UN TRIO DE TRES EN TRES
- Una baralla de cartes
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
Per començar, el mag entrega la baralla a un espectador perquè aquest l’examini i barregi tant com vulgui. Una vegada ho ha fet, recuperem la baralla i l’obrim en ventall amb les cartes cara amunt per deixar ben palès que l’ordre dels naips és completament aleatori. Finalment, tornem a plegar la baralla, la deixem sobre la taula amb les cartes cara avall i iniciem el joc.
Primer, demanem a l’espectador que talli la baralla en dues meitats més o menys iguals. Una vegada estiguin els dos munts formats, li explicarem que només en farem servir un pel joc i que el triarà ell mateix. Per fer-ho li demanarem que tapi cada munt amb una mà i que, quan nosaltres li diguem, aixequi la mà que vulgui. El que ens interessa és que l’espectador es quedi el paquet que conté els naips de la part superior de la baralla, per tant, si és aquest el que l’espectador descobreix l’agafarem i li entregarem, descartant el que encara té tapat. Si pel contrari, aixeca la mà que tapava la part inferior de la baralla agafarem aquell munt i el retirarem, convidant-lo a quedar-se el paquet de l’altra mà.
Amb la meitat que (suposadament) ell ha triat lliurement, l’espectador ha de fer el següent procés amb tres de les cartes. Agafarà la primera carta de dalt de tot i la perdrà a l’interior del munt, després farà el mateix amb l’última carta, la de sota de tot. La tercera carta que ha de moure és la que ara ha quedat dalt de tot, però aquesta no la introduirà al munt sinó que la deixarà sobre la taula, de moment encara sense ensenyar-ne el valor. Aquest procés el repetirà dues vegades més, per obtenir un trio de cartes sobre la taula que semblen escollides totalment a l’atzar, però que el mag coneix perfectament i endevina sense equivocar-se.
Primer, demanem a l’espectador que talli la baralla en dues meitats més o menys iguals. Una vegada estiguin els dos munts formats, li explicarem que només en farem servir un pel joc i que el triarà ell mateix. Per fer-ho li demanarem que tapi cada munt amb una mà i que, quan nosaltres li diguem, aixequi la mà que vulgui. El que ens interessa és que l’espectador es quedi el paquet que conté els naips de la part superior de la baralla, per tant, si és aquest el que l’espectador descobreix l’agafarem i li entregarem, descartant el que encara té tapat. Si pel contrari, aixeca la mà que tapava la part inferior de la baralla agafarem aquell munt i el retirarem, convidant-lo a quedar-se el paquet de l’altra mà.
Amb la meitat que (suposadament) ell ha triat lliurement, l’espectador ha de fer el següent procés amb tres de les cartes. Agafarà la primera carta de dalt de tot i la perdrà a l’interior del munt, després farà el mateix amb l’última carta, la de sota de tot. La tercera carta que ha de moure és la que ara ha quedat dalt de tot, però aquesta no la introduirà al munt sinó que la deixarà sobre la taula, de moment encara sense ensenyar-ne el valor. Aquest procés el repetirà dues vegades més, per obtenir un trio de cartes sobre la taula que semblen escollides totalment a l’atzar, però que el mag coneix perfectament i endevina sense equivocar-se.
8 comentaris:
Memoritzar tres cartes! Cada vegada són més exigents aquests trucs de màgia!
PONS: No sé on anirem a parar!! :-DD
Aquests mags se les saben totes!. Matemàtiques, molta pràctica i, ara, memòria fotogràfica.
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: Ben cert, se les saben totes per fer-te veure només allò que els convé que vegis i que et passi per alt tota la resta. Aquesta és la gràcia dels jocs de mans, que tot i fer-nos el truc davant dels nassos aconsegueixen que no ens adonem d'on és la "trampa" malgrat que, de vegades, aquesta trampa sigui tan simple (i ximple) com la d'aquests trucs que us explico.
M'ha agradat especialment la menera d'engalipar el voluntari i triar la pila que al mag li interessa independentment de la seva voluntat. Quines coses!
XEXU: Aquesta part és un exemple més de com els mags saben fer-nos anar per allà on ells volen. Segur que si ens repetissin el joc ens adonaríem del truc, però si ens el fan per primera vegada no hi ha manera d'adonar-nos que en realitat no som nosaltres els que triem la meitat de la baralla amb la qual juguem.
Molt bona l'enredada… he, he, he… sempre hi ha experts en tot i els experts de les enredades, avui dia, van molt buscats. El teu mag té un gran futur…
CARME: Hi ha enredades i enredades, encara ha de pujar molt de nivell el meu mag perquè l'acceptin en segons quins llocs. :-DD
Publica un comentari a l'entrada