XAREL-10 tanca continua tancat per vacances
fins el 12 de setembre
Tal com us vaig explicar al post anterior, he aprofitat aquests dies en que el LLIBRE està de vacances per llogar el blog al petit lector que veieu aquí dalt perquè volia parlar-nos d'alguns dels llibres que llegeix i, a més, fer-nos jugar intentant descobrir les localitzacions d'unes fotografies on surten ell i aquests llibres.
Aquestes fotografies també participen al concurs THE OTHER READERS. Un genial joc blogaire que està en marxa al TUMATEIX LLIBRES (cliqueu AQUÍ per anar al post on hi ha les normes de participació). Encara sou a temps d'apuntar-vos-hi i us animo a fer-ho!!.
Com també us animo a participar en el joc que ens proposa aquí en Jan McPetit. Aquesta és la segona fotografia de la que heu de descobrir on va ser feta...
Aquestes fotografies també participen al concurs THE OTHER READERS. Un genial joc blogaire que està en marxa al TUMATEIX LLIBRES (cliqueu AQUÍ per anar al post on hi ha les normes de participació). Encara sou a temps d'apuntar-vos-hi i us animo a fer-ho!!.
Com també us animo a participar en el joc que ens proposa aquí en Jan McPetit. Aquesta és la segona fotografia de la que heu de descobrir on va ser feta...
En aquesta ocasió, he triat el llibre "EL CAÇADOR DE BRUIXES" (David Martí - 2016).
Es tracta d'una novel·la que ens explica la vida d'un dels personatges més foscos i desconeguts de la nostra història. En Joan Malet, un caçador de bruixes que anava de poble en poble, cridat per les mateixes autoritats, amb el macabre encàrrec d'identificar les suposades culpables, segons les mentalitats supersticioses de l'època, de les plagues i malvestats que provocaven la mort de collites, bèsties i persones. A causa de la crueltat dels seus mètodes, a la llarga també s'hi van haver d'involucrar les més altes instàncies del Tribunal del Sant Ofici... la Inquisició.
M'agrada la novel·la històrica, és un gènere que gaudeixo especialment quan el tema tractat m'és relativament proper i el llibre és de lectura amena. I he de dir que aquestes dues condicions es compleixen en aquest cas: La primera part del llibre passa a la zona de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona, que és d'on sóc jo, i el fet de trobar els protagonistes movent-se pels pobles del costat de casa és un plus que m'ha fet més interessant la lectura. També és veritat que la novel·la es llegeix ben fàcilment, les pàgines passen gairebé sense adonar-te mentre avances en la vida del mestre Malet, un home capaç de les més grans crueltats amb l'excusa de "fer el bé en nom de Déu". La llàstima és que, malgrat això que he dit, l'autor no aconsegueix atrapar-te en una trama que, pel meu gust, està explicada sense aprofundir prou. Per a mi, el punt clau de la novel·la és el fet que un home sense escrúpols pugui, aprofitant-se de la superstició i les creences de la gent, aconseguir un poder sobre la vida i la mort d'aquesta pròpia gent. Una cosa que passava al segle XVI on transcorre aquesta història però que, sense arribar a aquells extrems, també és prou actual. Això a la novel·la no és que no hi quedi clar però si que, al meu parer, s'hi passa massa per sobre el que provoca que, quan acabes de llegir el llibre, et quedi la sensació que podria haver donat per molt més. El llibre té altres coses bones com la transcripció a les seves últimes pàgines de "Les cobles sobre Joan Malet", un document real datat a Barcelona l'any 1549 que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. No és, doncs, un mal llibre... però podria haver estat molt millor.
Es tracta d'una novel·la que ens explica la vida d'un dels personatges més foscos i desconeguts de la nostra història. En Joan Malet, un caçador de bruixes que anava de poble en poble, cridat per les mateixes autoritats, amb el macabre encàrrec d'identificar les suposades culpables, segons les mentalitats supersticioses de l'època, de les plagues i malvestats que provocaven la mort de collites, bèsties i persones. A causa de la crueltat dels seus mètodes, a la llarga també s'hi van haver d'involucrar les més altes instàncies del Tribunal del Sant Ofici... la Inquisició.
M'agrada la novel·la històrica, és un gènere que gaudeixo especialment quan el tema tractat m'és relativament proper i el llibre és de lectura amena. I he de dir que aquestes dues condicions es compleixen en aquest cas: La primera part del llibre passa a la zona de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona, que és d'on sóc jo, i el fet de trobar els protagonistes movent-se pels pobles del costat de casa és un plus que m'ha fet més interessant la lectura. També és veritat que la novel·la es llegeix ben fàcilment, les pàgines passen gairebé sense adonar-te mentre avances en la vida del mestre Malet, un home capaç de les més grans crueltats amb l'excusa de "fer el bé en nom de Déu". La llàstima és que, malgrat això que he dit, l'autor no aconsegueix atrapar-te en una trama que, pel meu gust, està explicada sense aprofundir prou. Per a mi, el punt clau de la novel·la és el fet que un home sense escrúpols pugui, aprofitant-se de la superstició i les creences de la gent, aconseguir un poder sobre la vida i la mort d'aquesta pròpia gent. Una cosa que passava al segle XVI on transcorre aquesta història però que, sense arribar a aquells extrems, també és prou actual. Això a la novel·la no és que no hi quedi clar però si que, al meu parer, s'hi passa massa per sobre el que provoca que, quan acabes de llegir el llibre, et quedi la sensació que podria haver donat per molt més. El llibre té altres coses bones com la transcripció a les seves últimes pàgines de "Les cobles sobre Joan Malet", un document real datat a Barcelona l'any 1549 que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. No és, doncs, un mal llibre... però podria haver estat molt millor.
 | |  |  | |
Pel que fa a la localització de la foto, he de dir que la vaig triar perquè sembla el lloc que surt a la portada, amb l'església al fons i la creu de pedra just al davant. Segur que hi ha molts pobles on també trobaríem la mateixa combinació però aquest té una cosa especial que us he ampliat en el requadre central de la imatge. Exacte, sota aquell fanal que hi ha més o menys al mig de la fotografia hem caçat una bruixa...
No us en dic res més. Espero els vostres comentaris intentant descobrir on vaig fer la fotografia. Us recordo que estan tancats per seguir mantenint la incògnita encara que algú ho endevini a la primera però que també m'hi podeu fer preguntes si no us en sortiu. Jo publicaré i contestaré aquests dubtes que així serviran de pista per a tothom. Teniu temps fins dissabte per anar dient-hi la vostra, diumenge faré pública la solució correcta. :-))
No us en dic res més. Espero els vostres comentaris intentant descobrir on vaig fer la fotografia. Us recordo que estan tancats per seguir mantenint la incògnita encara que algú ho endevini a la primera però que també m'hi podeu fer preguntes si no us en sortiu. Jo publicaré i contestaré aquests dubtes que així serviran de pista per a tothom. Teniu temps fins dissabte per anar dient-hi la vostra, diumenge faré pública la solució correcta. :-))
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
19 comentaris:
Bon dia!!
Podria ser l'Església de la Santa Creu de Calafell... ? :-)
Podria ser... però no és...
perquè és... L'ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ, D'ALTAFULLA
oeeeeeeeeeeee oeeeeeeeeee oeeeeeeeeeee
ASSUMPTA: La fotografia no està feta en aquesta localitat del Baix Penedès però no hem de traslladar-nos molts quilòmetres per trobar la solució correcta... com tu mateixa has descobert en el teu segon comentari que no faré públic fins diumenge. ;-)
Uf! He estat investigant una estoneta però no he arribat enlloc...
:-DDDD
CARME: Recorda que pots fer-me preguntes que t'ajudin en la recerca. :-)
ASSUMPTA: :-)))
MAC, puc donar una pista?
Puc dir que... és una església dedicada a un sant que té un nom de dues síl·labes :-))
Com els comentaris estan moderats, si no vols no el publiquis, si us plau!!! :-DDDD
ASSUMPTA: Doncs queda dit. ;-)
:-)))
MAC, puc posar una altra pista? ;-))
(Ja saps, jo la poso i tu decideixes si et va bé publicar-la o no) :-DDD
PISTA:
L'església va ser construïda durant la primera desena del segle XVIII a un municipi català que NO és capital de comarca.
ASSUMPTA: El joc no anava així, però si a tu et fa il·lusió no seré jo qui t'ho impedeixi. :-)
Ja ho sé, MAC, però és que em sembla que la gent està molt desanimada, van fer una cerca al principi, els va semblar difícil i ja no ho han tornat a provar i jo crec que hem de mirar de ser lluitadors :-)))
Una altra pista? :-)
En una primera cerca jo vaig dir CALAFELL, però ràpidament vaig veure que m'havia equivocat, tot i que el nom de la localitat on es troba aquesta església parroquial de Sant _ _ coincideix, en moltes lletres amb "Calafell" :-DDD
ASSUMPTA: Veig que continues "inasequible al desaliento" :-DD, però deixem-ho aquí, d'acord?. Demà és dissabte, dia de reflexió ;-), i diumenge ja publicaré la solució.
Em sembla molt bé!! Demà tot el dia sencer perquè reflexionin :-DD
Moltes gràcies per seguir jugant, i fer-nos jugar. Els mini llibres que té el teu petit lector em tenen el cor robat!! :DD
JOMATEIXA: Els demano expressament, els mini-llibres no es troben a totes les llibreries. :-DD
Bé doncs, ha arribat el diumenge i acabo de fer públics els comentaris que fins ara restaven ocults per contenir la resposta correcta.
En aquest cas, EL comentari perquè només l'ASSUMPTA ha trobat que la fotografia va ser feta a la Plaça de l'Església d'Altafulla (Tarragonès). Felicitats!! :-))
Com deia al post, una església amb una creu de pedra a la plaça del davant en deu haver més d'una però que estigui en una població en la que podem "caçar" bruixes pel carrer (com en el cas de la fotografia) ja no en deu haver tantes. A Altafulla, això ho podem fer cada any pels volts de Sant Joan quan celebren la seva "Nit de bruixes".
Si voleu saber el punt exacte des d'on vaig fer la fotografia, podeu copiar a Google Maps aquestes coordenades: 41° 8.552'N , 1° 22.558'E.
Amb la solució d'aquest segon enigma, acabem el joc geogràfic/literari que ens ha ocupat aquestes dues últimes setmanes d'estiu i demà dilluns el XAREL-10 torna el seu ritme habitual. Avui però encara és festa i aprofito per desitjar-vos una MOLT BONA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA. :-)
Publica un comentari a l'entrada