BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 19 de gener de 2013

Relats Conjunts (gener - 2013)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per un fotograma de la pel·lícula "El viatge a la lluna" (George Méliès, 1902).


LA LLUNA I EL PRUNA

Fa uns mesos, vaig trobar als encants un disc antic que em va cridar l'atenció. A primer cop d'ull em va semblar un disc de cançons populars catalanes, es titulava “La Lluna i el Pruna”, però a la portada hi sortien uns astronautes i això últim em va estranyar molt tenint en compte que era un disc de pedra, de 78 rpm, de la primera dècada del segle XX. Evidentment vaig comprar-lo de seguida.

Una vegada a casa em vaig trobar que el disc estava molt malmès i gairebé no s'entenia res de la gravació. L'únic que vaig poder esbrinar era que no contenia cançons sinó discursos polítics que celebraven la inauguració a Barcelona d'un centre dedicat a la investigació dels viatges espacials anomenat "Projecte de Recerca a l'Univers: Nem Allà" (notis l'ortografia prefabriana) i més conegut per les seves sigles com "el PRUNA". Repeteixo que estem parlant d'un disc que té més de cent anys, així que podeu imaginar la meva sorpresa davant aquella increïble troballa. Sorpresa que va augmentar quan dins de la carpeta del disc, em van aparèixer una foto (la que encapçala aquest article) i una carta manuscrita. Aquesta carta parla també del PRUNA però està escrita uns 70 anys més tard ja que s'hi esmenten les missions Apollo que van portar els americans a la Lluna.

Jo no sé que pensar del que hi diu a la carta, de fet les seves primeres línies em semblen un plagi d'una novel·la que vaig llegir fa temps i de la que ara no recordo el títol, però per altra banda tenim el disc i la foto que semblen proves concloents. Així que he decidit que el millor és que la llegiu i opineu vosaltres mateixos. Aquí la teniu:

“Cap a la darreria de la meva vida, mentre, blancs els cabells, m'envelleixo com el món, tot esperant de perdre'm en l'avenc sense fons de la divinitat silenciosa, retingut encara al meu cos feixugós i malalt en aquesta cambra d'una oblidada residència, em disposo a deixar testimoniatge, sobre aquest blanc paper, de la veritat.

I la veritat és aquesta: Els americans no han estat els primers en arribar a la Lluna. De fet, no hi han pogut arribar ni hi arribaran mai. Ni a ells, ni a cap altra nació d'aquest planeta on vivim ens és permès tornar-hi després del que va passar.

Més de 600 milions de persones, la cinquena part de la població mundial, van veure per televisió com Neil Armstrong, el 20 de juliol de 1969, es convertia suposadament en el primer home que trepitjava la Lluna. Potser encara més gent ha vist després les diferents fotografies de la superfície lunar fetes per les successives missions Apollo. Però només uns pocs saben que tot va ser un muntatge. La NASA havia gastat molts milions de dòlars preparant el viatge a la Lluna i quan van veure que era impossible fer-lo de veritat van decidir fer-lo de mentida en un gran plató de cinema. Com expliqueu sinó que la petjada del comandant Armstrong quedés tan ben marcada com si estigués feta sobre terra humida si a la Lluna no hi ha gens d'humitat?. O que la bandera dels USA onegi d'aquella manera si a la Lluna no hi ha atmosfera i per tant no hi bufa el vent?. O que no es vegi ni una estrella al fons si, justament per no haver-hi atmosfera, se n'haurien de veure moltes més que des de la Terra?. Moltes preguntes i una sola resposta: Perquè tot és una enganyifa!!. I com ho sé?. Doncs perquè jo si que vaig anar a la Lluna i per aquest motiu sé del cert que no s'hi pot tornar... per culpa nostra.

A principis de segle, gràcies als ben preparats enginyers i als magnífics equips tècnics del PRUNA, Catalunya estava en condicions d'enviar el primer coet tripulat al nostre satèl·lit i, naturalment, l'hi vam enviar. Uns càlculs precisos del punt d'intersecció hiperbòlic de l'eclíptica amb les òrbites lunar i terrestre (càlculs que ara no venen al cas i que, a més, probablement no entendríeu) van situar l'allunatge a una de les Valls Ocularis i des d'allí vam escalar el Mont Nasalis per plantar-hi la senyera. Quan vam arribar al cim, ens adonàrem del desastre. La cara oculta de la Lluna és això, una cara. I li havíem ficat el coet a l'ull. No ho havíem fet expressament però el mal ja estava fet. Vam haver de marxar a corre-cuita mentre de l'Avenc Oralis sortien uns improperis que no m'atreveixo a reproduir aquí, amb l'afegit de la prohibició in aeternum de tornar-hi per part de qualsevol altre ésser humà.

Quina diferència entre el nostre retorn a la Terra i la nostra partida només uns dies abans. Aquella va ser apoteòsica, amb cançons creades per a l'ocasió (El Pruna a la Lluna i al Sol Mariner), amb discursos entusiàstics dels polítics i, fins i tot, un francès va venir a gravar un documental per cinema, aleshores un invent recent d'aquell país. En canvi, la tornada va ser considerada un fracàs que va comportar la desaparició immediata del PRUNA, de tota la documentació que en fes esment i de qualsevol informació periodística que recordés aquell projecte. La vergonya era tal que ningú en va parlar més i, en pocs mesos, tot es va oblidar com si no hagués passat mai. Fins i tot monsieur George, el francès aquell del cine, va estrenar el seu documental com si fos una pel·lícula de ficció. Sort que, mentre ens enlairàvem amb el mòdul lunar, jo vaig tenir temps de fer una fotografia amb la meva càmera personal, que sinó ara ningú em creuria.”



23 comentaris:

XeXu ha dit...

Ostres, que bo! Has trobat explicació per tot, molt ben lligat tot plegat. Jo no sé si els americans van arribar a la lluna o no, però que les imatges que tenim són muntatges, això sí que m'ho sembla. Però bé, naturalment vam ser els catalans els primers que hi vam arribar, no podia ser d'altra manera! Ara, que no sempre fem les coses de la millor manera... molt i molt bo el relat, felicitats!

Elfreelang ha dit...

Boníssim Mac! recerca historicoliteraria que ens dona una altra visió de la veritable realitat!ara entenc la lletra de la cançó pretesament infantil.....la lluna i la pruna!

joan gasull ha dit...

ai Mac, una vegada que els catalans arribem primer a lloc i encara ens hem d'amagar.
Bona aportació.

Assumpta ha dit...

Magnífic!!! :-)))

MAC, la teva imaginació sense límit, dóna fantàstics resultats quan entres al món de la ciència ficció!! ;-) MOLT, MOLT BO!!

Llàstima que "només" sigui un relat, perquè se m'ha fet curt!! Amb tot el que has posat i tots els temes que has tocat, estic segura que d'aquí en sortiria una obra molt més llarga... tens imaginació per això i per més! :-))

Per cert, que jo et crec, eh? Segur que no hi van anar els americans... Vàrem ser els catalans!!!

Rafel ha dit...

Molt bona interpretació d'una història truculenta.
Potser Pere Calders amb el Demà a les 3 de la matinada ja hi estava al cas. ;)

Carme ha dit...

Mc! És boníssim. Em trec el barret, aplaudeixo i pico de peus.

M'ha encantat. Ets un crack!

zel ha dit...

Jo m'afegeixo a la picada de mans i peus i tot!

Nymnia ha dit...

Ha estat molt interessant el relat! I molt ben lligat. Quantes coses hauran passat que ens han estat amagades, i quantes que se les hauran inventat i ens hem cregut! jaja! M'ha tingut enganxada de principi a fi, i m'ha semblat molt original! Felicitats per la proposta, m'apunto a aplaudir-la amb la resta!

montse ha dit...

Un relat ben il·lustrat i simbòlic. Boníssim!!!

Lluna ha dit...

Madredelamorhermoso!!!!!!
Quina història!! I com ens hem de veure, aquí sense poder reclamar...
Bona setmana Mc & Cia.!!!

McAbeu ha dit...

Vull agrair-vos-ho especialment als que heu llegit i comentat aquest relat perquè sóc conscient que m'ha quedat molt llarg. Gairebé 1000 paraules són moltes paraules per un post.
He de dir que generalment m'agraden tots els meus Relats Conjunts (sinó no els publicaria) però que aquest és amb el que m'he divertit més fent-lo i que n'he quedat força satisfet. Partir de la idea que la imatge fos real i mostrés un viatge (amb final "fracassat") al nostre satèl·lit a primers de segle XX, afegir-hi les preguntes típiques de la "conspiranoia" que nega que l'home hagi arribat a la Lluna i a més presentar-ho com una troballa casual d'una carta dins d'un disc de "La lluna i la pruna" (que no ho era) m'hauria donat, com molt bé diu l'ASSUMPTA, per molt més. Així que és llarg, però no us queixeu que encara ho hagués pogut ser més. :-))
Per tant us reitero els agraïments a tots, i me n'alegro molt que us hagi agradat.

PS: RAFEL, en Pere Calders és un dels meus autors preferits i m'afalaga molt que llegint el meu relat t'hagi vingut ell al cap. Per cert, no recordava exactament aquest conte que cites i l'he rellegit: Pot ser que el personatge que munta el coet al patí de casa seva hagués treballat abans pel PRUNA, no?. ;-D

PS2: Com ja dic al relat, el primer paràgraf de la carta manuscrita és un clar plagi d'una famosa novel·la on l'autor també ens ensenya un escrit que ha trobat. Ningú l'ha reconegut?

sa lluna ha dit...

Molt bon relat, tot i que arribo tard, l'he llegit tot sencer i gairebé sense alenar!
Quina imaginació que tens!!

Bessets.

Assumpta ha dit...

Reconec que vaig buscar això de la carta, MAC ;-) però una mica de passada... Ara, veure que fas una pregunta directa ja és una provocació massa gran com per deixar-ho passar!! ;-))

Vaig a investigar!!

PS/ Reitero (ei, que encara hi ets a temps) un relat d'uns 15 o 20 folis amb aquesta mateixa idea et quedaria magnífic!! ;-))

Assumpta ha dit...

Bé, no acabo de trobar el text... però diré la primera intuició que vaig tenir i que crec que podria ser certa, entre altres coses perquè sé que aquest llibre l'has llegit ;-)

M'arrisco i després segueixo investigant:

Paraules d'Opòton el Vell d'en Tísner

Si??

Assumpta ha dit...

He intentat baixar-me la novel·la, a risc d'entrada de milers de virus informàtics, però no hi ha hagut manera... per tant, no puc trobar les primeres pàgines de l'obra que dic... així doncs, ho hauré de deixar així... per mera intuïció, "sense proves" :-))

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Moltes gràcies!!

ASSUMPTA: He de reconèixer que la pregunta està feta amb tot l'ànim de provocar i m'encanta quan us apunteu a aquesta "provocació". :-))
Si no s'ha llegit la novel·la en qüestió és molt difícil trobar-la. La teva proposta és molt bona perquè aquest llibre d'en Tísner també ens parla d'un document que l'autor troba per casualitat però no és d'on vaig treure el text.
La novel·la que busquem és molt més famosa (fins i tot se'n va fer una pel·lícula), va ser un èxit mundial de vendes quan es va publicar (fa uns 30 anys) i el seu autor no és català. ;-)

El porquet ha dit...

Mac... aquesta història és estratosfèrica. S'ensorra l'estadi dels aplaudiments que hi han. Genialíssima!!!!

Assumpta ha dit...

Val, seguiré pensant :-DDD

Assumpta ha dit...

Doncs serà "El nombre de la rosa" d'Umberto Eco :-))

He traduït un trosset del teu fragment al castellà, l'he googlejat i m'ha portat a "L'abadia del crimen", que és un videojoc basat en l'obra "El nombre de la rosa" ;-)

Ni he vist la pel·li ni he llegit el llibre, així que no tenia ni la menor idea d'això del manuscrit hehehe... Saps? Buscar així m'ha recordat el Fantàstic "Joc Cent" d'en Tibau! La de trossets que vaig traduir al castellà i a l'anglès per trobar llibres!! :-DDD

Molt bé! Una vegada més et felicito per tota la feina feta... i estic segura que t'ho vas passar pipa :-DDDDD

McAbeu ha dit...

EL PORQUET: Potser ho has fet una mica massa superlatiu, però moltíssimes gràcies!! ;-)

ASSUMPTA: Exacte, es tracta de la novel·la d'Umberto Eco, "El nom de la rosa". Felicitats!! :-))
Té mèrit haver-ho encertat sense haver llegit el llibre però segur que ha sigut molt més divertit fer-ho així. Jo també recordo el Joc 100 d'en Tibau amb "carinyo", ens ho vam passar molt bé investigant per trobar els llibres. :-)
Per cert, aquest videojoc que cites jo el tenia en el meu Spectrum, el meu primer "ordinador". ;-D
I tens raó, m'ho vaig passar pipa fent aquest relat. :-))

Assumpta ha dit...

I tant que és més divertit trobar les coses quan les has d'investigar una mica!! ;-))

Eeeeei, però m'has de posar el rètol vermell, eh? Encara que sigui el relat, hi havia un enigma aquí al mig!! :-DDDD

N'has de fer més d'aquests (hehehe com si fos fàcil!) :-P

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Sabia que em demanaries el rètol vermell.:-)))
No te'l posaré al post que no li toca però aquí el tens: TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A "Assumpta" (és un vermell fosc, molt fosc :-D).

Assumpta ha dit...

Bueeeeeeeeeeeeeeeeeenuuuuuuuuu :-P

Publica un comentari a l'entrada