Com cada estiu, la CARME torna a encarregar-se de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i aquest juliol ens proposa que escrivim un relat inspirat per aquesta fotografia d'un pont ensorrat per una riuada a Molins de Rei:
ENGINYERIA MODERNA
- Si he entès bé la seva declaració, senyor enginyer, vostè rebutja qualsevol responsabilitat en l’enfonsament del pont i atribueix el desastre únicament als imponderables climàtics.
- Efectivament. No caldria explicitar que l’enginyeria moderna ha aconseguit un acurat mètode de treball que inclou en tot moment la possible afectació de l’entorn sobre les obres projectades. Abans de la construcció, tots els nostres projectes són sotmesos a multitud de càlculs fets per ordinador que tenen en compte detalls com el vector d’incidència logarítmic, la juxtaposició de forces adjacents o l’índex de dilatació dels materials per citar només alguns exemples de l’ús de la matemàtica avançada que fem servir per garantir la seguretat de les nostres construccions. Ara bé, per desgràcia tots aquests càlculs no serveixen de res davant d’una riuada extrema com la que ens va afectar. Enfrontats a les forces desfermades de la naturalesa hem de confessar la nostra impotència i admetre que res ni ningú pot aturar un desastre natural que inevitablement arrasa tot el que troba.
- Bé, tot el que troba potser no. M’agradaria deixar constància aquí que només uns pocs quilòmetres més amunt del mateix riu hi ha un pont romà que continua en peu a pesar d’haver sofert la mateixa riuada que va ensorrar el seu...
- Però això és diferent, home. No es poden comparar els mètodes de treball dels antics romans amb els nostres. Per favor, què en sabien ells de càlculs d’estructures per ordinador utilitzant algoritmes de matemàtica avançada? Ja li dic jo, res en sabien!! Eren uns ignorants que construïen a la bona de Déu sense tenir en compte cap de les complicades operacions matemàtiques que fem servir actualment. A ells només els preocupava que les seves obres aguantessin dretes durant segles i ja està, no els calia pensar en res més. Què vol, que retrocedim dos mil anys i que nosaltres fem el mateix? On va a parar!!!
- Efectivament. No caldria explicitar que l’enginyeria moderna ha aconseguit un acurat mètode de treball que inclou en tot moment la possible afectació de l’entorn sobre les obres projectades. Abans de la construcció, tots els nostres projectes són sotmesos a multitud de càlculs fets per ordinador que tenen en compte detalls com el vector d’incidència logarítmic, la juxtaposició de forces adjacents o l’índex de dilatació dels materials per citar només alguns exemples de l’ús de la matemàtica avançada que fem servir per garantir la seguretat de les nostres construccions. Ara bé, per desgràcia tots aquests càlculs no serveixen de res davant d’una riuada extrema com la que ens va afectar. Enfrontats a les forces desfermades de la naturalesa hem de confessar la nostra impotència i admetre que res ni ningú pot aturar un desastre natural que inevitablement arrasa tot el que troba.
- Bé, tot el que troba potser no. M’agradaria deixar constància aquí que només uns pocs quilòmetres més amunt del mateix riu hi ha un pont romà que continua en peu a pesar d’haver sofert la mateixa riuada que va ensorrar el seu...
- Però això és diferent, home. No es poden comparar els mètodes de treball dels antics romans amb els nostres. Per favor, què en sabien ells de càlculs d’estructures per ordinador utilitzant algoritmes de matemàtica avançada? Ja li dic jo, res en sabien!! Eren uns ignorants que construïen a la bona de Déu sense tenir en compte cap de les complicades operacions matemàtiques que fem servir actualment. A ells només els preocupava que les seves obres aguantessin dretes durant segles i ja està, no els calia pensar en res més. Què vol, que retrocedim dos mil anys i que nosaltres fem el mateix? On va a parar!!!
9 comentaris:
Si descomptem les comissions i ajustant la inflació, possiblement el pont romà va sortir lleugerament més car.
PONS: No es poden descomptar les comissions... On et penses que vivim? En una democràcia plena??
Quan et fan una explicació amb paraules tant enrevessades e incomprensibles , no en pots esperar res de bó ! I , malauradament , es al que estant acostumats a fer ..... com diu el relat "...què sabran aquests romans !" .
Bona demostració ;)
Ja poden fer números, ja!. Que una cosa són els números i l'altra el que fan després amb els materials... que una pedra menys... que uns quants sacs de formigó... que s'hauria d'esperar unes hores per eixugar-se, però ja està bé així... i tantes coses més.
Ben pensat, Mac!.
Aferradetes.
ARTUR: Ja ve a ser això, actualment els discursos grandiloqüents semblen tenir més valor que els fets. Gràcies!
SA LLUNA: Ni més ni menys. Ja poden ser ben perfectes tots els càlculs previs que si a l'hora de fer la feina els únics números que importen són els dels beneficis de més que en podem treure si estalviem d'aquí i d'allà, està ben clar que l'obra se l'emportarà la primera ventada (o riuada) que passi.
Moltes gràcies. Abraçades!
Molt bon relat, Mc! Com sempre m'agrada molt i sorprèn molt que la barra que tenen aquesta gent amb el teu final, és real com la vida mateixa.
Ja vaig pasar dilluns a llegir-lo però com que estava "anònima" al final no vaig deixar cap comentari.
La realitat de l'enfonsament del pont (una dada que no surt al meu relat) es veu que era que l'havien "descalçat" massa amb l'extracció de terra i de pedres per a la construcció. Això sí és que ens podem creure alguna cosa del que ens van dient, que cada cop més penso que no. Que no podem creure res, ni un sol mot. Però vaja sembla que la versió més possible era aquesta. El pilar del mig debilitat pels fonaments i les pluges torrencials fan formar un tàndem fatal.
Moltes gràcies, Mc per participar als relats d'estiu!
CARME: Malgrat que tens tota la raó en sospitar que ens enganyen tant com volen en tot el que ens diuen, jo també crec que aquestes causes de l'enfonsament real del pont que expliques són força probables. De fet, jo no les coneixia quan vaig escriure el meu relat, però, així i tot, crec que s'hi adiuen força bé. Segur que abans d'extreure el material fins a descalçar el pilar algú va fer els càlculs pertinents... va calcular quan s'estalviaria si feia la feina just sota el pont en comptes d'anar uns quants quilòmetres més amunt o més avall.
Moltes gràcies a tu per seguir mantenint vius aquests Relats estiuencs! :-)
PS: Ja duren massa els problemes amb els comentaris. A veure si s'hi posen d'una vegada i ho arreglen.
😄😄😄😄😄😄
Publica un comentari a l'entrada