L'amic Jesús M. Tibau s'entesta en fer-nos treballar i, no tenint-ne prou amb els Jocs Literaris de cada dimecres, s'ha empescat un nou repte.
Tal com ja vam fer l'any passat ens demana que fem un poema on surti el títol del seu últim llibre, el recull de contes “UNA SORTIDA DIGNA” , i jo (mentre no em diguin el contrari) torno a participar-hi amb un sonet.
Tornem a ser davant d'un full en blanc,
disposats a esprémer-nos el cap
i intentant no caure pel barranc
de la falta d'idees a tot drap.
I no us penseu que no és un entrebanc
quan del cervell no pots treure'n el tap.
La inspiració recula com un cranc
sense que ho curi cap esparadrap.
I veus que el sonet arriba al final
sense que hagis trobat la consigna
per aconseguir sortir-te'n com cal.
Demano una opinió benigna:
Penseu que, de manera excepcional,
hi he trobat UNA SORTIDA DIGNA?.
8 comentaris:
sempre tens bones sortides. Gràcies de nou.
Digníssima, Mc!
Molt divertit, aquest sonet! També podríem dir molt digne!
I molt bon cap de setmana!
Digníssim! Un altre joc creatiu i gairebé matemàtic!
ja ja molt be Macabeu un sonet acervantat " un soneto me manda hacer violante...." a la catalana...Molt enginyós!
Home, doncs sí! :-D La teva inspiració no recula com un cranc :-)
Molt divertit i ingeniós ;-))... especialment aquest vers m'ha fet riure "quan del cervell no pots treure'n el tap" :-)) :-DD
Bon dia!
Veig que us heu pres al peu de la lletra això de donar-me una opinió benigna :-DD
MOLTES GRÀCIES A TOTS!!
Som com els robots... tot ho interpretem al peu de la lletra jeje ;-)))
Però és veritat, que jo em vaig imaginar el tap del cervell i tot! jajaja
Publica un comentari a l'entrada