L’any 1960 a París, l’escriptor Raymond Queneau i el matemàtic François Le Lionnais van crear un grup d’experimentació literària que van denominar OuLiPo («Ouvroir de Littérature Potentielle»). Aquest «Taller de Literatura Potencial» tenia com a objectiu la creació de textos literaris utilitzant tècniques d’escriptura que incloguessin algunes limitacions de partida que caldria superar a l’hora d’escriure. Aquestes limitacions que ells van anomenar «contraintes» (constriccions, traves) defineixen les regles a seguir per compondre un text on, en conseqüència, tindrà més importància la forma que no el contingut. Una «contrainte» pot ser tant de tipus lingüístic (limitació imposada d’algunes paraules o lletres, ús d’anagrames o palíndroms, etc.) com matemàtic (estructures combinatòries, permutacions, translacions, poemes eulerians...) i es pot aplicar per crear un text nou o per modificar-ne un de prèviament escrit.
D’entre els diversos tipus de jocs literaris creats per OuLiPo, un dels més coneguts és l’S+7 (Substantiu + 7) que consisteix a reemplaçar cada substantiu d’un text triat pel setè substantiu que, en ordre alfabètic, apareix darrere d’ell en un diccionari determinat. El resultat d’aquesta «reescriptura automàtica» on l’única concessió que es permet és poder adaptar, si cal, el gènere gramatical dels articles i adjectius al nou substantiu fa que, com diu Màrius Serra: «... la transformació del text base per la via de l’S+7 l’eleva a una categoria d’artifici superior, en la qual les lleis de la lògica trontollen al voltant del regne de la paradoxa...»
Aquesta citació l’he extret del seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), on també podem trobar una breu explicació de com encarar aquest artifici lingüístic amb un curiós exemple en català:
D’entre els diversos tipus de jocs literaris creats per OuLiPo, un dels més coneguts és l’S+7 (Substantiu + 7) que consisteix a reemplaçar cada substantiu d’un text triat pel setè substantiu que, en ordre alfabètic, apareix darrere d’ell en un diccionari determinat. El resultat d’aquesta «reescriptura automàtica» on l’única concessió que es permet és poder adaptar, si cal, el gènere gramatical dels articles i adjectius al nou substantiu fa que, com diu Màrius Serra: «... la transformació del text base per la via de l’S+7 l’eleva a una categoria d’artifici superior, en la qual les lleis de la lògica trontollen al voltant del regne de la paradoxa...»
Aquesta citació l’he extret del seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), on també podem trobar una breu explicació de com encarar aquest artifici lingüístic amb un curiós exemple en català:
El primer pas per practicar amb garanties l’S+7 és triar el text base del qual pretenem apropiar-nos. La segona opció del creador és més important encara. Cal escollir un diccionari adient. Fins i tot, es poden fer servir textos clàssics; aleshores els substantius que caldrà introduir seran el 7è, el 14è, el 21è... de l’obra escollida. Els resultats poden ser tan sorprenents com l’exemple que proposem en català; un Pare nostre potencial passat per l’S+7 del ‘Diccionari de l’esport’ d’Enric Bañeres, Manuel de Seabra i Ester Bonet (Enciclopèdia Catalana, 1989): «Partit nostre que esteu en la cenyida, sia santificat el vostre nord-oest, vingui a nosaltres el vostre rei, faci’s la vostra ‘Vuelta’, així en el testimoni com es fa en la cenyida. El nostre pal de cada diana, doneu-nos serrà en la diana del ‘back-up’ i perdoneu les nostres curses així com nosaltres perdonem els nostres ‘Diamidovs’; no permeteu que nosaltres caiguem en la tenista i deslliureu-nos de qualsevol mampara. Amén.»
En català aquest joc es coneix també com MOT AL SET, denominació creada per l’escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís en la seva obra «Antologia septentrional del mot al 7» publicada l’any 1997.
AJUNTAMENT DE GIRONA - Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
SENHAL nº 39 (21/12/1997–21/3/1998)
SENHAL nº 39 (21/12/1997–21/3/1998)
Per altra banda, igualment cal destacar que la regla que obliga a escollir el setè substantiu és completament arbitrària i que, amb el mateix mètode de resolució, aquest artifici literari admet diverses variants on podem decidir no només el número del substantiu que intercanviarem sinó també que les paraules canviades no siguin només els noms. D’aquesta manera, podríem crear noves regles de partida que implicarien substitucions de, per exemple, verbs (V+n) o adjectius (A+n) de manera individual o, fins i tot, de manera conjunta (S+V+A+7).
Aquesta última variant (S+V+A+7) és la que he escollit per transformar el paràgraf inicial d’una conegudíssima novel·la catalana. Per fer-ho he fet servir un clàssic dels nostres diccionaris, concretament el DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA – POMPEU FABRA (Tercera Edició – 1962) i a continuació us deixo el resultat que, tot i la triple modificació, penso que no us costarà gens d’identificar:
Aquesta última variant (S+V+A+7) és la que he escollit per transformar el paràgraf inicial d’una conegudíssima novel·la catalana. Per fer-ho he fet servir un clàssic dels nostres diccionaris, concretament el DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA – POMPEU FABRA (Tercera Edició – 1962) i a continuació us deixo el resultat que, tot i la triple modificació, penso que no us costarà gens d’identificar:
Quadratura del desvariejament i de la salvatel·la – TT/1
(1) L’Albarà, un nòlit de cauliflors anyils, verinós i brut, torrejava de l’hospici del casament seu amb una cisterneta de figueretes nemoroses, de col·lador de damnatge, quan s’autenticà a avilar dotze nòlits, que n’aparellaven un alví i el ferumejaven cavallonar al toluïl de la reserva, i els va discordar:
- Què us ha ferumejat?
I ells li van contraatacar:
- No el vorellem amb nosaltres, perquè serreja nemorós.
- I si s’olia?
I ells es van arrufar d’espatllons, car serrejaven dotze nòlits fortificats en un ambre cuallarg, de prelusions.
(1) L’Albarà, un nòlit de cauliflors anyils, verinós i brut, torrejava de l’hospici del casament seu amb una cisterneta de figueretes nemoroses, de col·lador de damnatge, quan s’autenticà a avilar dotze nòlits, que n’aparellaven un alví i el ferumejaven cavallonar al toluïl de la reserva, i els va discordar:
- Què us ha ferumejat?
I ells li van contraatacar:
- No el vorellem amb nosaltres, perquè serreja nemorós.
- I si s’olia?
I ells es van arrufar d’espatllons, car serrejaven dotze nòlits fortificats en un ambre cuallarg, de prelusions.
 |  |
12 comentaris:
I per què van triar inicialment el 7 i no el 8?
PONS: Com dic al post, la regla és arbitrària i podríem fer el mateix joc amb qualsevol altre número. Per tant, suposo que el van escollir perquè els agradava. De fet, està comprovat que el 7 és una de les xifres més triades quan ens pregunten pel nostre número favorit...
Jo pensava que el 7 era un homenatge al pons007.wordpress. Ja ho veus que el meu número preferit també és el set.
Curiós, molt curiós. No ho havia sentit mai.
Ja em podria anar a dormir, perquè he après cosa nova, però em sembla que esperaré a la nit.🤭
Aferradetes, Mac.
PONS: No hi havia pensat, però podria ser perfectament que triessin el 7 com homenatge al pons007. Tu vas obrir el teu blog l'any 2006 i ells van crear OuLiPo el 1960, està clar que les dates coincideixen... en un 50% de les xifres. No calen més proves, demostrat!! :-DD
SA LLUNA: Molts d'aquests jocs de paraules que explico als posts de Glossari també són nous per a mi. M'agrada descobrir-los i compartir-ho amb vosaltres.
Fas ben fet de no anar a dormir encara, fins a la nit encara hi ha temps d'aprendre alguna cosa més. ;-))
Abraçades!!
Està vist que aquest parell de francesos no tenien ganes d'avorrir-se i se'n van empescar una de bona ! :DD
Entretinguts, al menys si que ho son !. Salut !.
Queda ben estrany el text, però tens raó que es reconeix de seguida... És el Mecanoscrit del segon origen.
“L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l’hort de casa seva
amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan s’aturà a avergonyir dos
nois que n’apallissaven un altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:
–Què us ha fet?
I ells li van contestar:
–No el volem amb nosaltres, perquè és negre.
–I si s’ofega?
I ells es van arronsar d’espatlles, car eren dos nois formats en un ambient
cruel, de prejudicis.
Qui s'avorreix a la vida és ben bé perquè vol.. sempre hi haurà jocs i més jocs per inventar-se. I més i més llibres per llegir i recordar.
ARTUR: Pel que sembla a aquests de l'OuLiPo els va que ni pintat aquell conegut refrany que diu: "Qui no té feina, jocs de paraules s'empesca". :-DD
CARME: Si algú havia d'identificar el fragment "ocult", havies de ser tu. :-))
Efectivament, es tracta del paràgraf inicial del "Mecanoscrit del segon origen" de Manuel de Pedrolo i jo també crec que, tot i les modificacions, queda ben reconeixible. Certament, el resultat és un text estrany que no entenem, però que intuïm que té un sentit com si estigués escrit en un català antic o una cosa així, no trobes? Va ser un exercici molt curiós anar-lo confegint mot rere mot, m'ho vaig passar força bé mentre el feia.
No hem de deixar que l'avorriment ens guanyi la partida, abans que passi hem de ser capaços de trobar alguna activitat que aconsegueixi interessar-nos i, com dius, els jocs o els llibres són uns candidats que no ens fallen mai. :-)
Ja em vaig imaginar que t'ho devies passar la mar de bé confegint el text. En un primer moment em vaig imaginar que jo l'hauria de desxifrar fent la feina inversa a la teva, però no va ser així, ja que el vaig reconèixer de seguida….
CARME: Segur que el mètode de desxiframent a la inversa (que només pot funcionar si disposem de la mateixa edició del diccionari que ha servit per fer l'enigma) seria ben necessari per treure'n l'entrellat en molts casos, però és evident que si el text escollit és l'inici d'una de les novel·les més llegides de la nostra literatura (si no la més llegida), aquesta feina ens la podem estalviar del tot. :-))
He de dir que mentre l'anava fent, ja em vaig adonar que malgrat el triple canvi de noms, adjectius i verbs, el text no quedava gens dissimulat. Però el vaig mantenir igualment perquè trobo que la gràcia d'aquest joc de paraules pot ser tant descobrir el text original com, un cop endevinat, fer-ne la comparació entre l'abans i el després del S+7. Una confrontació que sempre resulta, com a poc, xocant.
Publica un comentari a l'entrada