BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 20 de juliol de 2013

Relats Conjunts de la Carme (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)


La CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS ens convida a fer un relat inspirat pel quadre "La grasse matinée" (Ramon Casas - 1900). Com ella mateixa admet, es veu que troba a faltar els Relats Conjunts que fan vacances. :-)



BON DIA

El sol que entra per la persiana mal tancada li fa mig obrir els ulls sense despertar-la del tot i, mentre la realitat intenta començar a fer acte de presència, la nostra protagonista encara té ben presents les últimes imatges del darrer somni de la nit. Es troba en aquell estat d'entreson que convida a fer mitja volta i tornar a adormir-se, però alguna cosa dins el seu cap no li permet fer-ho.

Hauria d'aixecar-se i preparar l'esmorzar dels bessons, un suc de mini-bric i un entrepà de mortadel·la d'oferta, i després acompanyar-los a l'escola pública. Hi aniran a peu, malgrat estar a l'altra punta del barri, però és que el seu marit necessita el cotxe i la poca gasolina que li queda, per anar a entregar currículums a les escasses obres que encara es construeixen i així provar de sortir d'un atur que ja fa més d'un any que dura. Després de deixar els nens, serà ella la que anirà a l'oficina de benestar social per demanar si tenen dret a alguna ajuda i més tard ha de passar pel supermercat, li cal comprar llet de marca blanca i arròs d'aquell més barat. Amb la mica de salsa de tomàquet que va sobrar del sopar d'ahir, avui per dinar farà arròs a la cubana. Potser també hauria de comprar un paquet de salsitxes de frankfurt per acompanyar l'arròs, però té por que al passar per caixa la targeta de crèdit digui prou que ja l'ha estirada massa aquest mes...

Aquest últim pensament la desvetlla del tot. Espantada i suorosa es mig incorpora al llit, però ara ja és ben conscient de tot el que la rodeja i somriu alleujada. Només ha estat un malson horrible que ja ha passat. Farà venir la donzella perquè tanqui del tot la persiana i dormirà una estona més, encara és massa aviat per anar a jugar al pàdel amb la Piluca. Ara que pensa en això, recorda que avui haurà de conduir el Maserati que el xòfer sempre agafa el Mercedes per portar els bessons al col·legi privat de la part alta i el seu marit va dir que necessitava l'Aston Martin per anar a una reunió amb no sé quin polític per parlar de la concessió de les obres del nou pavelló esportiu. Això vol dir que ell no vindrà a dinar a casa aquest migdia. Cap problema, aprofitarà per donar festa a la cuinera i després del pàdel anirà a aquell restaurant tan exclusiu del port. No sap perquè però li han vingut ganes de menjar un bon risotto de llamàntol per dinar.


17 comentaris:

Lluna ha dit...

Quasi que m'agrada més la xica de les penúries, aquesta, tot i tenir un somni angoixant després es dedica a malgastar-ho tot.
Molt bo el gir de la història Mc.

Bon dia!!

Carme ha dit...

Dues realitats, encara que una sigui un mal son. D'aquests mals sons el món real n'està ple.

I té raó la lluna, després de llegir la primera part, aquesta protagonista fa una mica de ràbia... :)

Molt bon relat, Mc!!! Amb sorpresa final com acostumen a se rels teus relats.

M'enduc l'enllaç. La llisteta de participants no és com la dels Relats autèntics, però ja comença a fer goig. :)

Elfreelang ha dit...

sovint aquest malson és la realitat per massa gent....
ben trobat i ben escrit!

joan gasull ha dit...

si realment és així, tant de bo la realitat sigui el seu primer somni.

XeXu ha dit...

Tot un malson per la persona real, veure's convertida en algú amb problemes per tirar endavant la família i ella mateixa. Al teu relat li falta el puntet divertit que li sols afegir, però això no li resta mèrit, està molt ben escrit i explicat, tant que et deixa un regust força amarg.

M. Roser ha dit...

Per aquesta noia tan "pija", aquest somni, que és realitat per un munt de supermares, per a ella és un malson...Potser és un avís!!!
Bona tarda.

Assumpta ha dit...

El somni m'ha fet pensar en una noia que vaig veure un dia al Mercadona. No crec que arribés als 30 anys. Anava amb una nena d'uns sis o set i una petita d'un anyet o any i mig en un cotxet.

He de reconèixer que el primer que em va cridar l'atenció quan em va passar pel costat va ser que la nena gran no feia gaire bona olor... una fortor de suat bastant gran, estranya en una xiqueta tan petita...

Al moment de pagar la vaig tornar a veure, davant meu. Havia agafat només dues o tres coses, una d'elles era un paquet de carn picada. En veure el preu total de la compra, es va aturar un moment i, posant cara com si s'hagués despistat diu... "ai, perdona!! deixo la carn picada! si tinc hamburgueses a punt per fer!"

(jo no m'ho vaig creure, la veritat)

Llavors, es va posar a parlar amb la caixera i li va dir que ella feia unes empanades boníssimes per 10Eur. que si l'interessava que ni fes una... La caixera li va dir que sí, que li portés.

Llavors, ella somrient, va agafar el cotxet, va mirar l'altre nena i va dir "vinga, senyoretes, anem?"

I va marxar, amb al cap ben alt, contenta de tenir un encàrrec ;-)

Llavors vaig entendre que quan vas tan just que has de deixar la carn, tampoc tens res per gastar en sabó, gel, colònia...

En fi... que en llegir la primera part del teu relat he reviscut totalment l'escena que vaig viure llavors i, en veure com és la realitat d'aquesta dona, m'ha fet ràbia que, després d'un somni així, no es llevi una mica més solidària!!

Bon relat, MAC... per fer pensar molt.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Tant de bo la noia del somni tingués alguns dels diners de la noia de veritat. Segur que els faria servir millor.

Consol A. Rusiñol ha dit...

Un relat molt actual. Llàstima que siguin tantes les persones que han de viure malsons. L'altra no l'envejo gens i penso que no fa bonic viure així entre tanta gent que no té per una vida digna.

Josep ha dit...

M'agrada, tot i que el recurs oníric està massa gastat.

McAbeu ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris

LLUNA: Realment fa molta ràbia la indiferència d'aquesta dona.

CARME: Vaig voler jugar amb la dualitat somni/realitat. El que és un somni per a molts és la vida real d'uns quants, i per a aquests altres la realitat que han de viure cada vegada més gent seria un malson. Com dius dues realitats que conviuen en la nostra societat però que no interaccionen gens i per això fa ràbia l'actitud de la nostra protagonista.

ELFREELANG; Aquest és el problema, que cada vegada hi ha més gent que li toca viure aquest malson cada dia.

JOAN: S'ho mereixeria. Potser així descobriria que hi ha problemes més grossos que decidir quin cotxe ha de conduir avui.

XEXU: Aquest regust amarg és el que em va impedir trobar aquest punt divertit que sovint deixo anar als meus relats, però és que aquest no fa gens de gràcia.

M. ROSER: Ho hauria de ser un avís, però de moment sembla que no se l'escolta gens ni mica.

ASSUMPTA: Una anècdota ben dura la que expliques però, per desgràcia, cada vegada més i més real. Per això aquesta sensació de ràbia que ens deixa que la protagonista del relat només es preocupi del cotxe que ha d'agafar o de a quin restaurant anirà. Ja sabem que el món és injust, però no ho hauria de ser tant.

LORETO: Jo també n'estic segur, la noia de veritat té massa diners per donar-lis el valor que tenen en realitat.

CONSOL: Certament bonic no fa, fins i tot com hem dit abans fa força ràbia.

JOSEP: Admeto que no he estat gaire original però és difícil explicar un somni sense utilitzar el recurs oníric. ;-D

jomateixa ha dit...

Els meus malsons són més esgarrifosos, encara que per algú que llença els diners, quedar-se sense saldo és motiu de pànic total!

sa lluna ha dit...

Canviar un dia (només un) de la seva vida per un de la vida de la noia del somni, això si li obriria els ulls...

Relat per reflexionar, gràcies!
Aferradetes.

Sílvia ha dit...

S'hauria d'haver quedat atrapada en el somni un parell de dies! Bon relat, crític i reflexiu.

McAbeu ha dit...

JOMATEIXA, SA LLUNA, SÍLVIA: Teniu tota la raó que si la protagonista del relat li toqués de viure, de veritat i no en somni, el que és la vida real de tanta gent de la nostra societat potser aprendria moltes coses (que bona falta que li fa, a ella i a tanta gent com ella).
Gràcies també pels vostres comentaris. :-)

Rafel ha dit...

Un bon gir a la història, encara que no crec que sigui massa conscient de les penúries que passa la noia dels somnis.

McAbeu ha dit...

RAFEL: Gràcies. Em sembla que no n'és gens de conscient, té altres "preocupacions" al cap.

Publica un comentari a l'entrada