He de confessar que no sóc un lector habitual de poesia i molt menys m'atreviria a escriure'n.
En el Diccionari de la Llengua Catalana del I.E.C, llegim que la poesia és l'art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. Poca cosa!
Segons això un poema pot ser de moltes menes, fins i tot no cal que sigui en vers però quan jo penso en poesia em venen al cap les formes clàssiques i entre elles el sonet anglès [o sonet shakespearià], una composició poètica formada per 14 versos de rima consonant, generalment hendecasíl·labs, distribuïts en tres quartets i dos versos apariats.
Segur que us preguntareu el perquè us explico tot això, doncs a continuació en teniu el motiu: (... i perdoneu la gosadia, sobre tot tu Jesús M.)
Com si es tractés d'un joc literari,
un repte nou en Tibau ens proposa
i en un concurs extraordinari
hem d'escriure en vers i no en prosa.
L'autor que viu a un racó dalt del món
publica un llibre de poesia
i per això ens vol fer perdre la son
comptant versos, fent sonets tot el dia.
Ho faig sens dubtar!. Els motius s'ho valen.
I no és pel premi, és per l'amistat.
Ho provo... però sóc dels que no en saben
i només m'ha sortit un apariat:
Amb amor, afecte, passió i neguits
12 comentaris:
Ja, ja, Moltíssimes gràcies, de tot cor
M'ha agradat això que "ens vol fer perdre la son" :-D A veure si m'hi poso, també…
A això si que no m'hi atreveixo pas!!! jejeje
Però t'asseguro que te n'has sortit prou bé!! :-))
Ah!! jo creia que un sonet era 4 4 3 3 (com una travessa de futbol sense el plè al 15 jejeje)
JESÚS M.: Com ja t'he dit la meva capacitat poètica no es pot ni comparar amb les altres aportacions al concurs, però tampoc ho pretenia. Això meu ens ho hem de prendre com un "divertimento".
P-CFACSBC2V: Home, això de "perdre la son" és una llicència poètica però m'has de reconèixer que amb els Jocs Literaris i aquests altres "invents", l'amic Tibau ens dóna feina, no?. I què duri!
ASSUMPTA: La teva amabilitat és el que fa que t'agradi aquest sonet de tipus anglès format per 3 quartets i un apariat que és una variació, popularitzada per W. Shakespeare, del sonet clàssic o italià format, com tu dius, per 2 quartets i 2 tercets. Si l'he escollit és perquè necessitava acabar amb un rodolí o apariat.
Molt i molt bo, Mac!
No desmereixis la teva "vis" poètica, noi!! (la còmica ja la coneixiem, jejeje)
A mi també m'ha agradat això de "perdre la son", m'he sentit molt identificada... sobretot en el 100è joc!!!
Petons!!
Aaaaaaah!!! jo estava segura del 4 4 3 3 però també estava segura que si tu deies que era com tu deies era perquè havia d'estar bé :-))
Conclusió: En William, que tenia ganes d'inventar un nou tipus de poemes :-)
Escoltaaaaaa, que està bé de veritat!!! :-)
KUDIFAMILY: Gràcies Maia, em sembla que quan mostro la meva "vis" poètica no puc evitar que la "vis" còmica també tregui el cap, per comprovar-ho només cal llegir les altres aportacions al concurs.
I, jo també recordo encara el bé que ens ho vam passar en el 100è Joc.
ASSUMPTA: D'acord, et crec quan dius que t'ha agradat. ;-)
I, en quant al format del sonet, no he dubtat mai que confies en la meva sapiència infinita i per augmentar encara més la teva admiració et diré que el sonet anglès va ser popularitzat per William Shakespeare però va ser inventat per Henry Howard, un altre poeta anglès que segur que coneixes perfectament. I tot això t'ho dic sense mirar la wikipedia... bé una mica si però només per confirmar-ho... bé de fet no tenia ni idea i m'ho he copiat, que passa? :-DD
Ara entenc el teu comentari a Can Kudipanxi...
No et treguis mèrits, que això que has fet és treballat, eh?
;-)
Jo trobo que està força bé (per no dir molt), hi hi hi...
:)
Està genial! I t'ho has currat molt!
No fa falta que sigui una cosa amorosa o que parli sobre desenganys... només has d'explicar alguna cosa.
A mi m'agradat moltíssim i, això que has fet, no ho pot fer tot el món.
Un salut!
Jejeje no, no passa res... jejejejeje :-))
ELS DEL PiT: Gràcies nois! La veritat és que volia participar més que res per ajudar (mínimament) en la difusió del llibre d'en Tibau.
DONA REBEL·LADA: T'agraeixo molt el que dius però no estic d'acord en que això no ho pugui fer tothom. Per mi és més difícil trobar l'inspiració que hi ha en algunes de les altres participacions.
ASSUMPTA: ;-DDD
Molt bé molt bé :)
Jo no m'atreveixo.
Publica un comentari a l'entrada