Relats Conjunts (febrer - 2019)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per una de les Rajoles Catalanes d'Arts i Oficis, mostra de la ceràmica artística catalana dels segles XVII a XIX. Concretament, la dedicada a l'ofici del Paraigüer.

OOPART

I després d'aquest inquietant reportatge que demostra que el planeta Terra és, en realitat, una il·lusió òptica provocada per la refracció divergent dels raigs de llum provinents dels confins de la nostra galàxia, continuem l'emissió de "LA VERITAT ÉS ALLÀ FORA", el programa de parapsicologia i fenòmens estranys líder de la televisió, parlant d'un nou objecte Oopart que ha arribat a les nostres mans.

Els nostres espectadors habituals ja saben què és un Oopart. Aquest acrònim en anglès que significa Out of Place Artifact (literalment, 'artefacte fora de lloc') indica totes aquelles troballes paleontològiques o arqueològiques que, per la seva complexitat tecnològica o altres característiques modernes, no haurien d'existir perquè era impossible que es trobessin allà on es van trobar. En són exemples ben coneguts: L'artefacte de Coso (una bugia elèctrica d'uns 500.000 anys d'antiguitat), El planador de Saqqara (una representació d'un avió modern feta durant la dinastia Ptolemaica de l'Antic Egipte), La Bateria de Bagdad (gerres que 200 anys abans de Crist eren utilitzades per generar electricitat), etc., etc.

Doncs avui, i en exclusiva per a la nostra audiència, en presentem un de nou. No els vull fer glatir més. Ha arribat el moment de revelar aquest objecte que, durant tot el programa, hem mantingut tapat i custodiat per dos guardes de seguretat. Demano al realitzador que faci un primer pla de l'artefacte que, ara mateix, procediré a mostrar. Aquí el tenen!! Com poden veure a les seves pantalles, es tracta d'una impressionant representació gràfica de l'ofici de paraigüer sobre una rajola policromada.

Noto l'admiració i, sobretot, la sorpresa que afecta tot el públic del plató i que segur que també comparteixen els espectadors que ens miren des de casa. Potser alguns de vostès estaran pensant que aquesta rajola no té res d'oopart. Que simplement és una més de la coneguda sèrie de Rajoles Catalanes d'Arts i Oficis que, des de mitjans del segle XVII fins a finals del XIX, mostraven la mestria de la rajoleria artística del nostre país. Certament, ho pot semblar i fàcilment passaria per una d'aquelles rajoles si no fos que aquesta peça en particular té un fet diferenciador que la fa molt especial. Aquesta rajola concreta va ser trobada a prop de les excavacions arqueològiques que es fan al cim del Mont Ararat per descobrir les restes de l'Arca de Noè i això la situa, sense cap dubte possible, dins del període històric contemporani al diluvi universal. Si hi pensem una mica, és completament lògic. Durant un diluvi, els paraigües són més necessaris que mai, per tant, és ben normal que els paraigüers fossin un ofici en auge i, en conseqüència, no és estrany que se'n fessin representacions gràfiques com aquesta rajola. Tot quadra!!

Ja sé que alguns escèptics (que també n'hi ha) poden posar en dubte aquesta brillant teoria al·legant que ni el Gènesi ni cap altre escrit de l'antiguitat situa els paraigüers dins l'Arca. Això és un fet cert però també fàcilment explicable. Segur que quan Noè els convidà a pujar a la seva nau, els paraigüers van replicar: «Sí, home. Ara que comença a ploure i podem fer el negoci de les nostres vides, vols que marxem? Embarca't tu si vols, que nosaltres tenim feina!!». Una decisió del tot lògica en aquells primers moments malgrat que molt aviat, quan tots van morir ofegats sota les aigües, esdevindria un greu error que va provocar l'extinció a Occident dels paraigüers i dels paraigües fins a gairebé l'època moderna.
Ja ho veuen, una extinció de paraigüers que s'afegeix a la coneguda extinció dels dinosaures causada perquè, de tan grossos com eren, no van poder ser encabits dins l'Arca. Seria agosarat concloure que en Noè no va fer la feina gaire ben feta? Ho debatrem en un proper programa...