040 - EL CAS DELS LLADRES ESCÀPOLS
Avui us parlaré d’un cas antic, d’abans de fer-me investigador privat. Durant un temps vaig ser policia en una ciutat petita on, sovint, la meva feina consistia només a posar multes als cotxes mal aparcats. Però, de tant en tant, em tocava enfrontar-me a delictes de més volada, com el que ara us explicaré.
Eren quarts de nou del vespre d’un rúfol dia d’hivern. Conduïa el meu cotxe patrulla pensant que ja no faltava gaire per acabar la meva jornada laboral quan, de sobte, em van avisar per la ràdio d’un robatori a la joieria del carrer Major. Com que no era gaire lluny, vaig arribar-hi de seguida. Abans que pogués baixar del cotxe, l’amo del negoci atracat ja m'indicava cap a on havien fugit els lladres:
- Condueixen una furgoneta de color blau molt fosc, amb un gran bony a la porta de l’acompanyant –em va dir–. Fa poc que han marxat, potser encara els podràs atrapar.
Vaig demanar a la central que enviessin una altra dotació per redactar l'atestat mentre jo seguia la pista dels lladres. La descripció del vehicle que m'havia donat el joier em facilitava la feina. No seria difícil identificar-lo si el trobava, perquè de furgonetes blaves i abonyegades no n'hi podien haver gaires. El problema, però, era la via de fugida que havien agafat. Aquella direcció portava a la rotonda de la sortida sud del poble, i des d’allí hi havia dues rutes possibles. Tant l’una com l’altra eren carreteres comarcals, gairebé camins de carro. Una d'elles anava cap a la platja, l’altra cap a la muntanya. Si no els trobava abans, això em complicaria la recerca, ja que tenia un 50% de possibilitats de no encertar la ruta correcta.
No els vaig atrapar abans. Un cop a la rotonda, vaig decidir (encreuant els dits) prendre la carretera de la platja. Les dues rutes eren gairebé iguals (ambdues semblaven un mas robat), però si jo fos un lladre, hauria escollit la que em permetés escapar més fàcilment i la carretera de la platja era la que portava més directament al poble del costat, on seria més fàcil perdre’s entre el trànsit. Just al moment de posar l’intermitent per agafar aquella sortida de la rotonda, però, vaig veure una noia que estava al costat d’un pal indicador de parada d’autobús. L’autobús de la platja només funciona a l’estiu, així que vaig haver d’aturar-me.
- Hola, va tot bé? –vaig dir-li.
- No ho sé, agent –va contestar-me amoïnada–. Que no funcionen els autobusos avui? Fa estona que m’espero...
- En aquesta època de l’any, no donen servei. Pugi, si us plau, que l’acompanyaré fins al poble del costat.
- Li agraeixo –em va dir mentre entrava al cotxe patrulla i jo premia l’accelerador per seguir endavant–. No soc d’aquí i no ho sabia. He vingut passejant pel camí de ronda de la platja pensant que podria tornar amb l’autobús... Sort que m’ha trobat, si no encara hi seria. Ja m'estranyava que hi hagués tan poc trànsit per aquesta carretera. Es pot creure que, abans de vostè, només ha passat una furgoneta per aquí?
- Una furgoneta? I fa molt d’això? –li vaig preguntar immediatament, pensant que, al cap i a la fi, potser sí que havia encertat el camí correcte.
- No, encara no fa cinc minuts. Era blava i, tot i que anava força ràpida, juraria que tenia el lateral dret ben abonyegat.
En aquell moment, vaig adonar-me que m’havia equivocat i que els lladres havien fugit per l’altra carretera. Vaig frenar de cop i vaig girar cua per tornar al poble. La meva passatgera em va mirar amb cara de sorpresa, una expressió que es va fer encara més gran quan li vaig dir:
- No la porto al poble del costat, senyoreta. Ha de venir amb mi a la comissaria per poder interrogar-la. Està detinguda. Té dret a un advocat i a romandre en silenci, qualsevol cosa que digui podrà ser utilitzada en contra seva davant un tribunal...
I vosaltres, sabeu què ha provocat aquest sobtat canvi de parer del policia?
Eren quarts de nou del vespre d’un rúfol dia d’hivern. Conduïa el meu cotxe patrulla pensant que ja no faltava gaire per acabar la meva jornada laboral quan, de sobte, em van avisar per la ràdio d’un robatori a la joieria del carrer Major. Com que no era gaire lluny, vaig arribar-hi de seguida. Abans que pogués baixar del cotxe, l’amo del negoci atracat ja m'indicava cap a on havien fugit els lladres:
- Condueixen una furgoneta de color blau molt fosc, amb un gran bony a la porta de l’acompanyant –em va dir–. Fa poc que han marxat, potser encara els podràs atrapar.
Vaig demanar a la central que enviessin una altra dotació per redactar l'atestat mentre jo seguia la pista dels lladres. La descripció del vehicle que m'havia donat el joier em facilitava la feina. No seria difícil identificar-lo si el trobava, perquè de furgonetes blaves i abonyegades no n'hi podien haver gaires. El problema, però, era la via de fugida que havien agafat. Aquella direcció portava a la rotonda de la sortida sud del poble, i des d’allí hi havia dues rutes possibles. Tant l’una com l’altra eren carreteres comarcals, gairebé camins de carro. Una d'elles anava cap a la platja, l’altra cap a la muntanya. Si no els trobava abans, això em complicaria la recerca, ja que tenia un 50% de possibilitats de no encertar la ruta correcta.
No els vaig atrapar abans. Un cop a la rotonda, vaig decidir (encreuant els dits) prendre la carretera de la platja. Les dues rutes eren gairebé iguals (ambdues semblaven un mas robat), però si jo fos un lladre, hauria escollit la que em permetés escapar més fàcilment i la carretera de la platja era la que portava més directament al poble del costat, on seria més fàcil perdre’s entre el trànsit. Just al moment de posar l’intermitent per agafar aquella sortida de la rotonda, però, vaig veure una noia que estava al costat d’un pal indicador de parada d’autobús. L’autobús de la platja només funciona a l’estiu, així que vaig haver d’aturar-me.
- Hola, va tot bé? –vaig dir-li.
- No ho sé, agent –va contestar-me amoïnada–. Que no funcionen els autobusos avui? Fa estona que m’espero...
- En aquesta època de l’any, no donen servei. Pugi, si us plau, que l’acompanyaré fins al poble del costat.
- Li agraeixo –em va dir mentre entrava al cotxe patrulla i jo premia l’accelerador per seguir endavant–. No soc d’aquí i no ho sabia. He vingut passejant pel camí de ronda de la platja pensant que podria tornar amb l’autobús... Sort que m’ha trobat, si no encara hi seria. Ja m'estranyava que hi hagués tan poc trànsit per aquesta carretera. Es pot creure que, abans de vostè, només ha passat una furgoneta per aquí?
- Una furgoneta? I fa molt d’això? –li vaig preguntar immediatament, pensant que, al cap i a la fi, potser sí que havia encertat el camí correcte.
- No, encara no fa cinc minuts. Era blava i, tot i que anava força ràpida, juraria que tenia el lateral dret ben abonyegat.
En aquell moment, vaig adonar-me que m’havia equivocat i que els lladres havien fugit per l’altra carretera. Vaig frenar de cop i vaig girar cua per tornar al poble. La meva passatgera em va mirar amb cara de sorpresa, una expressió que es va fer encara més gran quan li vaig dir:
- No la porto al poble del costat, senyoreta. Ha de venir amb mi a la comissaria per poder interrogar-la. Està detinguda. Té dret a un advocat i a romandre en silenci, qualsevol cosa que digui podrà ser utilitzada en contra seva davant un tribunal...
I vosaltres, sabeu què ha provocat aquest sobtat canvi de parer del policia?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Artur "
Editat el 18/05/2026:
Una vegada solucionat l'enigma, i per aclarir les diverses interpretacions que ha generat l'enunciat, he demanat al bo del ChatGPT que fes una recreació aproximada de la situació dels protagonistes a la rotonda en qüestió:
Una vegada solucionat l'enigma, i per aclarir les diverses interpretacions que ha generat l'enunciat, he demanat al bo del ChatGPT que fes una recreació aproximada de la situació dels protagonistes a la rotonda en qüestió:
22 comentaris:
Si no fos perquè és divendres et faria un dibuix molt bonic de com la versió de la noia no quadra
He coincidit amb el Pons i he fet un dibuixet. Amb la rotonda, la carretera de la platja i el costat on el joier va dir que estava bonyegat.
La noia només va poder veure el cantó del cotxe corresponent al conductor? Sempre que no es tractés d'un cotxe anglès...
No ho veig clar, ja que tant el joier com la noia tenen la mateixa versió del color del cotxe i del bony a la part de l'acompanyant o sigui a la dreta. Com no sigui perquè la noia estava situada a la part contrària i des d'allà no pogués veure la part abonyegada, no hi veig altra solució.
Aferradetes, Mac.
Estic en la mateixa situació que na Paula: no ho veig clar per la mateixa raó.
PONS: Doncs tocarà esperar que recuperis forces durant el cap de setmana perquè, a diferència d'altres vegades, aquest cop el LLIBRE necessita una explicació (no cal que sigui dibuixada) per saber si la teva teoria de resolució és l'encertada o no.
XAVIER: Contestant la teva pregunta, et puc dir que l'enunciat de l'enigma no ens dona cap dada que ens permeti afirmar que la noia només va poder veure el cantó del conductor o que la furgoneta fos anglesa.
En conseqüència, sense algun indici prou sòlid que la sustenti, la teva proposta s'ha de quedar al terreny de les hipòtesis. Ens serveix (això sí, i per tant t'agraeixo que ens l'hagis explicat) per descartar possibilitats, però no és la que buscàvem.
Salut!
PAULA: Com li he dit al Xavier, la hipòtesi que la noia estava a la part interior de la rotonda i que, per aquest motiu, no podia veure el bony a la porta de l'acompanyant no queda avalada en cap moment per l'enunciat i, a més, no seria tampoc gaire lògic: si estava esperant l'autobús, havia d'estar a la dreta de la calçada i no a l'esquerra.
Dius que no veus cap altra solució que aquesta, però sembla el LLIBRE ens en demana una de diferent. ;-)
Abraçades!
CARME: Potser una nova lectura de l'enunciat permetrà treure'n l'entrellat. Jo ho espero, almenys. :-)
Abraçades!
Arribar tard em podia haver facilitat la resposta després de llegir la dels altres comentaristes, de manera que anava a proposar la mateixa versió, però m'has deixat desconcertat amb el que dius de l'enunciat i EL LLIBRE, que, perdona la meva ignorància, no sé a què et refereixes. Així doncs, ara en tinc tres d'incògnites en lloc d'una, he, he. Hauré d'esperar,
Una abraçada.
JOSEP M.: Una de les incògnites te la resolc ara mateix. Això del LLIBRE és una broma interna del blog. Des dels inicis del XAREL-10 he anomenat d'aquesta manera a la base de dades d'on trec els enigmes que publico i amb el temps li he atorgat "personalitat pròpia": és EL LLIBRE qui fa els enigmes i qui s'encarrega de donar per bones les vostres solucions. Com t'he comentat, tot va començar com una broma... que al final es va consolidar. :-))
Sobre els dubtes de l'enunciat i com li he dit a la Carme, si la primera idea no rutlla és qüestió de fer-ne una segona lectura per intentar descobrir algun nou detall que ens permeti avançar.
Salutacions!
Gostei do conto policial e fico aqui pensando, tentando ver o que levou o policial a mudar de ideia...Creio que ela sabia muito bem para onde os comparsar tinham ido...abraços., lindo fim de semana, chica
CHICA: D'això es tracta, de pensar sobre tot allò que ens diu el text per provar de trobar una solució al misteri. ;-)
Bon cap de setmana. Abraçades!
Jo penso que si la ronda que feia el policia era a quarts de nou d'un vespre d'hivern, en aquella carretera "de carro" gairebé , per la noia, li seria difícil d'advertir el bony en una furgoneta blau "fosc" i en un entorn rúfol i segurament, mal il·luminat o gens. Per tant la faria sospitosa de ser-ne còmplice, al menys ....
Bon cap de setmana !
ARTUR: Exacte! La teva deducció és, fil per randa, la solució que buscàvem. Felicitats, t'emportes el rètol vermell. :-)
El LLIBRE ens ho explica de la següent manera: El detall que fa sospitar al policia és la descripció massa acurada de la furgoneta que dona la noia. L'enigma insisteix que aquelles carreteres estan força abandonades (són com camins de carro, semblen un mas robat). Per tant, és lògic pensar que estan gens o mal il·luminades i que tot és molt fosc (a quarts de nou del vespre d'un dia d'hivern ja és de nit). En aquestes condicions ja és difícil creure que la noia hagi vist el bony a la porta, però del que no hi ha cap dubte és que sense claror no es pot distingir el blau fosc del negre tal com fa ella.
Moltes gràcies !! Bon diumenge ; )
El meu dibuix anava en la línia dels primers comentaris, o sigui que no hagués servit per res l'esforç, perquè a part de l'esquema de la carretera, la noia i la furgoneta, segurament hauria pintat un sol somrient amb ulleres de sol com el del Dr. Slump
ARTUR: Moltes gràcies a tu!
Bona setmana!
PONS: Ja has vist que per trobar la solució correcta ens havíem de fixar en l'hora i el lloc on transcorre l'enigma, i no pas en la situació dels protagonistes dins l'escena com sembla que proposaves al teu primer comentari.
M'agradaria, però, que m'expliquessis com t'havies imaginat tu aquesta escena. No és necessari que facis cap dibuix, ja li he fet fer jo un al ChatGPT amb la "situació real" (de dia, això sí) i l'acabo d'afegir al post, només cal que assenyalis les diferències amb la teva idea... si vols, és clar.
Jo m'imaginava la parada de l'autobús, en el punt de les 12, per on hi ha la senyal de pal, de tal manera que si la furgoneta tira cap a la platja només es veu el lateral del conductor.
PONS: Sí, d'acord. Era una possibilitat segons com s'interpreti l'enunciat, és cert. Gràcies!
Aquest cop he hagut de mirar la resposta de l'Artur, Mc. No he pensat prou. Ja posada, he llegit els altres comentaris. Està bé això del Llibre. Per un moment he pensat que treies els enigmes d'un llibre, però ja m'estranyava.
Per cert, em vaig fer un embolic quan et vaig contestar al teu comentari a la meva última entrada. Vaig confondre el llibre del Grasset amb el de l'Óscar Andreu. Ja t'ho he aclarit en una segona resposta. És el que té tenir massa libres acumulats per llegir.
Una abraçada!
TERESA: Com comentàvem fa uns dies, el XAREL-10 ja té uns quants anys i un munt de posts publicats. Cap llibre d'enigmes sol podria haver resistit tant de temps. Però, com que "EL LLIBRE" no és "un llibre" sinó una selecció d'enigmes i endevinalles extrets de diverses fonts, ha aguantat en plena forma fins ara... i que duri. :-)
Per cert, si vols saber quins llibres formen el LLIBRE, clica sobre la pestanya BIBLIOGRAFIA de la barra superior del XAREL-10. Quan vaig complir els deu anys de blog, vaig fer-ne una recopilació de tots ells que he anat actualitzant des d'aleshores.
Ara mateix vaig cap al teu blog, em pica la curiositat veure com has pogut confondre Xavier Grasset amb Òscar Andreu. D'acord que són mediàtics tots dos, però no es pot pas dir que comparteixin estil literari… ni de bon tros. :-D
Abraçades!
Publica un comentari a l'entrada