La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".
Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.
Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...
Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.
Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...
AGENDA JUDICIAL - JORNADA 5
DECLARACIÓ D'ENRIQUETA PERIS
DECLARACIÓ D'ENRIQUETA PERIS
- Vostè viu al pis adjacent al de la víctima?.
- Just al costat, efectivament. L'edifici de casa té quatre habitatges per planta. Tal com pugem les escales, a cada replà trobem dues portes a mà dreta i dues a mà esquerra. Les de la dreta són les corresponents als pisos que donen a la part davantera de la façana, jo visc al primer d'ells i a l'altre hi vivia la vídua Juanola fins que va morir, ara fa un parell de mesos, d'un greu atac de tos. Aquest pis és on va a entrar a viure la pobra Patrícia perquè els fills de l'antiga propietària no van esperar ni quatre dies després del decés a fer-lo netejar i posar-lo en lloguer. Segur que la morta es va remoure dins la seva tomba aquell dia. Els operaris van llençar sense cap contemplació, tot el que ella feia tants anys que guardava. A mi em sembla que tots aquells plors dels germans Juanola el dia de l'enterrament no quadren amb les presses que van tenir després en desempallegar-se de les coses de la seva mare, no troba?.
- Ni ho sé ni m'interessa saber-ho, senyora Peris. Li pregaria que no s'estengués tant en les seves respostes i que es limités només a contestar estrictament les meves preguntes. Li asseguro que tots li agrairem. Digui'm, si us plau, era a casa, el matí dels fets que ens ocupen?.
- Sí, senyor. Jo no treballo, sap. Bé, de fet sí que treballo i molt però em refereixo que només faig les feines de casa i, com que tampoc vull ser-ne una esclava, m'ho combino per poder veure sèries de televisió que m'agraden molt. Fa pocs mesos em vaig donar d'alta a una d'aquestes plataformes que ofereixen continguts audiovisuals sota demanda per streaming a internet i, com que vaig optar per la tarifa que permet connectar fins a 4 dispositius que no necessàriament han de ser de la mateixa casa, em reparteixo la quota mensual amb altres dues veïnes i em surt molt bé de preu...
- Li reitero que li agrairíem molt si es limités a contestar la pregunta que li he fet.
- Sí, i tant. Només volia explicar que justament aquests dies de que parlem m'havia enganxat a la reposició d'una sèrie de culte. Jo ja la veia quan la van començar a emetre en obert per primera vegada, ja fa uns quants anys, però és tan bona que no em vaig voler perdre l'oportunitat de tornar a veure-la. Segur que la coneixen, es diu «La Riera»...
- Centris a contestar la pregunta, si us plau li demano.
- Sí, perdoni. Vull dir que sens dubte era a casa aquell dia perquè em tocava veure el capítol final de la sisena temporada. Quin capítol més emocionant!. El recorden?. És aquell on en Batlló es carrega la filla d'en Claudi Guitart, la pobreta Ona. Qui ho havia de dir d'en Joan Anton Batlló que semblava tan bon noi, si era casteller i tot...
- Centris, senyora Peris, centris en la pregunta...
- Sí home, ja vaig. Quin fiscal més antipàtic!. Doncs això, que sí que era a casa aquell matí.
- I què va passar?. I recordi que no li pregunto per cap sèrie de televisió!!!.
- No cal que em cridi, senyor fiscal, que ja l'he entès. Doncs va passar que just quan acabava d'apagar el televisor encara commocionada pel final d'aquell memorable capítol vaig sentir un tret al pis del costat. Quin ensurt!. Em vaig aixecar del sofà del menjador d'un salt i vaig guaitar per la finestra de davant, la que està al costat de la finestra del menjador de la veïna per saber que havia passat.
- I va veure alguna cosa?
- Al pis de la pobra Patrícia, no. Però vaig treure el cap just a temps de veure com una dona sortia del portal de casa i entrava esperitada a un cotxe blau fosc que va marxar a tota velocitat.
- Va identificar aquella dona?.
- No, tot va anar massa ràpid i no vaig poder veure-la gaire bé. Qui sí que ho va fer va ser en Joan, el quiosquer de sota de casa...
- Recorda quina hora era?
- I tant. Sempre que em poso a veure les sèries, ho faig calculant que podré tancar el televisor a dos quarts d'una i d'aquesta manera tenir temps de fer el dinar. Aquell dia no va ser una excepció pel que fa a l'horari.
- Així que després de veure com l'acusada sortia del portal va anar cap a la cuina i no va veure res més?
- Com pot pensar que vaig fer una cosa així després del que havia passat?. En aquelles circumstàncies, jo no estava per fer dinars. Per si ho vol saber, el que vaig fer després de veure marxar aquella dona va ser treure'm el mòbil de la butxaca i trucar a la policia. No em vaig moure de la finestra fins que van arribar els agents.
- Aleshores ens podrà dir si va ser testimoni d'algun moviment més?
- Doncs no. Li puc assegurar que en tota aquella estona ningú més va entrar o sortir de la finca que no té cap més entrada que la principal.
- Just al costat, efectivament. L'edifici de casa té quatre habitatges per planta. Tal com pugem les escales, a cada replà trobem dues portes a mà dreta i dues a mà esquerra. Les de la dreta són les corresponents als pisos que donen a la part davantera de la façana, jo visc al primer d'ells i a l'altre hi vivia la vídua Juanola fins que va morir, ara fa un parell de mesos, d'un greu atac de tos. Aquest pis és on va a entrar a viure la pobra Patrícia perquè els fills de l'antiga propietària no van esperar ni quatre dies després del decés a fer-lo netejar i posar-lo en lloguer. Segur que la morta es va remoure dins la seva tomba aquell dia. Els operaris van llençar sense cap contemplació, tot el que ella feia tants anys que guardava. A mi em sembla que tots aquells plors dels germans Juanola el dia de l'enterrament no quadren amb les presses que van tenir després en desempallegar-se de les coses de la seva mare, no troba?.
- Ni ho sé ni m'interessa saber-ho, senyora Peris. Li pregaria que no s'estengués tant en les seves respostes i que es limités només a contestar estrictament les meves preguntes. Li asseguro que tots li agrairem. Digui'm, si us plau, era a casa, el matí dels fets que ens ocupen?.
- Sí, senyor. Jo no treballo, sap. Bé, de fet sí que treballo i molt però em refereixo que només faig les feines de casa i, com que tampoc vull ser-ne una esclava, m'ho combino per poder veure sèries de televisió que m'agraden molt. Fa pocs mesos em vaig donar d'alta a una d'aquestes plataformes que ofereixen continguts audiovisuals sota demanda per streaming a internet i, com que vaig optar per la tarifa que permet connectar fins a 4 dispositius que no necessàriament han de ser de la mateixa casa, em reparteixo la quota mensual amb altres dues veïnes i em surt molt bé de preu...
- Li reitero que li agrairíem molt si es limités a contestar la pregunta que li he fet.
- Sí, i tant. Només volia explicar que justament aquests dies de que parlem m'havia enganxat a la reposició d'una sèrie de culte. Jo ja la veia quan la van començar a emetre en obert per primera vegada, ja fa uns quants anys, però és tan bona que no em vaig voler perdre l'oportunitat de tornar a veure-la. Segur que la coneixen, es diu «La Riera»...
- Centris a contestar la pregunta, si us plau li demano.
- Sí, perdoni. Vull dir que sens dubte era a casa aquell dia perquè em tocava veure el capítol final de la sisena temporada. Quin capítol més emocionant!. El recorden?. És aquell on en Batlló es carrega la filla d'en Claudi Guitart, la pobreta Ona. Qui ho havia de dir d'en Joan Anton Batlló que semblava tan bon noi, si era casteller i tot...
- Centris, senyora Peris, centris en la pregunta...
- Sí home, ja vaig. Quin fiscal més antipàtic!. Doncs això, que sí que era a casa aquell matí.
- I què va passar?. I recordi que no li pregunto per cap sèrie de televisió!!!.
- No cal que em cridi, senyor fiscal, que ja l'he entès. Doncs va passar que just quan acabava d'apagar el televisor encara commocionada pel final d'aquell memorable capítol vaig sentir un tret al pis del costat. Quin ensurt!. Em vaig aixecar del sofà del menjador d'un salt i vaig guaitar per la finestra de davant, la que està al costat de la finestra del menjador de la veïna per saber que havia passat.
- I va veure alguna cosa?
- Al pis de la pobra Patrícia, no. Però vaig treure el cap just a temps de veure com una dona sortia del portal de casa i entrava esperitada a un cotxe blau fosc que va marxar a tota velocitat.
- Va identificar aquella dona?.
- No, tot va anar massa ràpid i no vaig poder veure-la gaire bé. Qui sí que ho va fer va ser en Joan, el quiosquer de sota de casa...
- Recorda quina hora era?
- I tant. Sempre que em poso a veure les sèries, ho faig calculant que podré tancar el televisor a dos quarts d'una i d'aquesta manera tenir temps de fer el dinar. Aquell dia no va ser una excepció pel que fa a l'horari.
- Així que després de veure com l'acusada sortia del portal va anar cap a la cuina i no va veure res més?
- Com pot pensar que vaig fer una cosa així després del que havia passat?. En aquelles circumstàncies, jo no estava per fer dinars. Per si ho vol saber, el que vaig fer després de veure marxar aquella dona va ser treure'm el mòbil de la butxaca i trucar a la policia. No em vaig moure de la finestra fins que van arribar els agents.
- Aleshores ens podrà dir si va ser testimoni d'algun moviment més?
- Doncs no. Li puc assegurar que en tota aquella estona ningú més va entrar o sortir de la finca que no té cap més entrada que la principal.
CONTINUARÀ...
**********************
**********************
I fins aquí l'extracte de la jornada judicial d'avui, demà escoltarem un nou testimoni...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:
Primera Jornada - Declaració de Laura Fonts
Segona Jornada - Declaració de Marta Soler
Tercera Jornada - Declaració d'Antoni Roig
Quarta Jornada - Declaració de Joan Jornet
Segona Jornada - Declaració de Marta Soler
Tercera Jornada - Declaració d'Antoni Roig
Quarta Jornada - Declaració de Joan Jornet
Amb el que hem llegit fins ara, potser no teniu encara totes les dades que us permetin fer com cal la vostra feina de membre del jurat. Tot i així podeu dir el que us sembli als comentaris del post. Estan moderats per si algú encerta el veredicte abans d'hora però aniré publicant així que pugui la resta del que em dieu. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!
11 comentaris:
A les 12:30 se sent un tret i immediatament la Laura surt per la porta. Va tenir temps la Laura de baixar les escales o agafar l’ascensor (si es que hi ha ascensor perquè es un edifici molt pobre...) i sortir tan ràpid del edifici? Jo crec que sent un tercer pis o bé la Laura es va llançar pel forat de l’escala o bé no tindria temps de ser tan ràpida, per tan tot formava part de la meva teoria que la Patricia va atreure la Laura a casa seva per immediatament després suïcidar-se per implicar-la.
PONS: Vas ser el primer (ja a la segona jornada) de donar una hipòtesi versemblant del que havia pogut passar i ara ets el primer de confirmar el teu veredicte basant-te en les proves. Si, a més, tot això que dius tu coincidís amb el que ens diu el LLIBRE ja seria genial, no?... ho sabrem l'últim dia del joc, és clar.
Mentrestant, deixa'm que et feliciti per la feina feta... es nota que les hores que has passat veient CSI, han servit per alguna cosa. ;-)
Hauria d'haver mirat algun CSI... ja ho veig...
Bé doncs, ja tenim la prova :-)
A la declaració de la senyora PERIS hem pogut sentir: "Doncs va passar que just quan acabava d'apagar el televisor encara commocionada pel final d'aquell memorable capítol vaig sentir un tret al pis del costat. Quin ensurt!. Em vaig aixecar del sofà del menjador d'un salt i vaig guaitar per la finestra de davant, la que està al costat de la finestra del menjador de la veïna per saber que havia passat.
O sigui, que sent el tret i en dos o tres segons ja està mirant per la finestra, just a temps per veure sortir la LAURA.
Companys del jurat, sabem per la declaració del testimoni JOAN JORNET que la testimoni viu a un tercer pis: "Però em ve present que en el mateix moment que l'acusada sortia per la porta de l'edifici, la senyora Enriqueta que viu al tercer pis treia el cap per la finestra del seu menjador.
Seria impossible que la LAURA hagués baixat tan ràpid des d'un tercer pis fins a la porta d'entrada perquè, als tres segons de sentir-se el tret ja estès sortint per la porta... (Només en cas de trobar-se un "ascensor" a punt, esperant, potser, seria factible)...
Però és que aquest edifici tan humil, antic i tot el que ens diu la PATRICIA, no té ascensor, cosa que deduïm clarament quan la senyora ENRIQUETA ens diu:
"L'edifici de casa té quatre habitatges per planta. Tal com pugem les escales, a cada replà trobem dues portes a mà dreta i dues a mà esquerra. Les de la dreta són les corresponents als pisos que donen a la part davantera de la façana, jo visc al primer d'ells..."
I això sí que és impossible. Per molt ràpida que anés la LAURA, no es poden baixar tres pisos a peu en tres o quatre segons...
Per tant, el meu vot és NO-CULPABLE.
La teoria del què va passar veritablement ja la vaig explicar l'altre dia ;-)))
A part d'això... És ben estrany el destí de les persones... Mira que morir d'un atac de tos la senyora JUANOLA... potser si s'hagués dit Sra. EUCALIPTUS o Sra. MELILLIMONA s'hauria salvat. No ho sabrem mai :-DDD
Bé, potser seria més correcte dir que es digués Sra. HALLS o Sra. RICOLA :-DD
Per què el fiscal diu que la dona que va veure sortir era l'acusada? La testimoni no ho ha pas dit. Sí ha afirmat que era una dona, però com és que n'està tan segura sinó l'ha pogut veure bé?
Això que la senyora Juanola morís d'un atac de tos m'ha fet molta gràcia. No es tractarà de la mateixa família Juanola que la de les pastilles, oi?
Doncs jo segueixo despistat, no hi ha manera. Però bé, generalment no encerto mai els culpables de les novel·les criminals, així que no és cap sorpresa. Hauria de fer una repassada, que ara hi ha molta tralla junta, i potser llegint-ho tot de cop podria veure què se m'està escapant. Maleït Pons, quanta pressió.
CARME: Bé, com veuràs a continuació en la meva resposta al primer comentari (encara ocult) de l'ASSUMPTA no és imprescindible ser seguidor de CSI, també va bé si has llegit alguna cosa de l'Aghata Christie. :-D
ASSUMPTA: Si a en PONS el felicitava per haver aprofitat amb mèrit els capítols del CSI, en el teu cas he de fer el mateix parlant de la bibliografia completa de Dame Agatha. No esperava menys de la Miss Marple de la Catosfera!! :-))
Trobes les pistes (en plural) que et permeten explicar perfectament el teu veredicte i confirmar també la teva teoria. Naturalment esperarem a l'últim dia per saber si la teoria del LLIBRE és la mateixa, però un aplaudiment no te'l treu ningú. ;-)
Pel que fa als noms que, potser :-)), haguessin salvat la pobra vídua, a mi el que m'agrada més és el de sra. MELILLIMONA. :-DD
CONSOL: Ben vist, això del fiscal. Jo diria que la causa que el fiscal parli directament de "l'acusada" malgrat que la testimoni no l'hagi identificat és perquè quan la sra. Enriqueta afirma que "...tot va anar massa ràpid i no vaig poder veure-la gaire bé...", després afegeix "...qui sí que ho va fer va ser en Joan, el quiosquer de sota de casa..." i, en la seva declaració d'ahir en Joan Jornet si que va identificar la Laura Fonts sense cap mena de dubte. Potser sí que, si volem ser estrictes, el fiscal s'ha precipitat però ja saps com van els fiscals avui en dia. ;-)
Dir-se Juanola i morir d'un atac de tos sembla un acudit, però en aquest cas va anar d'aquesta manera, que hi farem. :-DDD I no, no són de la mateixa família... quina mala propaganda si fos així. :-))
XEXU: Llegir-ho tot seguit pot ajudar, certament. Hi ha temps per fer-ho i repassar el que calgui. Demà dimarts sortirà l'extracte de l'última compareixença (la Laura Fonts tornarà a declarar) i us deixaré tot el dimecres perquè rumieu bé el veredicte. Dijous al matí, sortirà la solució.
Pel que fa a la pressió, a més d'en PONS ja hauràs vist que s'hi afegeix l'ASSUMPTA també. ;-)
Sincerament, llegir-ho tot (totes les etapes de la història, des dels seus orígens) està molt bé, i més en temps com l'actual on tots hem recordat anècdotes i experiències viscudes als blogs gràcies a l'aniversari de la CARME, però, creieu-me, l'únic que cal llegir bé són totes i cada una de les transcripcions del Judici, i ja està :-DDD
ASSUMPTA: Efectivament. De fet, quan li deia a en XEXU que "llegir-ho tot seguit pot ajudar" em referia a llegir tots seguits els sis capítols (comptant el que sortirà avui) de l'Agenda Judicial. Des del primer moment ja he explicat que aquest és un text totalment independent pel que fa a l'enigma que amaga i que haver llegit les parts anteriors de la trilogia pot anar bé per conèixer els personatges i entendre millor la història però que no influeix gens en el fet de trobar o no la solució. :-)
Publica un comentari a l'entrada