Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «El Temerari remolcat a dic sec [The Fighting Temeraire tugged to her last berth to be broken up]» (J. M. W. Turner - 1839).
L'ÚLTIM VIATGE DEL "TEMERARI"
- Encara tinc al cap l’emotiva cerimònia d’ahir. El port estava a vessar de gent que aplaudia fervorosament mentre el remolcador portava el vell navili cap al seu últim destí. Realment va ser molt emocionant presenciar el comiat del «Temerari» i del seu capità després de tants anys de servei a la pàtria. Molts m’han titllat d’insensible per haver ordenat el seu desballestament, però governar també és això. Cal saber sobreposar-se als sentimentalismes i a la nostàlgia per poder fer avançar el país. El progrés no s’atura i nosaltres no podem quedar estancats en el passat per molt gloriós que aquest hagi sigut. Cal fer foc nou i deixar pas a sang fresca, no hi ha més remei per molt greu que ens sàpiga. Suposo, per tant, que s’han complert les meves ordres sense entrebancs, oi?
- Efectivament, senyor president. Cal dir que hi ha hagut algunes protestes, però això no ha impedit que aquest matí s’hagi procedit al desballestament tal com vau ordenar.
- Ja m’ho temia això de les protestes. Imagino que el vell capità ha estat qui més s’ha queixat, no?
- Sí, és clar. Bé, de fet més que ell qui ha protestat més insistentment ha sigut la seva família. El capità, pobre, ha deixat de cridar ben aviat. Quan li han arrencat el segon braç, l’hemorràgia ha estat ja tan abundant que no li ha quedat esma per a res. Per cert, senyor, abans que me n’oblidi. M'hauríeu de dir quines són les vostres ordres sobre el vaixell, l’hem de desballestar també?
- Efectivament, senyor president. Cal dir que hi ha hagut algunes protestes, però això no ha impedit que aquest matí s’hagi procedit al desballestament tal com vau ordenar.
- Ja m’ho temia això de les protestes. Imagino que el vell capità ha estat qui més s’ha queixat, no?
- Sí, és clar. Bé, de fet més que ell qui ha protestat més insistentment ha sigut la seva família. El capità, pobre, ha deixat de cridar ben aviat. Quan li han arrencat el segon braç, l’hemorràgia ha estat ja tan abundant que no li ha quedat esma per a res. Per cert, senyor, abans que me n’oblidi. M'hauríeu de dir quines són les vostres ordres sobre el vaixell, l’hem de desballestar també?
18 comentaris:
Que no es queixin tan, per fer una truita s'han de trencar els ous
PONS: Ja sabem que hi ha gent que protesta per qualsevol cosa; però, en aquest cas, la família del capità potser sí que té una mica de dret a queixar-se, no trobes? ;-D
Si que s'ho van agafar al peu de la lletra !! .... la fama et porta a llocs inescrutables :DD
Molt divertit, salut !!
ARTUR: Segurament és la típica confusió entre "jubilar-te" i "desballestar-te" que tothom pot tenir una hora o altra. ;-DD
Gràcies!!
N'hi que saben donar ordres o no... i n'hi ha que saben complir-les o no.
Ai pobre capità!.🤦♀️
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: Tens tota la raó. És important saber manar i també ho és saber obeir, ni una cosa ni l'altra es poden fer a la babalà. Si el secretari l'hagués fet ahir aquesta pregunta que al final del relat fa al president, potser les coses haurien anat d'una altra manera pel que fa al capità... o potser no. ;-)
Abraçades!!
Que bèsties, pobre capità! La gent ens hauríem d'acostumar a explicar-nos millor i a preguntar si no ho entenem...
La sorpresa final no podia faltar... ets un mestre en això, però la d'aquest relat, m'ha fet venir un esglai...
Una abraçada, Mc!
CARME: Que important és això que dius. Cal saber explicar-nos millor i, sobretot, no ens ha de fer res preguntar el que no entenem. El context del relat que tenia al cap anava just per aquí, un president que dona una ordre taxativa (que fa tant de president): "Desballesteu-lo!!" referint-se al vaixell i un secretari que, ves a saber per què, entén que es refereix al capità, però en cap moment se li acudeix demanar explicacions sinó que l'acompleix sense immutar-se. Vull creure que en la vida real aquest cas concret del relat no es donaria (així ho espero almenys, perquè tens raó que el final gore que m'he empescat és per esglaiar-se), però tampoc s'allunya massa del que passa sovint. Tots coneixem casos de "subordinats" que compleixen les ordres del seu "líder" sense dubtar, per molt inversemblants que sigui aquestes ordres.
Abraçades!!
Fer foc nou i deixar pas a sang fresca!!!! Agggh... Pobre capità...
Has vist alguna vegada "Mentes criminales" a Paramount Network?....
M'agraden els teus relats, gran Mac! 😉😉
Pensar que anaven a desballestar a un pobre home....
Escric per parts perquè no me'n refio massa...
Ara estic amb el mòbil que em va caure i ara està la pantalla "tacada" i és veu tot molt borrós...
ASSUMPTA: No em sona haver vist cap capítol de "Mentes criminales", aquestes idees de bomber ja em venen de sèrie. :-DD
Gràcies, a mi m'agrada que t'agradin. :-)
Carai, quina mala ratxa portes. Primer l'ordinador i ara el mòbil, sembla que la tecnologia s'ha posat d'acord per complicar-te encara més que et puguis connectar. :-(
Tens raó... Necessito un ordinador nou... Tarda segles en engegar-se, a vegades es penja... Va molt "insegur" i em van dir que tenia el disc dur molt vell.
El mòbil era senzillet però anava més o menys bé (la pantalla massa sensible, pel meu gust, a vegades passar el dit a 2 mm de la pantalla ja ho captava i feia coses pel seu compte hehehe... però no em podia queixar. En tenia un de molt vell, ja sense capacitat i, segons el que m'enviaven no ho podia ni obrir (per exemple, un arxiu pdf.) ho vaig comentar a la Parròquia i un mossèn molt agradable que tenim em va dir que ell tenia un mòbil nou, sense estrenar, que li van regalar per canviar de companyia però com el que ell tenia era més bo, doncs l'altre ni el va estrenar, que si el volia, me'l regalava... Imagina quina il·lusió!!
Doncs m'ha durat uns 10 mesos... M'ha caigut a terra unes 300 vegades (em rellisca) i mai es feia res, fins que a la darrera patacada s'ha fet malbé la pantalla.. per la part de dalt hi ha unes taques negres que priven totalment de la visió del que hi ha a sota i la resta del mòbil la lletra surt menys intensa i una mica borrosa (fatal per la vista) i els colors foscos... no veig gairebé les imatges que m'envien...
La tablet... mai ens hem entès massa... Em van OBLIGAR a comprar-la a CaixaBank per fer-nos un crèdit (lladres, indecents) i bé... a vegades la faig servir, però poc... Hauré d'aprendre a fer anar blogs amb la tablet...
Uuuuuiiiii... millor, millor que no vegis "Mentes criminales" et podria donar massa idees per a propers relats :-DDDDD
Encara recordo un dia que em vas explicar una escena repugnant d'una peli d'un tio que es menjava un cervell humà... (uffff.....)
Et recomano que miris El Club Súper 3 ;-))
ASSUMPTA: No pinta bé l'avaria del mòbil, pel que expliques el que s'ha trencat no és el vidre sinó el LCD que hi ha sota i això és més difícil (i més car) de reparar. Tot depèn el model concret de mòbil, és clar, però sovint es compleix allò que és més car el farciment que el gall. Has estat de pega, certament.
Recordo aquesta escena que comentes. És de "Hannibal", la segona pel·lícula de la saga dedicada a Hannibal Lecter que va començar amb "El silenci dels anyells". Però tampoc és una escena tan repugnant com dius; pensa no es mengen el cervell cru, abans el passen per la paella. :-DD
Sí, potser sí que hauria de mirar més el Súper 3... Fiuuu!! ;-)
De veritat passen el cervell per la paella?
No em vas dir que se'l menjava directament del cap?
😱😱😱😱😱
ASSUMPTA: I ara, ell mai no ho faria això. L'Hanníbal Lecter és un caníbal i un assassí, però molt ben educat. :-DD
No recordo de què estàvem parlant quan et vaig explicar aquesta escena, però si el que recordes és això que dius aleshores sembla que em vaig quedar amb el titular sense entrar en el context. Ho faré ara (esperant que no estiguis esmorzant quan ho llegeixis :-D).
Malgrat que no has vist la pel·lícula suposo que coneixes els protagonistes principals: Hanníbal Lecter, el psiquiatre assassí i Clarice Starling, la investigadora de l'FBI que el persegueix. Entre tots dos podríem dir que hi ha un sentiment d'admiració mútua, però això no els impedeix fer el que han de fer. El tercer protagonista de l'escena és Paul Krendler, un superior jeràrquic de Clarice molt maleducat i groller amb ella. Com he dit abans, si una cosa no suporta l'Hanníbal és la grolleria i, per castigar-lo, el "convida" a sopar. Assegut a taula, lligat i drogat, però conscient, l'Hanníbal li "destapa" el crani (que havia tallat abans, evidentment) i li deixa el cervell al descobert. Aleshores, dirigint-se a Clarice que també seu a taula lligada i drogada (però amb el cap intacte, per sort :-D) ens explica que el cervell humà no és capaç de sentir dolor i que se'n podria tallar un trosset sense problemes. En aquest cas, ho fa del lòbul prefrontal que és el lloc on es diu que tenim les bones maneres i que en Paul no trobarà a faltar perquè no el fa servir. En talla un trosset, doncs, el passa per la paella (només volta i volta, el cervell massa fet no val res :-D) i li dona per menjar al mateix Paul que el troba exquisit.
Pot semblar repugnant (i sens dubte ho és), però també és una escena icònica de la història del cinema. ;-)
Siiiiiiiiii era exactament això!!!! Però no em vas dir que el passés per la paella 🤢🤢🤮🤮
Recordo això, que el tenia VIU, amb el cap "destapat" i que li menjava una mica de cervell... 🤮🤮😱😱.
Però jo creia que qui se'l menjava era l'Hanníbal...
Jo imaginava el cap obert i en Lecter amb una cullereta, com qui agafa un trosset de flam...
i s'ho menja i, mentres, el tio segueix viu.
No sé si seria possible que seguís viu... 🤮🤮🤮😱😱😱
Publica un comentari a l'entrada