Amb l’últim post de l’any, arriba la llista dels llibres que he llegit aquest 2021. Han estat un total de 20826 pàgines (una mitjana de 57 al dia) repartides en 75 volums. Gairebé exactament les mateixes pàgines que l’any passat, però quatre llibres més. Això fa que el meu llibre mitjà d’enguany hagi sigut de 278 pàgines.
Podria classificar aquests llibres per l’espai (que ocupen) i així tindríem 21 llibres Curts (fins a 200 pàgines), 42 Estàndards (de 201 a 400), 7 Llargs (de 401 a 600) i 5 Totxos (més de 600 pàgines).
O podria classificar-los pel temps (que fa que van ser escrits) i resultaria que he llegit 19 Novetats (d’aquest any o l’anterior), 8 Actuals (entre 2 i 10 anys), 29 Contemporanis (entre 11 i 50 anys) i 19 Antics (amb més de 50 anys).
I si els classifico per autors, el rànquing d’enguany quedaria així:
6 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Amb aquestes he acabat les onze novel·les del seu cicle «Temps Obert» que vaig començar l’any passat. Un extraordinari exercici literari que, en conjunt, ha sigut una lectura molt interessant pel que té de mosaic calidoscòpic de la vida a Catalunya durant els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola.
4 LLIBRES:
Arthur Conan Doyle. Després d’enllestir els llibres de Sherlock Holmes, vaig voler provar una vessant diferent de l’autor llegint les seves novel·les d’aventures i ciència-ficció. No tenen la grapa dels relats del detectiu, però en general també són força entretingudes.
Avel·lí Artís-Gener. Enguany li he llegit un parell de reculls de narrativa testimonial i els seus dos divertits anecdotaris.
Isaac Asimov. Havia llegit sobretot la seva obra de ciència-ficció i de divulgació científica, però Asimov també va escriure llibres d’intriga i misteri detectivesc. La sèrie de relats curts protagonitzada pels «Black Widowers» han estat una molt agradable troballa en aquest sentit.
3 LLIBRES:
Jaume Fuster. He recuperat la trilogia «Cròniques del món conegut», tres novel·les d’aventures i fantasia èpica dedicades a cadascun dels tres grans territoris dels Països Catalans.
Salvador Macip. Dues de les seves novetats literàries d’enguany i una novel·la que aquest 2021 ha complert deu anys. Tres llibres ben diferents, però igual de recomanables.
Margaret Atwood. La trilogia de MaddAddam, ciència-ficció distòpica que ens parla de temes com el canvi climàtic, la manipulació genètica i la hipersexualització de la societat. M’han agradat molt.
2 LLIBRES:
Jo Nesbo. Amb aquestes dues obres, he acabat tota la saga Harry Hole. N’he quedat prou satisfet, així que estaré estaré al cas si se’n publiquen més.
Ferran Torrent. Aparcada la novel·la negra nòrdica, he volgut tornar a la més nostrada amb aquest parell de volums de les aventures del detectiu Toni Butxana. Tot un altre estil, tant d’investigador com de manera d’escriure.
Mònica Batet. M’he estrenat enguany amb aquesta autora i m’ha agradat força com escriu. Repetiré segur.
Entre la resta d’autors de la llista, faig una tria dels títols més destacats ara que n’he fet el repàs:
ELS NOIS DE LA NICKEL; l’any passat vaig destacar «El ferrocarril subterrani» (en vaig parlar aquí) i enguany hi torno amb aquesta altra novel·la de l’autor que ens parla de racisme i maltractes en un reformatori dels Estats Units a mitjans del segle XX. Un llibre molt ben escrit que presenta un relat realment colpidor basat en fets reals.
ELS INTERNATS DE LA POR; a continuació de la novel·la de Colson Whitehead vaig voler recuperar aquest treball periodístic que deixa constància que l’horror als internats infantils no era exclusiu dels Estats Units racistes sinó que també el podíem trobar a la molt catòlica (però poc cristiana) Espanya franquista. Més colpidor, si això és possible, pel fet que ens toca de més a prop.
UN CHALECO DE ACERO (en vaig parlar aquí)
LA TARONJA MECÀNICA (en vaig parlar aquí)
CONSUMITS PEL FOC; una novel·la tan curta que és com un conte, una imaginativa faula molt ben escrita.
READY PLAYER TWO; és la continuació de la primera i, per tant, perd la grapa que li donava la novetat. Malgrat això és també ben entretinguda.
REBECA; un clàssic que només coneixia per la versió cinematogràfica, ha valgut molt la pena llegir-lo i segur que repetiré amb l’autora.
BISTURÍ; la nova novel·la de Ramona Solé, amb un plantejament força diferent de les anteriors. En aquesta, la trama se centra més en la investigació policíaca i he trobat a faltar aquella visió «coral» de les seves altres novel·les que les feia anar més enllà i que a mi tant m’agradava. Aquesta és una novel·la negra més «clàssica», més lineal, però això no vol dir que no m’hagi agradat. Ben al contrari, la història (amb dilema moral incorporat) enganxa i és molt interessant de llegir amb un final que a mi m’ha semblat un «continuarà».
LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA DE GUERNSEY; ja havia llegit aquesta novel·la epistolar l’any 2010, però la vaig voler recuperar després de l’emissió de la pel·lícula per TV3 i m’ha tornat a semblar una lectura que val molt la pena.
DUNA; l’estrena aquest setembre passat de l’última versió cinematogràfica em va animar a llegir aquest clàssic de la ciència-ficció. La nova pel·lícula (que només abasta la primera part de la novel·la) està més bé que la de 1984, però (com gairebé sempre) jo em quedo amb el llibre.
FLORS PER A L’ALGERNON; aquesta novel·la explica com gràcies a un mètode experimental un discapacitat intel·lectual es converteix temporalment en un geni. Això permet a l’autor mostrar-nos com de difícil (impossible?) és la integració dins la nostra societat dels individus ‘diferents’. Un gran llibre, punyent i corprenedor. Molt recomanable.
I acabo aquesta llista amb el llibre que ara mateix tinc entre mans:
CRIM i CÀSTIG; aquest 2021 s’ha celebrat el 200è aniversari del naixement de l’escriptor rus Fiòdor Dostoievski i ho he volgut commemorar llegint una de les seves novel·les més conegudes.
Podria classificar aquests llibres per l’espai (que ocupen) i així tindríem 21 llibres Curts (fins a 200 pàgines), 42 Estàndards (de 201 a 400), 7 Llargs (de 401 a 600) i 5 Totxos (més de 600 pàgines).
O podria classificar-los pel temps (que fa que van ser escrits) i resultaria que he llegit 19 Novetats (d’aquest any o l’anterior), 8 Actuals (entre 2 i 10 anys), 29 Contemporanis (entre 11 i 50 anys) i 19 Antics (amb més de 50 anys).
I si els classifico per autors, el rànquing d’enguany quedaria així:
6 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Amb aquestes he acabat les onze novel·les del seu cicle «Temps Obert» que vaig començar l’any passat. Un extraordinari exercici literari que, en conjunt, ha sigut una lectura molt interessant pel que té de mosaic calidoscòpic de la vida a Catalunya durant els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola.
4 LLIBRES:
Arthur Conan Doyle. Després d’enllestir els llibres de Sherlock Holmes, vaig voler provar una vessant diferent de l’autor llegint les seves novel·les d’aventures i ciència-ficció. No tenen la grapa dels relats del detectiu, però en general també són força entretingudes.
Avel·lí Artís-Gener. Enguany li he llegit un parell de reculls de narrativa testimonial i els seus dos divertits anecdotaris.
Isaac Asimov. Havia llegit sobretot la seva obra de ciència-ficció i de divulgació científica, però Asimov també va escriure llibres d’intriga i misteri detectivesc. La sèrie de relats curts protagonitzada pels «Black Widowers» han estat una molt agradable troballa en aquest sentit.
3 LLIBRES:
Jaume Fuster. He recuperat la trilogia «Cròniques del món conegut», tres novel·les d’aventures i fantasia èpica dedicades a cadascun dels tres grans territoris dels Països Catalans.
Salvador Macip. Dues de les seves novetats literàries d’enguany i una novel·la que aquest 2021 ha complert deu anys. Tres llibres ben diferents, però igual de recomanables.
Margaret Atwood. La trilogia de MaddAddam, ciència-ficció distòpica que ens parla de temes com el canvi climàtic, la manipulació genètica i la hipersexualització de la societat. M’han agradat molt.
2 LLIBRES:
Jo Nesbo. Amb aquestes dues obres, he acabat tota la saga Harry Hole. N’he quedat prou satisfet, així que estaré estaré al cas si se’n publiquen més.
Ferran Torrent. Aparcada la novel·la negra nòrdica, he volgut tornar a la més nostrada amb aquest parell de volums de les aventures del detectiu Toni Butxana. Tot un altre estil, tant d’investigador com de manera d’escriure.
Mònica Batet. M’he estrenat enguany amb aquesta autora i m’ha agradat força com escriu. Repetiré segur.
Entre la resta d’autors de la llista, faig una tria dels títols més destacats ara que n’he fet el repàs:
ELS NOIS DE LA NICKEL; l’any passat vaig destacar «El ferrocarril subterrani» (en vaig parlar aquí) i enguany hi torno amb aquesta altra novel·la de l’autor que ens parla de racisme i maltractes en un reformatori dels Estats Units a mitjans del segle XX. Un llibre molt ben escrit que presenta un relat realment colpidor basat en fets reals.
ELS INTERNATS DE LA POR; a continuació de la novel·la de Colson Whitehead vaig voler recuperar aquest treball periodístic que deixa constància que l’horror als internats infantils no era exclusiu dels Estats Units racistes sinó que també el podíem trobar a la molt catòlica (però poc cristiana) Espanya franquista. Més colpidor, si això és possible, pel fet que ens toca de més a prop.
UN CHALECO DE ACERO (en vaig parlar aquí)
LA TARONJA MECÀNICA (en vaig parlar aquí)
CONSUMITS PEL FOC; una novel·la tan curta que és com un conte, una imaginativa faula molt ben escrita.
READY PLAYER TWO; és la continuació de la primera i, per tant, perd la grapa que li donava la novetat. Malgrat això és també ben entretinguda.
REBECA; un clàssic que només coneixia per la versió cinematogràfica, ha valgut molt la pena llegir-lo i segur que repetiré amb l’autora.
BISTURÍ; la nova novel·la de Ramona Solé, amb un plantejament força diferent de les anteriors. En aquesta, la trama se centra més en la investigació policíaca i he trobat a faltar aquella visió «coral» de les seves altres novel·les que les feia anar més enllà i que a mi tant m’agradava. Aquesta és una novel·la negra més «clàssica», més lineal, però això no vol dir que no m’hagi agradat. Ben al contrari, la història (amb dilema moral incorporat) enganxa i és molt interessant de llegir amb un final que a mi m’ha semblat un «continuarà».
LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA DE GUERNSEY; ja havia llegit aquesta novel·la epistolar l’any 2010, però la vaig voler recuperar després de l’emissió de la pel·lícula per TV3 i m’ha tornat a semblar una lectura que val molt la pena.
DUNA; l’estrena aquest setembre passat de l’última versió cinematogràfica em va animar a llegir aquest clàssic de la ciència-ficció. La nova pel·lícula (que només abasta la primera part de la novel·la) està més bé que la de 1984, però (com gairebé sempre) jo em quedo amb el llibre.
FLORS PER A L’ALGERNON; aquesta novel·la explica com gràcies a un mètode experimental un discapacitat intel·lectual es converteix temporalment en un geni. Això permet a l’autor mostrar-nos com de difícil (impossible?) és la integració dins la nostra societat dels individus ‘diferents’. Un gran llibre, punyent i corprenedor. Molt recomanable.
I acabo aquesta llista amb el llibre que ara mateix tinc entre mans:
CRIM i CÀSTIG; aquest 2021 s’ha celebrat el 200è aniversari del naixement de l’escriptor rus Fiòdor Dostoievski i ho he volgut commemorar llegint una de les seves novel·les més conegudes.
Aquí teniu la llista completa:
LLIBRES LLEGITS 2021
Que l'any nou ens porti
molt bones lectures i
els millors desitjos...
FELIÇ 2022!!
molt bones lectures i
els millors desitjos...
FELIÇ 2022!!
14 comentaris:
Un bon caramull de llibres que estan molt lluny dels que he llegit.
Que acabis l'any bé i que el comencis molt millor!
Aferradetes, Mac.🤗
SA LLUNA: En aquest tema la quantitat no és important perquè, de vegades, llegir més o menys només depèn del temps que li pots dedicar a la lectura. Jo he convertit en un costum llegir cada dia una estona, però segur que per fer-ho em deixo perdre altres coses. És una elecció ben personal, en cap cas llegir ha de ser una obligació ni una cursa.
Et desitjo un Molt Bon 2022!! Una forta abraçada també per a tu!!
Em pot agradar més aquest post?? No, no ho crec. Quina llista més impressionant de llibres, i com n'has gaudit, perquè en destaques una bona pila!
Si no m'he descomptat, coincidim en 16 títols, que em sembla que no està gens malament, i molts els he llegit aquest any mateix, també. Els de Macip i el de Murakami, és clar, uns clàssics de les nostres coincidències. Fa moltíssims anys vaig llegir 'Un negre amb un saxo', ja no en recordo res. D'autors d'aquí coincidim amb Sánchez Piñol, Cabré ( em va semblar fluixet, aquest), Ramona Solé, Vicenç Pagès i els dos de la Mònica Batet, que a mi també m'agrada molt. I de traduccións, Whitehead, Harpman, la societat literària i Flors per a l'Algernon que a casa ha estat sens dubte el llibre de l'any. Quin tros d'història!
A més, de la teva llista també hi ha com a mínim tres títols que llegiré aquest proper 2022, amb tota certesa. Un és Rebecca, i el sé del cert perquè quan acabi el llibre que estic llegint m'hi poso, no he volgut llegir-lo el mateix any que 'La cosina Rachel' i la 'Pomera' perquè Daphne du Maurier hauria acaparat el meu Top5 de l'any ella soleta... Un altre és 'Dune', que ja tinc a casa la preciosa edició que han fet Mai Més i Raig Verd i que tinc intenció de comneçar en algun moment de l'any, de moment sense data. I un altre és Ready Player Two, que quan surti en català ara al febrer o al març acabarà a casa segur. Tan segur com que mai de la vida podrà agradar-me tant com el primer, però tot i això, el vull llegir.
Que segueixis gaudint molt de la lectura, Mac, quina bèstia que estàs fet!!
XEXU: I això que només destaco els que destaquen força, vull dir que també n'hi ha d'altres que m'han agradat bastant i dels que no parlo al post per no allargar-lo (encara més). Per això sempre dic que no serveixo per fer de crític literari, soc massa benevolent a l'hora de llegir.
Setze títols estan molt bé. Evidentment, hi ajuda el fet que compartim autors preferits com gairebé tots els que cites, una llista a la qual enguany també hi he afegit la Mònica Batet després de veure que tu i la Carme en parlàveu molt bé i realment ha valgut molt la pena. Un cas similar ha estat "Flors per a Algernon", tu el vas recomanar al "Llibres..." i en un comentari al meu post de "La taronja mecànica" la Carme també el va destacar, l'havia de llegir tant sí com no.
"Rebecca" el vaig llegir també per 'culpa' teva i n'estic força satisfet d'haver-ho fet, tant que ja tinc en el punt de mira "La cosina Rachel" per a l'any que ve.
He sentit parlar d'aquesta edició especial de "Duna", la que vaig llegir jo és la que va publicar Pleniluni anys enrere. Em va agradar força, però no tinc decidit encara si seguiré amb la resta de la saga.
Està bé que agafis "Ready Player Two" amb aquesta prevenció perquè, efectivament, a mi tampoc em va agradar tant com el primer.
I ja que tu m'has avançat quins llibres de la meva llista penses llegir aquest 2022, jo també diré quines recomanacions teves surten molt amunt a la meva llista de lectures pendents. A més de "La cosina Rachel", també vull llegir en els mesos següents: "Els jugadors de whist" (el Pagès que sempre m'has dit que és el millor i que encara no he llegit), "L'imperi del dolor" (i si aquest m'agrada tant com a tu, també "No diguis res") i algun altre de la Mònica Batet (segurament "Nou illes al nord"). Així faré lloc per noves recomanacions teves perquè estic segur que enguany les teves ressenyes em seguiran donant idees per a possibles noves lectures, no en dubto gens.
Una abraçada, amic i els millors desitjos lectors (i de tota mena) per aquest Any Nou.
Un bon any també per a tu Mc.
(Miquel Cabal, el traductor de Crim i càtig, és cosí germà meu)
XAVIER: M'hauria agradat gaudir de la traducció del teu cosí, però l'edició de "Crim i càstig" que estic llegint porta la traducció que Andreu Nin va fer l'any 1929. No dic que aquesta no l'estigui fruint, tanmateix sí que es noten els gairebé cent anys que té amb l'ús d'expressions i paraules que han quedat un pèl desfasades i que, de tant en tant, provoquen que la lectura no sigui prou fluida. Estic segur que amb la nova traducció de Miquel Cabal Guarro aquest problema no me'l trobaria i el clàssic de Dostoievski encara m'agradaria més.
Feliç 2022!!
Per no servir com a crític literari, és un autèntic goig veure't parlar de llibres. M'encanta com ho fas. M'agradarà molt saber què et semblen aquests llibres que et ve de gust llegir perquè me'ls has vist recomanar a mi, moltes gràcies per la confiança. Que oblidat tinc 'Els jugadors de whist'... només sé que me'n queda un molt bon record, però ja no sé per què. Suposo que per mi és el millor d'ell perquè va ser el primer. Després n'he llegit 5 més i no sempre és fàcil.
XEXU: Deixem-ho en què m'agrada més parlar de llibres que criticar-los. ;-)
La confiança te l'has guanyada a pols, sé per experiència que em puc fiar del teu criteri lector i per això el "Llibres..." s'ha convertit en un referent en aquest sentit. I no t'ho dic per quedar bé que ja sé que el pernil me l'enviaràs igual... :-D
Ho he anat a mirar i, com aquell que no vol la cosa, jo ja porto quatre llibres llegits de Vicenç Pagès. No tots ells m'han agradat igual i la meva experiència lectora amb ell podríem dir que té alts i baixos, però el que si li reconec és que escriu molt bé i per això el vaig tenint present de tant en tant. A veure que tal aquests jugadors de whist, en parlarem és clar que sí.
De la teva llista n'he llegit tot just 15. Els 6 de Pedrolo i 9 més, no pas forçosament aquest any. No els dic perque, jo diria que els endevinaries sobradament quasi tots.
M'agrada llegir els teus comentaris dels llibres que llegeixes, perquè amb tu, com amb en XeXu, com que ens coneixem els gustos, els comentaris fan més de bon interpretar i de més bon seguir. De la mateixa manera reconec, que sóc incapaç de llegir gaires ressenyes de llibres. Sou l'excepció que confirma la regla. Un dia, algú em recomanava que no em quedés amb una sola opinió, que en busqués més... reconec que pot ser un bon consell, però no ho faig.
De la mateixa manera, em fa mandra fer ressenyes. No en faig gaires, a vegades algun comentari i prou.
No tinc cap propòsit lector especial per l'any vinent. De la teva llista m'enduc les ganes de llegir Duna.
Bones lectures pel 2022.
Que Santa Llúcia et conservi la vista, McAbeu ! hehehe una bona llista, si senyor !. Que el pròxim any et sigui tant prolífic com aquest.
Bona lectura i bon any !!
CARME: Segurament sí que els endevinaria, amb tu també compartim una colla d'autors favorits i això sempre garanteix un bon grapat de coincidències. He anat a mirar la pàgina on publiques la teva llista de llibres i, en el meu cas, n'he comptat set que ja he llegit i un parell més que tinc previst fer-ho aquest any que entrem, justament perquè tu n'has parlat molt bé ("Salvem els mots" i "Junil a les terres dels bàrbars).
Buscar opinions diverses llegint força ressenyes és segurament un bon consell, però quan tens la sort de trobar algú que saps que l'encertarà perquè el coneixes i et coneix és un gran avantatge que s'ha d'aprofitar. Això és el que em passa amb tu i amb en Xexu i, per tant, acostumo a fer-vos cas quan parleu bé d'un llibre o d'un autor.
Que tinguis una bona entrada d'any i els millors desitjos pel 2022!
ARTUR: M'apunto al teu desig, per la part que em toca. :-DD
Moltes gràcies i Molt Bon Any Nou també per a tu!!
Encara tinc a mitges el meu post sobre llibres del 2021, però et puc avançar algunes dades, com ara que gairebé em tripliques les pàgines llegides, però jo gairebé et triplico les pàgines del teu llibre mitjà, em dic Pons, però també em coneixen com el senyor dels totxos.
A mi em va agradar més la peli de Dune que el llibre, i és que el llibre no em va agradar massa, per això no vaig continuar amb la saga. Algun dia hauria de llegir Ready Player Two, qui sap si el proper aquest que té tants dosos ajuda. Amb Rebeca en vaig tenir suficient amb la pel·lícula, de les pel·lícles que menys m'han agradat que recordi. El del club del crim dels ja em vas dir que el llegiries i veig que no em vas enganyar. Flores para Algernon el vaig llegir fa molts anys i no en tinc bon record, però no em preguntis per què.
Bon any lector i bon any en general!
PONS: Potser és una apreciació meva, però em sembla que cada cop es publiquen llibres més curts. Si tinguéssim en compte només les 19 novetats que he llegit enguany, el meu llibre mitjà es quedaria en les 255 pàgines i això és la part baixa dins dels estàndards. Per cert, el "senyor dels totxos" no és mal nom, n'hi ha de pitjors. :-D
La nova pel·lícula de Dune no està malament, tot i que m'hauria agradat més si no es quedés a mitja història. En aquest sentit, la de 1984 està completa i s'entén més, tanmateix és un desastre de pel·lícula. A mi el llibre sí que em va agradar i si encara no tinc clar si seguir amb la saga és perquè són massa llibres i, com em conec, sé que si la començo l'hauré d'acabar.
En canvi, amb "El club del crim del dijous" ja en vaig tenir prou i no seguiré amb la sèrie. La novel·la és entretinguda, però no tant com esperava per la fama que té.
Jo ja feia anys que havia vist "Rebeca" (la de 1940, de Hitchcock) i no la tenia com una pel·lícula que m'hagués agradat especialment. La vaig voler recuperar després de llegir la novel·la i he de dir que em va agradar més del que recordava. Les versions més modernes no les he vist.
"Ready Player Two" és una mica més del mateix, però passa bé.
"Flors per l'Algernon" em va semblar un molt bon llibre, amb un plantejament original que et permet seguir l'evolució del protagonista gràcies als informes que escriu en primera persona i una història que, com dic al post, deixa palès que les persones 'diferents' (per dalt o per baix) no encaixen en la nostra societat.
Molt Bon 2022 en tots els sentits!!
Publica un comentari a l'entrada