Fa alguns dies vaig publicar un sonet fet a partir de frases extretes de les contraportades de 14 llibres de narrativa, era la meva participació en un joc literari ideat pel blog MAFIA MENTAL. Doncs aquesta iniciativa me n'ha portat d'altres, concretament 3, que us encabeixo en aquest post 3-IN-ONE.
1.- LA FÓRMULA DELS TRES POETES
Una idea del mateix blog on s'uneixen la poesia i les matemàtiques per crear de manera aleatòria un poema de tres estrofes de tres versos cadascuna.
El procediment és senzill, us vaig explicant com ho he fet:
- He triat 3 llibres de poesia de la meva biblioteca. He de confessar que la poesia no és un dels meus gèneres literaris preferits i per tant no he pogut triar gaire, a final m'he decidit per ELLA VA SOPAR MOSQUES (Biel Mercadal) que per mi té un valor "sentimental" (ara no ve al cas el perquè ;-D) i per dos clàssics SOL I DE DOL (J. V. Foix) i LA PELL DE BRAU (Salvador Espriu).
- He agafat el llibre amb més pàgines (en el meu cas el d'Espriu) i l'he obert a l'atzar. He mirat el número de la pàgina (ha estat la 87), he sumat els dígits (8+7=15) i li he afegit 3 (15+3=18).
- La xifra anterior m'ha donat la primera estrofa. Només m'ha calgut obrir els tres llibres per la pàgina 18, copiar-ne el vers 18 i escriure'ls en l'ordre en que he triat els llibres que és el que veieu al primer punt.
- La segona i tercera estrofa es fan amb el mateix procediment sumant de 3 en 3. És a dir que per la següent estrofa he partit de la pàgina 21 i per la última he obert els tres llibres per la pàgina 24.
- I ja està, només dir que la meva versió de "La Pell de Brau" té al principi un estudi introductori de 20 pàgines per això he considerat la pàgina 21, que és on realment comença el poemari, com la pàgina 1 i he actuat en conseqüència. També m'he trobat que en alguns casos el número de versos en la pàgina concreta era menor al necessari o era una pàgina no vàlida (amb imatges, en blanc, etc) aleshores simplement he seguit comptant passant a la pàgina immediatament posterior. El poema que ha sortit ha estat aquest:
Viure i callar;
tem pel país, ell que menysprea els falls
en el rostre de l'ídol.
I amb el cos despullat
-pens en la mar-, m'evadesc indolent,
i llurs fills, i llurs néts.
L'univers inquiet en el joc presideix
-Oh, dolços pensaments!-, dolçor en boca
a ponent us esperen.
2.- CONTRAPORTADA DE CONTRAPORTADES
L'ASSUMPTA també va jugar al Joc de les Contraportades però en lloc d'un poema va crear una ressenya d'un llibre imaginari a partir de ressenyes d'uns quants llibres reals. Em va semblar tan bona idea que també ho he volgut fer.
Com que no cal posar-s'hi per poc he decidit escriure el proper Premi Sant Jordi i per això he partit de la "Biblioteca de Grans Premis", una col·lecció de 30 llibres a 995 ptes c/u que vaig comprar setmanalment al quiosc fa uns anys. Entre aquests n'hi ha 9 que havien obtingut el Sant Jordi, per ordre són: LA SALVATGE (Isabel-Clara Simó), L'OMBRA DE L'ATZAVARA (Pere Calders), EL TEMPS DE LES CIRERES (Montserrat Roig), LA TERANYINA (Jaume Cabré), EL SOL DE LA TARDA (Robert Saladrigas), EVANGELI GRIS (Vicenç Villatoro), AL MEU CAP UNA LLOSA (Olga Xirinacs), ELS COLORS DE L'AIGUA (Isidre Grau) i L'ENQUESTA DEL CANAL 4 (Avel·lí Artís-Gener).
Doncs agafant parts de les ressenyes de la contraportada d'aquests llibres i respectant aquest ordre, he escrit el text de contraportada de la novel·la guanyadora d'un més o menys proper Premi Sant Jordi:
Un sexagenari ric i divorciat amb un profund coneixement de la psicologia humana, en el marc de la Barcelona dels anys setanta i per tal de conquerir el poder, redescobreix la fúria de l'amor en el moment que la seva vida s'endinsa en el descens del sol de la tarda.
La seva vida errant a la recerca d'una mica de pau, al límit entre la realitat i la fabulació, dóna vida als grans arquetips de l'imaginari col·lectiu en que es reconeix, des del punt de vista periodístic, una vasta indagació esmaltada d'episodis adjacents i anecdòtics.
Quan tingui temps, ja faré la resta del llibre. :-DDD
3.- UN SONET ANTOLÒGIC
I pel final n'he deixat un que se m'ha acudit a mi, barrejant els dos anteriors.
Quan triava entre els llibres de poesia de la meva biblioteca per fer el primer joc d'aquest post, en vaig trobar un que em van fer comprar quan anava a escola. Es tracta d'una ANTOLOGIA GENERAL DE LA POESIA CATALANA a càrrec de J.M. Castellet i J. Molas que fan una tria entre els poetes en llengua catalana dels segles XIII al XX.
Doncs el que he fet jo, és anar fullejant les pàgines d'aquest llibre i extreure'n versos inconnexos dels poemes per anar creant aquest sonet.
La poesia tot just ha començat:
Oh!, de mos càntics inefable niu.
Canto l'absència de la llibertat,
la vostra flor més bella no la teniu.
La terra que va ser la nostra herència,
t'he confessat que em convencia.
I sempre un clima d'indiferència
mentre jo, ben lluny, em riuria.
La gran ciutat que talla i ascla i serra,
que així forçat m'has de vós allunyar.
Jeia la pols en los trofeus de guerra.
De part de Déu: - Minyó, te'n vols anar?...
Com cantaria els núvols de la terra
faent camins dubtosos per la mar?
Són 14 versos corresponents a 14 poetes que us cito en ordre cronològic: Jordi de SANT JORDI, Ausias MARCH, Manuel MILÀ i FONTANALS, Jacint VERDAGUER, Àngel GUIMERÀ, Miquel COSTA i LLOBERA, Joan ALCOVER, Joan MARAGALL, Josep CARNER, Josep M. de SAGARRA, Pere QUART, Bartomeu ROSSELLÓ PORCEL, Salvador ESPRIU i Gabriel FERRATER.
I us proposo un altre joc:
Podeu relacionar cada poeta
amb el vers que li correspon al sonet?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Elvira FR "
11 comentaris:
Primer de tot felicitar-te pels resultats tant enginyosos dels jocs literaris en els que has participat...i ara et deixo el que crec respon a la teva juguesca literària:
1 Joan Maragall
2 Miquel Costa i Llobera
3 Bartomeu Rosselló-Pòrcel
4 Manel Milà i Fontanals
5 Pere Quart
6 Gabriel Ferrater
7 Josep M de Sagarra
8 Salvador Espriu
9 Josep Carner
10 Jordi de Sant Jordi
11 Àngel Guimerà
12 Joan Alcover
13 Jacint Verdaguer
14 Ausiàs March
M'afegeixo als elogis de l'Elvira, i a més la felicito per haver solucionat l'"enigma poètic".
Quina feinada, Mc! Jo com que sempre tens tant treballadors ràpids i eficients, ja m'ho deixo córrer! No dubto ni per un moment que l'Elvira té raó... és un pou de ciència o de lletra o de les dues coses... :)
Vaig llegir la proposta dels llibres de poesia i vaig pensar que com que no et deixava gens d'elecció... no podia quedar tant bé com l'altra, però és sorprenent! Molt!
Trobo que això que has fet té molt de mèrit!!! Aquí hi ha una gran "currada".
Per mi, aquestes poesies no tenen massa sentit (jajajaja), però jo, que m'empasso tots els llibres que em cauen a les mans i que he de reconèixer que, al final, quasi tots m'enganxen i m'agraden, doncs també he d'admetre que els de poesia no els acabo d'entendre. O sigui que no he notat gran diferència amb la poesia "de veritat", per mi, "cola" totalment. ;-))
En quant a la ressenya, espero la publicació del llibre, però en prosa, eh?. :-)))
Com ha dit la meva germaneta més amunt, aquest post és una passada.
És una llàstima, Mac, que aquests posts especials teus sempre hagin d'anar els caps de setmana perquè es queden amb menys comentaris.
Hem estat tres dies a Barcelona... hem arribat fa poc més d'una horeta i, quan ja faltava poquet per marxar, la meva germana tenia obert el seu feisbuc i li he dit de mirar el meu correu i alguns blogs i, quan he vist la feinada que has fet he pensat en aplaudir-te, vitorejar-te i fer-te "la ola" (ja sé que es diu "ona" però tothom diu "la ola") :-)
Però ella m'ha dit "jo li poso un comentari!!" ;-)) i he pensat que jo ja m'ho miraria amb més deteniment per la nit :-)
Jo també espero aquest proper Sant Jordi!!
I en quant al joc de relacionar els poetes amb els versos... no sé, si anés de futbolistes o de cantants de fa anys encara m'hi arriscaria, però anant de poesia, estic segura que l'Elvira l'encerta :-))
ELVIRA: M'has deixat impressionat, no em pensava pas que sortissin tots al primer comentari. Sou uns cracks de veritat :-) FELICITATS!!
P-CFACSBC2V: Moltes gràcies!
CARME: Tampoc ha estat tanta feina, el que ha costat una mica més ha estat fer el sonet però tampoc vaig buscar de ser del tot exacte comptant les síl·labes. :-)
MERCÈ: Amb això de la poesia estem d'acord, no és el meu gènere literari preferit. I tens raó que aquests poemes no tenen gaire sentit, però de colar si que colen. :-DD
ASSUMPTA: Tens raó en això dels posts en cap de setmana i encara més quan en lloc d'un només el dissabte n'hi ha, com aquesta setmana, un dissabte i un diumenge però ja saps que tinc llogats tots els altres dies. :-))
Ja li he dit a la CARME que tampoc ha estat tanta feinada i en quant al joc que l'ELVIRA encerta perfectament jo l'hauria etiquetat de Super Difícil...
Ah, i la novel·la no sé si la tindré a punt pel Sant Jordi que ve, ja veus que tinc molta feina amb els posts :-DDD
Brillant McAbeu, molt brillant!
Una abraçada
JOAN VIGÓ: Moltes gràcies, m'ho vaig passar molt bé mentre ho feia. Una abraçada per tu també.
Per cert, ja he dit que la resposta de l'ELVIRA és totalment correcta però per si voleu comprovar-ho aquí us deixo, en l'ordre dels versos, el títols dels Poemes i Autors d'on els vaig treure:
(Escólium – Joan Maragall)
(Cala Gentil – Miquel Costa i Llobera)
(El Captiu – Bartomeu Rosselló Porcel)
(La Complanta d'en Guillem–Manuel Milà i Fontanals)
(Vacances Pagades – Pere Quart)
(Poema Inacabat – Gabriel Ferrater)
(El Cementiri dels Mariners – Josep M. de Sagarra)
(Assaig de càntic al temple – Salvador Espriu)
(Nabí – Josep Carner)
(Sovint sospir, dona... - Jordi de Sant Jordi)
(Any Mil – Àngel Guimerà)
(Col·loqui – Joan Alcover)
(Cant d'amor – Jacint Verdaguer)
(Veles e vents... - Ausias March)
juju què bé! crec que és el primer joc que encerto....
Elvira, deixa que et feliciti perquè això que has fet és ES-PEC-TA-CU-LAR...
Et faig reverències :-))
Publica un comentari a l'entrada