GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 6 de març de 2019

Recordant blogaires estimats (BONA NIT I TAPA'T)



En XEXU està a punt de celebrar el dotzè aniversari del "Bona nit i tapa't" i ens convida a participar en aquesta efemèride fent un relat de ficció que inclogui a dos blogaires desapareguts i a un/a d'actual. Al seu blog us explica millor què s'ha de fer i jo us animo a apuntar-vos-hi que encara hi sou a temps.

En el meu cas, ja ho he fet i a continuació trobareu la meva aportació. Com veureu, he escrit un relat protagonitzat per en XEXU (això no calia però com que ens fa treballar doncs que menys que li toqui rebre a ell), basat en fets reals però alhora totalment inventat (qualsevol similitud amb la realitat és pura coincidència) i on surten dos blogs 'desapareguts' junt amb un altre dels més actius actualment. M'ha quedat una mica més llarg del que en XEXU ens demana i tampoc estic gaire segur que sigui exactament això el que volia però aquí el teniu:


BLOGAIRES ESTIMATS?

En XEXU potser també és un excursionista de pa sucat amb oli però sobretot és un bloguer de cap a peus que complirà, aquest mateix mes, una dotzena d'anys publicant posts (que es diu de pressa). Han passat moltes coses durant aquests anys però estic segur que si ell hagués de destacar només un dels projectes blogaires on ha participat, triaria els Premis C@t. L'organització d'aquells premis blogaires per votació popular li va comportar molts bons moments però també li va fer perdre algunes hores de son. Per això, no és estrany que encara ara els tingui ben presents i que, fins i tot, algunes vegades hi somniï.

Us vull explicar el més recurrent d'aquests somnis. En ell, en XEXU es veu administrant de nou aquells Premis i s'imagina noves categories per posar a votació. Quan somniem tendim a desvariejar més que quan estem desperts, per tant és normal que l'home s'inventi categories tan delirants com la de «Millor Parella Blogaire». Però en un somni tot val, així que de seguida comença a pensar en possibles candidats a aquesta categoria i li venen al cap SÀNSET i UTNOA, els dos titulars de "Do you want to know a secret?", un blog ple de bon humor i d'unes quantes porres futbolístiques, o en SERGI i l’AVI GRES que al blog "Personal in Transferible" se les tenien entre ells escrivint, a quatre mans, posts genials.
De totes maneres que estigui dormint no vol dir que perdi del tot la percepció temporal, per tant el nostre protagonista s'adona immediatament que aquests blogs no poden guanyar ara el premi a la «Millor Parella Blogaire» perquè ja fa un grapat d'anys que van deixar de publicar. Tot seguit, doncs, es posa a buscar blogs actualment actius amb possibles parelles mereixedores de tal reconeixement i aquesta segona part del somni dura fins a l'instant exacte quan se li fa present el "Pons’s Blog" amb en PONS i l'AHSE.

En aquest precís moment, i no sabem ben bé perquè, en XEXU es desperta amb un sobresalt i el somni s'acaba.



14 comentaris:

XeXu ha dit...

Naturalment, quan el somni passa a ser un malson perquè se t'apareix AhSe, t'has de despertar!!

Moltíssimes gràcies per participar Mac! M'ha agradat molt, i no vas tan desencaminat, potser no en somnis, però penso de tant en tant en els premis c@t i alguna vegada he pensat que s'haurien de tornar a fer, però seria una mica absurd en aquell format, ara que som quatre gats. Va ser bonic mentre va durar, 5 edicions en vam fer, eh! Poca broma. I quin goig recordar en Sànset i la Utnoa i en Sergi i l'Avi Gres!! Quin goig, i quina pena, quines bones estones ens feien passar, eh? Però bé, els blogs continuen oberts, qui sap si algun dia trauran el cap per aquí... seria una meravellosa sorpresa.

Gràcies altre cop, si tothom fa com tu i recorda blogaires que tenia oblidats d'aquesta manera m'acabareu fent plorar.

McAbeu ha dit...

XEXU: L'AHSE ens sobresalta fins i tot quan estem desperts. :-DD
M'alegro que t'hagi agradat. Com demostra aquest relat, jo també continuo tenint ben presents els C@ts però també crec que actualment no tindria gaire sentit tornar-los a posar en marxa. Van ser una bona mostra de l'època quan la Catosfera estava en auge i, coincideixo amb tu, va ser bonic mentre va durar.
Els blogs 'desapareguts' del meu relat són gairebé els últims (perquè ja fa entre 7 i 8 anys que no publiquen) que apareixen a la llista de "La meva blogosfera" de la barra lateral del blog. Els vaig triar per això, també pel fet que fossin administrats per parelles de bloguers (cosa que m'anava bé pel relat) però, sobretot, perquè se'ls enyora per, com dius, les bones estones que ens feien passar als seus blogs.
No sé si plorarem, però segur que ens posarem nostàlgics amb aquests relats per participar en el teu aniversari. Ja tinc ganes de llegir-los tots!

Pons ha dit...

Ara que ho penso tampoc hi ha masses blogs que funcionin amb parella, o sigui que tampoc es massa complicat d’imaginar quina seria la parella guanyadora. A qui vull enganyar? Encara que hi haguessin centenars de blogs amb parella cap tindria el carisma de l’ahse i meu. Un altre premi c@t d’aquells que em mereixo emportar però mai es farà realitat com va passar bàsicament amb la totalitat dels premis c@ts. Sí, encara us guardo rancor per cancel•lar-los just l’edició que arrasaria.

Carme Rosanas ha dit...

Ei! De moment encara no he arribat a plorar, però tampoc ho descarto, que sí que fa nostàlgia recordar aquests blogs que havien estat tan actius i divertits. Tenim molts bons record dels blogs. I m'adono que mica en mica es van perdent. A vegades recordo algú i si vull recordar el blog l'he de buscar o a l'inrevés recordo un blog i em costa recordar el seu autor o autora o autors. He rumiat una mica quins blocaires podria agafar de protagonistes i en cap moment se m havia acudit el tema parelles. Has tingut una molt bona idea i un relat molt xulo i molt realista... i t'agraeixo que ens recordis aquest tema d'en XeXu, perquè si bé hi vaig rumiar una mica, ara mateix no hi pensava. M'hi hauria de posar ja...
6/3/19 19:58

xavier pujol ha dit...

Existint els blogs, qui necessita Netflix o altres cadenes?

McAbeu ha dit...

PONS: Tens raó en estar emprenyat, que ni en somnis tinguis possibilitats d'emportar-te un C@ts ja passa de taca d'oli. ;-)

McAbeu ha dit...

CARME: El temps corre i, gairebé sense adonar-nos-en, comprovem que des de l'últim post d'un blog que ens era de visita imprescindible han passat un grapat d'anys. És cert que els records es van difuminant, a mi també em passa.
La idea de les parelles blogaires em va semblar una bona manera d'encarar el relat que, en un primer moment, no sabia per on agafar. No és massa fàcil aquest repte que ens ha proposat en XEXU, però no dubto que tu també te'n sortiràs. Espero la teva participació amb moltes ganes.

McAbeu ha dit...

XAVIER: Estic d'acord, a muntar pel·lícules no ens guanya ningú. :-D

Elfreelang ha dit...

felicitats mac ! bon relat i millor protagonista.....jo també he escrit el meu relat que no és pas tan inspirat com el teu però ho he intentat visca la catosfera!

McAbeu ha dit...

ELFREELANG: Gràcies, m'alegro que t'hagi agradat. He anat a llegir el teu relat i t'he de dir que jo l'he trobat força inspirat. M'ha agradat molt i t'agraeixo que hagis pensat en el XAREL-10 com un dels blogs que hi surt. Així que felicitats també per a tu i VISCA LA CATOSFERA!! :-)

Garbí24 ha dit...

Ostres amb l'avi gres......d'aquella gent vaig aprendre molt i també em varen ajudar a expressar-me millor, els blocs m'han donat molt, tot i que ara estem d'hores baixes

McAbeu ha dit...

JOAN: Jo també en tinc molts bons records d'en Sergi i el seu Avi Gres, el "Personal in Transferible" va ser un dels primers blogs que vaig descobrir quan començava en aquest món (fins i tot, d'abans que el XAREL-10 passés a Blogger).
És cert que ara no estem (ni de lluny) com aleshores però continuem aguantant i això és el que compta.

Assumpta ha dit...

Ostres, com havia rigut jo amb el Sergi i l'Avi Gres!!
I els posts d'en Sanset i la Utnoa eren ben interessants (encara recordo un plat amb nom fastigós que explicava en Sànset, que era quelcom tipus "macarrons putrefactes" o alguna cosa així...i que consistia en un plat de pasta i QUALSEVOL COSA que trobés a la nevera) :-)))

Pel que respecta a en PONS i a l'AHSE, encara segueixo sense saber si ella és real o no...

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Sí, jo també recordo molt gratament aquells blogs per això m'ha agradat recuperar-los per celebrar l'aniversari d'en XEXU.
Pel que fa a l'AHSE, jo trobo que és ben real... dins la seva virtualitat. ;-D

Publica un comentari a l'entrada