011 - EL CAS DEL FILL DEL POLÍTIC
Habitualment els investigadors privats ens dediquem a fer preguntes, però hi ha ocasions que també ens toca contestar-les... sobretot quan hem descobert el cadàver del fill d’un reconegut polític i la policia vol aclarir-ne les circumstàncies.
- Per què estava investigant al noi? -em va preguntar l’inspector per començar l’interrogatori-
- Era un encàrrec del pare. Estava preocupat pel seu fill que, des que havia deixat el poble per venir a estudiar a la ciutat, semblava que anava pel mal camí i li havien dit que s’havia ficat en assumptes de drogues. L’home volia que corroborés aquesta informació per, si fos certa, poder posar-hi remei abans que fos massa tard.
- I què va descobrir?
- Que les sospites anaven ben encaminades. Vaig anar a la seva universitat per parlar amb alguns dels seus companys que em van confirmar que s’havia convertit en tot un personatge. Allí tothom el coneixia, se sabia que el seu pare és un alt dirigent d’Esquerra i a ell l’anomenaven l’Esquerrà, però si era famós no era per la política sinó perquè últimament s’havia afeccionat a consumir tota mena de substàncies. Quan un amic seu em va dir que, un parell de dies abans, li havia comentat que volia provar ‘coses més fortes’, vaig adonar-me que calia actuar amb urgència i vaig anar tot seguit al pis del noi a veure si el trobava. Allí vaig comprovar que ningú contestava el timbre i els veïns em van explicar que feia gairebé 48 hores que no el veien, aleshores em vaig témer el pitjor i vaig entrar a casa seva.
- Va forçar la porta sense permís? -em va interrompre, esverat, l’inspector-
- Bé, a mitges -vaig defensar-me-. És cert que vaig forçar la porta, però tenint en compte que qui pagava el lloguer era el pare del noi i jo estava treballant per a ell, podem dir que ho vaig fer amb permís de l’amo.
- Ja en parlarem, d’això. Ara continuï amb el relat. Què va trobar dins del pis?
- El mateix que van trobar-hi vostès. Quan vaig veure el noi estirat damunt del llit amb la màniga esquerra arromangada i la goma al voltant del braç amb mostres clares de l’última punxada, no vaig tenir cap dubte de què havia passat i els vaig avisar de seguida.
- No va tocar res?
- Res. Bé, només vaig aixecar-li una mica l’altre braç, al costat del qual hi havia encara la xeringa buida, per comprovar si tenia pols i per mirar-li el rellotge que duia al canell. Ja sap que, a les novel·les, sovint els rellotges es trenquen en el moment precís per assenyalar l’hora de la mort, però en aquest cas no va ser així. El rellotge, de marca, funcionava perfectament...
- Per tant, el noi ja era mort quan vostè va entrar al pis?
- Ben mort, efectivament. I la causa també semblava ben clara...
- Sí, les anàlisis toxicològiques no deixen lloc al dubte. Es tracta d’una mort accidental per sobredosi. Tota una desgràcia per a la família... i per a ell, és clar.
- Jo no correria tant. És cert que la sobredosi està confirmada, però no veig tan clar que hagi sigut accidental. Molt em temo que estem davant d’un cas d’assassinat...
I vosaltres què en penseu? Hi ha algun indici que us fa dubtar de la conclusió de la policia?
- Per què estava investigant al noi? -em va preguntar l’inspector per començar l’interrogatori-
- Era un encàrrec del pare. Estava preocupat pel seu fill que, des que havia deixat el poble per venir a estudiar a la ciutat, semblava que anava pel mal camí i li havien dit que s’havia ficat en assumptes de drogues. L’home volia que corroborés aquesta informació per, si fos certa, poder posar-hi remei abans que fos massa tard.
- I què va descobrir?
- Que les sospites anaven ben encaminades. Vaig anar a la seva universitat per parlar amb alguns dels seus companys que em van confirmar que s’havia convertit en tot un personatge. Allí tothom el coneixia, se sabia que el seu pare és un alt dirigent d’Esquerra i a ell l’anomenaven l’Esquerrà, però si era famós no era per la política sinó perquè últimament s’havia afeccionat a consumir tota mena de substàncies. Quan un amic seu em va dir que, un parell de dies abans, li havia comentat que volia provar ‘coses més fortes’, vaig adonar-me que calia actuar amb urgència i vaig anar tot seguit al pis del noi a veure si el trobava. Allí vaig comprovar que ningú contestava el timbre i els veïns em van explicar que feia gairebé 48 hores que no el veien, aleshores em vaig témer el pitjor i vaig entrar a casa seva.
- Va forçar la porta sense permís? -em va interrompre, esverat, l’inspector-
- Bé, a mitges -vaig defensar-me-. És cert que vaig forçar la porta, però tenint en compte que qui pagava el lloguer era el pare del noi i jo estava treballant per a ell, podem dir que ho vaig fer amb permís de l’amo.
- Ja en parlarem, d’això. Ara continuï amb el relat. Què va trobar dins del pis?
- El mateix que van trobar-hi vostès. Quan vaig veure el noi estirat damunt del llit amb la màniga esquerra arromangada i la goma al voltant del braç amb mostres clares de l’última punxada, no vaig tenir cap dubte de què havia passat i els vaig avisar de seguida.
- No va tocar res?
- Res. Bé, només vaig aixecar-li una mica l’altre braç, al costat del qual hi havia encara la xeringa buida, per comprovar si tenia pols i per mirar-li el rellotge que duia al canell. Ja sap que, a les novel·les, sovint els rellotges es trenquen en el moment precís per assenyalar l’hora de la mort, però en aquest cas no va ser així. El rellotge, de marca, funcionava perfectament...
- Per tant, el noi ja era mort quan vostè va entrar al pis?
- Ben mort, efectivament. I la causa també semblava ben clara...
- Sí, les anàlisis toxicològiques no deixen lloc al dubte. Es tracta d’una mort accidental per sobredosi. Tota una desgràcia per a la família... i per a ell, és clar.
- Jo no correria tant. És cert que la sobredosi està confirmada, però no veig tan clar que hagi sigut accidental. Molt em temo que estem davant d’un cas d’assassinat...
I vosaltres què en penseu? Hi ha algun indici que us fa dubtar de la conclusió de la policia?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Sa lluna i Pons "
8 comentaris:
Com que és de mala educació resoldre el cas abans de les 11, només diré que es tracta d'un cas delicat i per resoldre'l fa falta tenir mà esquerra.
Mira que m'agraden molt els casos d'assassinats, però de moment no hi veig cap indici més que si hagués estat així, li haurien robat el rellotge de marca... També podria ser que l'anomenessin "l'Esquerrà" perquè ho era i no podia punxar-se mai amb la dreta.
Aferradetes, Mac.
Jo també he arribat a la mateixa conclusió que salluna. Si l'anomenàvem l'Esquerrà , i no per la política sinó per las aficions adictives, segurament es que feia servir la ma esquerra per punxar-se al braç dret i per tant contradiu el que s'ha trobat l'investigador.
Bona setmana :)
Jo també crec que el noi era esquerrà, pel nom que li deien i perquè duia el rellotge a la dreta.
Bona setmana, Mc!
Aquesta és la resposta del LLIBRE: El detall de portar el rellotge al braç dret ens pot fer pensar que el malnom de l’Esquerrà del noi no té res a veure amb el partit polític del pare sinó que li deien així perquè realment era un esquerrà. Caldrà confirmar aquest detall, però si aquest fos el cas, el noi s’hauria punxat al braç dret i no a l’esquerre i, per tant, quedaria demostrat que algú va preparar l’escenari del crim perquè semblés un accident.
Tots quatre us heu adonat del detall que permetia trobar la solució d'avui, per tant: ENHORABONA, PONS, SA LLUNA, ARTUR i CARME. :-)
El rètol vermell se l'emporta SA LLUNA per ser la primera a dir-ho explícitament, però segur que no li farà res compartir-lo també amb en PONS que, implícitament, també ho deixa ben clar amb la pista (que sembla una autopista :-D) del primer comentari. ;-)
No sé jo si en Pons ho voldrà compartir amb mi, tot i que a mi no m'importa compartir-ho amb ell i amb n'Artur i na Carme.😉
Gràcies, Mac!.
Com que jo no ho vull compartir? Si soc la persona que té més rètols vermells compartits d'aquest blog! Si soc la persona més altruista del món!
Respecto la decisió del Sr. Jurat ! heheheh
Salut :D
Publica un comentari a l'entrada