Dimecres passat, la JOMATEIXA ens proposava al TUMATEIX LLIBRES, parlem de llibres un altre dels seus jocs literaris. Aquesta vegada ens convida que siguem nosaltres els qui recomanem un llibre enviant-li la foto del que estem llegint en aquest moment. Jo li vaig comentar que podia comptar amb la meva participació com sempre però que aquesta vegada ho faria amb més ganes perquè justament ara estic rellegint "un dels meus llibres preferits del meu autor preferit".
Però només veure-la escrita al comentari, aquesta afirmació em va fer dubtar. És massa maximalista per a mi. Com a molts de vosaltres (suposo), a mi m'agrada llegir coses ben diverses i ja tinc una edat com per haver canviat de preferències i de favorits literaris més d'una vegada.
Últimament m'he llegit, seguits un darrere l'altre, els cinc llibres publicats de la saga "Cançó de gel i de foc" (George R.R. Martin) [els "Llibres dels Trons" que en diem en XEXU i jo quan els comentem per mail i al LLIBRES i PUNT! (aprofito per preguntar-te XEXU, si haurem d'esperar molt més per llegir la teva ressenya del cinquè volum, que ja saps que tinc ganes de comentar amb tu el que ens ha fet Mr. Martin aquesta vegada. ;-D)] i us puc assegurar que vaig gaudir molt amb aquests llibres, els trobo genials i em van enganxar des de la primera a l'última de les seves gairebé 5000 pàgines. Abans també m'ho havia passat molt bé amb "El Senyor dels anells" (J.R.R. Tolkien) o amb les dues primeres entregues de "La crònica de l'assassí de reis" (Patrick Rothfuss) i m'he divertit força amb els dos llibres de la Saga Discworld de Terry Pratchett que m'he llegit per recomanació d'en PONS. Però no us penseu que només llegeixo literatura fantàstica, seguint amb les lectures que he fet per "recomanació catosfèrica" no puc oblidar que l'ASSUMPTA m'ha descobert el món de Charles Dickens i que recomanaria sense dubtar obres seves com, per exemple, "Una història de dues ciutats" tot un clàssic extraordinari. O també, que tinc gairebé tots els llibres de contes de J. M. TIBAU perquè m'enganxa totalment aquesta manera, que aparentment sembla fàcil però que no ho ha de ser gens, com fa entrar al lector a les històries que ens explica.
I si anem més enrere en el temps, aleshores us hauria d'explicar que vaig tenir una etapa en la que devorava qualsevol novel·la de misteri que podia aconseguir (Agatha Christie, Conan Doyle, Ellery Quenn...) o una altra que em vaig enganxar a la ciència ficció (Asimov, Clarke...). També tinc un bon grapat de novel·les de Stephen King i, per citar autors més nostrats, a la meva biblioteca destaquen per quantitat de llibres, escriptors com Avel·lí Artís Gener (Tísner), Jaume Cabré, Jesús Moncada, Quim Monzó, Joan Perucho, Sergi Pàmies, Isabel-Clara Simó, Emili Teixidor, Ferran Torrent o Olga Xirinacs.
Tots els que he citat són autors que m'agraden i, per tant, que he preferit en un moment o altre però, els podria considerar el meu escriptor favorit?. Penso que no, per entrar en aquesta classificació no n'hi ha prou amb que un autor m'hagi agradat una temporada o que hagi llegit només alguns dels seus llibres sinó que ha d'haver estat un escriptor que mai he deixat de llegir (de rellegir) des de que el vaig descobrir. I en aquesta categoria de "El Meu Escriptor de Capçalera" en destaquen dos de ben clars. Un d'ells és Manuel de Pedrolo, un escriptor molt prolífic que conreà un munt de gèneres literaris del que no ho he llegit tot però tot el que he llegit m'ha agradat i l'altre, que cito segon però que posaria en primer lloc si em féssiu triar, és Pere Calders. D'aquest sí que ho he llegit tot, el vaig descobrir fa molts anys amb el llibre "Invasió subtil i altres contes" que corria per casa i després amb les seves novel·les "L'ombra de l'atzavara" i "Gaeli i l'home Déu" que formaven part d'una col·lecció de literatura catalana que vaig comprar fa uns 25 anys. Em va atrapar tant el seu estil, el seu humor finament irònic, la seva manera d'explicar les situacions més absurdes com si fossin la cosa més normal del món que vaig decidir subscriure'm a l'edició de la seva obra completa que van fer a "Edicions 62" per no perdre'm cap dels seus llibres.
I com que m'agrada tota la seva obra m'ha semblat que a la foto que ens demana la JOMATEIXA on recomano "L'OMBRA DE L'ATZAVARA" (la novel·la que ara estic llegint en una lectura conjunta amb dues amigues), aquesta no podia sortir millor acompanyada que amb la resta de llibres de Pere Calders que tinc a casa i així li he enviat:
Però només veure-la escrita al comentari, aquesta afirmació em va fer dubtar. És massa maximalista per a mi. Com a molts de vosaltres (suposo), a mi m'agrada llegir coses ben diverses i ja tinc una edat com per haver canviat de preferències i de favorits literaris més d'una vegada.
Últimament m'he llegit, seguits un darrere l'altre, els cinc llibres publicats de la saga "Cançó de gel i de foc" (George R.R. Martin) [els "Llibres dels Trons" que en diem en XEXU i jo quan els comentem per mail i al LLIBRES i PUNT! (aprofito per preguntar-te XEXU, si haurem d'esperar molt més per llegir la teva ressenya del cinquè volum, que ja saps que tinc ganes de comentar amb tu el que ens ha fet Mr. Martin aquesta vegada. ;-D)] i us puc assegurar que vaig gaudir molt amb aquests llibres, els trobo genials i em van enganxar des de la primera a l'última de les seves gairebé 5000 pàgines. Abans també m'ho havia passat molt bé amb "El Senyor dels anells" (J.R.R. Tolkien) o amb les dues primeres entregues de "La crònica de l'assassí de reis" (Patrick Rothfuss) i m'he divertit força amb els dos llibres de la Saga Discworld de Terry Pratchett que m'he llegit per recomanació d'en PONS. Però no us penseu que només llegeixo literatura fantàstica, seguint amb les lectures que he fet per "recomanació catosfèrica" no puc oblidar que l'ASSUMPTA m'ha descobert el món de Charles Dickens i que recomanaria sense dubtar obres seves com, per exemple, "Una història de dues ciutats" tot un clàssic extraordinari. O també, que tinc gairebé tots els llibres de contes de J. M. TIBAU perquè m'enganxa totalment aquesta manera, que aparentment sembla fàcil però que no ho ha de ser gens, com fa entrar al lector a les històries que ens explica.
I si anem més enrere en el temps, aleshores us hauria d'explicar que vaig tenir una etapa en la que devorava qualsevol novel·la de misteri que podia aconseguir (Agatha Christie, Conan Doyle, Ellery Quenn...) o una altra que em vaig enganxar a la ciència ficció (Asimov, Clarke...). També tinc un bon grapat de novel·les de Stephen King i, per citar autors més nostrats, a la meva biblioteca destaquen per quantitat de llibres, escriptors com Avel·lí Artís Gener (Tísner), Jaume Cabré, Jesús Moncada, Quim Monzó, Joan Perucho, Sergi Pàmies, Isabel-Clara Simó, Emili Teixidor, Ferran Torrent o Olga Xirinacs.
Tots els que he citat són autors que m'agraden i, per tant, que he preferit en un moment o altre però, els podria considerar el meu escriptor favorit?. Penso que no, per entrar en aquesta classificació no n'hi ha prou amb que un autor m'hagi agradat una temporada o que hagi llegit només alguns dels seus llibres sinó que ha d'haver estat un escriptor que mai he deixat de llegir (de rellegir) des de que el vaig descobrir. I en aquesta categoria de "El Meu Escriptor de Capçalera" en destaquen dos de ben clars. Un d'ells és Manuel de Pedrolo, un escriptor molt prolífic que conreà un munt de gèneres literaris del que no ho he llegit tot però tot el que he llegit m'ha agradat i l'altre, que cito segon però que posaria en primer lloc si em féssiu triar, és Pere Calders. D'aquest sí que ho he llegit tot, el vaig descobrir fa molts anys amb el llibre "Invasió subtil i altres contes" que corria per casa i després amb les seves novel·les "L'ombra de l'atzavara" i "Gaeli i l'home Déu" que formaven part d'una col·lecció de literatura catalana que vaig comprar fa uns 25 anys. Em va atrapar tant el seu estil, el seu humor finament irònic, la seva manera d'explicar les situacions més absurdes com si fossin la cosa més normal del món que vaig decidir subscriure'm a l'edició de la seva obra completa que van fer a "Edicions 62" per no perdre'm cap dels seus llibres.
I com que m'agrada tota la seva obra m'ha semblat que a la foto que ens demana la JOMATEIXA on recomano "L'OMBRA DE L'ATZAVARA" (la novel·la que ara estic llegint en una lectura conjunta amb dues amigues), aquesta no podia sortir millor acompanyada que amb la resta de llibres de Pere Calders que tinc a casa i així li he enviat:
I vosaltres que me'n dieu,
teniu un autor que considereu el
vostre "escriptor de capçalera"?
teniu un autor que considereu el
vostre "escriptor de capçalera"?
24 comentaris:
Em sento molt identificada amb el teu relat. Afegiria que he tingut un període que m'ha interessat moltíssim els còmics, interés que es va mantenint. I de fa temps m'agraden llibres de divulgació científica dedicats a la física i astronomia. Estic llegint: Epistolari, Rosa Leveroni i Josep Palau i Fabre, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
Per al·lusions, et diré que tens molta punteria. En la meva planificació de lectures, ha arribat el moment de Dansa amb Dracs. El llibre està a la meitat, i ara és moment de donar-li una empenta i acabar-lo. No el trec de casa perquè pesa una tona, mentre el llegeixo intensament a casa (per ara només el tenia al costat del llit per llegir una estona cada nit), aniré llegint altres coses al transport públic. Així que aviat en parlarem, dóna'm unes setmanes més. Abans he d'acabar una altra saga, que se m'està començant a fer pesada.
Sobre escriptors de referència, penso que va molt a temporades. Miro de no rellegir massa perquè sempre vull coses noves, i no tinc aquell autor que teniu alguns que llegeixo sovint una vegada i una altra. Per número d'obres, i com a autors que llegeixo perquè són ells, i no per l'interès que em desperta l'obra, podria parlar de Robin Cook (històric meu des de l'adolescència), Haruki Murakami i Salvador Macip. I l'autor que més m'ha agradat els darrers anys, agradat i sorprès, Patrick Rothfuss.
Ostres, quin post!! És boníssim! I es mereix una resposta "com cal" i ara no tinc temps... però tornaré... i tant si tornaré!! :-DDD
CONSOL: M'alegro que coincidim en gustos literaris. Jo no he conreat gaire l'interès pels còmics però en canvi si que he llegit alguns llibres de divulgació científica que m'han agradat molt, és un tema que m'interessa força.
XEXU: Pren-te el temps que calgui, ja veuràs que el que passa en aquest cinquè volum no et decebrà gens. O potser sí que et decebrà però segur que et sorprendrà que és molt gros. En parlarem quan sigui l'hora.
Pel que fa als escriptors que cites, a part d'en Rothfuss que ja en parlo al post, he llegit a Salvador Macip que ja saps que m'agrada força i també a Robin Cook, d'aquest últim però només un llibre ("Cromosoma 6") i ja fa força temps. Amb Murakami encara no m'hi he atrevit però el tinc a la llista de pendents que vull provar si m'agrada.
ASSUMPTA: Moltes gràcies. Espero amb ànsia la teva resposta "com cal" :-))
M'has fet pensar que com a lectors actuem de la mateixa manera que fem en altres àmbits de la nostra vida. En èpoques diferents ens interessen coses diverses, algunes perduren i s'intensifiquen, i d'altres ja no ens motiven. També amb el temps redescobrim el valor de llibres o autors que vam aparcar en un altre època. En aquests moments busco més als clàssics que les novetats.
CONSOL: Tens raó. El bo dels llibres és que ells són allí, a la prestatgeria, esperant-nos el que calgui. A mi m'agrada agafar-ne algun per fer-ne una relectura i descobrir si encara m'interessa tant (o tant poc) com la primera vegada que el vaig llegir i t'he de dir que m'he emportat més d'una sorpresa en aquest sentit. És exactament això que dius: "en èpoques diferents ens interessen coses diverses" i està molt bé que sigui així perquè vol dir que anem evolucionant, cosa que sempre és millor que l'estancament.
gran escrit ! a mi em passa una mica m'agrada la varietat encara que si tinc alguns autors preferits ...el que em reca aquest any és haver llegit molt poc i ni per falta de ganes sinó de temps
ELFREELANG: Gràcies. Suposo que ens passa una mica a tots, ens perdríem moltes coses si només llegíssim un tipus de llibres. I pel que fa a això del temps, jo sempre procuro guardar-me una estona al final del dia per llegir algunes pàgines però tens raó que a vegades ens falten hores per fer tot el que voldríem fer.
Em sembla que als amics blocaires, ja no us descobriré res si dic que el meu autor preferit i de capçalera és Manuel de Pedrolo. Impossible haver-ho llegit tot d'ell i més perquè hi ha títols que són molt difícils de trobar. T'he de dir que tinc ben bé una quarantena de llibre de Pedrolo, però que al "El magatzem" en vaig trobar un que no tenia. :D
Però n'hi ha d'altres, clar!!!
André Comte-Sponville que és el meu filòsof de capçalera i li llegeixo tot el que puc.
I també Murakami, Baricco, Houellebec... i segur que me n'oblido algun.
Dels de casa, me n'agraden molts: Villatoro, Cabré, Calders, i els poetes, uns quants també... però crec que cap altre el podria considerar de capçalera.
Quin post més complert. Tens molta raó, encara que en tinguem algun de preferit, anem passant etapes i en descobrim de nous que ens enganxen i passen a compartir aquest títol amb els de sempre.
Sobretot ara que ens passegem pels blocs literaris i rebem recomanacions que potser no ens hauríem ni mirat a la llibreria, però que encuriosits pels comentaris o per l'entusiasme dels lectors reals, ens atrevim a llegir.
Molts dels que has dit em tenen també atrapada, en Patrick Rothfuss va ser un gran descobriment, per culpa d'en XeXu, amb els "Llibres dels Trons" no m'hi he atrevit de moment per què em semblava una saga massa llarga, però en parleu sempre tant bé que em costa resistir-m'hi.
Com tu també he passat la fase misteri "Clàssics" i els crims encara són la meva perdició (la mare em diu que això no pot ser bo... ja ho sentirem dir, ja. Ara ja s'hi han enganxat les meves filles, ja ho sentirem dir, ja...)
M'agrada molt Ken Follett i molts altres. No en puc fer una llista per què segur que me'n deixo algun.
Repeteixo, un post genial.
Un gran post, que fa una mica de vergonya comentar, doncs com a poc lectora que sóc, no sé si tinc un autor de capçelera.
Ha anat a ratxes però no hi ha un autor que destaqui per damunt d'un altre. Si que hi ha autors a qui recorro quan tinc algun estat concret, i he de confessar que amb el títol d'autor de capçelera pensava en Benedetti que sovint m'acompanya i recordo.
CARME: Certament no em descobreixes res quan cites a Pedrolo com el teu escriptor favorit. :-)) Jo també tinc un bon grapat dels seus llibres però no arribo, ni de bon tros, a la quarantena.
Dels altres que cites però, a excepció de Villatoro i dels que ja en parlo al post, t'he de dir que no n'he llegit res.
JOMATEIXA: Jo he descobert moltes lectures que m'han agradat molt gràcies als blogs com el teu i d'altres recomanacions de la catosfera. En el meu cas en Xexu també és el "culpable" de que hagi llegit Patrick Rothfuss i George R.R. Martin i, com dic al post, n'estic molt satisfet d'haver-ho fet. En el cas dels llibres dels Trons ;-) a mi em passava el mateix que a tu, em feia molta mandra posar-m'hi per la magnitud de l'obra però em va enganxar de seguida, està molt ben escrita i amb una història molt ben lligada que no es fa, almenys per a mi, gens pesada.
Digues-li a la teva mare que no pateixi, a mi també m'agraden les novel·les de crims i no he matat a ningú... encara. :-DD
Ken Follet és també un dels meus pendents, un dia o altre caurà segur que fa temps que el tinc en el punt de mira.
I m'alegro que t'agradi el post, ja has vist que, si l'he fet és culpa teva i del teu joc. :-))
RITS: Hi ha coses en que la "quantitat" no és important i la lectura n'és una. Per a mi llegir és una activitat per passar-ho bé i cadascú ho hem de fer al nostre ritme sense problemes ni, molt menys, vergonyes.
Benedetti també és un autor del que no he llegit res, hi ha massa coses per abastar-les totes. :-)
Manuel de Pedrolo, com la Carme és un dels meus autors de capçalera,
Naguib Mahfuz, de qui m'he llegit l'obra sencera, em sembla, és additiu, les seves primeres obres, ambientades a l'antic Egipte, són precioses, però la pentalogia dedicada a la vida de l'Egipte del segle XX des dels inicis, és realment una obra mestra. Comparteixen protagonistes i, amb l'excusa de la vida d'una família, ens mostra amb detalls subtils i alhora hiperealistes tota l'arrel de la vida al Caire, que podria ser qualsevol altra ciutat o poble de la mateixa arrel cultural. Pots viure l'evolució i a mi em va tocar molt endins el paper de la dona, com explica el que val realment la dona en una família lluny dels estereotips que ens arriben a occident. Llums i ombres, però molta més llum!
Comparteixo amb vosaltres el Robin Cook i l'Asimov, genial.
recomano molt especialment la dolça i alhorareivindicativa escriptora Ursula K LeGuin. De format fantàstic de vegades, es recrea molt en les relacions socials i els models de societat, una crak.
També recomano molt Noah Gordon, de qui gairebé tothom coneix El metge, però Xaman, Rabí, i El darrer jueu són precioses, les millors les tres primeres.
I a vosaltres que com a mi us agrada la ficció, no us podeu perdre la saga de "La Roda del Temps", escrita fa anys i inacabada. En l-ediciço original espanyola, eren 19 llibresª Riute-n tu del gel i foc, la lletra remenuda i amb un munt de personatges ambientats en un mon diferent... Jo els tinc tots i en ebook el darrer que es va publicar fa poc quan ja fa 7 anys que ha mort)
En tinc encara per dir pero callo...
ZEL: Ja veig que coincidim en força autors però per parlar dels que jo no cito al post, t´he de dir que desconec totalment l'obra de Naguib Mahfuz i que tampoc havia sentit parlar mai de "La roda del temps", m'hi has fet interessar així que hauré d'investigar una mica més.
En canvi si que he llegit Noah Gordon, concretament "El rabí" i em va agradar molt. També m'uneixo a la teva recomanació de l'escriptora Ursula K. Leguin, n'he llegit només un llibre de contes titulat "Les dotze direccions del vent" i el vaig trobar molt bo. M'has fet venir al cap un dels contes que explica com tota una ciutat és feliç gràcies a que tenen un nen tancat i maltractat. A tots els sap greu que sigui així però saben que si alliberen al nen, desapareixerà la felicitat de la resta dels habitants i ningú s'atreveix a fer el pas. Em va impressionar aquest conte pel que té de crítica social (el bé de la majoria per sobre del bé dels individus) i la prova és que encara el recordo malgrat els molts anys que fa que el vaig llegir.
Volia fer una resposta molt llarga i ben explicada, com es mereix el post, però potser quedarà curta, no sé... tot depen de la bateria de la Minnie i de si em descobreixen (estic d'okupa al Viena hehehe)i em fan fora.
Em va fer molta gràcia veure que coincidim molt.
De petita vaig començar amb contes de dibuixets, clar, per passar ràpidament als Hollister i als llibres de l'Enid Blyton... quantes hores mmàgiques havia passat jo als internats anglesos de Santa Clara i Torres de Malory!!
(segueixo a sota... just in case)
Després va venir una època Agatha Christie total (m'he llegit tots, tots els llibres, excepte un dels escrits amb pseudònim de Mary Westmacott perquè no el trobo). M'agrada moltíssim i, sense arribar al seu nivell, doncstambé podia agafar Conan Doyle o alguns del Perry Mason.
També em vaig aficionar a "pispar-li" al meu germà les seves novel·letes de ciència ficció. Unes que sortien cada setmana o quinze dies, no més de 200 pàgs... però les devorava... Quines guerres interespaials! Quines naus!...
La ciència ficció és un gènere que m'agrada, així que també he llegit un Pratchett i no m'importaria llegir-los tots si en PONS me'ls regalés :-DDD
(segueixo)
I què dir de les aventures i el món fantàstic? M'he llegit els set llibres de la Saga Harry Potter (els dos primers quan encara no era conegut de "les masses" perquè no s'havia fet encara cap pel·lícula)
També he llegit el Nom del Vent del Rothfuss, el Hobbit d'en Tolkien...
Però en general vaig llegint coses molt variades... però sí... arriba un moment a la meva vida, no fa massa, en qe descobrixo un autor que aconsegueix la meva total i absoluta admiració. Estic parlant del gran Charles Dickens. Quin greu em sap no haver-lo descobert abans!! :-)
Arran d'intentar ficar-me una mica en el seu món, he llegit novel·les de contemporanis i amics seus conm Elizabeth Gaskell i Wilkie Collins...i he de dir que ambdoós m'han agradatmoltíssim... Tamvbé altres autors com les germanes Brontë o Jane Austen.
En quant a literatura catalana, fa un temps ho tenia claríssim: Quan tenia 18 o 19 anys vaig llegir "La Plaça del diamant" i em vaig quedar fascinada per la forma d'escriure de Mercè Rodoreda. No vull dir tan sols per la hist+oria que explicava, no,sin´p per la forma de fer-ho, com redactava, les seves frases... em va semblar diferent de tot el que havia llegit fins llavors.
Ara bé, si he de ser sincera, fa poc vaig començar amb "tots els contes" i, sí... la forma d'escriure em segueix semblant única i magnífica, però està tan carregada de pessimisme, que al final ja ni m'agradava seguir llegint aquelles hist+ories... Tot era trist, tot era solitud... no sé, em va decebre una mica.
Recentment he llegit "L'ombra de l'atzavara" d'en Pere Calders i m'ha agradat moltíssim. Ja havia llegit altres coses seves (dos reculls de contes "Invasió subtil i altres contes" i "Aquí descansaq Nevares i altres contes") Boníssim. M'ha agradat molt, molt :-)
ASSUMPTA: Veig que la Minnie s'ha portat bé, anem a repassar el teu repàs perquè tens tota la raó que coincidim molt. :-))
Evidentment també vaig començar amb els contes de dibuixets i després també em va tocar l'Enid Blyton, per casa dels meus pares encara han de córrer (no gaire perquè ja tenen una edat ;-D) més d'una de les històries de "los cinco" amb la seva cervesa de gingebre. Aquestes històries ja tenien molt de llibre de detectius, per això (igual que tu) el pas als llibres de misteri i crims va ser força normal.
Veig que coincidim també en que ens agrada la ciència ficció.
En cavi de Harry Potter no n'he llegit cap, sempre he tingut la prevenció (segurament equivocada) de considerar-los massa infantils i a mi ja m'han agafat massa gran.
I com ja dic al post, si en Xexu té la culpa de que hagi llegit Rothfuss o Martin, tu la tens de que hagi llegit Dickens i te n'haig de donar les gràcies. M'han agradat molt tots els llibres que he llegit d'ell (a excepció d'"El Casalot" que se'm va fer massa llarg) i també em va agradar moltíssim el de Wilkie Collins que vam llegir plegats.
Pel que fa a Calders, mira quina casualitat: jo també m'acabo de llegir "L'ombra de l'atzavara" i també m'ha agradat molt, molt. :-DD
Realment cal que faci un altre post dient quin es el meu escriptor preferit? Encara queda algú que no ho sàpiga? Crec que es un fet tan conegut que qualsevol dia apareixerà com a pregunta a Atrapa un millón
PONS: Una consulta ràpida al teu blog m'indica que amb l'etiqueta "Terry Pratchett" has fet 59 posts. Tenint en compte que de "Futurama/Simpsons" n'hi ha 58, la primera resposta a la teva pregunta seria que no, que no cal que li dediquis un altre post.
Però després he descobert que la categoria "TV" conté 117 posts i això em fa canviar d'opinió. Un autèntic fan de Terry Pratchett no hauria de permetre aquesta discriminació. :-DD
Per cert, un post explicant que a "Atrapa un millón" han fet aquesta pregunta que dius no valdria per solucionar el problema, perquè comptaria per les dues categories alhora. ;-D
Un autèntic fan de Terry Pratchett sap que hi ha vida més enllà de Terry Pratchett, de fet en això es basen els seus llibres, en analitzar el comportant del mon real en un mon imaginari, incloent que hi ha altres escriptors a part d'en Terry (deu se me'n guard!!) és més, també hi ha altres entreteniments a part dels llibres com ara la televisió (vatua l'olla!!!)
De totes maneres es un detall veure com t'interesses tan pels meus gusts i el meu bloc :P
PONS: Fins i tot jo, que no sóc (encara) un autèntic fan de Terry Pratchet, ho sé això que dius i com que n'estava segur que tu també ho sabies, el meu comentari anterior era evidentment una broma.
Pel que fa al meu interès pels teus gustos t'asseguro que en aquest cas ha estat purament estadístic, necessitava els números per a què la broma tingués un mínim gràcia. Veig que no he aconseguit ni aquests mínims però no m'ho tinguis en compte, t'asseguro que la intenció era bona.
no pateixis, sobretot segueix intentat fer bromes, si practiques aviat et sortiran millor, no al meu nivell, està clar que no, però pots millorar força, lo important es la pràctica ^^
PONS: I tant que ho seguiré intentant, no sóc dels que es rendeix a la primera jo. ;-DD
Publica un comentari a l'entrada