Relats Conjunts de la Carme - AGOST (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)

La CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS continua fent la substitució dels Relats Conjunts en vacances i, per aquest mes d'agost, ens convida a fer un relat inspirat per una foto de XAVIER PUJOL del blog FITA que ens mostra dos insectes, una marieta i un coralet, que es troben cara a cara mentre "passegen" entre les herbes.

A mi m'ha sortit un diàleg molt entomològic:

EL MÓN DELS INSECTES

- Bon dia, senyora Marieta. Com va la jornada?

- Bon dia, senyor Coralet. Molt bé, gràcies!. He passat una estona damunt aquelles malves que fa poc han plantat en aquest jardí i ara anava cap al roser de l'altra banda que m'han dit que les roses estan plenes de pugó.

- Quina casualitat!. Justament jo també em dirigeixo cap a les malves, les seves llavors són el meu plat preferit. Així que, si em deixa passar, els dos podem continuar el nostre camí.

- Naturalment, que jo també tinc pressa. Si s'aparta una mica, si us plau...

- Bé, millor que s'aparti vostè. Jo sóc un Pyrrhocoris apterus, pertanyent a l'ordre dels hemípters heteròpters. Destaco, entre moltes altres qualitats, per la meva coloració aposemàtica en forma de màscara africana. No tinc cap ànim de menystenir-la però m'ha de reconèixer que, al costat dels quatre punts negres repartits de qualsevol manera d'una simple marieta, estic en un nivell força superior...

- El que em faltava per sentir!!. Un heteròpter?. Quin subordre més distingit!. I tant que sí!!. Els bernats pudents també hi pertanyen, no?. No em facis riure!. I d'on venen tants fums?. Però que no saps que "coralet" només t'ho diem quan tu estàs davant, realment tothom et coneix per "poll de moro", ves que no sigui per aquesta decoració "africana" de la que tant presumeixes. Tu sí que ets simple!!. Una simple xinxa, per ser més exactes. Sàpigues que estàs parlant amb una Coccinella septempunctata. T'ho repeteixo: "septempunctata", de "set punts" i no de quatre, que no sé de que et serveixen els ulls de la cara. Ah, i jo pertanyo a l'ordre dels coleòpters, també coneguts com escarabats. I tothom que tingui un mínim de coneixements, que ja veig que no és el teu cas, sap que els escarabats han estat considerats sagrats per cultures com la de l'antic Egipte, per exemple. Perdona la meva ignorància però jo diria que de "xinxes sagrades" no n'hi ha, veritat?.

- Potser no n'hi ha perquè no ens hem dedicat mai a fer la gara-gara als humans. Com evidentment fas tu, esforçant-te per eliminar el pugó de les seves plantes. Que els pugons siguin uns pobres homòpters potser els fa de rang inferior però en cap cas exclou que també siguin insectes com nosaltres. I tu et dediques a assassinar-los, afavorint així al nostre enemic més gran: l'homo sapiens. A mi em faria vergonya!!. No em penso apartar davant d'una botiflera traïdora, què t'has cregut?.

- No hi havia pensat mai en això però admeto que, segons com t'ho miris, pots arribar a tenir raó. Ara em sap greu haver-me excitat tant. Em sembla que hem arribat massa lluny. Com molt bé has dit, tots dos formem part de la classe dels insectes. I això ens ha d'unir en comptes de separar-nos. A qui l'importa a quin ordre, família o espècie pertanyem?. L'important és que som la forma de vida dominant a la Terra en nombre d'espècies; que se'n coneguin ja n'hi ha més d'un milió, més que tots els altres grups d'animals junts. Ja que els has citat, et diré que s'estima que hi ha 200 milions d'insectes per cada ésser humà. Érem aquí abans que ells i seguirem habitant aquest món quan l'últim d'aquests primats hagi desaparegut. No caiguem tan baix de comportar-nos com ho farien dos humans qualsevol, la violència gratuïta no va amb nosaltres. No passa res perquè un de nosaltres s'aparti per deixar passar a l'altre. Demostrem que els animals som més civilitzats que les persones, com cantava Roberto Carlos.

- Tu també tens tota la raó. Per la meva banda, em penedeixo d'haver reaccionat com ho he fet perquè t'asseguro que realment no penso tot allò que t'he dit. És clar que no passa res perquè un de nosaltres s'aparti per deixar passar l'altre. Això no el fa inferior, ni molt menys!!.

- Així, què?, t'apartes?.

- No. Ja t'he dit que jo no tinc la més mínima intenció d'apartar-me, dolça Marieta.

- Ja veig com te'n penedeixes!!. Ets un fals!!. Doncs jo tampoc penso moure'm!!

- Cap problema. De fet, que no et moguessis és just el que t'anava a demanar ara. Fa tanta estona que discutim que tinc una gana que m'alça i, ja que no he pogut arribar fins les malves, optaré per un altre aliment que també m'agrada, malgrat en menjo només ocasionalment. Em refereixo, com potser ja hauràs endevinat per la cara que estàs posant, a altres insectes. Amb el teu permís et cruspiré aquí mateix. Mentre et xuclo els sucs vitals pots consolar-te pensant que ho faig per menjar, res de violència gratuïta com els humans. Jo també opino que nosaltres som més civilitzats, on vas a parar!.