualment passa els seus últims dies ocupant una plaça pública d'una residència d'avis on encara repeteix a qui el vulgui escoltar, la seva famosa frase: “El que no va poder fer la guerra, ho ha fet una gotera”.


16 comentaris:

Garbí24 ha dit...

fa molt més una gota continuada que un xàfec inmens, en tot cas un altre vegada la mala gestió porta a la ruïna qualsevol cosa, fins i tot pot amb paisos sencers.
De mi anys....res de res. Bon relat i bon cap de setmana.

jpmerch ha dit...

Tot això confirma la teoria de que les coses sempre tendeixen a empitjorar.
Relat de lectura molt amena. Et felicite.

Lluna ha dit...

Ostres!! Què original!!!

Molt bo Mc!!!

Bon dissabte i per extensió cap de setmana!!

montse ha dit...

Un relat de categoria amb reminiscències històriques.

Assumpta ha dit...

Hahahahahahaha què bo, MAC!!! Què bo!!! :-DDDDDDDDDDDDD

M'agrada moltíssim!!!! súper treballat (fins i tot el títol), les dates, les generacions, els noms, les frases...

T'hi podries dedicar! De veritat, tens alguns relats tipus "Perecaldersians" que són boníssims!! :-DDD

Sergi ha dit...

Tota una lliçó d'història, i de decadència de la noblesa. Molt ben escrit Mac, t'has inventat tota la història d'un llinatge d'una plomada!

Elfreelang ha dit...

genial! ja se sap, el poder de la insistència! un relat imponent!

Carme Rosanas ha dit...

Molt bo, molt bo, Mc!!!!

Els degoters fan molt de mal a les cases, fins i tot als castells.

sa lluna ha dit...

M'has semblat un professor d'Història excepcional. Si dones algun curs jo m'apunto, que així com ho expliques fins i tot a mi em podria agradar la història. ;)
Genial!!

Bon dia, Mac!

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots per dir-hi la vostra. Em vaig divertir molt inventat-me aquesta genealogia dels comtes de Vilamolla i m'alegra veure que us ha agradat. :-))

Relatus ha dit...

Bon relat i bon bloc! Quin descobriment!

McAbeu ha dit...

LORETO: Gràcies pel comentari i benvinguda al blog. Ja he afegit el teu a "La Meva Blogosfera". Ens llegim! :-)

Rafel ha dit...

Quina nissaga!
I a sobre les goteres, ataquen per la biblioteca.

McAbeu ha dit...

RAFEL: Això de la biblioteca no és casualitat. Havia de ser així per fer quadrar la història amb la del relat on vam conèixer per primera vegada al 28è comte de Vilamolla. ;-)

rits ha dit...

Mol bo!! decadència total per la pura perversió humana.

McAbeu ha dit...

RITS: Gràcies!!. Certament la decadència física del castell va completament paral·lela a la decadència de la nissaga Vilamolla.

Publica un comentari a l'entrada