BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 24 de març de 2017

Citació Encriptada 005


QUÈ HI DIU AQUÍ?


Tenim al davant una citació, més o menys encertada, d'un personatge, més o menys conegut, que he tret de Viquidites.

Per descobrir-la hem d'omplir cada casella amb la lletra que correspon al número que hi ha a sota que, al seu torn, corresponen a cadascuna de les lletres que formen el nom i cognoms de l'autor. A la part superior de la imatge veiem aquest nom complet però desordenat, només cal solucionar aquests anagrames per trobar quina lletra correspon a cada número i així solucionar l'enigma.

Ben fàcil, no?.
;-)

dijous, 23 de març de 2017

Endevinalla 879

E879.- N'hi ha de llargues i de curtes, / de primes i de gruixudes, / i quasi sempre la dona / és qui les fa ser mogudes. / Tant si és llarga com si és prima / en el cap hi té un forat, / i tota ella és per tapar-ne / d'altres, estrets i eixamplats.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sa lluna "

dimecres, 22 de març de 2017

879.- Exàmens finals

879.- Abel, Berta i Carles són tres alumnes de l'institut de l'illa de l'Escaquer i avui estan fent els exàmens finals de matemàtiques. Sabem que:
1) Cadascun dels alumnes està en una de les aules que porten els números 48, 49 i 50.
2) Abel i Berta tenen la mateixa edat i Carles té un any més.
3) David, Elvira i Flora són els professors de matemàtiques de l'institut.
4) Cada professor ha tingut, durant el curs, a un dels alumnes però avui cap d'ells està vigilant l'aula on el seu alumne fa l'examen.
5) L'aula que vigila Flora té un número que és exactament 1'5 de la seva edat.
6) L'aula de la Berta té un número més gran que el de l'aula de Carles.
7) La suma de les edats dels tres alumnes és igual al número de l'aula on Abel fa l'examen.
8) Abel no és alumne de Flora
i 9) Carles és l'alumne de David.
Podeu determinar qui és l'alumne o l'alumna de l'Elvira i en quina aula està fent l'examen?


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Consol "

dimarts, 21 de març de 2017

Endevinalla 878

E878.- Quan entro a ca meua / li plant es capell, / quan surto defora / se queda sense ell.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluïsa "

dilluns, 20 de març de 2017

878.- "Deconstruint" la joguina de construcció

878.- Per l'aniversari del meu petit nebot li he comprat un joc de construcció format per diferents figures de fusta. Cada figura pot ser d'un de tres colors (blau, vermell o blanc), d'una de les tres mides (petita, mitjana o gran) i pot tenir una de quatre formes diferents (quadrada, rodona, triangular o ovalada).
Si sabem que el joc consta d'una figura de cadascun del tipus possibles, podeu dir-nos:
a) Quantes figures formen el joc?,
b) Quantes figures triangulars hi ha?,
c) Quantes figures són petites? i
d) Quantes figures es diferencien de la figura «triangular vermella gran» en exactament dues característiques?


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas i Assumpta "

dissabte, 18 de març de 2017

Relats Conjunts (març - 2017)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "El matrimoni Arnolfini" (Jan van Eyck - 1434).




AMOR INTEMPORAL

- Estimat, em fa molt feliç que hagis comprat aquesta mansió per a que sigui la nostra llar després de casar-nos. Està tan plena de detalls luxosos que, miri on miri, tot m'agrada...
Bé, tot menys això que hi ha en aquesta paret. Em pots explicar perquè t'has encaparrat a penjar aquesta andròmina a la nostra alcova?. Si volies un mirall en podies triar un altre més gros que faria millor la seva funció i si el volies com ornament t'haig de dir que no em puc imaginar una cosa més lletja!

- Em sap greu que no t'agradi, estimada, però t'hi hauràs d'acostumar. Aquest objecte és l'únic record que em queda d'allà on jo vinc i no hi penso renunciar.
Per cert, i ja que has tret aquest tema, penso que ha arribat el moment d'explicar-te una cosa. Si ens hem de casar millor que no hi hagi secrets entre nosaltres. Així que escolta bé el que et diré i no m'interrompis fins al final per molt estrany que et sembli.

- M'estàs espantant, Giovanni. Parla si et plau, t'escolto.

- Doncs mira, i començant pel nom, t'he de dir que no em dic Giovanni Arnolfini. El meu nom real és John Arnold Finney i vaig néixer als Estats Units d'Amèrica. Un país que encara no existeix perquè Cristòfor Colom no descobrirà aquell nou continent que hi ha més enllà del gran oceà fins d'aquí uns 60 anys. I, de fet, no hauria de dir "vaig néixer" sinó que seria més correcte dir "naixeré" perquè jo vinc de vuit segles en el futur, de l'any 2245 per ser exactes.
Aquest objecte que tan poc t'agrada no és un mirall, és una màquina del temps portàtil. Funciona creant un petit forat de cuc individual que provoca una curvatura de l'espai-temps. Aquesta curvatura posa en contacte el passat i el futur, permetent així l'immediat desplaçament entre llocs i èpoques de qualsevol moment de la història. A mitjans del segle 23, aquestes màquines s'havien començat a comercialitzar i vaig ser del primers a comprar-ne una. La volia estrenar anant a l'Europa del segle XV, sempre m'havia fascinat aquesta època on l'Edat Mitjana deixa pas a l'Edat Moderna. El viatge va anar tal com estava previst però, per culpa de la meva precipitació, no vaig acabar de llegir tot el llibre d'instruccions i no vaig tenir en compte que, abans de marxar, havia de carregar completament la bateria de l'aparell. Quan va ser l'hora de tornar a casa, la màquina del temps va fer figa i em vaig quedar atrapat aquí. No pateixis que no va ser tan greu com pot semblar. Vaig aprofitar el meus coneixements històrics per prosperar i m'he convertit, com ja saps, en un ric i influent banquer. No enyoro la meva vida anterior, entre altres coses allà no et tenia a tu, però no m'obliguis a despendre'm d'aquest únic record d'un temps on no podré tornar mai.

- És clar que no, amor meu. Ara que sé l'important que és per a tu, t'asseguro que a mi també em comença a agradar.

- I ja està?. No em penses fer cap altre comentari?. Segur que no has entès res del que t'he explicat...

- He entès que, quan funcionava, aquest mirall permetia fer viatges en el temps perquè el girava com si fos un mitjó posant en contacte el passat i el futur. No és així?.

- Sí, exacte. És això mateix. Però, insisteixo, no hi tens res a dir?. No et sorprens gens?. No els trobes ni una mica estranys els viatges en el temps?.

- Home, que no em veus?. Embarassada de sis mesos i ens casem d'aquí a quinze dies. D'això se'n diu «fer Pasqua abans de Rams». Estic acostumada a les giragonses temporals, no et sembla?.


divendres, 17 de març de 2017

Refranyer Jeroglífic 089


QUIN REFRANY ÉS?

Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.

Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies.
;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 16 de març de 2017

Endevinalla 877

E877.- Sóc rodó i no em fan rodar, / la mestressa em vol ben pla. / Serveixo per estalviar... / I més clar no puc parlar.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

dimecres, 15 de març de 2017

877 - El nebodet i els seus collarets de pasta de sopa

877.- El dia de l’aniversari del meu nebodet és també el sant de la meva germana, la seva mare, i al nen, després de rebre els seus regals, també li fa il·lusió regalar-li alguna cosa a la seva progenitora. Des del dia que el seu fill va complir els 6 anys, la meva germana ha rebut cada any un collaret artesà fet amb macarrons pintats de vermell i galets pintats de blau. Els «ingredients» sempre són els mateixos (un cercle de fil elàstic, 5 macarrons i 2 galets) però no hi ha cap collaret igual perquè el nen va canviant la manera com reparteix galets i macarrons. Avui, com cada any pel seu sant, la meva germana ha rebut el seu collaret però, a diferència dels anys anteriors, aquesta vegada el nen li ha dit: «Mare, aquest és l’últim collaret d’aquests que et faig perquè no em vull repetir i ja he acabat totes les combinacions possibles». Quan ho ha sentit, a la meva germana li ha caigut una llagrimeta (d'agraïment per haver-se lliurat dels collarets de pasta de sopa) i ha mirat emocionada al seu fill (una barreja d’emoció i temença pensant quin serà el regal de l’any que ve). Per cert, podeu dir quants anys ha fet el meu nebot avui?.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "

dimarts, 14 de març de 2017

Endevinalla 876

876.- Aquell que menja mongetes / o patates / o bé cols, / a mi m'agafa amb molt tino / i em fa donar uns quants volts.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "