Relats Conjunts (febrer - 2013)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Ruïnes" (Lluís Rigalt i Farriols, 1865).

DICCIONARI GENEALÒGIC – LLETRA V (Extracte)

VILAMOLLA, SALVADOR DE (1130 – 1185). 1r comte de Vilamolla. Comandant de l'exèrcit que expulsà amb èxit les tropes sarraïnes va rebre, com agraïment del rei, el títol nobiliari de comte de Vilamolla, de nova creació, i les terres associades a aquest títol on va bastir el primer castell comtal. Fou conegut com Salvador, el constructor i d'ell és la famosa frase: “Aquest castell durarà 1000 anys”.

VILAMOLLA, BERNAT DE (1625 – 1690). 18è comte de Vilamolla. Després de la mort del seu pare a mans de les tropes de Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors i posterior saqueig per part d'aquestes tropes del castell comtal, en Bernat fou l'encarregat de reconstruir-lo i reforçar-lo amb la intenció de que suportés qualsevol setge posterior. Una vegada acabades les obres va pronunciar la famosa frase: “Aquest castell durarà 1000 vegades 1000 anys”. Se'l coneixia com Bernat, l'exagerat.

VILAMOLLA, AMADOR DE (1791 – 1869). 23è comte de Vilamolla. Fou l'encarregat de defensar el castell dels atacs rebuts durant la Guerra del Francès i les posteriors Guerres Carlines. El castell va resistir tots aquests atacs sense gaires desperfectes i el comte rebé el nom d'Amador, el defensor. Les cròniques expliquen que va ser aleshores quan va dir la famosa frase: “Bé, gràcies... però sort del rerebesavi!”.

VILAMOLLA, VICENT DE (1941 –        ). 28è comte de Vilamolla i últim. Durant el seu mandat el llinatge dels Vilamolla arriba a la seva màxima decadència. Durant els primers anys va continuar amb la dilapidació del patrimoni que ja havia començat en època del seu pare, cosa que va provocar la completa ruïna econòmica de la família. Quan se'n va adonar va intentar posar-hi remei buscant ingressos d'on sigui (va arribar a llogar el castell per fer-hi la fira del poble, per exemple) però aquests ingressos no van ser suficients per arreglar els múltiples desperfectes causats pels molts anys de desatenció i el castell, literalment, se li va ensorrar a les mans. Quan el sostre de la biblioteca va caure a causa d'una gran gotera que feia anys que el malmetia, en Vicent, sense ni un cèntim, va haver d'abandonar el castell i renunciar al comtat. Conegut com Vicent, l'indigent actualment passa els seus últims dies ocupant una plaça pública d'una residència d'avis on encara repeteix a qui el vulgui escoltar, la seva famosa frase: “El que no va poder fer la guerra, ho ha fet una gotera”.