Fa unes setmanes en Salvador Macip va fer un post al BLOGUEJAT amb l'expressiu títol: "Ajudeu-me a salvar la meva novel·la maleïda" on, en una espècie de bookcrossing virtual, ens oferia l'oportunitat d'aconseguir la seva primera novel·la en solitari publicada fa uns cinc anys. Segons les seves pròpies paraules, aquest llibre va ser un fracàs estrepitós de vendes i volia donar-li una última oportunitat, regalant-ne uns quants amb l'única condició de que li diguéssim desprès que ens havia semblat. He de dir que aquesta propaganda "negativa" em va fer venir ganes de llegir la novel·la i m'hi vaig apuntar. Fa uns dies que vaig rebre el llibre a casa, ja me l'he llegit i és hora de complir la meva part del tracte.
Així que et torno a donar les gràcies pel regal, Salvador, i a continuació et dic que m'ha semblat la teva novel·la "maleïda".
Així que et torno a donar les gràcies pel regal, Salvador, i a continuació et dic que m'ha semblat la teva novel·la "maleïda".
EL REI DEL MÓN
de
SALVADOR MACIP
Any: 2007
Editorial: COLUMNA
Planes: 304
Llengua: Català
Aquest no és el primer llibre d'en S. Macip que us comento, fa uns mesos us vaig parlar de la seva novel·la ULLALS que em va agradar força però que és ben diferent d'aquesta. Mentre aquella ens explica una història de por per adolescents amb força tocs de fantasia, aquesta vol explicar la vida real (o una part possible d'aquesta, almenys). Aquella és més senzilla, es pot llegir gairebé d'una tirada. Aquesta és més dura i descarnada, però una vegada hi has entrat també t'enganxa.
Dic això que "una vegada hi has entrat" perquè la novel·la explica la història d'un noi negre de barri que pertany a una banda de carrer i passa a ser una estrella mundial del hip-hop. I aquest "pas" el fa d'una manera que, en un primer moment, costa de creure que funcioni. Crec que d'això també n'és conscient l'autor que fins i tot fa dir al protagonista: "Hi ha moltes coses en aquesta història que no quadren" i, una mica abans, "Té una certa lògica, encara que una mica retorçada. Tant li fot m'ho empasso, vull fer-ho". Doncs bé, una vegada ens ho "empassem" i deixem que la història tiri endavant, aquesta t'atrapa fins arribar al final on veiem que aquesta lògica pot ser més o menys retorçada però existeix.
A la portada, el llibre es defineix a si mateix com "una pel·lícula d'acció en forma de novel·la" i realment ho és. Una pel·lícula que segurament seria classificada X perquè d'escenes de sexe, drogues i violència n'hi ha a dojo. Però jo diria que aquesta classificació seria injusta si ens quedéssim aquí. En el meu cas, almenys, aquestes escenes no m'han "molestat" ni m'han semblat posades perquè sí, sinó que les he trobat ben adients a la història que s'explica. Un exemple clar serien les sorprenents habilitats de la stripper Tatiana a l'escenari, que se'ns detallen ben explícitament però que jo no explicaré aquí, i que serveixen més tard per solucionar un altre punt de la trama.
La novel·la està dividida en tres grans apartats (HOME, DÉU i MÀRTIR). En els dos primers descobreixes com el protagonista va escalant posicions en el món de la fama mentre, al mateix temps, va descendint a un infern personal ple de drogues i sexe. Veiem també com aquesta fama d'àmbit mundial que assoleix no li ve donada per les seves més o menys grans aptituds artístiques sinó que tot és prefabricat i controlat per les industries discogràfica i publicitària que tenen el poder de crear un "producte", aconseguir que la gent el desitgi i fer que ens hi gastem els diners, en un gran joc de manipulació. A la tercera i última part, la pel·lícula que és el llibre passa a ser una "road movie" explicant la fugida dels protagonistes cap un desenllaç força ben trobat que va una mica més enllà del que el lector es pot esperar.
Resumint, m'ho he passat bé llegint el llibre i m'ha agradat força. M'ha tornat a enganxar l'estil directe d'en Salvador Macip i m'han quedat ganes de llegir-ne més. Per tant, no acabo d'entendre que la novel·la no funcionés en el seu moment. Potser és que li va faltar suport publicitari que, com el mateix llibre ens ensenya, és tan necessari avui en dia per tenir èxit?. Jo no ho sé, el que si sé és que la novel·la es mereix ser llegida i m'alegro d'haver-ne tingut l'oportunitat.
I, com ja esperàveu si heu llegit el títol del post, no puc acabar sense proposar-vos un enigma basat en el llibre. En aquest cas us demano que endevineu la pel·lícula de cine preferida del protagonista de la novel·la amb les pistes que ell mateix ens dóna en aquest text que us copio a continuació:
"...Flipo quan la gent diu que no entenen com els negres podem idolatrar un gàngster de pa sucat amb oli. El personatge d' -- ------ a -------- , vull dir. Quina pel·lícula! Que és un hispà de merda? Se'ns en fot! És com nosaltres: del no-res al cim del món. És cert que el cusen a trets al final, però estic segur que és perquè els van obligar a demostrar als ciutadans benpensants que el crim no paga, perquè no tinguin por. Sempre és així..."
Els guionets amaguen el nom de l'actor protagonista i el títol de la pel·lícula, i el text ens explica algunes coses sobre l'argument. M'agradarà comprovar si en teniu prou amb aquestes pistes per trobar-la, així que demanaria als que sabeu la solució per haver llegit la novel·la (o per haver-la escrit, em sap greu Salvador ;-D) que aquesta vegada deixeu jugar als altres. Jo diria que no és gaire difícil, però ja ho veurem. :-))
Editorial: COLUMNA
Planes: 304
Llengua: Català
Aquest no és el primer llibre d'en S. Macip que us comento, fa uns mesos us vaig parlar de la seva novel·la ULLALS que em va agradar força però que és ben diferent d'aquesta. Mentre aquella ens explica una història de por per adolescents amb força tocs de fantasia, aquesta vol explicar la vida real (o una part possible d'aquesta, almenys). Aquella és més senzilla, es pot llegir gairebé d'una tirada. Aquesta és més dura i descarnada, però una vegada hi has entrat també t'enganxa.
Dic això que "una vegada hi has entrat" perquè la novel·la explica la història d'un noi negre de barri que pertany a una banda de carrer i passa a ser una estrella mundial del hip-hop. I aquest "pas" el fa d'una manera que, en un primer moment, costa de creure que funcioni. Crec que d'això també n'és conscient l'autor que fins i tot fa dir al protagonista: "Hi ha moltes coses en aquesta història que no quadren" i, una mica abans, "Té una certa lògica, encara que una mica retorçada. Tant li fot m'ho empasso, vull fer-ho". Doncs bé, una vegada ens ho "empassem" i deixem que la història tiri endavant, aquesta t'atrapa fins arribar al final on veiem que aquesta lògica pot ser més o menys retorçada però existeix.
A la portada, el llibre es defineix a si mateix com "una pel·lícula d'acció en forma de novel·la" i realment ho és. Una pel·lícula que segurament seria classificada X perquè d'escenes de sexe, drogues i violència n'hi ha a dojo. Però jo diria que aquesta classificació seria injusta si ens quedéssim aquí. En el meu cas, almenys, aquestes escenes no m'han "molestat" ni m'han semblat posades perquè sí, sinó que les he trobat ben adients a la història que s'explica. Un exemple clar serien les sorprenents habilitats de la stripper Tatiana a l'escenari, que se'ns detallen ben explícitament però que jo no explicaré aquí, i que serveixen més tard per solucionar un altre punt de la trama.
La novel·la està dividida en tres grans apartats (HOME, DÉU i MÀRTIR). En els dos primers descobreixes com el protagonista va escalant posicions en el món de la fama mentre, al mateix temps, va descendint a un infern personal ple de drogues i sexe. Veiem també com aquesta fama d'àmbit mundial que assoleix no li ve donada per les seves més o menys grans aptituds artístiques sinó que tot és prefabricat i controlat per les industries discogràfica i publicitària que tenen el poder de crear un "producte", aconseguir que la gent el desitgi i fer que ens hi gastem els diners, en un gran joc de manipulació. A la tercera i última part, la pel·lícula que és el llibre passa a ser una "road movie" explicant la fugida dels protagonistes cap un desenllaç força ben trobat que va una mica més enllà del que el lector es pot esperar.
Resumint, m'ho he passat bé llegint el llibre i m'ha agradat força. M'ha tornat a enganxar l'estil directe d'en Salvador Macip i m'han quedat ganes de llegir-ne més. Per tant, no acabo d'entendre que la novel·la no funcionés en el seu moment. Potser és que li va faltar suport publicitari que, com el mateix llibre ens ensenya, és tan necessari avui en dia per tenir èxit?. Jo no ho sé, el que si sé és que la novel·la es mereix ser llegida i m'alegro d'haver-ne tingut l'oportunitat.
I, com ja esperàveu si heu llegit el títol del post, no puc acabar sense proposar-vos un enigma basat en el llibre. En aquest cas us demano que endevineu la pel·lícula de cine preferida del protagonista de la novel·la amb les pistes que ell mateix ens dóna en aquest text que us copio a continuació:
"...Flipo quan la gent diu que no entenen com els negres podem idolatrar un gàngster de pa sucat amb oli. El personatge d' -- ------ a -------- , vull dir. Quina pel·lícula! Que és un hispà de merda? Se'ns en fot! És com nosaltres: del no-res al cim del món. És cert que el cusen a trets al final, però estic segur que és perquè els van obligar a demostrar als ciutadans benpensants que el crim no paga, perquè no tinguin por. Sempre és així..."
Els guionets amaguen el nom de l'actor protagonista i el títol de la pel·lícula, i el text ens explica algunes coses sobre l'argument. M'agradarà comprovar si en teniu prou amb aquestes pistes per trobar-la, així que demanaria als que sabeu la solució per haver llegit la novel·la (o per haver-la escrit, em sap greu Salvador ;-D) que aquesta vegada deixeu jugar als altres. Jo diria que no és gaire difícil, però ja ho veurem. :-))
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "
10 comentaris:
a mi em va agradar força, i també m'ho vaig passar molt bé. L'èxit dels llibres depén de molts ingredients, a més de la qualitat, on l'autor poca cosa hi pot fer. Et deixo el meu comentari http://jmtibau.blogspot.com.es/2009/11/el-rei-del-mon-de-salvador-macip.html
Bon dia Mc!!!
No he llegit la novel·la, però pels espais que deixes em sembla que l'actor és en Al Pacino, i la peli hauria de ser Scarface...
Bon dissabte!!!
Podria dir que, com que ja l'he llegida, no resoldré l'enigma, però francament... no me'n recordo! I tampoc em ve llegint el fragment. Potser la Lluna té raó.
Sobre aquest llibre ja en vam parlar força amb en Salvador quan el vaig ressenyar. El descrius molt bé, té les virtuts de retratar molt bé un món que funciona per unes directrius que no ens pensem. Quan veiem que un artista triomfa, ens pensem que és pel seu talent, i més aviat és un tema de publicitat i saber jugar bé les cartes. Un món força fastigós, la veritat. A banda d'això, a mi em segueix quadrant poc que un negre del Bronx parli en un català tan correcte, per més improperis que deixi anar. Però és el que sempre dic, en Macip em farà callar!
És un llibre digne de ser llegit, diferent al que es fa a la nostra terra generalment, però per això original. L'estil directe és una altra virtut, és una forma de literatura que crec que no es valora prou, per ara.
Et convido a ampliar la teva biblioteca Macip, per mi el millor és 'El joc de Déu', a veure si t'agrada si el llegeixes.
Crec que La Lluna l'ha encertat.
ui el tinc pendent....però tinc una llista tant llarga que haurà d'esperar
fa poc el vaig llegir i també vaig passar una bona estona....el cas és que em varen quedar les habilitats de la Tatiana.....però no el títol de la película
Gràcies per una ressenya tan detallada, Mac, i per totes les coses bones que hi dius! M'alegro que hagis passat una bona estona llegint-lo.... i que t'hagi servit per fer un dels teus enigmes (no dono la solució, tranquil!).
El tinc encomanant a la meva llibretera; ara estic acabant VICTUS, i després li toca al torn, a un llibre del Salvador, però no pas el que avui ressenyes!!
el torn volia dir!!!
JESÚS: He llegit la teva ressenya i veig que coincidim força. El llibre val la pena.
LLUNA: Doncs sí, encertes la pel·lícula i el protagonista a la primera. Felicitats!!
XEXU: Recordo quan tu vas parlar de la novel·la i la "polèmica" amb en Macip per la manera de parlar del protagonista. No et dic que no tinguis raó però a mi no m'ha xocat tant aquest fet, potser si que li escauria un registre més d'argot però a la novel·la es diu que a en Zip li agrada llegir a diferència dels altres membres de la seva banda i potser això ho explicaria una mica.
Abans de que me'l fessis ja havia seguit el teu consell, just després de fer aquesta ressenya vaig aconseguir "Hipnofòbia" i me la vaig llegir. He de dir que també em va agradar però no tant, la idea és molt bona però la trama la vaig trobar més "complicada", potser amb menys d'aquest estil directe que tant tu com jo elogiem d'en Salvador. Tinc moltes ganes de llegir "El joc de Déu", a veure si cau un dia d'aquests.
ALLAU: Creus bé. :-)
ELFREELANG: Jo no deixo que em creixi massa la llista de pendents que sinó m'estresso. :-))
JOAN: No m'estranya que recordis més bé les habilitats de la Tatiana que el títol de la pel·lícula. Són força xocants per dir-ho finament. ;-)
SALVADOR: Gràcies a tu per donar-me l'oportunitat de llegir-la. Ha valgut la pena.
DAFNE: Espero que el gaudeixis quan li arribi aquest torn. :-)
Publica un comentari a l'entrada