BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 16 de febrer de 2013

Joc Literari 269 (TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN)


En Jesús M. Tibau ens proposa un nou Joc Literari. Hem d'escriure un text (relat, poema, etc) inspirat per l'escena inicial de la pel·lícula de Woody Allen, "Stardust Memories". En aquesta coneguda escena veiem com el protagonista s'adona que és al vagó de tren equivocat i que al tren del costat hauria tingut uns millors companys de viatge. Es desespera quan li és impossible sortir del seu vagó però al final no importa perquè tots dos trens tenen la mateixa destinació, una destinació de merda. Una pessimista metàfora de la vida, de la que jo n'he tret un sonet una mica més esperançat:

STARDUST MEMORIES (Woody Allen - 1980)


EL VIATGE DE LA VIDA

Just al moment que el viatge comença,
veus ben clarament que t'han enganyat.
A l'altre tren hi ha la felicitat,
en aquest la desgràcia s'hi condensa.

Penses que ells tenen una sort immensa,
que no et mereixes ser tan maltractat.
Vols escapar per qualsevol forat
del lloc que t'han assignat per naixença.

Et diran que fugir no val la pena,
que tots farem cap al mateix destí
i que per això t'hi has de conformar.

No els facis cas i trenca la cadena.
Si ho vols, has de poder sortir d'aquí.
No paris mai d'intentar millorar!!.





13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies, bona visió optimista

Carme ha dit...

Força!!! I endavant!!!

Gemma Sara ha dit...

No sé si s'ha d'arreglar el tren o agafar-ne un altre, o fer-ne un altre... però que el que t'ha tocat no et condemni, sí!

Elfreelang ha dit...

ben rimat i ben dit! excel·lent!

Rafel ha dit...

Sempre s'ha d'intentar, depèn de l'actitud.

Assumpta ha dit...

Tot i que el nom de la pel·li em sonava, no tenia ni idea de què anava. He vist el vídeo abans de llegir el poema i m'ha esgarrifat. L'escena fa venir ganes de fugir... però ja veiem que no es pot marxar de cap manera.

Menys mal que, en llegir el Sonet, tu ens dius que no ens deixem enganyar per aquestes primeres imatges... que, si volem, podem intentar millorar! :-)))

I, la veritat, anima llegir-ho! Gràcies, MAC!!

McAbeu ha dit...

JESÚS: M'agrada mirar-me les coses des d'un punt de vista positiu, quan això és possible.

CARME: Endavant amb força!!

GEMMA SARA: Estem d'acord amb el diagnòstic, per desgràcia jo tampoc sé quina és la millor manera de sortir-nos-en.

ELFREELANG: Moltes gràcies!!

RAFEL: Com deia la meva àvia: El no ja el tenim, hem d'intentar aconseguir el sí.

ASSUMPTA: Jo no recordo de què va tota la pel·lícula però certament aquesta escena inicial és colpidora i força pessimista. A mi no m'agrada mirar-me les coses des d'un punt de vista negatiu perquè això fa que ens resignem. Si el que fem ens surt malament podrem fracassar, però si no fem res ja hem fracassat d'entrada. :-)

Assumpta ha dit...

Es vostè un pou de saviesa! ;-))

Per cert, que aquesta tarda m'han donat records de part teva :-DDD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Jo ho diuen que en el fons (d'un pou) tots tenim alguna cosa bona. :-DDD

Sí, em van convidar a fer un cafè i poder-te'ls donar en persona però ja saps que els meus horaris laborals no m'ho permeten. Espero que us ho passéssiu molt bé ahir a la tarda al Viena. :-))

Assumpta ha dit...

Vàrem estar a la taula "de sempre" ;-)))

Quan siguis molt ric hauràs de canviar aquests horaris laborals que no permeten fer un cafetó en dissabte per la tarda :-)))

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Quan sigui ric canviar els meus horaris serà una de les coses que faré sense cap mena de dubte. ;-DD

sa lluna ha dit...

És la millor opció, trencar amb tot el que no ens agrada, almenys provar-ho.
Ben positiu el teu sonet, m'agrada!!

Aferradetes.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Exacte, almenys ho hem de provar.
Me n'alegro que t'agradi, gràcies!!

Publica un comentari a l'entrada