Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Terra llaurada" (Joan Miró - 1923/24).
L'INDEPENDENTISME ÉS ART
- Com t'ha anat l'examen d'història de l'art?.
- Un desastre. No crec que n'hagi encertat ni una. És que em faig un embolic amb els diferents estils i tècniques pictòriques i no hi ha manera que reconegui si un quadre és impressionista o expressionista, si un altre pertany al prerafaelitisme o al postmodernisme, o si el de més enllà és un exemple clar de luminisme o de cubisme... Em sembla que m'he equivocat de carrera, hauria d'haver estudiat per notari com volia el meu pare.
- T'ho prens massa a la valenta. Si justament identificar l'estil de cada quadre és el més fàcil de tot. Jo tinc un mètode infal·lible per encertar-ho sempre.
- Doncs ja em diràs com t'ho fas perquè estudiant no sembla que sigui. Que tu ets dels que no obre un llibre ni per casualitat.
- És que no em cal. Utilitzo el mètode del procés independentista català.
- Com dius?
- Que m'he creat una regla mnemotècnica basada en el procés polític que estem vivint a Catalunya que em permet encertar l'estil pictòric de qualsevol quadre.
- Sí, això m'havia semblat entendre... Escolta, tu què t'has fumat?
- Que no. Que t'ho dic seriosament. Agafem, per exemple, el quadre de Joan Miró que ha sortit a l'examen. A «Terra llaurada» s'hi veu una masia i uns camps de cultiu que simbolitzen Catalunya com queda ben demostrat per la nostra bandera que oneja a la part central del quadre. També veiem que aquesta senyera té al seu voltant, podríem dir que assetjant-la, les banderes espanyola i francesa amb les que l'autor intenta explicar que el nostre país, malgrat ho sigui, no pot exercir com a tal perquè hi ha d'altres països que, en democràcia, utilitzen les lleis per evitar que la gent s'expressi democràticament. Com definiries, amb una sola paraula, aquesta situació?
- Surrealista?
- Justa la fusta. Aquest quadre de Miró pertany al surrealisme.
- M'estàs prenent el pèl. Això no demostra res, segur que t’ho has fet venir bé.
- Tu mateix, que jo ja t'he dit el què i no et vull convèncer de res. Per cert, has contestat correctament la pregunta sobre la tècnica utilitzada en el quadre «La parade du cirque»?
- El de Georges Seurat?. Segur que no, tampoc en tenia ni idea. Ja t'he dit que no me'n surto identificant tècniques i estils pictòrics.
- Doncs jo he vist de seguida que era un quadre fet amb la tècnica del puntillisme. Només m'ha calgut recordar les manifestacions independentistes d'aquest últim onze de setembre...
- Un desastre. No crec que n'hagi encertat ni una. És que em faig un embolic amb els diferents estils i tècniques pictòriques i no hi ha manera que reconegui si un quadre és impressionista o expressionista, si un altre pertany al prerafaelitisme o al postmodernisme, o si el de més enllà és un exemple clar de luminisme o de cubisme... Em sembla que m'he equivocat de carrera, hauria d'haver estudiat per notari com volia el meu pare.
- T'ho prens massa a la valenta. Si justament identificar l'estil de cada quadre és el més fàcil de tot. Jo tinc un mètode infal·lible per encertar-ho sempre.
- Doncs ja em diràs com t'ho fas perquè estudiant no sembla que sigui. Que tu ets dels que no obre un llibre ni per casualitat.
- És que no em cal. Utilitzo el mètode del procés independentista català.
- Com dius?
- Que m'he creat una regla mnemotècnica basada en el procés polític que estem vivint a Catalunya que em permet encertar l'estil pictòric de qualsevol quadre.
- Sí, això m'havia semblat entendre... Escolta, tu què t'has fumat?
- Que no. Que t'ho dic seriosament. Agafem, per exemple, el quadre de Joan Miró que ha sortit a l'examen. A «Terra llaurada» s'hi veu una masia i uns camps de cultiu que simbolitzen Catalunya com queda ben demostrat per la nostra bandera que oneja a la part central del quadre. També veiem que aquesta senyera té al seu voltant, podríem dir que assetjant-la, les banderes espanyola i francesa amb les que l'autor intenta explicar que el nostre país, malgrat ho sigui, no pot exercir com a tal perquè hi ha d'altres països que, en democràcia, utilitzen les lleis per evitar que la gent s'expressi democràticament. Com definiries, amb una sola paraula, aquesta situació?
- Surrealista?
- Justa la fusta. Aquest quadre de Miró pertany al surrealisme.
- M'estàs prenent el pèl. Això no demostra res, segur que t’ho has fet venir bé.
- Tu mateix, que jo ja t'he dit el què i no et vull convèncer de res. Per cert, has contestat correctament la pregunta sobre la tècnica utilitzada en el quadre «La parade du cirque»?
- El de Georges Seurat?. Segur que no, tampoc en tenia ni idea. Ja t'he dit que no me'n surto identificant tècniques i estils pictòrics.
- Doncs jo he vist de seguida que era un quadre fet amb la tècnica del puntillisme. Només m'ha calgut recordar les manifestacions independentistes d'aquest últim onze de setembre...
|
|
10 comentaris:
Ha, ha, ha, Mc! Ets un geni.
Que divertit i que enginyós. M'ho he passat pipa llegint-te.
Jo de gran vull ser com tu. Llàstima que ja sóc més gran que tu.
M'ha encantat el relat... i el comentari de la CARME! :-DD
I és que jo normalment tinc la mateixa reacció quan llegeixo els relats d'en MAC, són molt imaginatius i això a mi és una de les coses que més m'agrada... i, per tant, també m'ho passo pipa llegint-lo! ;-))
(Jo també sóc més gran que en MAC)
Per cert, MAC, molt d'acord amb el títol que has posat!! :-DD
genial Mac! ben relligat i amb creativitat! jo encara no m'inspiro
si tots continuem amb el puntillisme al final arribarem a bon port, encara que no sigui el d'Itaca.
Jo necessito veure que aquesta tècnica funciona també amb altres estils, no sé si m'ho acabo de creure. No em diràs que allò de la V et serveix per distingir el vanguardisme??
Molt divertit, i encertat també hehe!
Gràcies a tots pels vostres comentaris. He de dir que, al veure el quadre, no acabava de trobar-li el què fins que em va venir aquesta idea que potser és un pèl surrealista però justament per això em va fer el pes. Què millor que una idea surrealista per un quadre surrealista?. M'alegro que us hagi agradat. :-))
PS: Noto en el teu comentari, XEXU, una certa incredulitat pel que fa a la infal·libilitat del mètode exposat. Te n'ofereixo una altra prova: La V, la Via Catalana i les altres grans manifestacions de les passades Diades assenyalen clarament l'impressionisme... perquè van ser impressionants, no?. ;-D
Boníssim! molt ben trobat!!!!
Genial, de matrícula d'honor.
El mètode procés es demostra encertat.
Publica un comentari a l'entrada