GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 17 de maig de 2021

Relats Conjunts (maig - 2021)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "El col·leccionista d'estampes I" (Marià Fortuny - 1863).


UNA COL·LECCIÓ ÚNICA

- Teniu un recull d’estampes religioses d’allò més admirable. Fa molt de temps que en col·leccioneu?

- Gairebé tota la vida. Mireu, aquesta fou la primera. Una estampa de Santa Francesca Romana que em va donar mossèn Pasqual per fer-li d’escolanet i compteu si ha plogut des d’aleshores. Per això li tinc una especial estimació, tot i que no és de les més valuoses que posseeixo. Pel que fa als Francescs, la més buscada és la de Sant Francesc d’Assís. També la tinc, li vaig canviar a un col·leccionista de Reus per tres sants Antonis de Pàdua i un sant Lluís Bertran.

- Em sorpreneu. Desconeixia que també se’n fessin intercanvis. Em pensava que per aconseguir-les n’hi havia prou anant a oir missa...

- Bé, aquest és el mètode habitual però ja us dic jo que, si voleu arribar a tenir una col·lecció com la meva, no n’hi ha prou. Fins i tot procurant canviar de parròquia o d’horaris de missa, a la llarga només aconseguiríeu acumular un munt de repetits. I ho dic per experiència. Un any, per la missa del gall, vaig desplaçar-me expressament a la catedral de Tarragona perquè va córrer la brama que donarien una estampa adient a l’ocasió. Doncs sabeu quina em va tocar? Un simple sant Antoni Abat!! Imagineu-vos-ho, fer expressament un viatge la nit de Nadal per treure’n només un Sant Antoni del porquet. Vaig estar a punt d’apostatar allà mateix. Aquesta activitat demana molta paciència i resignació perquè, amb el temps, aprens que les millors estampes no les donen mai. Jo tinc la teoria que totes les S. I. se les queda l’arquebisbe per a la seva col·lecció particular.

- Les S. I.?

- Sí, les estampes de Sants Insignes. Són les més buscades i s’arriben a demanar disbarats per obtenir-ne alguna. Jo en tinc tres de les millors, són les joies de la meva col·lecció.

- M’encantaria veure-les.

- No hi tinc cap inconvenient, però us pregaria que no les toquéssiu. Jo mateix no les trec mai de l’àlbum per evitar que es facin malbé.
Aquí teniu la primera, una estampa original de Sant Pelegrí màrtir. N’hi ha molt poques d’aquestes. Els col·leccionistes la coneixem com «Pele» i qui en té una, com jo, en pot estar ben orgullós.
La segona S. I. de la meva col·lecció és aquesta imatge de Santa Maria de Nàpols. Una bella estampa de la Mare de Déu, la Madonna com en diuen a Itàlia. Per fer-ho més curt, nosaltres l’anomenem «Mare-donna».
I l’última que us ensenyo és la millor de totes. El sant més insigne entre els insignes, el més gran dels S. I. És a dir, el «Més S. I.»: Sant Lleó I, el magne. No em canso mai d’admirar-la i compti que m’han ofert fortunes per ella, però per poc que pugui no penso vendre-la mai.

- Realment m’heu obert els ulls a un món nou i impressionant. I jo que em pensava que era cosa només d’infants això de col·leccionar imatges.

- No és el mateix, home. El jovent d’ara no està interessat en aquests temes, prefereixen altres coses. Segons m’han dit, aquesta temporada està de moda col·leccionar retrats d’esportistes famosos. No sé com podeu gosar comparar-ho amb el que faig jo. No té absolutament res a veure...

9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ha, ha, ha... m'has fet riure de gust. Un bon relat i molt divertit. Un aplaudiment Mc!

I té raó, el col·leccionista, els nens d'avui en dia només fan que col·leccions de futbolistes, que ja em diràs quina gràcia té! He, he, he...

sa lluna ha dit...

On va a parar les col·leccions d'esportistes (sobretot de futbol), amb aquestes estampes tan il·lustres!! 😉
Molt ben pensat, Mac.

Aferradetes de dilluns.

artur ha dit...

I es que el jovent d'avui en dia, només tenen la pilota al cap !! hehehe
Com tots els bons col·leccionistes, està ben orgullós de les seves estampes !.

Pons ha dit...

La única col·lecció que vaig fer de petit era la de Bola de Drac, de Panini. Al final, avorrit de no completar-la, vaig acabar enviant una carta per tal m’enviessin els cromos que em faltaven, no es fer trampa, es ser pràctic.

XeXu ha dit...

Brutal. Quina gràcia m'ha fet. Me n'he adonat quan has parlat de Mare-donna, aquí ja he vist per on anaves i m'ha fet moltíssima gràcia. Que ben trobat! El teu protagonista orgullós és més futbolero del que es pensa!

Assumpta ha dit...

Súper divertit!!
Mira que estic donant voltes jo a la imatge i aquesta vegada la inspiració tarda... però això teu és boníssim!! :-DD

Per cert, que jo ho he descobert abans que en XEXU, amb en "Pele" ja n'ha tingut suficient per veure per on anava... però el gir, boníssim, és igual quan es descobreixi, la gràcia està en haver-hi pensat!! :-DD

Ei, jo tinc una estampa de Montserrat que està plastificada i, a més del cartronet, té una petita medalla!! La tens? A mi me la va regalar una amiga i sempre la porto amb mi... No la venc ni la canvio... hehehehe

xavier pujol ha dit...

Fa temps que estic buscant una estampa de Sant Francesc Xavier, aquell que en argot S.I. en diuen un Xavi. És urgent recuperar-la.

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots per comentar

Vaig imaginar aquest col·leccionista d'estampes com un pioner. Un precursor, sense saber-ho és clar, de les col·leccions de cromos que molts fèiem de petits. M'alegro que us hagi agradat. :-)

Assumpta ha dit...

😀😀😀😀😀

Publica un comentari a l'entrada