GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 3 de maig de 2021

CONTRAPETS

El CONTRAPET és un joc lingüístic que consisteix a intercanviar les lletres o síl·labes dins d’una frase de significat innocu per crear-ne una de diferent amb un nou significat més xocant i, generalment, amb certa tendència a l’obscenitat. Un exemple el trobaríem en dues frases pronunciades en moments diferents. La primera, després de passar-s’ho bé fent ràfting per un riu cabalós: «He gaudit d’un riu de pes». La segona, després d’un altre tipus de gaudi tot corroborant allò que diuen que la mida no és tan important: «He gaudit d’un piu de res».

En l’exemple anterior, el contrapet es produeix per la transposició de les consonants inicials dels mots «riu» i «pes» (riu de pes / piu de res), però aquesta no és l’única possibilitat que ens ofereix aquest joc lingüístic que té diverses variants definides per les diferents modalitats d’intercanvi dins la frase. Podem crear un contrapet transposant les consonants inicials, les consonants interiors, una consonant inicial amb una consonant interior, les vocals (simples o dobles), les síl·labes, fragments de paraula i, fins i tot, només desplaçant alguna lletra sense intercanviar-la amb cap altra.

Aquest joc de paraules es basa en la METÀTESI, figura retòrica que es produeix amb la inversió de dos fonemes o de dues síl·labes, generalment contigus, dins una cadena fònica (àguila / àliga). I també està relacionat amb la ANTÍSTROFA, que designa la repetició en ordre invers d’alguns mots dits prèviament en una frase (hem de menjar per viure i no viure per menjar). La denominació CONTRAPET prové del mot CONTREPÈTERIE (o CONTREPET) que designa aquest joc lingüístic en francès i d'aquí és d’on fou «importat» al català pel professor Enric Moreu-Rey (1917 – 1992), filòleg i escriptor barceloní que l’any 1988 va publicar «EL JOC DEL CONTRAPET», el primer recull de contrapets catalans on podem trobar-ne un centenar de fins a onze variants diferents, segons la posició de les vocals o consonants intercanviades i que el mateix autor ens presentava amb aquestes paraules:

L’entrebanc verbal que consisteix en transposar una consonant, o una vocal, o una síl·laba, d’un mot a l’altre, dintre d’una mateixa frase, és evidentment possible en totes les llengües; i ha creat, tant a Catalunya com a la península ibèrica, qualque historieta clàssica … Si algú que em llegeix no admet l’ús jocós de mots grollers i d’al·lusions brutes o pornogràfiques, el prego de plegar i de tancar el llibre; car aquí, com en molts jocs surrealistes, l’efecte prové precisament del contrast entre una declaració neutra i inofensiva i la seva substitució pariona, portadora d’un sentit xocant. Així ho han admès tots els meus respectables predecessors. (Enric Moreu-Rey)

En l’àmbit anglosaxó, els contrapets es coneixen com SPOONERISMES en honor al reverend londinenc William Archibald Spooner (1844 – 1930) que acostumava a fer transposicions inconscients de les inicials dels mots que pronunciava, uns hilarants lapsus linguae que el van fer famós al seu país i fora d’ell. Una mostra d'això la podem trobar al diari «La Publicitat» de Barcelona del dia 13 de setembre de 1930. A la primera pàgina de l'edició d'aquell dia s’hi publicà l’article "32º a l’ombra" signat per Joan Sacs [pseudònim de l’escriptor, caricaturista i pintor barceloní Feliu Elias i Bracons (1878 - 1948)] on es recorda la vida i obra del reverend Spooner que havia mort encara no feia quinze dies. El text, que us copiaré en part a continuació, val la pena perquè a més de recollir alguns dels lapsus del professor anglès, reivindica que no fou ell l’inventor d’aquests jocs lingüístics sinó un català, més concretament el mateix avi de l’autor de l’article. Força divertit, tot plegat:

La premsa anglesa ha tractat suara bastant extensament de la mort d'un savi professor del New College, d'Oxford, el doctor William Archibald Spooner, autor d'alguns llibres d'erudició i d'humanitats, orador considerable, periodista remarcable, etc, etc.
Aquest vellet venerable, car realment es tracta d'un home que aconseguí la respectable edat de vuitanta-sis anys, fou, a desgrat de la gravetat de les seves funcions, un humorista ben singular. De vegades ho era en funcions d'orador, àdhuc de predicador; i sovint ho fou a les seves pròpies costelles: ho fou fins a la mort.
La singularitat de l'humorisme del Dr. Spooner consistia en jugar espontàniament la metàtesi en tota la seva gama i bo i obviant la manca de sentit de les transposicions de lletres i de síl·labes, sovint bo i obviant i tot la incongruència. Així mai el doctor Spooner no s'hauria dignat dir "San relvi el Dei" per metàtesi de: "Déu salvi el Rei", sinó que transposava, per exemple, així: Sant Cau del Pam (p) = Sant Pau del Camp.
Del Dr. Spooner se citen tantes i tan bones metàtesis, totes tan oportunes i espontànies, que a Oxford, i àdhuc per tot Anglaterra, l'home aconseguí popularitat i àdhuc el seu transposicionisme fou el tema d'alguns llibres i articles: el mot spoonerisme arribà a prendre legitimitat en el Diccionari d'Oxford, l'spoonerisme s'estengué per tot el Regne Unit i, ja en vida del Dr. Spooner, es formà una bona llegenda o mite del gai vellet. Així es deia si en certa ocasió que el venerable humorista havia d'anar a Greenwich a la fonda del Dull Man, el doctor Spooner es trobà inadvertidament a la fonda del Green Man de Wool (d) Wich (Ulwich).
No cal dir que l'spoonerisme fou més difós entre la classe estudiantina que entre cap altra; però aquest spoonerisme era més aviat del gènere espuri: les seves transposicions no tenien solta. "L'Or del Rin", per exemple, hi esdevenia "L'Ir del Ron"...

L'engrescament dels anglesos per l'spoonerisme no s'explica sinó per la creença que, llevat dels casos de metàtesi fortuïta, llevat dels idiotismes metatèsics que han fet evolucionar el llenguatge, i d'altres comuns a tots els llenguatges ("fràbica", per fàbrica; "probetico", per pobretico; "brelue", per berlue), la metàtesi intencionada i amb solta és invenció del Dr. Spooner. I en això estan ben errats, perquè en aquestes costes mediterrànies, que Francesc Pujols considera el rovell de l'ou de l'Univers, ja s'havia produït l'spoonerisme abans del Dr. Spooner.
Un avi meu practicava a tot drap, i amb una espontaneïtat i gràcia indicibles, l'spoonerisme aplicat a tots els idiomes, àdhuc l'anglès. Com que també morí a 86 anys, i d'això ja en fa vint almenys, vull creure que el doctor Spooner no era sinó un avatar del meu avi, que creia haver trobat un llenguatge universal.
Aquest meu antecessor gloriós practicava indistintament la metàtesi espúria i la legítima ço que es comprèn molt bé i s'excusa, tota vegada que l'spoonerisme fluïa sens treva de la seca boca o del seu enteniment. Així el mateix deixava anar bajanades com és ara: "llengual universatge", que vol dir: llenguatge universal, com sublimitats per l'estil d'aquesta: "Pare nel, que estau en lo sostre", que no és sinó l'introïto a l'oració dominical.
Un dia presentà el seu llenguatge a un Congrés d'això i d'allò, que hom celebrava a honor del rei Amadeu en un envelat. El Jurat ho desestimà en presència del propi inventor, de la seva muller i d'un tendre oncle meu. —Señores, eso no es nada, digué amb arrogància el president. — Que no és nada, diu aquest home...? El meu avi eixí molt contrariat i gairebé furiós. — Anem, noia, digué a la seva muller. I al president aquests mots terribles: —Ustasón se nuéd!, que vol dir: Usted es un asno!.
Això passava en els terrenys de l'actual mercat de Sant Antoni (Marconi de Sant Tentat)...


Per acabar el post, torno al llibre del professor Enric Moreu-Rey per treure’n alguns exemples de contrapets [els que recull Màrius Serra al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) i algun altre més que n’he pogut trobar]. Us els presento tal com apareixen a EL JOC DEL CONTRAPET (Quaderns Crema – 1988), és a dir només en la seva versió més neutra. És feina vostra, si us ve de gust i si no us espanten certes grolleries, solucionar-los i descobrir-ne la versió no apta per a tots els públics. Aquí els teniu:

01 - Que el més fiable la doti
02 - Observava les cames de la moixa
03 - Era molt gros el bony de la Curra
04 - L’Armand goita enfilant la coma
05 - La Nita venia cordons
06 - La Tita segueix essent molt pura
07 - Amb una mà, li tallava els cupons
08 - Les dues costelles són massa grasses
09 - El bei ficava el nas a totes les raconades
10 - Si tarden tant, els ho callaré
11 - Vinga, noi: ens cal collar el mul
12 - No val un cóc de Molló
13 - S’estava com un pop, amorrat al llit
14 - La feia botre per tots els racons
15 - L’hi fica sempre que pot
16 - Sota la palla, apareixen els rebrots
17 - En aquest pas, s’estirarà la colla
18 - Els qui no solen callar així, són uns valents
19 - La fúria, que es noti
20 - El foc no té biga
21 - Té molta cura de la cama de la ferida
22 - Jo li deuria la llet de la vida
23 - El Pere li treia el nus del pap
24 - El mico preferia la llet de camella
25 - Cal netejar la palla d’aquesta ruta
26 - La Queta era d’aquelles que no tarden massa







25 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Sí se n'aprenen de coses al Xarel-10!

No havia sentit mai la paraula Contrapets, ni sabia res de la seva història. M'ha semblat molt divertida.

I dels contrapets que ens proposes, sí que d'entrada se me n’acudeixen uns quants de senzills.

Carme Rosanas ha dit...

1. Que el més diable la foti
2. Observava les mames de la coixa
3. Era molt gros el cony de la Burra
4. L'Armand costa enfilant la goma

Carme Rosanas ha dit...

4. L'Armand coita enfilant la goma

McAbeu ha dit...

CARME: A mi m'engresquen molt aquests posts de glossari perquè, en gairebé tots ells, hi aprenc coses que no sabia i hi descobreixo detalls que em sorprenen. En aquest d'avui, per exemple, l'article del diari de 1930 va ser tota una troballa. En vaig tenir notícia pel "Manual d'enigmística" de Màrius Serra que, al seu capítol dedicat als spoonerismes, en parla amb aquestes paraules: "... A casa nostra, Tísner em comentà que a principi dels anys trenta l'Apa va publicar un article molt interessant a 'La Publicitat' sobre un Spooner autòcton que va conèixer al mercat de Sant Antoni. Tot i que no l'he pogut localitzar, el to festiu que deu tenir ja comença pel propi títol: 'El Marconi de Sant Tancat'...". Vaig proposar-me el repte de trobar-lo i, gràcies a internet, ho vaig aconseguir. M'agraden aquestes coses, m'agrada compartir-les aquí i m'agrada que us agradin. :-)

Bona feina amb els contrapets. Els quatre que soluciones, coincideixen amb la resposta que jo en tinc. Felicitats!!

sa lluna ha dit...

Molt divertida aquesta explicació, tampoc en sabia res.

10- Si tarden tant, els ho callaré. Si carden tant, els ho tallaré.

Faig un tast, veurem com va.
Aferradetes, Mac.

sa lluna ha dit...

8- Les dues costelles són massa grasses. Les dues Castelles són massa grosses.

23- El Pere li treia el nus del pap. El Pere li treia el pus del nap.

Carme Rosanas ha dit...

La 5 no la sé veure...

6- La Rita segueix essent molt puta
7- Amb una mà li capava (o li tocava) els collons

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Veig que el tastet no ha anat malament. ;-) Molt bé, encertes els contrapets 8, 10 i 23. Felicitats!


CARME: Tu ja havies encertat els números 1, 2, 3 i 4. I ara hi afegeixes el 6. Pel que fa al 7, vas molt ben encaminada, però cap de les teves dues propostes és encara la que jo tinc. Dius que no veus el 5, per ajudar-te una mica et puc dir que  té la mateixa protagonista que el 6 que ja has trobat. ;-) 

xavier pujol ha dit...

És molt divertit passar per aquest blog, i avui un dels mque més.
"La Queta era d’aquelles que no tarden massa" Tinc parents amb aquest cognom "Massa"

McAbeu ha dit...

XAVIER: Moltes gràcies, jo també m'ho passo molt bé fent-lo. :-)
No preguntaré, perquè no n'he de fer res i no tinc cap interès en 'cafanejar', si els teus parents 'tarden' molt o poc. :-DD

Carme Rosanas ha dit...

Ha, ha, ha.... m'has fet riure Mc, amb la teva resposta al Xavier.

Gràcies per la pista:

5. La Rita venia condons

sa lluna ha dit...

13 - S’estava com un pop, amorrat al llit. S'estava com un llop (pop), amorrat al pit.

Bon dia, nois i noia!

XeXu ha dit...

Començo pel final, que veig que ja n'heu anat fent.

26. La teta era d'aquelles que no carden massa.
25. Cal netejar la ralla d'aquesta puta.
24. El Quico preferia la llet de mamella
23. El Pere li treia el pus del nap.
22. Jo li beuria la llet de la dida.

Força marranos tots, certament. Que per cert, el nom del joc, contrapet, ja per si sol té tela...

McAbeu ha dit...

CARME: No me n'he pogut estar. :-DD
Afegeixo el núm. 5 al teu compte d'encerts. Molt bé!


SA LLUNA: Un altre més al sac. Tant podria ser 'un llop amorrat al pit' com 'un poll amorrat al pit', així que encertes el 13. Felicitats!


XEXU: NO hi ha res que impedeixi crear contrapets amb una segona versió tan innòcua com la primera, però la "gràcia" d'aquests jocs de paraules és aquest punt d'obscenitat que els fa més xocants. Com bé apuntes, fins i tot el mateix nom sembla anar en aquesta direcció... malgrat que no prové de "pet" sinó del verb francès "contrepéter" que antigament volia dir "equivocar", "falsificar".
Els cinc que dius, coincideixen amb les solucions que jo tinc. Per tant, els contrapets 22, 24, 25 i 26 passen a la teva llista d'encerts. Bona feina!

Carme Rosanas ha dit...

La 7 ha de ser "tapava" i tant, el canvi de lletres coincideix molt millor,

7 - Amb una mà li tapava els collons

Carme Rosanas ha dit...

9 - El rei ficava el nas a totes les baconades

(Ostres, quina casualitat, em sembla que aquest protagonista es conegut)

Carme Rosanas ha dit...

11 - Vinga, noi: ens cal mullar el cul
12 - No val un moc de colló

McAbeu ha dit...

CARME: Efectivament, la solució que jo tinc per al 7 és 'tapava'. Com tu mateixa dius, aquesta és l'opció que presenta una transposició exacta de les lletres de la frase original. Molt bé també els altres que dius 9, 11 i 12 i que, per tant, queden perfectament solucionats. Felicitats!

PS: No sé a qui et refereixes quan apuntes que aquest rei del contrapet 9 et sembla conegut perquè, per força, ha de ser un rei hipotètic. Si fos un rei real (emèrit o no) segur que la justícia del seu país l'hauria fet investigar i els seus súbdits no li haurien perdonat les baconades aquestes. :-P

Carme Rosanas ha dit...

Tens raò, Mc, no sé en que devia estar pensant, quina mena de país de merda seria un país que no investiga un rei així... sort que poses les coses a lloc. 😜

sa lluna ha dit...

18 - Els qui no solen callar així, són uns valents. Els qui no solen cardar així, són uns calents.

Bon vespre a tots.

McAbeu ha dit...

CARME: És el que tenen les democràcies plenes, que tot roman sempre al seu lloc... "atado y bien atado". 


SA LLUNA: La solució que jo tinc del 18 és diferent. Com en els altres exemples, surt de la directa transposició de lletres dins la frase i, ho he d'admetre, el resultat no és tan imaginatiu com el teu. ;-) 

Pons ha dit...

Llegint els lapsus del Dr. Spooner em fa pensar en quina mena de joc de paraules serien les frases de M. Rajoy tals com "es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde"

Els contrapets del recull de Màrius Serra els deixo per algú altre, jo sóc massa pur per aquestes coses.

McAbeu ha dit...

PONS: No t'ho sabria dir, segurament els "Rajoyismes" es mereixerien una categoria pròpia... :-D

sa lluna ha dit...

He quedat estancada o embussada, no sé...

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Només en queden vuit per resoldre (núm. 14 al 21) i no em semblen gaire més complicats que els que ja han sortit. Tots ells se solucionen amb una transposició directa de lletres (pensant sempre que el que es té en compte en els contrapets és el so, la pronunciació més enllà de l'ortografia). Per tant, segur que a la llarga sortiran tal com han sortit els altres i aquest "embús" desapareixerà. Així ho espero, almenys. :-)

Publica un comentari