201.- Per solucionar aquest enigma s'han de conèixer les tres lleis de la robòtica creades per Isaac Asimov (de fet l'enigma està basat en un conte seu, a veure si el reconeixeu) i que diuen: 1) Un robot no pot fer mal a un ésser humà ni permetre per inacció que un ésser humà pateixi cap dany. 2) Un robot obeirà les ordres donades pels éssers humans, sempre i quan aquestes ordres no entrin en conflicte amb la 1ª llei. 3) Un robot ha de protegir la seva pròpia existència sempre i quan això no entri en conflicte amb la 1ª o 2ª llei.
Una vegada la teoria està clara, enunciem el problema: Som a la cara de Mercuri que dóna al Sol, amb una temperatura de 425ºC sobrevivim en un recinte refrigerat que funciona gràcies a un mineral obtingut dels cràters del planeta, exhaurits els més propers hem d'anar a buscar-lo a un cràter situat a deu quilòmetres de distància (dues hores de camí per nosaltres, deu minuts per un robot). Per la feina enviem un robot especialista adaptat a Mercuri dotat d'un cervell positrònic que li permet prendre decisions i li diem: Ves al cràter, recull el mineral i porta'l fins aquí. El robot surt a complir la feina però quan està a punt d'arribar al cràter se n'adona que hi ha una emanació de gas corrosiu que el destruiria; per tant, complint la 3ª llei, retrocedeix fins arribar a un punt que el gas es dilueix on entra en acció la 2ª llei (vol complir les ordres) i torna endavant per tornar a retrocedir, això el fa entrar en un cercle viciós a un quilòmetre del cràter. Necessitem el mineral urgentment i podríem enviar el robot a un altre cràter, canviant les seves ordres. Però el robot té la ràdio espatllada per tant no podem comunicar amb ell des del refugi i encara que anéssim a buscar-lo tampoc podríem parlar-hi per culpa del casc de l'uniforme espacial, a més aquest només té autonomia per 2 hores i moriríem abans de poder tornar. Com podem salvar-nos?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Captaire "
30 comentaris:
Diu difícil i lateral i sé que no l'encertaré... però com que a mi em ve una idea la poso:
Si el robot pot prendre decisions, ha de veure que el cercle viciós no compleix cap de les tres lleis de la robòtica i per tant pot decidir tornar a buscar noves ordres.
No sé què dir el robot està atrapat entre la llei de preservar-se ell mateix i la de complir les ordres però embolica que fa fort si no obté les mostres està incomplint la primera que és no fer mal a cap humà...No sé com resoldreu ..potser té raó la Carme...el robot pot tornar enrere a demanar noves ordres ( són 10 minuts per ell oi?)o es pot arriscar i decidir anar més lluny per trobar el que busca permetent-li complir totes tres lleis?
Ostres!! Doncs no en tinc ni idea (de moment) però em fa llastimeta aquest pobre robot anant endavant i endarrera tota l'estona per intentar complir amb el seu deure...)
És molt interessant...
Aquesta mena de manament "per omissió" ;-) "ni permetre per inacció que un ésser humà pateixi cap dany" pot ser que faci que tinguin raó la Carme i l'Elvira i aquest robot tan simpàtic torni a demanar noves instruccions... ell ha de saber que anar endavant i endarrera tota l'estona, matemàticament equival a zero, o sigui res, per tant: innacció.
Però alguna cosa em diu que no és aquesta la resposta... uhmmm :-PP
Quina casualitat, acabo de llegir un llibre ce contes de Isaac Asimov que tenia desde fa anys a la llibreria i mai li havia fet cas, i certament l'he trobat molt interesant. En un dels contes es donava un cas semblan però no igual i la solucio no pot ser igual. Així que mentre vaig a dinar li donarè unes voltes.
hmmm, se m'ha acudit, també, el que diu l'Assumpta: que si va endavant i endarrere, de fet és com si es quedés quiet al mateix lloc, incomplint, per tant, amb la llei que diu que no pot romandre inactiu si un humà... etc,etc... de tota manera em quedaria amb el que diu la Carme, més que res perquè no tinc ni idea de què podria fer... i no hi hauria un altre robot per enviar a donar-li ordres noves al primer robot? per guanyar temps!
aquest cop no donaré la resposta ja que he llegit el llibre i la conec, més val esperar a veure si algú la treu...
Em temo que no deu ser la resposta correcta, però...
Podem enviar UN ALTRE ROBOT a un altre cràter a buscar el mineral. Després l'enviarem a a rescatar el pobre robot-baldufa.
No crec que ens hagin enviat a Mercuri en unes condicions tan dures amb només un robot per fer la feina dura, no?
Pensant una mica més:
L'uniforme espacial té una autonomia de 2 hores, que és aproximadament el temps que trigarem a anar al cràter. Ens posem l'uniforme i anem a trobar el robot. Quan ens vegi, sabrà que estem a punt d'esgotar-se l'autonomia de l'uniforme, per tant, entrarà al cràter per collir el mineral que necessitem, desobeint les lleis 2ª(obeir les ordres) i 3ª(autoprotegir-se), que estan en conflicte amb la 1ª(protegir-nos)
Davant la falta evident de mitjans, no es pot suspendre l'estada a Mercuri encara que deixis el robot "alienat" allí?
Jo diria que el robot ja de començar a pensar en les lleis per la primera i no per la tercera. Si no fa res, l'humà que el mana morirà, per tant això passa per davant de la seva seguretat i anirà a buscar el mineral. Segur que no és això, perquè ens quedem sense robot i sense mineral, però bé.
He llegit poc d'Asimov, però és un mestre de la ciència ficció, una bèstia, em va agradar molt i he de llegir més coses d'ell.
Però XeXu, si va a buscar el mineral es "morirà" i tampoc ens el podrà fer arribar! (parlo en plural perquè jo ja em sento com si fos dins aquest assentament mercurià)
Pesé!! Pobre robot!! que s'està jugant "la vida" per nosaltres!
Ara bé... qui ha tingut la idea d'enviar al robot amb la ràdio espatllada que es prepari, eh? que quan tot es solucioni li caurà un expedient disciplinari queeee (ara ja estic més tranquil·la perquè sé que tot acabarà bé, en Jordi del Cròniques sap que hi ha una resposta :-)
Bon dia!. M'heu fet venir al cap un episodi de House, qualsevol d'ells, quan els membres de l'equip donen les seves idees per trobar la solució a la malaltia. Canviant malaltia per enigma i al doctor coix i malcarat per mi mateix passo a desmuntar les vostres teories :-DD
CARME: El robot està complint les ordres aplicant les lleis de la robòtica, per ell mateix no pot adonar-se de que el resultat és nul.
ELVIRA FR: Et dic el mateix que a la CARME, la seva programació no li permet decidir tornar enrere i si continués endavant quedaria destruït abans de poder recollir un gram de material.
ASSUMPTA: En el teu primer comentari vas pel mateix camí que la CARME i l'ELVIRA, en el segon ja t'has instal·lat a l'assentament mercurià :-DD i tens raó en tot el que dius, fins i tot en que tot acabarà bé. :-))
ISMAEL: La solució de l'enigma és molt semblant a la que dóna Asimov al seu llibre. Aquest enigma s'està posant interessant i sortirà segur amb les vostres deduccions, t'agraeixo que no donis doncs la solució encara que ja la sàpigues.
ARARE: La solució de la CARME i l'ASSUMPTA ja hem dit que no és possible. I, per complicar-ho encara més, tampoc disposem d'un altre robot. :-)
JORDI: Et dic el mateix que a l'ISMAEL, moltes gràcies per permetre que continuem jugant fent deduccions. ;-)
CAPTAIRE: Ja he dit que no tenim cap més robot, en quant a la teva segona opció li veig dos problemes: El primer és que si el robot entra al cràter queda immediatament destruït per tant no solucionaríem res i el segon és que el robot no ens veuria fins que estiguéssim just davant d'ell, vols dir que tindríem temps d'arribar-hi?. Hauríem de calcular-ho ;-)
P-CFACSBC2V: La falta de mitjans és evident, tant que no tenim ni una trista càpsula espacial per marxar. :-DD
XEXU: Tu mateix et contestes, si el robot entra en aquell cràter no en tornarà a sortir per tant haurem de buscar una altra solució. A mi també m'agrada com escriu Asimov i en general la ciència-ficció "seriosa", enguany he començat la meva llista de lectures amb "2001, Una odissea espacial". :-)
Seguint l'exemple de House, us envio a fer més proves que si no el primer home a Mercuri se'ns hi quedarà :-DD
Però és que el robot no pot quedar-se com està, ja que incompleix la primera llei, que és la "principal" (perquè les altres dues estan subjectes a la primera). El robot hauria d'estar programat perquè l'home no pateixi cap dany, cosa que li passarà si no aconsegueix el mineral. Per tant, el robot hauria de ser prou intel·ligent per anar a buscar-lo a un altre cràter.
S.O.S. ... S.O.S. ... S.O.S. ...
Si us plau, des de la base a Mercuri, necessitem ajuda URGENT.
S.O.S. ... S.O.S. ... S.O.S. ...
De tan seriós que és aquest llibre a mi em va avorrir força. Ja em diràs què tal. Jo segueixo estant amb en P-CFA... el robot s'espavilarà per aconseguir salvar-nos ja que li ho mana la primera llei.
Hem de deduir que si el robot es dedica a recollir minerals deu ser prou fort, oi?
Per tant, diria que la sol·lució és la següent:
sortim a buscar el robot, que el trobarem a un quilòmetre del cràter, i per tant a 9 de la base, o sigui a 9/10 del camí. Per tant, de les dues hores d'autonomia que tenim, quan trobem el robot ens en quedarà 1/10 part, o sigui dotze minuts.
El robot, quan ens vegi, sabrà que la nostra autonomia està a punt d'acabar-se, i per evitar la nostra mort (1ªllei), desobeirà les altres dues, ens carregarà a coll i ens durà ràpidament a la base (ell trigarà nou minuts, per tant encara ens quedarien tres minutets d'autonomia; justet però suficient).
Un cop el tenim a la base ens podem treure el casc i donar-li noves ordres, que vagi a un altre cràter a buscar el mineral.
Amb la radio arreglada, es clar.
He llegit aquest capítol. La manera de salvar el robot és forçant-lo a que compleixi la primera llei, com que aquesta l'obliga a impedir que un humà pateixi danys per la seva innacció es veurà obligat a anar fins on és un dels tècnics en perill imminent. Per això li hauran de cridar l'atenció.
Jejeje m'encanta en Jaume perquè també pensa en "la manera de salvar el robot" :-)))
Hola Assumpta. Si has llegit el capítol que explica aquesta història recordaràs que el que fan els dos anginyers és provar els robots i esbrinar perquè fallen. Crec que en aquest cas al final descobreixen que tot el problema amb el robot es degut a una ordre mal donada per un dels homes al robot.
És que no he llegit el llibre :-)
Però ahir jo deiaen els meus comentaris que em feia llàstima el robot... i m'ha fet gràcia que tu parlessis de salvar-lo a ell :-)
Bon dia!
Vista la desesperada crida d'auxili de l'ASSUMPTA havíem de salvar al nostre astronauta i també al nostre robot, no?. :-)) Així que...
P-CFACSBC2V i XEXU teniu raó que el robot és capaç de prendre decisions, però per prendre decisions s'han de tenir totes les dades. Vull dir que el robot pot saber que l'autonomia del nostre uniforme és de dues hores i pot saber que sense mineral no funciona el refugi però el que no pot saber és que el necessitem urgentment perquè no li hem dit (les ordres són només: Ves al cràter, recull el material i porta'l).
La solució correcta i exacta la dóna en CAPTAIRE, que veig que va fer cas a la meva resposta d'ahir i va fer els càlculs. :-)
En JAUME havia llegit el relat d'Asimov que, evidentment, és més complex que aquest enigma (el que vaig fer jo va ser només una adaptació de la idea principal). Així que feu con ell, com l'ISMAEL i com en JORDI i llegiu-lo. L'enigma es basa en el relat curt de ciència ficció “Runaround” (Cercle viciós) escrit l'any 1941 per Isaac Asimov (1920-1992).
I XEXU, a mi em va avorrir la pel·lícula de "2001" però el llibre no. Reconec que hi ha trossos potser massa "filosòfics" però en conjunt em va agradar. El vaig llegir en menys de 15 dies i després vaig continuar amb "2010 - Odissea 2" que també he acabat en un parell de setmanes.
McAbeu: He llegit tots els relats d'Asimov i aquest relat - Cercle viciós) que tu has convertit en enigma era un dels meus favorits.
Certament 2001 és una pel·lícula que a estones pot fer-se pesada potser perquè estem acostumats a una ciència-ficció amb una acció molt ràpida i espectacular, mentre que 2001 hi ha moments en què s'acosta més a un ballet o a un documental de paisatges que a un film de ciència-ficció. També conec 2010 i encara hi ha una tercera part, 2061.
Assumpta: La salvació del robot implica la salvació de tots. A més, si considerem que el problema s'ha produït per unes instruccions donades al robot que són errònies. Això ens hauria d'ensenyar a tots quan li diem a una altra persona que faci alguna cosa si li hem donat les instruccions correctament.
Gràcies Captàire!! Tots et devem la vida!! :-D
Ja tens raó, ja, Jaume C. i B., quantes vegades algú s'enfada amb algú altre perquè no ha fet el que li havia demanat i resulta que no s'havia explicat bé!
Asimov planteja diverses històries en les que el comportament erroni dels robots a vegades es produeix pel fet que els humans han donat ordres inexactes, Asimov en aquestes històries parla dels inicis de la robòtica i de robots que tot i tenir cert nivell d'intel·ligència són encara molt primitius i entenen les ordres d'una manera literal. És a dir que una frase que en una conversa entre humans com "ves a pastar fang" un robot ho entendria en el seu sentit literal.
Jejeje m'ha fet gràcia imaginar el pobre robot pastant fang amb tota la bona fe, pensant que això és veritablement el que vol l'humà :-))
De fet hi ha una de les històries on un humà atabalat li diu al robot alguna cosa així com "perde't!" o "desapareix" i al robot no li queda més remei que obeir.
Ostres! Pobre robot :-(
Jordi: És veritat, i el que fa el robot és amagar-se entre tots els altres robots i això porta a descobrir que hi ha una sèrie de robots on les tres lleis de la robòtica han sigut modificades.
M'esteu fent agafar ganes de llegir els llibres :-))
Comença amb "Cròniques de robots". Jo tinc tant les dues sagues que s'uneixen, tant Robots como les Fundacions. I després algun recull de contes breus d'Asimov.
Publica un comentari a l'entrada