Na CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS ens proposa escriure un text inspirat per uns dibuixos que ella va fer al mòbil, retratant uns personatges amb els que va coincidir en un viatge en tren. A mi m'ha sortit un sonet:
 |  |  |  |
UN VAGÓ DE TREN
Com si estiguessin dins d'una peixera,
veiem els passatgers dins del vagó.
Des de fora, i amb la imaginació,
podem decidir quin destí els espera.
Si aquell dorm millor que en una llitera,
és que de nit haurà fet el pendó.
I la dona no té res al fogó,
per això el seu posat trist que desespera.
Amb auriculars?. Un noi desvagat.
I la nena dels ulls grossos que ens mira...
Un moment!. Això no consta al contracte!.
Ens diverteix criticar d'amagat
però si ens poden veure, tot es capgira.
No estem disposats a rebre igual tracte!!.
Com si estiguessin dins d'una peixera,
veiem els passatgers dins del vagó.
Des de fora, i amb la imaginació,
podem decidir quin destí els espera.
Si aquell dorm millor que en una llitera,
és que de nit haurà fet el pendó.
I la dona no té res al fogó,
per això el seu posat trist que desespera.
Amb auriculars?. Un noi desvagat.
I la nena dels ulls grossos que ens mira...
Un moment!. Això no consta al contracte!.
Ens diverteix criticar d'amagat
però si ens poden veure, tot es capgira.
No estem disposats a rebre igual tracte!!.
12 comentaris:
Fantàstic sonet, Mc!
I a més amés toques un tema, al final ben interessant. Crec que tots observem i tots pensem i ens muntem històries o dibuixem els altres en un sentit textual o metafòric, però no acostumem a sentir-nos mai "objectes" d'observació dels altres i si passa no ens agrada... i és ben bé inevitable que algun dia o en algun moment això pugui passar.
Gràcies per participar, Mc!
No m'havia plantejat posar els enllaços al post, però ja veig que era un descuit i ara ho faré.
CARME: M'alegro que t'hagi agradat el sonet. :-))
Tens raó en això que dius, quan vaig veure els teus dibuixos fets en una pantalla de mòbil me'ls vaig imaginar com veient-los per la finestra del vagó de tren on eren. És fàcil, en un cas així, muntar-nos històries sobre cada personatge quan representa que aquest no ens veu ni ens sent però que passaria si fóssim nosaltres els observats, com fa la nena de l'últim dibuix?. Doncs que no ens fa la mateixa gràcia.
Sembla mig en conya, però és una reflexió força bona. Sempre observem i ens fem històries pels altres, i al tren és un clàssic. Però no pensem que també ens miren a nosaltres! Quina impressió devem causar?
Quina impressió devem causar? Una bona pregunta.
Jo (i no em pregunteu per què, perquè no sabria explicar-ho) tinc la sensació que dono una impressió molt diferents del que sóc.
XEXU i CARME: Sí que és una bona pregunta aquesta. A tots ens agrada controlar l'impressió que fem als altres però que passa quan aquests altres ens agafen desprevinguts i no sabem que som observats?. És difícil saber que en poden arribar a pensar de nosaltres i si van molt equivocats o (cosa que potser seria pitjor) si l'encerten.
Un sonet impecable com a sonet i pel contingut! enhorabona!
És molt bo, MAC!!
La teva col·lecció de sonets es va ampliant i cada vegada s'hi nota més "soltura"... M'agrada com, no tan sols busques unes rimes adequades sinó que també hi fas autèntiques reflexions :-)
Pel que fa al què deu pensar la gent de mi al tren... Doncs res... A mi mai ningú m'observa! :-DDD
Hehehe deu ser divertida la pinta d'en Josep Lluís i meva... ell llegint, jo amb els auriculars de l'mp4 (jo em vaig quedar aquí hehe), cridant els gols del Barça... mmmmm... potser sí que donem peu a algun comentari ;-))
ELFREELANG: Gràcies!!
ASSUMPTA: Ja saps, perquè ho he dit moltes vegades, que em diverteixo fent sonets. Una vegada tinc la idea que vull expressar em fa gràcia provar d'encabir-la en la mètrica i la rima d'un sonet. De vegades me'n surto amb més fortuna i de vegades amb menys però m'agrada que us agradi. :-))
Aquest sonet em recorda la novel·la Línia blava de Ramon Solsona. Allà s'entra en la vida d'una sèrie de passatgers, com ho fas tu.
HELENA: No he llegit aquesta novel·la que cites però està clar que especular sobre la vida dels desconeguts que ens trobem, per exemple en un vagó de tren, és un "pecat" força estès.
Ens observem tots? N'estic gairebé segura. El que ja no tinc segur és que tots imaginem les mateixes coses.
Un sonet per fer una reflexió, Mac!
Aferrades.
SA LLUNA: Segur que el que imagina cadascú és ben diferent i n'hi haurà que fins i tot ho encertin. :-))
Publica un comentari a l'entrada