GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 13 de març del 2019

ENDEVINALLES MÚLTIPLES

Joan Amades, al seu llibre ENIGMES POPULARS (L'Agulla de Cultura Popular - 2007) que fou publicat per primera vegada l'any 1934 com a volum XVII de la "Biblioteca de Tradicions Populars", ens explica que les ENDEVINALLES MÚLTIPLES són aquelles que no tenen com a solució un únic concepte sinó un seguit de coses o idees.

Són uns enigmes que hem de solucionar pas a pas, trobant les incògnites que s'amaguen gairebé a cada frase de l'enunciat una darrere l'altra fins a arribar a la resolució final que dona sentit a tota l'endevinalla. Ens trobem, doncs, davant d'una sèrie d'endevinalles parcials relacionades entre si per, en conjunt, formar una única endevinalla total. D'alguna manera, podríem definir cadascun d'aquests reptes d'enginy com una «endevinalla d'endevinalles» i és aquesta característica la que les fa destacar sobre la resta d'aquests enigmes populars.

N'hi ha diverses variants. Potser les més senzilles són les que defineixen un objecte a partir de les diferents parts que el formen. Aquí en tenim un exemple:

Un forn,
dos fumerals,
damunt dels fumerals dos nius,
dintre de cada niu un ou,
dalt de tot hi ha un terrat,
amb senyorets i senyoretes que s'hi passegen.

Que ens presenta el cap d'una persona format per la boca (un forn), el nas amb els seus dos forats (dos fumerals), els dos ulls (dos nius) amb les seves ninetes (dintre de cada niu un ou) i, finalment, la clepsa (el terrat) on els polls passegen.

La dificultat augmenta quan, en comptes d'objectes, ens parlen de conceptes:

Una cada dia
Cada dia, tres
Set cada nit
i una cada mes

Les solucions que recull en Joan Amades (recordem que l'any 1934) són, per ordre: Anar a missa, els àpats, les hores de dormir i el sagrament de la confessió.

Un altre exemple és aquesta resposta que una enamorada dona al seu promès per indicar-li a quina hora acudirà a una cita:

Quan les llargues seran curtes,
les rodones seran buides
i els ocells seran al niu,
es farà tot el que ell diu.

Que assenyala «clarament» que es trobaran després de sopar, quan les estovalles estiguin plegades (les llargues seran curtes), els plats i les cassoles buits de menjar (les rodones seran buides) i els familiars hagin anat a dormir (els ocells seran al niu).

O aquesta que ens explica un fet quotidià... amb els peus:

Dos peus
estaven menjant-se un peu.
Passa el quatre peus
i li pren el peu.
S'alça el dos peus,
li tira els tres peus
i mata els quatre peus.

S'entén millor quan ens adonem que és la història d'un home (dos peus) que es menjava un peu de porc i que un gat (quatre peus) li pren del plat. Enfadat, l'home acaba amb l'animal llençant-li els tres peus (del foc) pel cap.

Hi ha algunes d'aquestes endevinalles que trobo molt més complicades de solucionar, jo diria que gairebé impossibles, si no disposem de cap pista que ens aclareixi de què ens estan parlant. Com aquesta enigmàtica oració que una vella beata resava cada dia davant d'una imatge del sant Crist:

Senyor, Senyor,
us he vist petit i us he vist gran,
us he vist viu i us he vist mort,
sou fill de dintre del nostre hort
i germà dels tres quartans.

Unes paraules que s'expliquen, d'aquella manera, quan sabem que la imatge religiosa havia estat feta de la fusta d'un arbre que havia nascut a l'hort de la beata i que, de la fusta que va sobrar, també se'n va fer una mesura de tres quartans (recipient de fusta ferrada i usualment de forma troncocònica amb una capacitat d'uns 17 o 18 litres).

O aquesta altra:

Tres vegades he nascut
i tres mares he tingut,
per un sol pare engendrat.
Abans de néixer, menjat
i en una font rabejat.

La solució és més enrevessada que la mateixa endevinalla. El protagonista és un pollet nascut d'un ou de gallina que va ser menjat per una serp que un caçador va matar. El caçador va trobar l’ou dins la serp, el va rentar en una font i el feu covar per una lloca. El pollet doncs té tres mares (la gallina que el va pondre, la serp i la lloca que el covà) i ha nascut tres vegades (en ser post, quan fou tret de dins de la serp i quan sortí de l'ou després de la covada).

Una darrera d'aquest tipus. Aquesta ens presenta un gitano que, davant del llit on la seva muller s'està morint, diu molt condolgut:

Si et mories tant de bo,
quedaria amb alegria i content
i vendria la teva ànima maleïda
per pagar l'enterrament.

Com s'explica que l'home digui això plorant i amb gran tristesa? Doncs perquè Tantdebó és el nom de la dona moribunda, Alegria i Content són els dos fills de la parella i Ànima Maleïda és com anomenen la seva somera, la qual haurà de vendre per pagar les despeses del sepeli.

Hem vist que les Endevinalles Múltiples poden jugar amb el doble sentit d'algunes paraules i també en trobaríem que, a més, ens volen fer malpensar. Com aquest diàleg:

- Déu la guard, Madama Tirapeu
- Déu el guard, senyor amb allò que li penja
- Voldríeu deixar entrar el meu pelut
en el vostre defendut?

Conversa que no pot ser més innocent perquè els que parlen són una pastora que fila (la Madama Tirapeu) i un cavaller amb la seva espasa (el senyor amb allò que li penja) que l’únic que demana és poder entrar amb el seu cavall (el pelut) al camp on és la pastora i que, per tant, en defensa l’entrada (el "defendut").

Per acabar, us proposo una ENDEVINALLA MÚLTIPLE que ja vaig publicar al XAREL-10 fa uns quants anys en un post homenatge a Joan Amades.

En el seu moment va quedar sense solucionar, així que us la torno a plantejar a veure si ara en podeu treure l’entrellat. Aquí la teniu:

Barret de carn, boca de corn
desperta un mig mort
que desperta una criatura no batejada
que desperta un altre mig mort.
Aquest passa pel damunt dels morts,
entra dintre el ventre de sa mare
i es menja al seu pare.

Com a pista, us recordo el que ja us vaig dir aleshores. Cada frase de l'endevinalla amaga un concepte diferent i tota junta ens explica un fet quotidià del món rural situat a principis del segle XX.
Ja sabeu que els comentaris estan a la vostra disposició per deixar-hi qualsevol idea que us vingui al cap per arribar (o ajudar a arribar) a la resolució de l'enigma.





21 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

De moment vaig molt perduda...
Però faré una pregunta, té alguna cosa a veure amb el foc i la llar de foc?

xavier pujol ha dit...

Peix.
(No vull dir que sigui un peix, vull dir que el que va peix sóc jo).

McAbeu ha dit...

CARME: Cap de les frases de l'enunciat té res a veure amb el foc ni amb una llar de foc. No és fàcil treure'n l'entrellat perquè l'enigma està ple de metàfores barrejades amb mots que s'han de prendre en el seu sentit literal. Com dic al post, més que intentar solucionar-lo tot de cop hauríeu de fer-ho pas a pas, frase a frase.

McAbeu ha dit...

XAVIER: Et confirmo que no hi ha cap peix a l'enunciat. Però, per si us serveix d'ajuda, et diré que la primera frase defineix un altre animal. I animals amb "barret de carn i boca de corn" no en deu haver gaires, no?.

Sergi ha dit...

Aquestes endevinalles són d'un nivell superior, a mi em despisten totalment, molt fàcils han de ser perquè el meu cap pugui relacionar les coses amb uns altres conceptes... Ja les primeres que has posat, que se suposa que són fàcils, no les veia clares. Algunes explicacions fins i tot les veig molt agafades amb pinces. Així que aquesta que planteges al final, si per mi és, em sembla que continuarà sense resolució un temps més...

McAbeu ha dit...

XEXU: No són, en general, endevinalles fàcils les d'aquest tipus. Certament, ens demanen fer unes associacions d'idees que són complicades si no sabem gens per on van els trets. Per això, és una bona opció encarar-les pas a pas en comptes de provar de solucionar-les en conjunt. Una mica com si fossin un enigma lateral que hem d'anar desentrellant de mica en mica (pregunta rere pregunta) fins a arribar a la conclusió final.

Carme Rosanas ha dit...

Barret de carn i boca de corn podria ser un gall?
El gall desperta un mig mort ... jo ja ho trobo més complicat... el sol? El dia?

McAbeu ha dit...

CARME: Molt bé. És un gall, efectivament. Ja tenim la primera frase enllestida, toca anar per la segona i et puc dir que el camí correcte no és el que tu apuntes. No és ni el sol ni el dia qui es desperta amb el cant del gall, aquest "mig mort" que busquem és algú que sembla mort però no ho està. De moment, ho deixo aquí. ;-)

Carme Rosanas ha dit...

Desperta la gent que dormen? O algú ben concret?
Un pagès? Un pastor? Ja que parlem de galls hem d'anar ambientant-nos ...
La criatura no batejada pot ser un gos?

McAbeu ha dit...

CARME: Exacte, el gall desperta a un personatge que dorm (cosa ben lògica, d'altra banda). Cal descobrir, això sí, qui són aquests personatges que dormen (els dos "mig-morts") però, per fer-ho, no tenim encara totes les dades. La principal pista que necessitem la trobarem quan descobrim quina és aquesta "criatura no batejada". No és pas un gos ni cap altre ésser viu sinó que es tracta d'un objecte, un objecte capaç de fer despertar algú que dorm.

Carme Rosanas ha dit...

A veure:
el primer mig mort és el campaner,
la criatura no batejada és la campana
el segon mig mort és el capellà
passa per sobre dels morts que poden ser els del cementiri o els il·lustres que hi ha enterrats a terra de l'església
la mare és l'eglésia
i el pare és Déu i se'l menja combregant.

Tot lliga...

McAbeu ha dit...

CARME: Et copio la solució exacta que en Joan Amades ens dona a la pàgina 55 del seu llibre "Enigmes Populars":
Barret de carn, boca de corn
(el gall, al·ludint a la cresta i al bec)
desperta un mig mort
(en cantar desperta el sagristà, que dormia i, per tant, estava mig mort)
que desperta una criatura no batejada
(toca la campana)
que desperta un altre mig mort
(el senyor rector, que dormia).
Aquest passa pel damunt dels morts,
(travessa el fossar, que als pobles sol trobar-se davant de l'església)
entra dintre el ventre de sa mare
(entra a l'església)
i es menja al seu pare
(oficia i es pren l'hòstia).


Sí que sembla que tot lliga, i tant. :-))
Enhorabona per trobar al solució i gràcies per no deixar-ho còrrer tot admetre que anaves molt perduda al principi. Moltes felicitats!! :-)

Carme Rosanas ha dit...

Moltes gràcies per les teves pistes, sense elles no sabia ni per on començar. Saber que la criatura no batejada no era un ésser viu com jo imaginava, em va ajudar molt. Perquè quan et fixes en una idea equivocada i hi poses la banya costa de sortir-ne, si no et donen una empenteta. Les teves empentetrs són molt ben donades...

Assumpta ha dit...

Mare mevaaaaaaaaaa!!!
Reverències a la CARME!!
Jo no l'hagués tret mai de la vida... però m'ha agradat molt llegir com ho ha fet ella..

Per cert... què bèstia aquest!!
Si et mories tant de bo,
quedaria amb alegria i content
i vendria la teva ànima maleïda
per pagar l'enterrament.


Quan llegeixes l'explicació tot lliga, però a primera vista... :-DD

McAbeu ha dit...

CARME: Això que dius ho tinc més que comprovat, quan encarem un enigma (o qualsevol altre repte de la vida) des d'un punt de vista equivocat sovint acostumem (i també parlo per mi) a seguir tossudament aquell mateix camí malgrat adonar-nos que no ens porta enlloc. Es d'agrair trobar algú que ens doni aquella empenteta que ens fa veure que hi ha un altre camí millor per on anar. M'alegro que, en aquest cas, les meves pistes (que tampoc han estat tantes) t'hagin ajudat a treure'n l'entrellat. :-)

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: És evident que aquesta endevinalla que destaques busca sorprendre'ns i, fins i tot, escandalitzar-nos... i ho aconsegueix. :-DD

Elfreelang ha dit...

arribo tard .....almenys ja han desxifrat la cosa ,felicitats a la Carme!

Assumpta ha dit...

T'imagines algú que es diu Tantdebó? :-DDDD

McAbeu ha dit...

ELFREELANG: Mai és tard per dir-hi la nostra. Gràcies per fer-ho. :-)

ASSUMPTA: Fora d'una endevinalla, ja et dic que no. Bé, potser en algun país sud-americà també. Que allí acostumen a tenir-ne molta d'imaginació a l'hora de batejar la pobra canalla :-DD

Pons ha dit...

T'han d'agradar molt les endevinalles per fer una endevinalla composta d'endevinalles per acabar explicant una història que no té res a veure amb el què literalment està dit. Em quedo amb les endevinalles de primer nivell, gràcies.

McAbeu ha dit...

PONS: La gràcia d'una endevinalla és, justament, que la solució tingui poc a veure amb la literalitat de l'enunciat però és evident que els creadors d'algunes d'aquestes que he posat al post es van passar una mica de frenada.

Publica un comentari a l'entrada