GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 4 de juliol de 2022

Els llibres d'en Jan McPetit [2022] (I)



Quan arriba l’estiu, en McPetit fa la viu-viu... i tornen les ressenyes de llibres al XAREL-10. Com en temporades anteriors, aprofitaré aquest període estival per comentar-vos que m'han semblat alguns llibres que he llegit enguany i ensenyar-vos-en les imatges que, basades en ells, s’ha fet en Jan McPetit. ;-)

Per a aquest estiu, he escollit tres novel·les de gènere fantàstic. Tres clàssics de la ciència-ficció que us aniré presentant successivament cada primer dilluns dels mesos de juliol, agost i setembre.

Avui és el torn de...




La novel·la comença quan «un dia de boira, el de l’última nevada de l’any, amb un vent i una neu que tallaven», un desconegut arriba a l’hostal ‘Cotxes i Cavalls’ i demana una habitació. L’home va ben tapat de cap a peus, porta ulleres fosques i el rostre totalment cobert amb benes que només deixen veure «la lluent punta del seu nas». Pel seu misteriós aspecte i el seu capteniment esquerp, aviat provoca recels entre els convilatans que es pregunten qui és i d’on ve. Ho descobriran, igual que el lector, a mesura que avança la novel·la i ens endinsem en una aventura que es va complicant pàgina rere pàgina fins a arribar a un final que, malgrat que sigui l’esperat per tal com s’ha anat desenvolupant tot, és ben tràgic.

Estem davant d’un conegut clàssic de la ciència-ficció, tot i que per conèixer la ‘ciència’ que explica la invisibilitat del protagonista haurem d’esperar fins al capítol 19 (de 28) quan relata les circumstàncies que l’han portat a la seva situació actual. No és cap demèrit això, ben al contrari perquè el que fa interessant el llibre és justament la suggestió i la seva capacitat de sorpresa. La història se’ns va presentant a poc a poc, revelant-ne els misteris en el moment precís i aconseguint d’aquesta manera que ens enganxem a la lectura. Personalment, m’ho he passat força bé llegint aquesta novel·la que, de fet, ens detalla la fugida cap el no-res d’un home invisible que se les prometia molt felices amb els avantatges que implica el no ser vist, però que s’adona ben aviat que aquest fet també comporta grans inconvenients i com això el va afectant psicològicament. D’aquesta manera, l’autor critica les conseqüències nefastes que pot comportar un mal ús del coneixement científic quan aquest es posa al servei de causes personals i egoistes. He d’afegir que aquesta ‘part científica’ queda molt ben integrada dins el relat i que resulta ben creïble dins la fantasia. També hi ha una petita part per a l’humor (i la crítica social) quan l’autor fa fantasiejar als convilatans que, ignorants encara de la invisibilitat, intenten esbrinar que li passa al protagonista fent suposicions tan surrealistes com: «Deu ser un home clapat [...] aquí blanc, aquí negre, a trossos [...] N’he sentit parlar de casos així. Al capdavall, això és una cosa que passa sovint als cavalls, tothom ho sap.»

En definitiva, m’ha semblat una bona lectura amb un ritme trepidant que t’enganxa capítol rere capítol fins a arribar a l’últim que, com ja he dit, és força tràgic. El llibre, però, no s’acaba aquí. Hi ha un epíleg final que obre la porta a una possible continuació de la història i que, quan et pensaves que tot havia acabat, et deixa altre cop amb l’ai al cor. Si no l’heu llegit, doneu-li una oportunitat que val força la pena i, si més no, passareu una bona estona.



14 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Passava per aquí Mc.
Aprofito per desitjar-te un bon juliol.

McAbeu ha dit...

XAVIER: Moltes gràcies. Igualment per a tu.

Pons ha dit...

Encara que la ciència-ficció m'agrada, en general els llibres de fa més d'un segle em costen, la societat ha canviat molt, ja no s'escriu igual. Com a mínim els efectes especials en els llibres no perden.

McAbeu ha dit...

PONS: Doncs a mi m'agrada recuperar aquests clàssics antics justament pels mateixos motius que a tu no t'acaben de fer el pes. Trobo interessant constatar com ha canviat la societat i com es plantejaven anys enrere la ciència-ficció, sovint amb més dosis d'imaginació que no pas ara.

En el que sí que estem d'acord és que els efectes especials dels llibres no perden amb els anys... :-))

artur ha dit...

Jo havia vist una pel·lícula de mateix nom, no sé si basada en el llibre.... però ja fa uns anys !
Bon Juliol ;)

McAbeu ha dit...

ARTUR: Després de llegir la novel·la vaig buscar la versió cinematogràfica, d'entre les diverses que se n'han fet, que es considera més fidel al llibre i, segons vaig esbrinar, resulta que és la que es va rodar l'any 1933 (la imatge en blanc i negre que surt a la fotografia d'en McPetit és un fotograma d'aquest film). La vaig veure i és cert que segueix força bé la història de la novel·la... amb algunes diferències destacades.

L'última que s'ha fet amb aquest títol exacte és de l'any 2020. Si fos aquesta a la que et refereixes, ja et dic que "algunes diferències" es queda curt. En aquest cas, la trama no té res a veure amb la novel·la de Wells.

Bon juliol també per a tu. :-)

sa lluna ha dit...

Intriga i misteri, dos elements ben sucosos per passar un bon moment. Gràcies!.

En McPetit sempre em sorprèn! 🤭

Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Sí, és una bona lectura en aquest sentit. Passes una bona estona esbrinant com se'n va sortint (o no) aquest home invisible que se les prometia molt felices, però a qui se li van complicant les coses pàgina rere pàgina.

En McPetit està arribant a un virtuosisme que em sorprèn fins i tot a mi. :-DD

Gràcies a tu i una altra abraçada de tornada.

artur ha dit...

Si McAbeu, era segurament la de 1933, perquè recordo que era en blanc i negre i la imatge que tu has posat, me la recordava. Gràcies ! ;)

Salvador Macip ha dit...

Jo el vaig llegir en aquesta edició de l'Esparver qeu has penjat. Grandiós.

McAbeu ha dit...

ARTUR: Doncs, com t'he comentat, aquesta sembla ser la versió cinematogràfica més fidel al llibre. Però, així i tot, hi ha alguns detalls (i no precisament petits com, per exemple, la presència de la xicota del protagonista que al llibre no existeix) que són pura invenció dels guionistes.

McAbeu ha dit...

SALVADOR: És un clàssic i, com a tal, es mereix sens dubte aquest "grandiós" que li dediques. Jo m'ho he passat força bé llegint-lo de nou que ja havien passat molts anys des de l'última vegada.

Per cert, parlant d'edicions de la novel·la. Jo aquesta vegada vaig treure'n una de més moderna de la biblioteca perquè l'exemplar que tinc a casa és una "herència" (anava a dir del meu pare, però segurament ja ve de l'avi) i està tan vellet que ja no té ni la coberta per això prefereixo no remenar-lo gaire. Es tracta d'una edició de la "Biblioteca Univers" de la Llibreria Catalònia que no porta la data exacta, però que és dels anys trenta del segle passat. Està tan fet malbé que segur que no té cap valor; tanmateix, per a mi és una petita joia.

Carme Rosanas ha dit...

No l'he llegit, Mc, però me'n fas venir ganes.
La pel·lícula sí que la vaig veure fa temps.
En Jan Mc petit està magnífic d'home invisible. La família Mc sou uns cracks.

McAbeu ha dit...

CARME: Si t'hi animes, crec que pot agradar-te. La trama és una aventura prou interessant i, a més, hi trobem el rerefons de com el protagonista es veu cada cop més afectat psicològicament pels problemes que li composta la seva invisibilitat. 

Com he dit, quan vaig acabar la lectura vaig voler recuperar la pel·lícula clàssica i també em va agradar força. Fins i tot els efectes especials estan força ben fets, si tenim en compte que ja tenen gairebé cent anys.

Jo tampoc ho sabia, però es veu que en McPetit és un fervent seguidor del mètode Stanislavsky d'interpretació... assumeix el personatge que representa fins a les últimes conseqüències. :-DD
Gràcies de part seva... i meva. ;-)

Publica un comentari a l'entrada