La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".
Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.
Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...
Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.
Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...
AGENDA JUDICIAL - JORNADA 6
DECLARACIÓ DE LAURA FONTS (continuació)
DECLARACIÓ DE LAURA FONTS (continuació)
- Digui'ns-ho ara i enllestim aquest judici d'una vegada: Va ser vostè qui la va matar, sra. Fonts?. És vostè culpable de l'assassinat de Patrícia de Folgueroles?.
- No, és clar que no. De cap manera.
- Com explica doncs que, poc després de la seva visita, es trobés el cadàver de la víctima si, segons els testimonis, ningú més va entrar o sortir de l'edifici.
- És difícil d'explicar, jo tampoc ho entenc. Només li puc reiterar que quan vaig marxar del seu pis, després de parlar amb ella, la vaig deixar viva i ben viva.
- Parlar, senyora Fonts?. Ens vol fer creure que vostè i la víctima van tenir una simple conversa?
- No. Evidentment no va ser així. Va resultar tot molt desagradable. La Patrícia estava molt nerviosa, m'acusava de ser la culpable de tots els seus problemes i em va demanar diners amenaçant-me que, si em negava a pagar, no em deixaria mai en pau, ni a mi i ni als meus fills.
- I vostè va acceptar?.
- Li asseguro que, quan vaig decidir anar-la a veure, ho vaig fer amb aquesta idea. La de donar-li alguns diners i així treure'm el problema de sobre. Però mentre parlava amb ella vaig adonar-me que allò no seria la solució, que si cedia al seu xantatge una vegada després ho hauria de fer moltes més. Així que li vaig dir que no, que no li donaria ni un euro.
- I aleshores va decidir, utilitzant les seves pròpies paraules, «treure's el problema de sobre» d'una altra manera. Una manera més definitiva, no és cert?
- No entenc a què es refereix...
- Em refereixo a que no podem oblidar que la víctima va aparèixer morta amb un tret al cor just després de parlar amb vostè. Un tret fet amb una arma on la policia ha trobat les seves empremtes dactilars, sra. Fonts. Suposo que això també li semblarà «difícil d'explicar», oi?
- Doncs s'equivoca, això sí que li ho explicaré. Quan li vaig dir que no cediria a les seves pretensions, la Patrícia encara es va alterar més i, d'un calaix, va treure una pistola. Em vaig espantar molt però ella no va intentar fer-la servir sinó que, inesperadament, me la va llençar a les mans mentre cridava que, si no li volia donar els diners, el millor que podia fer era matar-la. Se'm va encarar i em va dir: «Dispara, ho prefereixo abans de seguir vivint com una pobre», encara em sembla sentir-la. Però li asseguro que no ho vaig fer. Al contrari, vaig deixar la pistola damunt la taula del menjador que ens separava i vaig marxar d'allí corrents. M'ha de creure, jo no la vaig matar!!
I vosaltres?. Creieu a la Laura Fonts quan diu que no ha fet res o penseu que va ser ella qui va prémer el gallet?. I, si ho va fer, va ser un homicidi involuntari o es tracta d'un assassinat premeditat?. Sou el jurat d'aquest cas, els testimonis han parlat i el judici ha quedat vist per a sentència. És el moment de que feu la vostra feina i decidiu el veredicte basant-vos en tot el que s'ha dit fins ara: INNOCENT o CULPABLE, el destí de na Laura Fonts és a les vostres mans.
- No, és clar que no. De cap manera.
- Com explica doncs que, poc després de la seva visita, es trobés el cadàver de la víctima si, segons els testimonis, ningú més va entrar o sortir de l'edifici.
- És difícil d'explicar, jo tampoc ho entenc. Només li puc reiterar que quan vaig marxar del seu pis, després de parlar amb ella, la vaig deixar viva i ben viva.
- Parlar, senyora Fonts?. Ens vol fer creure que vostè i la víctima van tenir una simple conversa?
- No. Evidentment no va ser així. Va resultar tot molt desagradable. La Patrícia estava molt nerviosa, m'acusava de ser la culpable de tots els seus problemes i em va demanar diners amenaçant-me que, si em negava a pagar, no em deixaria mai en pau, ni a mi i ni als meus fills.
- I vostè va acceptar?.
- Li asseguro que, quan vaig decidir anar-la a veure, ho vaig fer amb aquesta idea. La de donar-li alguns diners i així treure'm el problema de sobre. Però mentre parlava amb ella vaig adonar-me que allò no seria la solució, que si cedia al seu xantatge una vegada després ho hauria de fer moltes més. Així que li vaig dir que no, que no li donaria ni un euro.
- I aleshores va decidir, utilitzant les seves pròpies paraules, «treure's el problema de sobre» d'una altra manera. Una manera més definitiva, no és cert?
- No entenc a què es refereix...
- Em refereixo a que no podem oblidar que la víctima va aparèixer morta amb un tret al cor just després de parlar amb vostè. Un tret fet amb una arma on la policia ha trobat les seves empremtes dactilars, sra. Fonts. Suposo que això també li semblarà «difícil d'explicar», oi?
- Doncs s'equivoca, això sí que li ho explicaré. Quan li vaig dir que no cediria a les seves pretensions, la Patrícia encara es va alterar més i, d'un calaix, va treure una pistola. Em vaig espantar molt però ella no va intentar fer-la servir sinó que, inesperadament, me la va llençar a les mans mentre cridava que, si no li volia donar els diners, el millor que podia fer era matar-la. Se'm va encarar i em va dir: «Dispara, ho prefereixo abans de seguir vivint com una pobre», encara em sembla sentir-la. Però li asseguro que no ho vaig fer. Al contrari, vaig deixar la pistola damunt la taula del menjador que ens separava i vaig marxar d'allí corrents. M'ha de creure, jo no la vaig matar!!
I vosaltres?. Creieu a la Laura Fonts quan diu que no ha fet res o penseu que va ser ella qui va prémer el gallet?. I, si ho va fer, va ser un homicidi involuntari o es tracta d'un assassinat premeditat?. Sou el jurat d'aquest cas, els testimonis han parlat i el judici ha quedat vist per a sentència. És el moment de que feu la vostra feina i decidiu el veredicte basant-vos en tot el que s'ha dit fins ara: INNOCENT o CULPABLE, el destí de na Laura Fonts és a les vostres mans.
**********************
I fins aquí tots els extractes de les declaracions d'aquest judici. És hora de començar la vostra feina com a jurats i de proposar les vostres conclusions definitives...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:
Primera Jornada - Declaració de Laura Fonts
Segona Jornada - Declaració de Marta Soler
Tercera Jornada - Declaració d'Antoni Roig
Quarta Jornada - Declaració de Joan Jornet
Cinquena Jornada - Declaració d'Enriqueta Peris
Segona Jornada - Declaració de Marta Soler
Tercera Jornada - Declaració d'Antoni Roig
Quarta Jornada - Declaració de Joan Jornet
Cinquena Jornada - Declaració d'Enriqueta Peris
Teniu fins les 23:59 de demà, dimecres, per deixar els vostres comentaris. Dijous al matí, publicaré la resolució final i veurem si algú l'encerta. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!
19 comentaris:
Després de llegir tots els textos d'una tirada, em sembla que a la Laura Fonts li han parat una trampa. El quiosquer, que és el tiet del detingut pel cas Sukuda, i l'Enriqueta, saben massa bé què van veure l'altre, i què estaven fent. El tret que es va sentir no va ser el que va matar la Folgueroles, va ser el del capítol de la Riera que estava mirant l'Enriqueta, que curiosament el tenia posat en el moment que la Laura visitava la Patricia. El tret se'l va disparar la mateixa Patricia, que preferia morir que viure d'aquella manera, però preocupant-se abans de preparar-ho tot perquè semblés que la Laura l'havia morta, i finalment poder-la inculpar d'un crim. Va donar-li motius molestant els seus fills, i va insistir molt amb que l'anés a veure a casa. Allà, dos testimonis la van veure entrar i sortir de la casa, i mentre era allà es va sentir un tret, el de la Riera. A més, la Patricia li va llançar la pistola a les mans perquè les seves empremtes estiguessin a l'arma, i així semblava que tot quadrava. Quan la Laura va marxar esperitada, la Patricia es va suïcidar.
A veure què tal aquesta teoria.
XEXU: Com he fet fins ara, no faig públic de moment el teu comentari perquè hi dones una possible teoria de com van anar els fets. Una hipòtesi que, a falta del que digui el LLIBRE és clar, sembla ben raonada però que encara no es basa en cap prova. I per passar de la teoria als fets es necessiten proves, ja ho saps.
Una cosa sí que te la puc dir, la teva afirmació: "...El tret que es va sentir no va ser el que va matar la Folgueroles, va ser el del capítol de la Riera que estava mirant l'Enriqueta..." no concorda amb el que la sra. Peris ens va dir a la seva declaració: "...just quan acabava d'APAGAR el televisor encara commocionada pel final d'aquell memorable capítol vaig sentir un tret al pis del costat...". Potser és que no et refies del testimoni de la sra. Enriqueta però, una vegada més, per acusar-la de mentidera o no... necessites proves. ;-)
És clar que no me'n refio! Ella està en el ajo, hahahaha.
XEXU: Li agafarà un cobriment a la bona de la senyora Enriqueta quan sàpiga que vas dient aquestes coses d'ella. :-DDD
La teoria que porto dient des del segon dia continua quadrant perfectament i la mantinc. Entre la prova que vaig aportar ahir i la explicació de la Laura m'estalvio la teoria del traspàs de les empremtes dactilars a través de motlles de silicona i altres mètodes més complicats que m'havia muntat. I la última frase que diu la Patricia deixa ben clares les seves intencions. Si la meva hipòtesis no quadra amb la del LLIBRE serà ben bé que no compleix el principi de la Navalla de Ockham, perquè teoria més plausible que la meva no hi ha, modèstia a part, molt a part.
PONS: Home, si tot quadra tan perfectament seria estrany que el LLIBRE et portés la contrària... però, per altra banda, ja sabem tots com és. Haurem d'esperar fins dijous per esbrinar-ho. :-))
Per cert, a mi m'agradava molt la teva teoria dels motlles de silicona per explicar les empremtes de la Laura a la pistola... molt més treballada que això de llençar-li la pistola a les mans que ara explica l'acusada. No hi ha color, on vas a parar!. :-D
Ja es veu clar que en Pons haurà encertat, i suposo que l'Assumpta també, però no pas jo. Segueixo pensant que algú ho ha preparat tot perquè la Laura sembli culpable, però es nota que vaig deixar de mirar CSI fa molt de temps.
XEXU: Ja t'he dit abans que la teva teoria sembla, a priori, ben raonada per tant si, per encertar, et refereixes a endevinar que va passar potser ja ho tens fet. Ara bé, és cert que de prova encara no n'has trobat cap i això és el que ens demana el LLIBRE. Hi ha temps encara per fer-ho, ja ho saps. Teniu tot el dia d'avui i tot demà, de coll per continuar donant-hi voltes.
En Xexu seria un desastre com a assassí, deixaria un munt de proves i ell estaria confiat que no n'ha deixat cap i l'inspector Pons les trobaria totes ;)
PONS: Es que ja no se'n troben d'assassins tan competents com els d'abans... :-DD
Bah, PONS, la meva teoria SÍ que quadra bé en cada punt!!... hehehehe
Llençar la pistola a les mans de la LAURA és gairebé la meva descripció dels fets... Dame AGATHA sempre serà millor que CSI... on vas a parar!! Motlles de silicona!... L'agafes per sorpresa i ella es troba amb la pistola a les mans sense gairebé ni adonar-se'n... Què fa? La deixa ràpidament, la tira... el que sigui... però ja hi han quedat les empremtes oeeeeeeeeeee oeeeeeeeee oeeeeeeeeee
ASSUMPTA: Dijous veurem si la teva teoria és millor o pitjor que la d'en PONS. Perquè, que pugui ser la mateixa, ho descarteu d'entrada, no?. :-))
No t'agraden els motlles de silicona?. Amb el pràctics que són... per fer pastissos. :-DDD
Estic perdut. Fa molt que no segueixo el relat i no sé per on va.... On és la guia ii la recopilació endreçada!?
Bé, de fet no ho descarto... I, en el fons, em faria gràcia haver coincidit amb en PONS.
Que ell, pel mètode CSI i jo pel mètode de seure i fer anar les petites cèl·lules grises (Poirot) haguéssim arribat a una mateixa teoria seria, fins i tot, molt bonic ;-)))
Innocent i em reafirmo en la teoria expressada dies enrere i, després de l'última declaració, estic més convençut.
JOSEP: Amb aquest comentari teu també m'he perdut jo, no acabo d'entendre que em demanes. El relat té només sis capítols, aquest post és l'últim i a dins també hi pots trobar els enllaços als anteriors. No sé quina altra guia i quina altra "recopilació endreçada" necessites. El fet que faci "molt" (quan és molt?) que no segueixis el relat tampoc és cap impediment, en qualsevol moment pots anar al post de presentació (el de dilluns de la setmana passada) i, a partir d'allí, llegir-los tots seguits un darrere l'altre tal com els he anat publicant (com he explicat, només n'ha ha 6). Qualsevol altre dubte que tinguis, no dubtis a fer-m'ho saber.
ASSUMPTA: Ho veurem demà. :-)))
ALFONSO: Està molt bé que t'hagis convençut de que la teva teoria és la bona però recorda que amb això no n'hi ha prou, sense les proves que la demostrin qualsevol teoria queda coixa. ;-)
El meu veredicte és d'innocència per l'acusada Laura Fonts.
Hi ha dubtes raonables de que Laura Fonts fos l'autora material de disparar un tret a Patrícia Folgueroles, i atenent que s'ha de demostrar la culpabilitat i no la innocència, les proves presentades poden ser considerades circumstancial però no definitives:
- Les empremtes dactilars tenen una explicació plausible segons el relat de la Laura. L'empremtes del veritable assassí no s'han trobat perquè duia guants.
- En el temps en que la senyora Enriqueta sent el tret i surt a mirar per la finestra, la presumpta culpable, Laura Fonts, tenia temps de baixar d'un tercer pis i sortir per la porta d'entrada? Podria ser que l'assassí disparés el tret immediatament després de marxar del pis Laura Fonts.
- La testimoni Enriqueta Peris diu que va trucar a la policia, la qual cosa corrobora l'inspector Antoni Roig que anota va ser a les 12.34h, i mentrestant podia ser que en aquell precís moment sortís de la porteria el veritable assassí. Enlloc es menciona que el telèfon el tingués a mà o que estigués al costat de la finestra per on mirava.
- El testimoni Joan Jornet corrobora el moment de la sortida a la finestra d'Enriqueta i de la sortida de la portaria de Laura Fonts. No diu que sentís el tret ni tampoc que vigilés altres entrades i sortides de persones de la casa.
- El testimoni Joan Jornet és poc fiable per dos motius: la seva vinculació familiar amb Lluís Jornet, el qual va voler inculpar a Laura Fonts en l'anterior assassinat, i per la seva manca de precisió en l'hora dels fets (un interval de dues hores és excessiu i poc creïble).
- La testimoni Marta Soler corrobora el relat dels fets per part de Laura Fonts: l'assetjament i xantatge de Patrícia de Folgueroles.
Si no queda provat que va ser la Laura Fonts, qui va cometre el crim? Aquí caldria recriminar a l'inspector Antoni Roig per no ser prou curós en la recollida de proves determinants la qual cosa a més té l'antecedent de l'anterior investigació per la mort de Kahuei Suquda.
Hipòtesi que requeriria una investigació i corroboració:
- És sospitós que Patrícia de Folgueroles faci xantatge a Laura Fonts i no al copropietari, Jeremy Harper, que per lògica és qui té el poder i els diners.
Crec que hi ha un complot orquestrat per Harper i Patrícia de Folgueroles amb la col·laboració de Lluís Jornet (comdemnat i actualment empresonat) per carregar-se a Kahuei Suquda i culpar a Laura Fonts de qui Patrícia de Folgueroles tenia mantenia una hostilitat manifesta des de la infància. Conclusió: cal investigar a Jeremy Harper per l'assessinat de Patrícia de Folgueroles. Caldria verificar si Harper es trobava en el pis de Patrícia de Folgueroles en el moment que Laura Fonts la visitava i és ell qui aprofitant l'avinentesa sacrifica la vida de Patrícia, la seva còmplice en el complot.
CONSOL: No publico encara el teu comentari perquè hi exposes, molt ben explicada tot s'ha de dir, una possible teoria dels fets i fas un repàs a les proves que has trobat al text que et permeten extreure'n una conclusió. Demà sabrem si ho encertes tot o, si no és així, si almenys entre aquestes proves que has trobat hi ha la que el LLIBRE considera definitiva per confirmar el veredicte, que és del que es tracta realment. Molt bona feina, felicitats!! :-)
Publica un comentari a l'entrada