Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Pollice Verso" (Jean-León Gérôme - 1872).
AVE, TWITTER!!
Twitter és el nostre Colosseu. Fa dos mil anys, els gladiadors sortien a l'arena buscant agradar als espectadors del circ perquè eren aquests els que decidien, amb un simple moviment del polze, el seu destí. Els tuitaires som els gladiadors moderns. La nostra lluita és per la llibertat d'expressió, per mostrar les contradiccions del poder i només podem "sobreviure" en aquest camp de batalla si rebem molts «m'agrada» dels nostres seguidors, del nostre públic.
En conseqüència, jo em dec als que em llegiu i per això parlo tal com raja. Sovint, des del poder establert se m'ha acusat del fet que tracto temes que no entenc, que no sóc rigorós i que no m'informo abans de piular. Això és el que ells voldrien, que tot el que es digui aquí hagi passat primer pels seus filtres oficials i, per tant, manipuladors. Doncs no ho tindran. Aquest compte continuarà sent lliure, encara que això provoqui que em boicotegin. Ja ho he començat a notar, d'un temps ençà m'he adonat que vaig perdent força seguidors i això només pot ser culpa del mateix Twitter que intenta silenciar-me.
Doncs no callaré, ben al contrari. Vaig avisar que denunciaria la fatídica gestió de les tres "R" (erràtica, errònia i erresponsable) que les nostres autoritats fan de la pandèmia del coronavirus i ha arribat el moment de fer-ho.
Obro fil. ▼ ▼
1. Tancament dels centres educatius per protegir la comunitat escolar i els docents.
Típic, una vegada més els professors se'n desentenen (deuen voler fer més vacances, encara) i ens envien la mainada cap a casa, com si els pares tinguéssim l'obligació d'educar-los i cuidar-los. Però d'aquest tema ja en parlo cada estiu (i per Nadal, i per Setmana Santa), per això avui deixaré de banda els mestres i els professors per centrar-me en allò que ara més ens inquieta a tots. Volem saber, exigim saber, qui són aquests dos-cents que hem de protegir tan específicament del contagi. Són els alts càrrecs del Departament? Són un comitè governamental secret? Per què ens diuen quants són però ens oculten qui són? Des d'aquí, exigeixo que ben aviat en publiquin la llista completa, amb noms i cognoms.
2. Per informar-nos hem de telefonar al 061 i per emergències, al 112.
Bé, hem descobert que podem posar-nos en contacte amb dos dels individus de la llista dels dos-cents de la que he parlat al punt anterior, però... per què continuen identificant-los amb el seu número d'ordre en comptes de dir-nos el seu nom? I, si no volen dir-nos el nom, almenys que ens donin el seu número de telèfon, no? Com els hem de trucar si no el sabem?
3. Confinament de tothom arreu.
Això sí que no. A les comarques tarragonines ja suportem la petroquímica al Tarragonès i les centrals nuclears a la Ribera d'Ebre, ens neguem a permetre que la capital del Baix Camp s'ompli de malalts pel SARS-CoV-2. Però, que no s'adonen que és impossible confinar tothom a Reus? No s'hi cabria ni que afegíssim Salou amb tots els seus hotels. Que cadascú es quedi a casa seva!!
4. Fer cas de les opinions dels experts científics.
Només apuntar que els que van inventar la bomba atòmica, també eren uns científics experts... i tots en coneixem les conseqüències d'allò.
5. Extremar les mesures d'higiene.
Finalment, una recomanació amb cara i ulls. És evident que un augment de la higiene implica una disminució de la probabilitat d'infectar-nos per tant hem d'actuar en conseqüència i afanyar-nos a acumular tots els rotlles de paper de vàter que puguem comprar. Jo ja en tinc el rebost ple, faríeu bé d'imitar-me. Recordeu: "Com més paper higiènic, menys virus".
I amb aquest consell de servei públic, tanco els meus tuits d'avui. Demà tinc previst obrir un altre fil sobre el nom que li han posat a la malaltia: Per què COVID-19? Té alguna relació amb el COBI-92?
Ho descobriré i us ho explicaré perquè, com un gladiador incansable, no defalliré en la meva tasca de fer obrir els ulls a la població. Però, com he dit abans, per continuar dempeus i assolir aquesta fita us necessito a vosaltres. Feu-vos seguidors meus i retuiteu les meves piulades, omplint-les de «likes» per demostrar que us han agradat. En canvi, si no us agraden, no cal que perdeu el temps donant-me la vostra opinió perquè us bloquejaré immediatament. No necessitaré cap altra prova que el vostre intent de portar-me la contrària per confirmar que esteu venuts al poder i que, com ells, només sou uns botiflers i uns traïdors... o pitjor, uns bots miserables.
Nota 1. Les sigles SARS-CoV-2 utilitzades en el punt 3 són el nom científic del coronavirus. Qui és el poc rigorós, ara?
Nota 2. Ja sé que la tercera de les "R" amb les que he definit la gestió de la malaltia no està acceptada i que, segons el diccionari, s'hauria d'escriure "irresponsable" en comptes de "erresponsable". Però jo trobo que "irresponsable" és un mot massa semblant al seu equivalent en espanyol i, només amb això, ja en tinc prou per considerar-lo incorrecte. Per altra banda, ja sabem que aquests dels diccionaris tenen la màniga massa ampla quan es tracta d'acceptar paraules poc genuïnes. Sort en tenim dels comptes de Twitter que si que cuiden el nostre idioma.
En conseqüència, jo em dec als que em llegiu i per això parlo tal com raja. Sovint, des del poder establert se m'ha acusat del fet que tracto temes que no entenc, que no sóc rigorós i que no m'informo abans de piular. Això és el que ells voldrien, que tot el que es digui aquí hagi passat primer pels seus filtres oficials i, per tant, manipuladors. Doncs no ho tindran. Aquest compte continuarà sent lliure, encara que això provoqui que em boicotegin. Ja ho he començat a notar, d'un temps ençà m'he adonat que vaig perdent força seguidors i això només pot ser culpa del mateix Twitter que intenta silenciar-me.
Doncs no callaré, ben al contrari. Vaig avisar que denunciaria la fatídica gestió de les tres "R" (erràtica, errònia i erresponsable) que les nostres autoritats fan de la pandèmia del coronavirus i ha arribat el moment de fer-ho.
Obro fil. ▼ ▼
1. Tancament dels centres educatius per protegir la comunitat escolar i els docents.
Típic, una vegada més els professors se'n desentenen (deuen voler fer més vacances, encara) i ens envien la mainada cap a casa, com si els pares tinguéssim l'obligació d'educar-los i cuidar-los. Però d'aquest tema ja en parlo cada estiu (i per Nadal, i per Setmana Santa), per això avui deixaré de banda els mestres i els professors per centrar-me en allò que ara més ens inquieta a tots. Volem saber, exigim saber, qui són aquests dos-cents que hem de protegir tan específicament del contagi. Són els alts càrrecs del Departament? Són un comitè governamental secret? Per què ens diuen quants són però ens oculten qui són? Des d'aquí, exigeixo que ben aviat en publiquin la llista completa, amb noms i cognoms.
2. Per informar-nos hem de telefonar al 061 i per emergències, al 112.
Bé, hem descobert que podem posar-nos en contacte amb dos dels individus de la llista dels dos-cents de la que he parlat al punt anterior, però... per què continuen identificant-los amb el seu número d'ordre en comptes de dir-nos el seu nom? I, si no volen dir-nos el nom, almenys que ens donin el seu número de telèfon, no? Com els hem de trucar si no el sabem?
3. Confinament de tothom arreu.
Això sí que no. A les comarques tarragonines ja suportem la petroquímica al Tarragonès i les centrals nuclears a la Ribera d'Ebre, ens neguem a permetre que la capital del Baix Camp s'ompli de malalts pel SARS-CoV-2. Però, que no s'adonen que és impossible confinar tothom a Reus? No s'hi cabria ni que afegíssim Salou amb tots els seus hotels. Que cadascú es quedi a casa seva!!
4. Fer cas de les opinions dels experts científics.
Només apuntar que els que van inventar la bomba atòmica, també eren uns científics experts... i tots en coneixem les conseqüències d'allò.
5. Extremar les mesures d'higiene.
Finalment, una recomanació amb cara i ulls. És evident que un augment de la higiene implica una disminució de la probabilitat d'infectar-nos per tant hem d'actuar en conseqüència i afanyar-nos a acumular tots els rotlles de paper de vàter que puguem comprar. Jo ja en tinc el rebost ple, faríeu bé d'imitar-me. Recordeu: "Com més paper higiènic, menys virus".
I amb aquest consell de servei públic, tanco els meus tuits d'avui. Demà tinc previst obrir un altre fil sobre el nom que li han posat a la malaltia: Per què COVID-19? Té alguna relació amb el COBI-92?
Ho descobriré i us ho explicaré perquè, com un gladiador incansable, no defalliré en la meva tasca de fer obrir els ulls a la població. Però, com he dit abans, per continuar dempeus i assolir aquesta fita us necessito a vosaltres. Feu-vos seguidors meus i retuiteu les meves piulades, omplint-les de «likes» per demostrar que us han agradat. En canvi, si no us agraden, no cal que perdeu el temps donant-me la vostra opinió perquè us bloquejaré immediatament. No necessitaré cap altra prova que el vostre intent de portar-me la contrària per confirmar que esteu venuts al poder i que, com ells, només sou uns botiflers i uns traïdors... o pitjor, uns bots miserables.
Nota 1. Les sigles SARS-CoV-2 utilitzades en el punt 3 són el nom científic del coronavirus. Qui és el poc rigorós, ara?
Nota 2. Ja sé que la tercera de les "R" amb les que he definit la gestió de la malaltia no està acceptada i que, segons el diccionari, s'hauria d'escriure "irresponsable" en comptes de "erresponsable". Però jo trobo que "irresponsable" és un mot massa semblant al seu equivalent en espanyol i, només amb això, ja en tinc prou per considerar-lo incorrecte. Per altra banda, ja sabem que aquests dels diccionaris tenen la màniga massa ampla quan es tracta d'acceptar paraules poc genuïnes. Sort en tenim dels comptes de Twitter que si que cuiden el nostre idioma.
12 comentaris:
No entenc com està perdent seguidors aquesta persona, no encerta ni una, però justament aquesta es la gràcia, un acaba avorrit de llegir la mateixa informació, les mateixes recomanacions, es fa pesat, en canvi la gent que ho entén tota al revés son els més divertits. Hem de rentar-nos les corbes amb sabó! Hem d'aplanar-nos les mans!
PONS: No hem de perdre mai el bon humor. I, com dius, aquests personatges que parlen "seriosament" però no diuen més que bajanades són els que fan més riure.
Pel que fa a les teves recomanacions, els més escanyolits tenen excusa en això de rentar-se les corbes però l'obligació d'aplanar-nos les mans ens implica a tots. No ho oblidem!! :-D
Molt divertit.
No tinc twiter però ja he vist que és un esport perillós, gairebé de vida o mort.
Més twitter que el twitter real... he, he, he... va digues la veritat Mc! T'ho has inventat o ho has "copiat i enganxat" de twitter? he, he, he... és broma, vull dir que està molt ben trobat. Hi ha cada ximple pel món que deu-n'hi-do!!!
I prepareu-vos que demà, encara la dirà més grossa!!!!
XAVIER: Gràcies!
No creguis que jo en sé gaire de Twitter, tot i que en tinc un compte hi vaig ben poc per aquells verals. L'hi reconec la utilitat informativa (te n'assabentes de tot a l'instant) però "l'ambient" que m'hi he trobat (ple de polèmiques estèrils, d'insults gratuïts i de "savis" com el del meu relat) no està fet per mi.
CARME: El meu "savi" és un exemple exagerat d'alguns tuitaires. És, doncs, un relat inventat però... basat en fets reals. :-D
Per sort, no tothom a Twitter és així però no es pot negar que per allí hi corre cada personatge que fa feredat.
A veure, MAC, que llegir-te fa por i tot... Sembles un EXPERT tuitero, amb TOTS ELS DEFECTES que tenim els tuiteros sumats i exagerats :-DDDD
A veure, que he d'admetre que em reconec en uns quants, eh? :-DD
1.- Normalment intento informar-me quan responc algú, això sí. Busco la font de la notícia i tal... més que res perquè no m'agrada quedar malament.
2.- Jo sóc de les que es queixa que Twitter treu seguidors als independentistes que ens manifestem massa clarament com a tals (però és que és cert!!! hahaha... de veritat!!)
3.- Ficar la pota per no haver llegit bé (tots confinats a Reus!! hahaha) alguna vegada m'ha passat, però poques.
4.- Aquesta paraula no la dic perquè sembla massa espanyola i, per tant, ja no m'agrada... i ho decideixo jo i ja està (aquesta sóc jo, totalment!! :-DD)
5.- Porto una setmana tuitejant missatges al Pedro Sánchez @sanchezcastejon @desdelamoncloa @salvadorilla (me'ls sé de memòria hehehe) dient que facin cas dels científics... ehem... No havia pensat en la bomba atòmica!!
En fi, que ho has clavat!! :-DDD
Brutal. Això és 100% twitter, per totes bandes. Llegint-te m'han vingut al cap molts tuitaires que es pensen que, pel sol fet de tenir twitter, ja tothom els escolta i veurà i s'interessarà pel que diuen. Hi he trobat moltes referències entre els teus comentaris, no sé si volguda o no, però a en Graupera, als que ataquen a Esquerra, i la més clara de totes a en Virgili. Que crac que ets, collons! M'ha agradat molt, acabes de fer un manual de twitter impressionant!
ASSUMPTA: És un relat exagerat per fer riure però, efectivament, està inspirat en la meva minsa experiència a Twitter. Ja saps que hi entro ben poc i només per llegir notícies, al meu perfil no hi publico mai res excepte els enllaços als meus posts d'aquest blog (i això tampoc ho faig jo, sinó que ho tinc automatitzat). Així que, si en aquestes condicions he encertat el retrat del meu "savi", no em vull ni imaginar que m'hi podria trobar si fos un tuitaire expert de veritat. :-))
Pel que fa als cinc punts del teu comentari:
1. Informar-se abans de parlar és primordial. Tots ho hauríem de fer
2. Si tu dius que és veritat, et crec i no t'ho discutiré. Això sí, t'he de confessar que em sembla una teoria un pèl conspiranoica. Qui ho fa? Un senyor en un despatx de Valladolid? O hi ha un algoritme que detecta el grau d'independentisme en l'ambient? ;-)
3. Tots podem ficar la pota. Això no és cap problema. El problema, per a mi, apareix quan no ho volem reconèixer.
4. Aquest criteri lingüístic teu no el comparteixo, la comparació amb l'espanyol no és suficient per decidir la validesa d'un mot, però és el teu criteri particular i, per tant, no hi tinc res a dir. Aquest punt del meu relat, anava més per una altra banda. Segons he vist, hi ha un perfil de Twitter que s'ha fet molt famós corregint errades lingüístiques dels altres. Això és una labor encomiable que s'ha d'agrair... sempre que les errades siguin realment errades. El nostre idioma és molt variat i una cosa que "a tu et sona malament" pot ser completament correcta i genuïna en un altre àmbit de la llengua. Això s'ha de tenir en compte i procurar no exagerar en la ultracorrecció perquè, a parer meu, això en comptes d'afavorir el català, el limita encara més.
5. Sempre s'ha de pensar en la bomba atòmica!! :-DDD
XEXU: Com li acabo de dir a l'Assumpta, la meva experiència tuitaire és volgudament limitada però així i tot reconec algunes d'aquestes referències que cites i, efectivament, són les que m'han servit d'inspiració per fer el relat. Amb l'excepció d'en Jordi Graupera (que no segueixo i, per tant, no tinc gaire presents els seus tuits), sí que encertes les meves altres "fonts".
Insultar als que no pensen com tu, només perquè no pensen com tu, trobo que el que fa és demostrar el poc nivell dels arguments propis. Però a Twitter (en part d'ell almenys) això no sembla importar gaire, argumentar les teves opinions és cansat i és més fàcil desqualificar l'altre. Pel que fa a Esquerra, perquè explicar (amb arguments) el que fan malament si ho podem enllestir més ràpidament dient que ja no és un partit català i que tampoc és independentista i que els seus votants no ens assabentem de la realitat perquè som vells que no tenim Twitter i que són l'Escòria Republicana de Catalunya i que l'Oriol Junqueras és un traïdor botifler que prefereix estar-se a la presó en comptes de proclamar la independència immediatament... (tot això, ho he llegit a Twitter)
Pel que fa al senyor Virgili. He dit, i n'estic convençut, que s'han d'agrair els seus esforços per corregir les errades lingüístiques que es cometen però, repeteixo, s'ha d'anar amb compte quan decidim el que és incorrecte i el que no. D'aquest compte, vaig llegir un tuit on se li feia veure que havia corregit a una persona una expressió que Optimot donava com a correcta i la seva resposta va ser, més o menys, "aquests d'Optimot accepten qualsevol cosa". Carregar-se així, un servei que ha fet tant pel català ho vaig trobar completament fora de lloc.
Gràcies, m'alegro que t'hagi agradat tant.
:-)
Soc a Twitter i dono fe del que diu el pocasolta-autor del conte (que no tindràs lo seu telèfon perquè li demani quatre faves, eh?)
Pel que fa al Virgili, es va passar tres pobles amb la correcció del tuit de la mort del funcionari de l'Ajuntament de Barcelona. Ja no el retuito, em fa mal als ulls la seua manera de pensar, i voler que els altres actuïn.
-No havia escrit mai tant, aquí :-)-
Espero que esteu tots bé, a casa. Cuideu-vos, i si em veus al Twitter, digues alguna cosa. Muacs :-)***
CANTIRETA: No en tinc el telèfon però em temo que tampoc serviria de gaire. Em sembla que aquest paio és d'aquells que només s'escolten a ells.
No conec concretament aquest tuit d'en Virgili corregint-ne un altre sobre el funcionari que va morir però, pel que expliques, aquest detall no fa més que confirmar la meva impressió que aquest personatge es creu per sobre del bé i del mal. Aquest tipus de gent, a mi també em fan mal als ulls.
Et segueixo al Twitter però ja he explicat que no és el meu "hàbitat habitual". Prefereixo el món dels blogs encara. :-)
Estem bé (de moment) espero que vosaltres també. Cuideu-vos molt. Un altre petó també per a tu.
Publica un comentari a l'entrada