GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 15 de maig del 2024

Els misteris d'en Mac – Cas 022


022 - EL CAS DE L’ATRACAMENT AL BAR


Malgrat que estàvem en plena festa major del barri, aquella nit vaig haver-me de quedar al despatx unes quantes hores més del compte enllestint feina endarrerida. Per això, quan a la fi vaig plegar, vaig optar per no anar a fer-me el sopar a casa sinó que vaig decidir passar pel bar de la cantonada per fer un mos allí mateix i així poder gaudir, ni que fos una estona, de l’ambient festiu del carrer.

Es notava que estàvem de festa. Al carrer hi havia força animació i al bar s’hi veia molta concurrència, segur que estaven fent una molt bona caixa. La prova és que, just quan vaig entrar, l’encarregat estava buidant la registradora. Els clients habituals sabíem que ho feia cada cop que estava massa plena perquè preferia guardar els diners a la caixa forta del seu despatx i segur que no era la primera vegada que ho havia fet avui. Vaig saludar-lo amb un cop de cap i vaig dirigir-me a la barra per demanar al cambrer una cervesa i un entrepà de pernil salat amb formatge, per a un sopar ràpid ja n’hi havia prou.

Mentre esperava el menjar, vaig observar com l’encarregat treia els bitllets de la registradora i se’ls emportava cap al seu despatx. Una petita habitació situada al costat del magatzem just a l’altre extrem del bar d’on em trobava jo, a la qual s’accedeix pel mateix passadís que porta als lavabos i, per això, no vaig prestar atenció de si algú el seguia o no. Primer perquè no era estrany que la gent entrés i sortís per aquell passadís tota l’estona i segon perquè a aquella hora representa que jo ja no estava de «servei», no?

Doncs no, sembla que un detectiu privat mai es pot permetre estar fora de servei perquè pocs minuts després, just quan em disposava a donar la primera queixalada a l’entrepà que m’acabaven de servir, va sonar un fort espetec que ens va sorprendre a tots. De cap manera podia ser el primer tro d’avís del castell de focs previst per a aquella nit, allò havia estat un tret i l’havien disparat ben a prop. Vaig aixecar-me immediatament de la cadira per comprovar-ho, però no vaig tenir temps de fer res. De seguida, del passadís aquell que us deia, va sortir un individu amb la cara tapada i una bossa a les mans corrent cap a la sortida i, darrere seu, l’encarregat que l’intentava encalçar mentre cridava: «Al lladre!!, al lladre!!»

Cap dels altres clients va reaccionar a temps per aturar-lo i a pesar que jo sí que li vaig anar al darrere, ja us he explicat que em trobava a l’altra punta del bar i, per tant, quan vaig arribar a la porta el lladre ja s’havia fet fonedís entre la gentada del carrer. No vam poder fer res més que avisar a la policia per denunciar el robatori i, mentre els esperàvem, l’encarregat ens va explicar com havia anat tot: «Feia poca estona que havia entrat al despatx i estava recomptant els diners que havia tret de la registradora abans de guardar-los, quan, de sobte, un paio encaputxat ha entrat amenaçant-me amb una pistola. El meu primer pensament ha estat encarar-m’hi, però ell ha disparat un tret al sostre que me n’ha fet desdir a l’instant. He preferit obeir-lo i continuar viu abans que convertir-me en un heroi mort. Així que he agafat una bossa, l’he omplert amb els bitllets que tenia sobre la taula, hi he afegit també els que hi havia a la caixa forta que m’ha obligat a obrir i l’he deixat marxar sense oposar resistència. Això sí, just quan ha sortit l’he seguit tot cridant per avisar-vos del que estava passant. Llàstima que no hagi servit per a res...»

Era, efectivament, un ‘modus operandi’ ben lògic. Si ets un lladre, triar un dia on saps que hi haurà un bon botí i actuar de manera ràpida i contundent et garanteix un cop exitós. Malgrat tot, alguna cosa em grinyolava en aquell robatori...

I vosaltres, trobeu alguna cosa que no quadra en aquest relat?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Pons "

10 comentaris:

Pons ha dit...

Estic totalment d'acord. A mi també hi ha una cosa que em grinyola, qui es demana un entrepà de pernil salat amb formatge? El formatge és salat, i el pernil salat, també; massa salat l'entrepà, no? El detectiu té hipertensió segur, cas resolt.

Llavors també hi ha alguna cosa relacionada amb el "tempo" de l'atracament que pot ser sospitós, però això ja en parlaré més endavant, els grinyols d'un en un.

xavier pujol ha dit...

Crec que si el lladre ha hagués hagut d'esperar a que obrís la caixa forta, tu hi hauries arribat quan encara estaria fent aquesta feina.
Vols dir que ell i l'encarregat del bar no estan conxorxats?

Carme Rosanas ha dit...

Sembla que els temps no acaben de lligar...

sa lluna ha dit...

Del tret que va sentir tota la gent del bar, a la sortida del lladre (després d'esperar a que li obris la caixa forta), havia passat molt de temps perquè ningú reaccionés abans... També penso que anaven junts, l'encarregat i el lladre.

Aferradetes, Mac.

artur ha dit...

M'afegeixo a la teoria de salluna , crec que té raó.... en escoltar-se el tret al bar, no era pas bona idea, esperar-se a obrir la caixa forta....
Salut !.

McAbeu ha dit...

Gràcies a tots per comentar. Evidentment, els cinc trobeu la solució a l'enigma quan us adoneu que els temps de l'atracament no podien anar tal com diu l'enunciat.

El LLIBRE ho explica així: El que no quadra en aquest relat és l'explicació de l'encarregat. Ell diu que va omplir la bossa dels diners (fins i tot afegint-hi els de la caixa forta que va haver d'obrir) després que l'atracador disparés i això no és possible. No podia tenir temps de fer-ho perquè el delinqüent fuig gairebé immediatament després de sentir-se el tret.

Felicitats a tots cinc i rètol vermell per a en PONS per haver arribat primer. ;-)

PS: Tot depèn del gust de cadascú, PONS, però he de confessar que jo els trobo força bons els entrepans de pernil salat amb formatge (i no tinc la pressió alta :-D).

Pons ha dit...

Ja veig que tu i l'investigador teniu bastantes coses en comú, qui sap, potser al final s'acaba descobrint que sou la mateixa persona, casos més estranys de doble personalitat s'han vist, sense anar més lluny el de Psicosi que en parlaves no fa massa temps.

McAbeu ha dit...

Només és casualitat, PONS, simple casualitat. :-DD

Sean Jeating ha dit...

Dear Mac,
as I couldn't find an email address from you, and as I don't know if you might come back to my blog and see my reply, here is some information about "onion fish". I hope my Catalá is not too adventurous ;-)

Els tipògrafs i els impressors anomenen a ceba lletres individuals dins d'un text d'un tipus de lletra o estil de lletra diferent, per exemple, una e en negreta en una paraula escrita amb un pes normal. El terme prové de tipus de plom (tipus de mà).
Es diu que el terme es remunta al desolador (Alburnus lucidus), també conegut com a peix ceba, que es considerava un peix inferior i, per tant, es va convertir en sinònim de béns inferiors a principis del període modern. Una botiga descurada també es deia parada de peix de ceba, de manera anàloga a les parades del mercat menys respectades dels comerciants de peix de ceba.
Si les lletres individuals es tornaven a ordenar a la caixa de composició incorrecta quan es va dissoldre una columna mecanografiada (tècnicament anomenada arxivament), això podria donar lloc a que després apareguessin lletres d'una tipografia diferent o una tipografia diferent als textos que es van tornar a muntar a partir d'aquesta caixa de composició.
La pau de la nit.

McAbeu ha dit...

SEAN JEATING: Gràcies per l'explicació i per la traducció al català que és prou correcta i del tot entenedora.

M'agraden, no és cap secret :-D, els jocs de paraules i estic content d'haver après l'origen d'aquest "Zwiebelfisch" tan curiós. Moltes gràcies de nou.

PS: La meva adreça de mail tampoc és cap secret: macabeu2008@gmail.com

Publica un comentari a l'entrada