BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 25 de juliol de 2016

816.- Dividint un batalló d'infanteria

816.- Tots els soldats del tercer batalló d'infanteria de l'exèrcit de l'illa de l'Escaquer estan en posició de ferms al patí de la caserna esperant ordres. Quan arriba el tinent que té el comandament observa que s'han col·locat formant un quadrat perfecte i ordena a un determinat nombre de files de la dreta que facin un pas a la dreta. Després de complir aquesta ordre, el batalló queda doncs dividit i formant dos rectangles. Si sabem que un dels rectangles conté 36 homes més que l'altre, podeu calcular quants homes formen el tercer batalló d'infanteria d'aquell exèrcit?

divendres, 22 de juliol de 2016

Fragment Parcial 045


QUÈ ÉS AIXÒ?

Quan vaig anar a aquella galeria que anunciava la venda de fotografies al detall m'imaginava una altra cosa.

Però el que vaig trobar van ser fotografies de detalls on costa endevinar el que hi ha representat.

Espero que vosaltres sigueu prou detallistes per ajudar-me a descobrir que s'hi veu en aquestes imatges...
;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 21 de juliol de 2016

Endevinalla 815

E815.- Ningú em veu i ningú em toca, / i amics, parents i demés / m'envien de l'un a l'altre, / perquè no els costo res.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

dimecres, 20 de juliol de 2016

815.- Conversió d'antigues mesures de longitud

815.- Les antigues mesures de longitud de l’Illa de l’Escaquer utilitzaven tres unitats de mesura anomenades “passa”, “gambada” i “salt”. Si ens diuen que 2 passes equivalen a 3 salts, que 6 gambades equivalen a 8 passes i que 5 gambades equivalen a 10 metres. Quants salts són 1 metre?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

dimarts, 19 de juliol de 2016

Endevinalla 814

E814.- Què és allò / que parla quan neix / i no hi torna mai més?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

dilluns, 18 de juliol de 2016

814.- Por als túnels

814.- En Pol està fent la ruta del transsiberià en tren. Aquesta nit han arribat a un petit poble de les muntanyes de Sibèria on passaran la nit. Quan en Pol baixa a estirar les cames a l'estació s'adona que just davant d'ells s'obre un llarg túnel per on l'endemà el tren ha de passar per continuar viatge. A causa del pànic que té als túnels, en Pol no hi vol passar però li diuen que és l'única sortida del poble per aquell cantó i que evidentment no poden tornar a enrere. En Pol està a punt de tenir un atac d'histèria però el tranquil·litzen dient-li que el faran seure al vagó que menys estona estarà dins el túnel. Podeu dir si això simplement ha estat una estratagema per calmar el pobre Pol o si realment existeix aquest vagó? I, en cas que sí existeixi, quin és dels 12 vagons que té el tren i per què?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "

dissabte, 16 de juliol de 2016

Relats Conjunts de la Carme - JULIOL (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)


Un any més, la CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS s'encarrega de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i, en aquesta ocasió, ens proposa que escrivim un relat inspirat per una fotografia de la ciutat de Barcelona de nit, feta des del balcó de la cúpula de l'observatori Fabra.



L'ÀVIA PADRINA

Enguany, la padrina, nosaltres l'anomenem així a l'àvia, ha fet 80 anys però ningú ho diria. La dona viu, amb la tieta Soledat i l'oncle Sebastià, a la casa pairal de la família i, encara ara, continua fent feina com ha fet tota la vida. S'aixeca cada dia gairebé quan surt el sol, s'encarrega de donar menjar a l'aviram, cull verdura a l'hort...
I té el cap tan clar que ja el voldríem molts de nosaltres. S'adona de tot, ho veu tot... i es queixa de tot.

L'àvia no havia sortit gairebé mai del poble, segurament perquè no li ha fet mai cap falta, per aquest motiu i per celebrar el seu aniversari, els néts ens vam posar d'acord per portar-la un dia a la gran ciutat. La Maria del Pilar, que és la seva néta preferida, va ser l'encarregada de proposar-li l'excursió:

- Padrina, que us faria il·lusió passar un dia a Barcelona?.
- A Barcelona, Pilarín?. No se m'ha perdut res a mi a Barcelona...

Ja hi comptàvem que la idea no l'entusiasmaria a la primera, ja he insinuat abans que la nostra àvia és una dona que li costa trobar alguna cosa ben feta, però després d'insistir-hi una mica vam aconseguir que acceptés i vam acordar que hi aniríem l'endemà mateix, no fos cosa que canviés d'opinió.

Al matí següent la vaig anar a recollir, acompanyat de la Maria del Pilar, amb el meu cotxe. Nosaltres dos seríem els encarregats d'acompanyar-la tot el dia. Es reuniria també amb la resta de la família que viu fora del poble, però això seria només a l'hora de dinar. Vam arribar doncs al mas i, com que ja la vam trobar a punt, sense esperar més ens vam dirigir cap a la capital. Vaig agafar l'autopista per fer més via i evitar que la dona es maregés al cotxe, però tot i així no vam poder evitar l'embús del peatge de Martorell on vam perdre una bona estona esperant per pagar. L'àvia no havia dit res des de que havíem començat el viatge... fins aleshores:

- Pagar per estar aturats al mig de la carretera. Això és el món al revés!!

La Pilar i jo ens vam mirar, la cosa no començava gaire bé però ara ja estava tot muntat així que vam fer el cor fort i vaig continuar conduint mentre sentia com l'àvia remugava:

- El món està ben girat, el món està ben girat...

Per resumir-vos-ho una mica, us diré que tot el dia va ser igual. Quan va veure que a la ciutat els cotxes omplien els carrers, més pensats per a ells que per als vianants va opinar que era ben bé el món al revés que les màquines fossin més importants que les persones. Quan la vam portar al restaurant, un dels més coneguts de cuina moderna, no es va estar de dir que tot anava de cap per avall si es donava més importància a la presentació del menjar que no al que menjaves, unes minúscules porcions a preus exorbitants perdudes en mig d'uns grans plats, això sí, molt bonics. Quan la vam portar a passejar pel Port Vell i li vam explicar que no calia que saludés tothom amb qui es trobava, que a la ciutat això no es fa, ens va replicar que alguna cosa no va alhora si les persones prefereixen tractar amb les altres amorrats als seus telèfons mòbils abans de fer-ho cara a cara. I quan no es queixava de res en concret, continuava remugant:

- El món està ben girat, el món està ben girat...

La cirereta a aquesta desastrosa jornada va arribar al vespre. Vam pujar a la muntanya del Tibidabo perquè l'àvia veiés, des de dalt de l'observatori Fabra, tota la ciutat de nit. Ens pensàvem que quedaria impressionada davant aquella panoràmica de Barcelona tota il·luminada, però l'únic que la vam sentir dir va ser:

- Fins i tot aquí les coses van al revés. Mireu el cel. Tot negre perquè l'única possibilitat que deixeu a la llum és arrossegar-se per terra. Aneu dient que estimeu la natura però a l'hora de la veritat preferiu els fanals a les estrelles...

Vam tornar cap el poble en silenci. Al cotxe només s'escoltava una cosa. No ho endevineu?. Efectivament, només se sentia com l'àvia anava repetint, fluixet però ben clarament, el seu: «El món està ben girat, el món està ben girat...».

Quan em vaig acomiadar d'ella, vaig provar de disculpar-me:

- Em sap greu que no us ho hagueu passat bé, padrina. Vam pensar que l'excursió a Barcelona seria una bona idea però no se'ns va acudir que vos sou d'una altra època i que la modernitat us atabalaria. Ho sento.

- Però què dius, nen?. Si m'ho he passat la mar de bé. Quan vulgueu hi tornem, que hi ha coses molt maques a la ciutat.

- Però si us heu estat queixant tota l'estona...

- Tampoc tant. El que passa és que els urbanites us heu acostumat a unes coses que us venen imposades per la vostra manera de viure però que realment haurien d'anar al revés. O ara em diràs que no estàs d'acord que tot aniria millor si no hi hagués peatges quan l'autopista no és la via ràpida que hauria de ser?, o si la gent passés per davant dels cotxes en el moment de planificar les ciutats?, o si hom gaudís de veritat de les coses com el menjar i no ens conforméssim amb només aparentar-ho?, o si les persones deixessin d'anar cadascú per ell i interaccionessin més amb els altres?, o si a la natura se li donés la importància que realment té?...

- Sí, és clar. En tot això sí que teniu raó però és que vos no només us heu queixat d'aquestes coses. No heu trobat res bé. I ja us he dit que ho entenc, esteu acostumada a viure en una altra època que, per desgràcia, ja ha passat per això no m'estranya que hagueu estat tot el dia remugant que «el món està ben girat».

- Això he fet? De veritat?. Perdona noi, no n'era gens conscient i no era aquesta la meva intenció. Em faig vella i no m'he adonat que deia en veu alta, el que tot el dia em ronda pel cervell. Saps que ha passat?. Doncs que ahir després de repassar com cada dia el que ha estat tendència a Twitter i contestar un parell de mails, vaig entrar un moment al Facebook i m'hi vaig trobar un Youtube d'aquesta antiga cançó del Serrat. I resulta que ara no me la puc treure del cap. Si no hagués tancat el blog, que és una eina que ja s'ha quedat obsoleta davant l'auge de les xarxes socials, n'hauria fet un post. És que em fa gràcia perquè sembla que parli de mi quan diu allò de: «El món està ben girat / va remugant la padrina / a un seguici de gallines / que veuen ploure panís».
Per cert, què em deies de viure en una altra època?...



divendres, 15 de juliol de 2016

Sopa Temàtica 021


QUÈ HI BULL AQUÍ?

Avui per sopar (o per dinar, o per esmorzar... que no sé a quina hora us hi posareu :-D) tenim sopa.

Una sopa de lletres que amaga entre 10 i 20 paraules relacionades amb el tema que s'indica a la imatge. Com sabeu, poden estar escrites en qualsevol direcció per tant quan les trobeu hauríeu de situar-les donant les coordenades de COLUMNA i FILA de la lletra inicial i la direcció de la paraula segons els PUNTS CARDINALS d'una teòrica brúixola (teniu un exemple al final del post).

Sort en la recerca de les paraules... i bon profit!! ;-)

(EXEMPLE)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Sa lluna, Carme Rosanas i Assumpta "

TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 14 de juliol de 2016

Endevinalla 813

E813.- D'entre dues roques molt grans / surt mestre Lluc tot cantant.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

dimecres, 13 de juliol de 2016

813.- Festa al carrer

813.- A la festa popular que es va organitzar al carrer de la Torre de la Ciutat dels Escacs de l’illa de l’Escaquer van anar-hi 92 persones. D’aquestes 47 van menjar pizza, 38 coca de recapte, 42 entrepans de pernil, 28 pizza i coca de recapte, 31 pizza i entrepans de pernil, 26 coca de recapte i entrepans de pernil, 25 van menjar les tres coses i uns quants només van beure algun refresc, Quanta gent no va menjar res i només va beure?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "