030 - EL CAS DE L’ARTISTA PREMIADA
Acostumo a començar la jornada amb un bon esmorzar i amb un complet repàs a la premsa diària. Avui aquest últim ha estat un pèl monotemàtic perquè tots els diaris coincideixen en destacar com a notícia principal la gala d’entrega de premis musicals que ahir al vespre es va celebrar a un conegut hotel de la costa Daurada i que va guanyar una famosa cantant de casa nostra. La noia surt a totes i cadascuna de les portades, maquillada, enjoiada i mudada amb un espectacular vestit de nit mentre recull el prestigiós guardó internacional que li van atorgar.
És, certament, un premi merescut. En pocs anys ha esdevingut una artista mundialment coneguda i està molt bé que se li reconegui aquesta bona feina. Per això, i malgrat que el seu estil musical no entraria a la meva llista de preferits, he d’admetre que m’hauria agradat ser-hi en directe i vaig estar a punt de demanar a un amic meu que treballa de cap de seguretat a l’hotel on es va fer el lliurament de premis que m’aconseguís una entrada. Finalment, no vaig gosar perquè a aquest amic ja li devia un favor per un cas anterior (que també us vaig plantejar aquí) i vaig preferir no abusar un altre cop de la nostra amistat.
Us explico tot això perquè veieu com són les coses, jo no li vaig voler trucar ahir per no posar-lo en un compromís i resulta que aquest matí m’ha telefonat ell per demanar-me ajuda i dir-me que tant de bo hi hagués anat. Aquesta és la conversa que hem tingut:
- Quina casualitat que em truquis -li he dit jo-, justament estava llegint als diaris l’èxit de la gala d’anit i m’he imaginat com de bé t’ho devies passar presenciant-la a primera fila com a cap de seguretat de l’hotel. M’hauria agradat ser-hi!
- Tant de bo hi haguessis estat, segur que m’hauries ajudat a no cagar-la.
- Què vols dir? Què va passar?
- La gala, com dius, va anar molt bé. Com deus suposar malgrat la teva broma, la vaig gaudir poc perquè estava treballant i procurant que no es produís cap incident, però finalment vam aconseguir que tot rutllés com estava previst. De fet, em vaig centrar tant a vigilar l’auditori on s’entregaven els premis que vaig descuidar la resta de l’hotel i aquest va ser el meu error. Quan, després de la gala i la festa posterior, l’artista premiada va tornar a la seva habitació es va trobar que li havien desvalisat la caixa forta on tenia tots els seus objectes de valor. Si jo hagués sabut que els hi havia deixat hauria encarregat a un dels meus homes que fes guàrdia, però diu que ho va decidir a última hora i que ni li va passar pel cap que m’ho hauria hagut de comentar. Segons m’ha explicat després, sembla que va preferir recollir el guardó sense cap ostentació de riquesa per recordar els seus orígens humils. És que és molt humil la noia, per això aquests dies s’ha passejat pel poble amb el seu Porsche últim model i ha fet tancar al públic diversos locals per gaudir-los en exclusiva amb els seus amics...
- Carai, noi. Ho sento. Però no et facis mala sang, tu vas fer la teva feina tan bé com vas saber i segur que aviat també resoldràs aquest cas.
- Gràcies pels teus ànims, però jo no ho tinc tan clar. A part de la caixa ben buida, a l’habitació no he trobat cap detall que em permeti començar a investigar. Vaig ben perdut, sense cap pista.
- Però és que de pista sí que en tens una. Ara te l’explico...
I vosaltres, sabeu quina és aquesta pista que permetrà donar un tomb a la investigació d’aquest cas?
És, certament, un premi merescut. En pocs anys ha esdevingut una artista mundialment coneguda i està molt bé que se li reconegui aquesta bona feina. Per això, i malgrat que el seu estil musical no entraria a la meva llista de preferits, he d’admetre que m’hauria agradat ser-hi en directe i vaig estar a punt de demanar a un amic meu que treballa de cap de seguretat a l’hotel on es va fer el lliurament de premis que m’aconseguís una entrada. Finalment, no vaig gosar perquè a aquest amic ja li devia un favor per un cas anterior (que també us vaig plantejar aquí) i vaig preferir no abusar un altre cop de la nostra amistat.
Us explico tot això perquè veieu com són les coses, jo no li vaig voler trucar ahir per no posar-lo en un compromís i resulta que aquest matí m’ha telefonat ell per demanar-me ajuda i dir-me que tant de bo hi hagués anat. Aquesta és la conversa que hem tingut:
- Quina casualitat que em truquis -li he dit jo-, justament estava llegint als diaris l’èxit de la gala d’anit i m’he imaginat com de bé t’ho devies passar presenciant-la a primera fila com a cap de seguretat de l’hotel. M’hauria agradat ser-hi!
- Tant de bo hi haguessis estat, segur que m’hauries ajudat a no cagar-la.
- Què vols dir? Què va passar?
- La gala, com dius, va anar molt bé. Com deus suposar malgrat la teva broma, la vaig gaudir poc perquè estava treballant i procurant que no es produís cap incident, però finalment vam aconseguir que tot rutllés com estava previst. De fet, em vaig centrar tant a vigilar l’auditori on s’entregaven els premis que vaig descuidar la resta de l’hotel i aquest va ser el meu error. Quan, després de la gala i la festa posterior, l’artista premiada va tornar a la seva habitació es va trobar que li havien desvalisat la caixa forta on tenia tots els seus objectes de valor. Si jo hagués sabut que els hi havia deixat hauria encarregat a un dels meus homes que fes guàrdia, però diu que ho va decidir a última hora i que ni li va passar pel cap que m’ho hauria hagut de comentar. Segons m’ha explicat després, sembla que va preferir recollir el guardó sense cap ostentació de riquesa per recordar els seus orígens humils. És que és molt humil la noia, per això aquests dies s’ha passejat pel poble amb el seu Porsche últim model i ha fet tancar al públic diversos locals per gaudir-los en exclusiva amb els seus amics...
- Carai, noi. Ho sento. Però no et facis mala sang, tu vas fer la teva feina tan bé com vas saber i segur que aviat també resoldràs aquest cas.
- Gràcies pels teus ànims, però jo no ho tinc tan clar. A part de la caixa ben buida, a l’habitació no he trobat cap detall que em permeti començar a investigar. Vaig ben perdut, sense cap pista.
- Però és que de pista sí que en tens una. Ara te l’explico...
I vosaltres, sabeu quina és aquesta pista que permetrà donar un tomb a la investigació d’aquest cas?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Sa Lluna "
10 comentaris:
Doncs si la noia sortia als diaris enjoiada, això em fa pensar que és una treta de la noia per quedar-se amb els diners de l'assegurança o d'algú molt proper a ella.
Bones festes!
Aferradetes, Mac.
Modesta teoria d'una servidora: Diu la premsa que la noia va recollir el guardó, entre altres coses, enjoiada, i després al teu amic li expliquen que l'ha volgut recollir sense cap ostentació de riquesa. En què quedem? Per cert, si tota la premsa que llegeixes en parla, tu quin tipus de premsa llegeixes, McAbeu??? Per comptes de llegir una premsa seriosa i dramàtica d'aquestes que et fan ennuegar l'esmorzar, llegeixes premsa del cor? Potser hauré de seguir el teu exemple.
Abraçada!
Penso que la cantant "humil" ha aixecat la camisa al cap de seguretat !. Només cal mirar les fotografíes dels diaris per veure lo "enjoiada" que anava, com diu l'investigador, per saber que aquí falla alguna cosa ! : )
Salut i bona Pasqua ; )
SA LLUNA: És ben plausible sospitar que ens trobem davant d'un intent d'estafa a l'assegurança, però això ja ho determinaran els investigadors. La nostra feina era trobar la pista que ens permet fonamentar aquesta sospita i això tu ho fas a la primera. T'emportes el rètol vermell d'avui. Felicitats! :-)
Abraçades!!
TERESA: Una teoria que no per modesta (:-D) deixa de ser ben correcta. Ho expliques molt bé, aquesta contradicció entre el que mostren les fotografies del diari i la declaració posterior de la cantant és, efectivament, el que no quadra en aquest cas.
Pel que fa a la premsa 'ennuegadora', fa temps que vaig decidir no viure permanentment ennuegat i emprenyat. De motius per fer-ho ens en sobren, tu mateixa en mostres un bon exemple al teu post del torero Montoro d'ahir, però per raons de salut mental prefereixo intentar evitar que temes que no puc controlar m'afectin massa personalment. No és qüestió de viure desinformat, només de dosificar-ho una mica. ;-)
Abraçades!!
ARTUR: Ni més ni menys. Aquest és el quid de la qüestió que tu també trobes perfectament.
Salut!!
Sort que en Mac McAbeu llegeix la premsa i s'havia fixat en les fotos, si no anirien ben perduts.
Felicitats a Sa lluna pel rètol vermell
Una abraçada, Mc!
Carme
CARME: A Mac, el detectiu, no se li escapa cap detall. :-DD
Una altra abraçada per a tu!
Resulta que l'artista es una bona "artista". He tornat sembrat de les vacances...
PONS: Es nota que has tornat amb les piles carregades. :-DD
Publica un comentari a l'entrada