Des del blog Tens un racó dalt del món ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.
Ha arribat el 205è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu. Recuperant l'antic cromo que veieu a la imatge que encapçala aquest post on surt escrit el topònim més llarg del món, l'amic Tibau ens demana que ens hi basem per escriure un text de lliure extensió i gènere.
Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu (Taumata pels amics) és, segons la Wikipèdia, el nom maori d'un turó de 305 metres d'alçada situat a prop de Porangahau, al sud de Waipukurau a l'extrem sud de la badia de Hawke (Nova Zelanda). Amb 85 lletres, posseeix el rècord Guinness com el topònim en ús més llarg del món i traduït literalment significa: “El cim del turó on Tamatea, l'home amb els genolls grans, l'escalador de les muntanyes, el devorador de la terra que va vagar pels voltants, va tocar la flauta per a la seva estimada”. I més o menys això, és el que explico en aquest sonet:
Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu (Taumata pels amics) és, segons la Wikipèdia, el nom maori d'un turó de 305 metres d'alçada situat a prop de Porangahau, al sud de Waipukurau a l'extrem sud de la badia de Hawke (Nova Zelanda). Amb 85 lletres, posseeix el rècord Guinness com el topònim en ús més llarg del món i traduït literalment significa: “El cim del turó on Tamatea, l'home amb els genolls grans, l'escalador de les muntanyes, el devorador de la terra que va vagar pels voltants, va tocar la flauta per a la seva estimada”. I més o menys això, és el que explico en aquest sonet:
Sóc Tamateu, el viatger incansable.
Milers de muntanyes he escalat,
centenars de terres he trepitjat,
conquerint tot el món abastable.
Però la meva vida admirable,
i per culpa d'un genoll inflamat,
ha arribat un moment que s'ha acabat
guanyant-me un repòs agradable.
L'artritis, de viatjar em priva
però puc seguir tocant la flauta
fent música per la meva aimada.
El meu camí fins aquí arriba
i ara és qüestió de trobar la pauta
per donar un gran nom a la contrada.
Milers de muntanyes he escalat,
centenars de terres he trepitjat,
conquerint tot el món abastable.
Però la meva vida admirable,
i per culpa d'un genoll inflamat,
ha arribat un moment que s'ha acabat
guanyant-me un repòs agradable.
L'artritis, de viatjar em priva
però puc seguir tocant la flauta
fent música per la meva aimada.
El meu camí fins aquí arriba
i ara és qüestió de trobar la pauta
per donar un gran nom a la contrada.
ADDENDA: Ja he dit alguna vegada que m'agrada provar de fer sonets pels Jocs Literaris de J.M. Tibau i que m'ho prenc com un joc dins del propi joc. En el del mes passat, QUADERN DE MOTS també va voler jugar i als comentaris em va regalar una nova quarteta que continuava el meu sonet. En aquest d'avui ha repetit i, a més, no ha estat l'única. Us vull agrair de tot cor la vostra participació en:
EL REPICÓ DEL SONET
T'aconsello una cadira
com la millor amiga
si has d'estar-te palplantat
amb els genolls abotifarrats.
(QUADERN DE MOTS)
M'agradaria inventar-me un sonet
i poder posar-lo al blog d'en McAbeu,
d'un home que puja i baixa per arreu,
no sé que dir, ho deixe en un quartet.
(JPMERCH)
Viatger sense viatges
no només toques la flauta.
Del teu delit brolla el nom,
el més complet per Taumata.
(CARME)
És un bon Jan, Tamateu,
el que té els genolls inflats,
i sempre que us hi acosteu
amb sa virtuosa flauta
us farà sons dedicats!
(ASSUMPTA)
Enfilat per aquestes muntanyes,
tocaves la flauta per l'estimada.
Agraïda, posa ungüent
fent massatge als teus dolorits genolls.
(MONTSE)
17 comentaris:
t'aconsello una cadira
com la millor amiga
si has d'estar-te palplantat
amb els genolls abotifarrats.
Perdona, però això què fas per mi és una sana provocació.
Malgrat l'artrítis del protagonista, m'agrada.
Fins aviat.
QUADERN DE MOTS: Res a perdonar, al contrari m'encanta això que fas. :-))
Fer un sonet a gairebé cada Joc Literari d'en Tibau és com un repte que ningú m'ha posat però que m'agrada fer i estic content de que et provoqui (sanament, és clar) :-D
M'encantaaaa!! :-))
No saps com entenc el pobre Tamateu, amb el seu genoll inflamat... això sí, sempre enamorat :-))
M'agradaria inventar-me un sonet
i poder posar-lo al blog d'en McAbeu,
d'un home que puja i baixa per arreu,
no sé que dir, ho deixe en un quartet.
Amb perdó també. :-)
ASSUMPTA: Quan vaig llegir que part del nom volia dir "l'home amb els genolls grans" em va venir al cap que potser patia artritis el pobre Taumateu i que era hora de fer-lo descansar de tant anar amunt i avall. :-))
JPMERCH: Per no saber que dir, te n'has sortit molt bé. Així que no només t'ho perdono, sinó que t'ho agraeixo. :-)
fantàstic, els teus sonets són la cirereta dels jocs literaris
Almenys el Tamateu és un home de recursos: que no pot viatjar? Doncs toca la flauta! :-)
Taumasonet! molt bon sonet McAbeu!
JESÚS: :-)))
P-CFACSBC2V: Un personatge com en Taumateu no podia quedar-se sense fer res a l'hora de jubilar-se. :-D
ELFREELANG: Moltes gràcies! :-)
Viatger sense viatges
no només toques la flauta.
Del teu delit brolla el nom,
el més complet per Taumata.
És un bon Jan, Tamateu,
el que té els genolls inflats,
i sempre que us hi acosteu
amb sa virtuosa flauta
us farà sons dedicats!
(Ei, TAMATEU, entre tu i jo... Feldene Flas... jo no me'l prenc seguit, però si et fa molt de mal, va molt bé, de veritat... Cuida't, amic)
CARME i ASSUMPTA: M'encanta que us apunteu al joc. :-))
Les vostres participacions i les dels altres amics es mereixen estar en un lloc més destacat que aquí als comentaris i per això m'acabo d'inventar la secció "EL REPICÓ DEL SONET" i les he posat directament al post!. :-)
Assumpta, en Taumateu t'agraeix infinitament el consell farmacèutic. Ell tampoc és de prendre gaires pastilles però hi ha dies que li fan falta. Cosa del temps, suposo... :-))
Hehehehe MAC!! Ara m'has recordat a la CARME i l'ELFRI que també tenen aquests detalls amb els comentaristes que els posen petits poemes :-))
Dóna una gran abraçada a l'amic Tamateu ;-))
Quan arribes a un poble com aquest millor quedar-s´hi, no és pot anar pel món explicant de quin poble véns.
Enfilat per aquestes muntanyes,
tocaves la flauta per l'estimada, agraïda, posa ungüent fent massatge als teus dolorits genolls.
ASSUMPTA: De part teva! :-))
RAFEL: Tens raó, amb un nom així les explicacions han de fer-se molt carregoses. :-DD
MONTSE: Gràcies per continuar el Repicó del Sonet. :-)
Si la música de la flauta sona igual com el nom del poble, l'amada deu tenir el cap com un tabal... :)
Publica un comentari a l'entrada