Des del blog “Tens un racó dalt del món” ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.
Ha arribat el 151è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu i aquesta vegada ens demana un petit text basat en el vídeo que encapçala aquest post.
Com veieu es tracta d'una escena de la pel·lícula GILDA (USA - 1946), concretament la primera aparició de la protagonista d'aquest film. I, esgotant el termini però encara a temps, aquí teniu el sonet que m'ha inspirat.
GILDA
Mostrant un encisador somriure,
alces el cap d'una revolada
i fas voleiar el teu cabell lliure
fent real l'escena imaginada.
Però de seguida has deixat de riure
quan l'has vist palplantat a l'entrada.
No entén les teves ganes de viure,
és l'amargor personificada.
Revivint una relació antiga,
al veure'l el teu cor ha fet un bot
tornant de cop tota la fatiga.
Com tu, tots sabem que al final de tot
malgrat que desitgis ser-ne amiga
ell et donarà un bon mastegot.
15 comentaris:
els sonets ja són un clàssic de la secció dels jocs literaris. Gràcies
Molt bona inspiració!
Sí ,tot un senyor sonet per dedicar-lo a Gilda! bon sonet!
Fidel als sonets, eh! :-) M'agrada el final!
Ostres!! Està molt bé aquest sonet!! No has triat pas rimes fàcils, no... Et felicito!! :-)
Gràcies a tots pels vostres comentaris! :-)
Ja he dit alguna vegada que m'agrada molt això de fer sonets, és com fer sudokus però més divertit. :-D
Els granets de macabeu al polat qwue m'has possat son deliciosos, i el xarel·lo a la copa beguda d'àngels... Gràcies per el que fas i fan tants per mi.GràciesAnton.
ANTON: No podem fer gaire cosa més que acompanyar-te en el dolor però ja saps que ho fem de cor. Una abraçada!
Ara has de fer un escrit per Relats Conjunts amb aquella imatge de l'any 1500 del jurament de fidelitat del Xa al Baber aquell :-))
ASSUMPTA: Aquest mes ja he esgotat la meva capacitat de creació literària però m'apunto el repte per la imatge del mes que ve als Relats Conjunts. (I a més, és que ara quan veig la imatge del Baber i el Xa només puc pensar en la modista Modesta :-DD)
Per cert, he entrat al blog dels Relats Conjunts per veure quines normes hi ha per participar-hi, i veig que les normes són que no hi ha gaires normes, no? :-)
Jajajaja la Modesta, una gran modista... ;-))
No hi ha normes!! Fa un any i mig, quan jo era novata-novata-novata, em pensava que t'havies d'apuntar a algun lloc (com si fos un club que escrivia "conjuntament") ;-)
Però ho vaig preguntar i m'ho van explicar i és molt senzill, molt obert i molt bonic ;-)
Ells proposen una imatge (una al mes, més o menys als volts del dia 15) i ja està.
Tu fas un relat, el poses al teu blog i llavors, vas al seu blog i, en aquell post concret els hi dius: "jo he fet un relat" o bé "aquí teniu la meva participació" o "n'he escrit un" o... jejeje... tu els hi dius quelcom o alguna cosa semblant i els hi poses el link del teu post concret i ja està.
En quant al relat no hi ha límit de paraules, ni per llarg ni per curt... Si vols pots fer un micro-relat... o escriure una mini-novel·la ;-))
Ells van passant de tant en tant, "recullen" els links, editen el post i posen el teu nom allí, ben linkadet perquè tothom pugui venir directament a casa teva a llegir-lo ;-))
ASSUMPTA: Doncs si és tan fàcil, em sembla que he esperat massa per participar-hi. :-))
Espero que la imatge del mes que ve sigui ben maca per estrenar-me ben inspirat. :-D
Fins demà, que per avui ja plego!
Ah! Un consell... mira de no llegir massa relats d'altres abans de fer el teu, perquè sinó se't poden barrejar les idees :-DDDDD
Fins demà!! Jo vaig a posar la rentadora (a deshora, per variar) ;-))
Avui es farà tard més tard jeje... (és l'única cosa bona de la primavera... perquè la temperatura és massa alta ja!!)
Carai! Ets un pou ple de sorpreses. Està molt bé aquest sonet.
ASSUMPTA: Consell anotat! :-)).
Ai! el canvi d'horari... avui a les set, que és l'hora que em desperta el despertador, tornava a ser de nit. :-P
PILAR: Gràcies i ja se sap que no hem de perdre mai la nostra capacitat de sorpresa. ;-DD
Publica un comentari a l'entrada