113è Joc Literari (juny-2009)

Des del blog Tens un racó dalt del món ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.

Ha arribat el 113è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu. Com sempre vol un text inspirat en una imatge (la que veieu més amunt) però aquesta vegada ha volgut complicar-ho una mica i ens demana un lipograma, és a dir un text on deliberadament s'ometen totes les paraules que contenen una determinada lletra.

En aquest cas, és la "i" la lletra desapareguda i a mi m'ha sortit això:

Cada tarda, el xaval del mercat em porta la comanda que jo he fet abans per telèfon. El mercat és al costat de casa, no he d'esperar massa per veure'l apropar-se pedalejant amb força per fer més lleugera la pujada del meu carrer. Sempre alegre descarrega el menjar, només verdures que hem de fer bondat amb el colesterol, l'entra a casa, me'l posa a la nevera... mentre jo preparo els objectes que em calen per fer el que vull fer. Una beguda refrescant, que ell es pren molt a gust després de l'esforç, em permet comptar amb més temps però no puc allargar-me massa, el nen ha de marxar.

Aquesta setmana m'ha fet saber que em portarà la comanda però que no pot entrar més a casa. La gent parla, els seus pares que són els amos de la parada del mercat volen saber que fem junts tanta estona... Tots són tan malpensats que ara ho hauré de fer al carrer, em fa un poc de vergonya perquè no sóc massa expert però no puc aturar les meves ganes de fer-ho.

És una cosa natural, no és cap pecat o potser vosaltres penseu que és dolent fer aquarel·les?. M'encanta posar els colors sobre la tela plasmant el que veuen els meus ulls, a més no em queda massa per acabar el quadre de la “seva moto”, tal com l'anomena ell, carregada de verdures de tots colors.