La CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS continua fent la substitució dels Relats Conjunts en vacances i, per aquest mes d'agost, ens convida a fer un relat inspirat per una foto de XAVIER PUJOL del blog FITA que ens mostra dos insectes, una marieta i un coralet, que es troben cara a cara mentre "passegen" entre les herbes.
A mi m'ha sortit un diàleg molt entomològic:
A mi m'ha sortit un diàleg molt entomològic:
EL MÓN DELS INSECTES
- Bon dia, senyora Marieta. Com va la jornada?
- Bon dia, senyor Coralet. Molt bé, gràcies!. He passat una estona damunt aquelles malves que fa poc han plantat en aquest jardí i ara anava cap al roser de l'altra banda que m'han dit que les roses estan plenes de pugó.
- Quina casualitat!. Justament jo també em dirigeixo cap a les malves, les seves llavors són el meu plat preferit. Així que, si em deixa passar, els dos podem continuar el nostre camí.
- Naturalment, que jo també tinc pressa. Si s'aparta una mica, si us plau...
- Bé, millor que s'aparti vostè. Jo sóc un Pyrrhocoris apterus, pertanyent a l'ordre dels hemípters heteròpters. Destaco, entre moltes altres qualitats, per la meva coloració aposemàtica en forma de màscara africana. No tinc cap ànim de menystenir-la però m'ha de reconèixer que, al costat dels quatre punts negres repartits de qualsevol manera d'una simple marieta, estic en un nivell força superior...
- El que em faltava per sentir!!. Un heteròpter?. Quin subordre més distingit!. I tant que sí!!. Els bernats pudents també hi pertanyen, no?. No em facis riure!. I d'on venen tants fums?. Però que no saps que "coralet" només t'ho diem quan tu estàs davant, realment tothom et coneix per "poll de moro", ves que no sigui per aquesta decoració "africana" de la que tant presumeixes. Tu sí que ets simple!!. Una simple xinxa, per ser més exactes. Sàpigues que estàs parlant amb una Coccinella septempunctata. T'ho repeteixo: "septempunctata", de "set punts" i no de quatre, que no sé de que et serveixen els ulls de la cara. Ah, i jo pertanyo a l'ordre dels coleòpters, també coneguts com escarabats. I tothom que tingui un mínim de coneixements, que ja veig que no és el teu cas, sap que els escarabats han estat considerats sagrats per cultures com la de l'antic Egipte, per exemple. Perdona la meva ignorància però jo diria que de "xinxes sagrades" no n'hi ha, veritat?.
- Potser no n'hi ha perquè no ens hem dedicat mai a fer la gara-gara als humans. Com evidentment fas tu, esforçant-te per eliminar el pugó de les seves plantes. Que els pugons siguin uns pobres homòpters potser els fa de rang inferior però en cap cas exclou que també siguin insectes com nosaltres. I tu et dediques a assassinar-los, afavorint així al nostre enemic més gran: l'homo sapiens. A mi em faria vergonya!!. No em penso apartar davant d'una botiflera traïdora, què t'has cregut?.
- No hi havia pensat mai en això però admeto que, segons com t'ho miris, pots arribar a tenir raó. Ara em sap greu haver-me excitat tant. Em sembla que hem arribat massa lluny. Com molt bé has dit, tots dos formem part de la classe dels insectes. I això ens ha d'unir en comptes de separar-nos. A qui l'importa a quin ordre, família o espècie pertanyem?. L'important és que som la forma de vida dominant a la Terra en nombre d'espècies; que se'n coneguin ja n'hi ha més d'un milió, més que tots els altres grups d'animals junts. Ja que els has citat, et diré que s'estima que hi ha 200 milions d'insectes per cada ésser humà. Érem aquí abans que ells i seguirem habitant aquest món quan l'últim d'aquests primats hagi desaparegut. No caiguem tan baix de comportar-nos com ho farien dos humans qualsevol, la violència gratuïta no va amb nosaltres. No passa res perquè un de nosaltres s'aparti per deixar passar a l'altre. Demostrem que els animals som més civilitzats que les persones, com cantava Roberto Carlos.
- Tu també tens tota la raó. Per la meva banda, em penedeixo d'haver reaccionat com ho he fet perquè t'asseguro que realment no penso tot allò que t'he dit. És clar que no passa res perquè un de nosaltres s'aparti per deixar passar l'altre. Això no el fa inferior, ni molt menys!!.
- Així, què?, t'apartes?.
- No. Ja t'he dit que jo no tinc la més mínima intenció d'apartar-me, dolça Marieta.
- Ja veig com te'n penedeixes!!. Ets un fals!!. Doncs jo tampoc penso moure'm!!
- Cap problema. De fet, que no et moguessis és just el que t'anava a demanar ara. Fa tanta estona que discutim que tinc una gana que m'alça i, ja que no he pogut arribar fins les malves, optaré per un altre aliment que també m'agrada, malgrat en menjo només ocasionalment. Em refereixo, com potser ja hauràs endevinat per la cara que estàs posant, a altres insectes. Amb el teu permís et cruspiré aquí mateix. Mentre et xuclo els sucs vitals pots consolar-te pensant que ho faig per menjar, res de violència gratuïta com els humans. Jo també opino que nosaltres som més civilitzats, on vas a parar!.
16 comentaris:
ups quin final... Un diàleg del més divertit.
molt entomològic sí! boníssims els diàlegs amb referents entomològics!
a mi els que em fan nosa són els dípters, en concret els de la família dels culícids!
A mi els dípters i en concret a la família dels culícids dintre del subordre dels nematòcers no és que em facin nosa... nosa me'n fan, per exemple, els dípters braquícers de la família dels múscids, però els de la família dels culícids dintre del subordre dels nematòcers els odio profundament!!!
Per cert, magnífic relat, MAC! Molt original i súper ben documentat (de fet, no penso comprovar si tot el que has posat és cert hehehe... pensaré que sí i ja està)... i amb un final més que sorprenent!! Quan ja estava pensant que aquesta parelleta d'insectes ens donaven una lliçó als humans, vas i li dones un tomb magistral i ens trobem amb un final... ehem... molt bèstia :-DDDD
BRUIXETA: Com diu l'ASSUMPTA més avall, és un final molt bèstia (tal com toca, d'altra banda). :-DD
ELFREELANG: Qui més capacitat per parlar d'entomologia que els propis insectes?. :-)))
A mi els dípters, així en general, tampoc em fan gaire gràcia. :-DD
ASSUMPTA: Et puc assegurar que gairebé la totalitat de les dades del relat són reals. És veritat que el coralet o poll de moro (Pyrrhocoris apterus) és un heteròpter, igual que els bernats pudents, i per tant una xinxa i que s'alimenta principalment de plantes malvàcies però que també pot arribar a menjar altres insectes. També és cert que la marieta de set punts (Coccinella septempunctata) s'alimenta del pugó i que és un coleòpter, insectes que eren adorats a l'antic Egipte. Ara bé, el que no està comprovat és que aquests animalets recordin i reconeguin les cançons de Roberto Carlos, de fet hi ha estudis que afirmen que, quan els hi preguntes, la gran majoria el confonen amb l'ex-futbolista del Real Madrid. :-DDD
Si amb això no es va apartar, ja no sé quina manera més convincent podia fer servir. I si no, doncs ja va tenir dinar, ves per on.
Per cert, els coleòpters són els més nombrosos entre els insectes, n'hi ha una bona pila d'espècies, així que jo no els tocaria massa la pera.
Potser el cruspidor serà el cruspit.....per bocasses
"hi ha estudis que afirmen que, quan els hi preguntes, la gran majoria el confonen amb l'ex-futbolista del Real Madrid"...
...
mare meva! quina inculturaaaaaa!! :-DDDDD
Aquestes bestioles ja se'ns han contaminat d'humanitat o què? Sembla que a tossudes no les guanyem ni nosaltres...
Molt bon relat, Mc! Amb un final bestialment sorprenent.
Gracies per col.laborar amb el RC. (Relats de la Carme)
:D
Quanta humanitat suelta en un parell de bitxos (ais, ves a saber si ara s'ofenen amb aquest nom tan poc cientįfic!!)
Molt bo Mc!!! :)
XEXU: Els coleòpters no només són els insectes més nombrosos sinó que també són els més tossuts. Així que no, la marieta no es va apartar... ;-)
JOAN: Sigui com sigui, segur que ho van fer de la manera més civilitzada possible... o no. :-DD
ASSUMPTA: Són decebedors els resultats d'aquests estudis, certament. :-DDD
CARME: Civilitzats no ho sé... però tossuts si que ho són força. :-D
Gràcies a tu, una vegada més, per animar la Catosfera i fer-nos treballar una mica. :-)
LLUNA: No pateixis segur que ho entendran. :-DD
tan pacífics que semblen tots dos...
JOMATEIXA: Doncs han resultat ser uns bons "bitxos". :-))
Relat molt instructiu Mc. I jo que pensava que només els humans ens aniquilem uns als altres, que només nosaltres havíem perdut el costum de cedir el pas. Quin món! Fins als insectes han perdut l'educació.
M'ha agradat
ALFONSO: Els insectes no han destacat mai per la seva educació... igual que molts humans, per desgràcia. M'alegro que t'hagi agradat! :-)
Un bon conte amb unes quantes lliçons: de noms tècnics i d'actituds, diguem-ne més pràctiques.
XAVIER: Teoria i pràctica, tot en un. :-D
Publica un comentari a l'entrada