dimarts, 31 març de 2015

Patufet: En quin número pensen (Especial Setmana Santa - 2015)


Arriba la Setmana Santa i torna a tocar un enigma especial tret de les pàgines d'un antic "Patufet" dels que guardo de quan era petit.

La imatge d'enguany és obra de Jaume Perich i va ser publicada a l'exemplar nº 44 (Any 3 - 2ª època) del 31 de juliol de 1970. Com veieu, es tracta d'una sèrie de vinyetes on cadascun dels personatges que hi apareixen estan pensant en un número concret que jo he esborrat i que us proposo que endevineu.

A diferència dels enigmes dels anys anteriors, el nivell de dificultat no és gaire alt i en conseqüència he decidit que aquesta vegada no hi haurà pistes per part meva. Això provoca que no sigui necessari que m'envieu per mail les respostes cada dia per a que jo les "corregeixi" i el que faré aquest any serà tancar els comentaris perquè les aneu deixant directament aquí.

Teniu tota aquesta setmana per fer-ho. Podeu anar rumiant, proposant i canviant d'opinió les vegades que volgueu, deixant tots els comentaris que considereu necessaris. Això sí, tingueu present que al moment de fer el recompte només hi haurà una única resposta vàlida per persona i aquesta serà l'última que aparegui a l'últim comentari que hagi arribat abans de les 00:01 del Dilluns de Pasqua, dia que faré públics els vostres comentaris i sabrem qui n'ha encertat més.

BONA SETMANA SANTA
I FELIÇ PASQUA!!


dilluns, 30 març de 2015

697.- El pes dels alumnes i l'elefant

697.- A l'illa de l'Escaquer es prenen molt seriosament l'alimentació infantil i gràcies a les campanyes pertinents han aconseguit que totes les noies que fan cinquè de primària pesin 37 kg que és el pes ideal per a la seva edat. En el cas dels nois i per causes atribuïbles al diferent nivell de desenvolupament hormonal, les campanyes esmentades no han tingut el mateix èxit aclaparador i els valors dels pesos dels nens presenten diverses fluctuacions que els estudis sobre el tema resumeixen així: 1) el pes d'un noi d'aquesta edat és sempre menor que el de una noia; 2) la diferència mitjana entre el pes d'un noi i d'una noia equival a la diferència entre el nombre total de nois i el nombre total de noies de cada grup estudiat i 3) la diferència total entre les sumes dels pesos dels nois i les noies d'un grup determinat manté sempre la mateixa proporcionalitat que trobem entre el nombre de nois i noies que formen dit grup.
Aquest matí una classe de cinquè de 27 alumnes, noies i nois, ha anat de visita al zoològic de l'Illa de l'Escaquer. Al passar per davant de la gàbia dels elefants els diuen que un dels exemplars pesa 1000 kg exactes. Podeu calcular si aquest elefant pesa més o menys que tots els alumnes junts?


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "

divendres, 27 març de 2015

Sopa Temàtica 005


QUÈ HI BULL AQUÍ?

Avui per sopar (o per dinar, o per esmorzar... que no sé a quina hora us hi posareu :-D) tenim sopa.

Una sopa de lletres que amaga entre 10 i 20 paraules relacionades amb el tema que s'indica a la imatge. Com sabeu, poden estar escrites en qualsevol direcció per tant quan les trobeu hauríeu de situar-les donant les coordenades de COLUMNA i FILA de la lletra inicial i la direcció de la paraula segons els PUNTS CARDINALS d'una teòrica brúixola (teniu un exemple al final del post).

Sort en la recerca de les paraules... i bon profit!! ;-)

(EXEMPLE)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluïsa i Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 26 març de 2015

Endevinalla 646

E646.- Vaig néixer verd, / em torno groc, / em pasten blanc / i acabo al foc.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dimecres, 25 març de 2015

696.- Canvi de temperatures

696.- Un home de negocis fa constants viatges entre Europa i els Estats Units però encara no entén el canvi de temperatures. Sap que quan als USA fa 32º és com si aquí diguéssim que fa 0º i que quan l'aigua bull, allà diuen que està a 212º. Avui està content perquè li han dit que el valor de la temperatura és el mateix a les dues bandes de l'Atlàntic, quina roba ha de posar a la maleta?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dimarts, 24 març de 2015

Endevinalla 645

E645.- Vaig davant la Processó / però no pensis pas mal / que la geganta jo sóc.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

dilluns, 23 març de 2015

695.- Un mort a la cabina telefònica

695.- Han trobat un home mort en una cabina telefònica de les antigues. L'auricular del telèfon penja del cable. Dues de les finestres estan trencades. El cadàver presenta talls als braços però no ha mort assassinat ni ha estat un suïcidi. On havia passat el matí aquest home?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Galionar i Pons "


dissabte, 21 març de 2015

Relats Conjunts (Març 2015)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La petita obrera" (Joan Planella i Rodríguez - 1885).




MASTER CLASS PER A FUTURS EMPRENEDORS

L'any 1952, Masaru Ibuka, un dels fundadors de l'empresa japonesa Totsuko, viatjà als Estats Units on va adquirir per 25.000 dòlars la llicència de fabricació dels transistors que pocs anys abans s'havien desenvolupat als laboratoris Bell de la Western Electric a Allentown (Pennsilvània - USA). Amb aquests innovadors components electrònics, els japonesos van decidir fabricar receptors de ràdio que, al no utilitzar els tubs de buit imprescindibles fins aleshores, podien ser molt més petits i convertir-se en portàtils. A partir d'aquell moment, les ràdios deixaven de ser un moble que presidia el menjador de casa per convertir-se en un petit aparell que et cabia a la butxaca i que, per tant, podies escoltar a qualsevol lloc. L'èxit fou espectacular, l'empresa (que l'any 1958 passà a anomenar-se SONY) és convertí en una multinacional tecnològica i l'industria del Japó. en el seu conjunt, va guanyar un gran prestigi a tot el món on s'anaven rebent amb admiració creixent cadascun dels avenços en el camp del que es va conèixer com «la miniaturització japonesa».

Al voltant d'un segle abans, en Bonaventura Fillat decidí acomiadar tots els treballadors que feien funcionar els telers de la seva fàbrica i substituir-los per nenes menors d'edat. Aquestes joves treballadores produïen igual que els adults (o fins i tot més, perquè el fet de tenir les mans més petites els facilitava la feina) i complien amb la mateixa jornada laboral (la normal de 14 hores, que molts dies es convertien en 16) però cobraven molt menys. A partir d'aquell moment, els beneficis de «Filatures Fillat i Fills S.A.» es van multiplicar. L'èxit, doncs, també va ser espectacular. En canvi i malgrat tot, aquesta "miniaturització" precursora no va acabar sent admirada arreu i, ben al contrari, a hores d'ara fins i tot provoca reaccions de rebuig en gran part de la nostra societat.

No us sembla injust?. El mateix concepte: "La miniaturització". Idèntica idea de base: "Com més petit, més beneficis". Però un resultat final ben diferent. La pregunta que sorgeix és clara: Per què?.

Segur que molts de vosaltres contestaríeu sense dubtar aquesta qüestió. Us sembla tenir clar que he fet una comparació tramposa i que aquests dos projectes empresarials no són, ni de bon tros, tan similars com he intentat demostrar. En això teniu tota la raó. Però també estic segur que les vostres respostes es basarien en conceptes com "explotació infantil", "drets dels treballadors", "esclavatge encobert", etc, etc, etc. En aquest cas, deixeu-me dir-vos que malaguanyat el preu de la matrícula que heu pagat per assistir a aquesta master class. Si heu d'acabar pensant com un sindicalista, n'hauríeu tingut prou demanant plaça gratuïta en un institut públic, no trobeu?.

Perdoneu la petita broma i no patiu gens. És ben normal que no hagueu encertat la resposta correcta perquè la gran diferència entre els dos casos presentats, l'errada que va cometre el Sr. Fillat i que no van cometre els japonesos, la tenim tan arrelada en el nostre subconscient col·lectiu que no la sabem veure. Es tracta, senyores i senyors, de la DISCRECIÓ.

Sí, sí. La discreció. Entenc la vostra sorpresa. Però és que no n'hi ha prou de ser el primer en tenir una bona idea, és encara més importat que la sapiguem vendre i que siguem capaços de fer-la arribar a tothom sense por.
Els japonesos van saber exportar de seguida a tot el món les bondats de la seva innovació (en només quatre anys ja conquerien el mercat nord-americà, que com he dit van ser els inventors del transistor, amb les seves petites ràdios de transistors). Van ser valents i van triomfar.
En canvi, què va fer el Sr. Fillat?. Doncs segurament, va preferir no donar gaire publicitat a la seva idea per evitar que la competència la copiés. Va ser discret, va ser un covard i així li va anar.
Hem crescut aprenent que la discreció és una virtut i no ens adonem que, en el camp de l'emprenedoria i la innovació, això ens va a la contra. Mentre nosaltres som discrets, els altres ens passen la mà per la cara. I el cas de la miniaturització que acabo d'explicar no és l'únic en que ens hem deixat superar. Què me'n dieu, per citar només un altre exemple i ara que s'acosta l'hora de dinar, del tema de les pizzes i les coques de recapte?.


divendres, 20 març de 2015

Fragment Parcial 029


ON ÉS AIXÒ?

No trobeu que són realment impressionants les fotografies aèries fetes des d'un satèl·lit?. A mi m'agradaria poder fer-ne, però només pensar que s'ha d'anar allà dalt a canviar el rodet cada vegada ja em tira enrere.

És clar que sempre hi ha la possibilitat d'encarregar que t'ho facin. El problema és que el preu del lloguer de satèl·lit i la tarifa del fotògraf astronauta estan pels núvols (...on haurien d'estar, sinó?) i, pel que jo podia pagar, només he aconseguit que m'enviessin petites imatges de mínims detalls.

Malgrat tot, espero que això no us dificulti el reconeixement del lloc fotografiat... o sí. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 19 març de 2015

Endevinalla 644

E644.- Jo porto manta de llana / tant si fa fred com calor / i faig sempre allò que em mana / el gos que porta el pastor.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jomateixa "