QUIN REFRANY ÉS?
Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...
Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.
Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)
Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.
Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
8 comentaris:
"Ningú dona duros a quatre pessetes" potser, no?
O "NO hi ha duros a quatre pesetes" que no seria el mateix. ;)
Aaaah... jo pensava en això dels duros a quatre pessetes, però a mi em venia "Donar duros a quatre pessetes" i, clar, no em quadrava :-DD
ostres crec que ja està dit ...jo també he pensat en els duros a quatre pessetes
PONS: Sí que pot ser... de fet ja és això, ja. Felicitats!! :-))
JO RAI!: No seria el mateix però molt semblant si que ho és, no?. :-)
ASSUMPTA: No quadra exactament amb la imatge però no hi ha dubte que és una altra variant de la mateixa idea. :-))
ELFREELANG: Realment, veure la imatge i pensar en duros i pessetes és tot un. ;-))
L'avantatge dels refranys és que, en procedir del llatí, es poden adaptar a totes les llengües, afegint-hi els que s'empesquen els escriptors.
Pel que fa a les animetes (favetes segons el teu criteri), veig que en els comentaris, per sort no en tots, falta la fina ironia que ho embolcalla tot plegat. El llibre s'ha gestat des d'aquesta ironia i, com deia l'evangelista malgrat els susceptibles, qui ho pugui entendre, que ho entengui. Altra cosa són els gustos i preferències, que respecto. Però estem en temps de joc.
OLGA: M'agrada el joc i m'agrada la ironia (una mica anava per aquí això de les faves/ànimes comptades) i, si més no, amb aquests posts teus m'has fet entrar moltes ganes de llegir el teu nou llibre. Estaré al cas quan es publiqui.
Ostres que estricte és Jo rai, no? Per mi que tenia ganes de compartir rètol vermell amb mi :$
Publica un comentari a l'entrada