BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
NOVA ADREÇA

divendres, 29 d’abril de 2016

Fragment Parcial 042


QUÈ ÉS AIXÒ?

Quan vaig anar a aquella galeria que anunciava la venta de fotografies al detall m'imaginava una altra cosa.

Però el que vaig trobar van ser fotografies de detalls on costa endevinar el que hi ha representat.

Espero que vosaltres sigueu prou detallistes per ajudar-me a descobrir que s'hi veu en aquestes imatges...
;-)

dijous, 28 d’abril de 2016

Endevinalla 791

E791.- Un forn, dos fumerals, / damunt dels fumerals dos nius, / dintre de cada niu un ou, / dalt de tot hi ha un terrat, / amb senyorets i senyoretes que s'hi passegen.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sa lluna "

dimecres, 27 d’abril de 2016

791.- Trencant avellanes

791.- Jan i Pol han comprat 200 avellanes per fer un torró de crocant. Primer han de trencar-les per treure-lis la closca i es reparteixen les avellanes en dos munts, més o menys iguals. Jan en trenca 3 cada minut mentre que Pol només en pot trencar 2. Jan ha acabat de trencar tot el seu munt d'avellanes 12 minuts i mig abans que en Pol. Quantes avellanes han trencat cadascun dels dos amics?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "

dimarts, 26 d’abril de 2016

Endevinalla 790

E790.- Un prat nuat que els cavallers s'hi passegen.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sa lluna "

dilluns, 25 d’abril de 2016

790.- Edat al quadrat

790.- El professor de matemàtiques per ensenyar-li que és elevar un nombre al quadrat, li diu a un dels seus alumnes: "Si elevem al quadrat l'edat que tenies fa 6 anys, obtindrem l'edat que tindràs d'aquí a 6 anys". Quants anys té l'alumne?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dissabte, 23 d’abril de 2016

Relats Conjunts (abril - 2016)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Jove decadent" (Ramon Casas - 1899).





JDESP
(Joves Desvagats Encara que Sobradament Preparats)

- Vens aquí i em fots la gran bronca perquè sempre estic ajaguda al sofà. Un altre cop, m'he de sentir dir que no faig mai res de profit. Per enèsima vegada, he d'escoltar que tu, a la meva edat, ja treballaves i portaves un sou a casa...
No t'has parat, ni per un moment, a pensar com em sento jo quan em dius tot això?. No t'importen gens els meus sentiments?. Al contrari del que tu et creus, no tot em rellisca. Jo sóc una noia sensible, una persona que se'n sent de les coses.
És clar que m'agradaria ser la filla perfecta que desitges, la noia forta i valenta que sempre has volgut però justament aquesta sensibilitat que et deia és la que no m'ho permet. No és per gust que em passo tot el dia jaient, ho faig perquè em sento aclaparada. Aclaparada per una força que he de suportar constantment damunt meu i que, ben sovint, em supera.

- Em sap molt de greu haver-te renyat, princesa. No tenia ni idea de que et sentissis així. Me n'hauries d'haver parlat abans, m'hauries d'haver demanat que t'ajudés a superar això que sents.

- No pots fer-hi res, papa. Ningú pot deslliurar-me d'aquest pes que m'oprimeix.

- No ho diguis això. Segur que s'hi pot fer alguna cosa. I sinó, les càrregues compartides sempre són menys càrrega.

- En aquest cas, ja et dic que no serà així. I a més tinc por que, si t'ho explico, encara t'enfadis més.

- M'estàs espantant, filla. Et prometo que no m'enfadaré però digue'm d'una vegada quina és aquesta força que has de suportar, que no et deixa fer res i que ningú et pot ajudar a superar?

- La força de la gravetat...

*******************************

Seguint la proposta d'en XEXU que aquest mes ha participat als RC amb una sèrie de microrelats de menys de 140 caràcters, he fet també una versió reduïda del meu relat apta pel Twitter. Aquí la teniu:

Estirada damunt el sofà sentia sobre d'ella tot el pes de la llei... tot el pes de la llei de la gravetat.


divendres, 22 d’abril de 2016

Sopa Temàtica 018


QUÈ HI BULL AQUÍ?

Avui per sopar (o per dinar, o per esmorzar... que no sé a quina hora us hi posareu :-D) tenim sopa.

Una sopa de lletres que amaga entre 10 i 20 paraules relacionades amb el tema que s'indica a la imatge. Com sabeu, poden estar escrites en qualsevol direcció per tant quan les trobeu hauríeu de situar-les donant les coordenades de COLUMNA i FILA de la lletra inicial i la direcció de la paraula segons els PUNTS CARDINALS d'una teòrica brúixola (teniu un exemple al final del post).

Sort en la recerca de les paraules... i bon profit!! ;-)

(EXEMPLE)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Carme Rosanas, Assumpta, Sa lluna i Lluïsa "

TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 21 d’abril de 2016

Endevinalla 789

E789.- Pel desert corre la brama / que no se sap treure el pijama.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

dimecres, 20 d’abril de 2016

789.- Homenatge a Cervantes [II]

Aquesta és la setmana de Sant Jordi i, per celebrar-ho, toca publicar enigmes dedicats als llibres.

Enguany he escollit dos fragments extrets de "El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha" (Miguel de Cervantes - 1605/1615) per publicar-los, en forma d'enigma, el dilluns i el dimecres (el dimarts i el dijous les endevinalles segueixen el seu ritme normal).

És un llibre molt conegut i que tots podem tenir fàcilment a l'abast però us demanaria que no intentéssiu simplement "recordar" la resposta, o que us aixequeu de la cadira per anar a buscar-la al llibre, o que li pregunteu directament a Mr. Google... sinó que procuréssiu treure-la aplicant la deducció. Segur que així serà més divertit i l'enigma donarà molt més joc!. :-))

Aquí teniu l'enigma d'avui:

789.- Una de les parts més conegudes del segon llibre de les aventures del Quixot és quan Sancho Panza es nomenat governador de la famosa ínsula Barataria. Exercint aquest càrrec, l'escuder del Quixot ha de jutjar i solucionar els plets i els problemes que els seus suposats súbdits li plantegen. Aquest és un d'ells:

"... en fin, se hizo lo que mandó el gobernador; ante el cual se presentaron dos hombres ancianos; el uno traía una cañaheja por báculo y el sin báculo dijo:
- Señor, a este buen hombre le preste días ha diez escudos de oro en oro, por hacerle placer y buena obra, con condición que me los volviese cuando se los pidiese; pasáronse muchos dias sin pedírselos, por no ponerle en mayor necesidad de volvérmelos que la que él tenia cuando yo se los presté; pero, por parecerme que se descuidaba en la paga, se los he pedido una y muchas veces, y no solamente no me los vuelve, pero me los niega y dice que nunca tales diez escudos le presté, y que si se los presté, que ya me los ha vuelto. Yo no tengo testigos ni del prestado ni de la vuelta, porque no me los ha vuelto; querría que vuestra merced le tomase juramento, y si jurare que me los ha vuelto, yo se los perdono para aquí y para delante de Dios.
- ¿Qué decís vos a esto, buen viejo del báculo? -dijo Sancho.
A lo que dijo el viejo:
- Yo, señor, confieso que me los prestó, y baje vuestra merced esa vara; y, pues él lo deja en mi juramento, yo juraré como se los he vuelto y pagado real y verdaderamente.
Bajó el gobernador la vara, y, en tanto, el viejo del báculo dio el báculo al otro viejo, que se lo tuviese en tanto que juraba, como si le embarazará mucho, y luego puso la mano en la cruz de la vara, diciendo que era verdad que le habían prestado aquellos diez escudos que se le pedían; pero que él se los había vuelto de su mano a la suya, y que por no caer en ello se los volvía a pedir por momentos. Viendo lo cual el gran gobernador, preguntó al acreedor qué respondía a lo que decía su contrario; y dijo que sin duda alguna su deudor debía de decir verdad, porque le tenía por hombre de bien y buen cristiano, y que a él se le debía de haber olvidado el cómo y cuándo se los había vuelto, y que desde allí en adelante jamás le pediría nada. Tornó a tomar su báculo el deudor y, bajando la cabeza, se salió del juzgado. Visto lo cual Sancho, y que sin más ni más se iba, y viendo también la paciencia del demandante, inclinó la cabeza sobre el pecho, y, poniéndose el índice de la mano derecha sobre las cejas y las narices, estuvo como pensativo un pequeño espacio, y luego alzó la cabeza y mandó que le llamasen al viejo del báculo, que ya se había ido…"
.

Podeu deduir que diu Sancho Panza quan el vell torna a la seva presència i com troba una solució al plet entre els dos homes, sabent que, malgrat no haver jurat en fals, el vell del bastó mentia quan va afirmar que havia tornat els deu escuts d'or?.

FELIÇ SETMANA DE SANT JORDI!!

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Pons007 i Alfonso Robles Motos "

dimarts, 19 d’abril de 2016

Endevinalla 788

E788.- Com que sóc de pares morenos, / jo morena sóc també / i per més estrany que sembli / per fer-me m'has de desfer.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sa lluna "